REX Wins Kortrijk Central Library Competition In BelgiumEl que avui està en joc són els recursos humans, tecnològics o materials disponibles per construïr un servei als usuaris que no sigui monolític (basat únicament en la col·lecció física i el préstec) sinó que pugui esdevenir proteiforme (és a dir, flexible i evolutiu, al costat dels canvis i dels nous usos) . L'aposta és no solament representar la música sota tots els seus suports i continguts, sinó el reivindicar un paper contribuent a la cadena de coneixements i d'experiències musicals , un lloc creador de circumstàncies i de "formació" del gust. A la constitució de col·leccions aspirant a reunir els coneixements sota una mateixa teulada (la biblioteca) succeeix la convergència dels coneixements que s'aglomeren en el si d'una xarxa.
Arsène Ott La musique en bibliothèque : plein soleil ou marche à l'ombre ? Bulletin ACIM núm.5
Des dels inicis, els musictecaris agrupats en el col·lectiu AMPLI hem trobat en l'ACIM (associació de bibliotecaris musicals francesos) una companyia professional així com un bon model de treball cooperatiu. Des de la seva web i butlletins, així com en els seus congressos i jornades professionals o el contacte amb alguns dels seus membres aprenem i compartim, també, coneixements i experiències. L'assaig, la reflexió i l'anàlisi prenen més valor si es sotmeten al debat públic. Un debat que aquest bloc vol també possibilitar al nostre entorn, donat que entenem que som els propis bibliotecaris musicals els que hem de definir i inventar el nostre present i el nostre futur professional.
Fa només uns dies, Julian Figueres, director de la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, va exposar en aquest bloc les seves propostes per a l'evolució (modernització) de les àrees musicals en l'article Cuando el carro echa a andar, los melones se acomodan solos, parts 1 i 2 i, avui, presentem als lectors d'aquest bloc nous textos que poden aportar nous elements per a la reflexió i, esperem, també per al debat.
Es tracta de la traducció d'un debat iniciat per Fréderic Lemaire , responsable de l’Espace Musique de la Médiathèque d’Issy-les-Moulineaux, i seguit per Gilles Pierret , responsable de la Médiathèque musicale de Paris, publicat en el mateix número del Bulletin al que pertany la cita que obre aquest post:
Cap a la fi de les àrees musicals a les mediateques? a que no!
per Fréderic Lemaire
Sota aquest títol provocador s'amaga una reflexió sobre el nostre ofici com a bibliotecaris musicals i un avant-projet col·lectiu destinat :
- d'una part, a intentar posar fi a un hiat «històric» entre disco-thécaires i bibliotecaris ;
- de l'altre, permetre una obertura i una millor adaptació a un futur incert i canviant per a les nostres tasques.
Ens sembla important reaccionar el més aviat possible a l'evolució del nostre ofici.
Els models exteriors de mediateques, nacionals o estrangeres, s'orienten cap a les dues pistes complementaries següents: millor projecció dels continguts a l'exterior, millor convivència a l'interior. L'últim punt serà l'objecte d'aquest article, que implicarà també pistes de reflexió en relació amb el lloc de les col·leccions musicals en les nostres mediateques. Pot ser interessant. sobretot, a tota estructura en la qual l'àrea músical està físicament separada de la resta de la biblioteca, que sol ser el cas el més freqüent.
En aquest marc general, pot emergir la següent idea:
suprimir l'espai físic separat corresponent als col·leccions musicals stricto sensu i integrar aquestes col·leccions en els espais adults... i joves (part I). Aprofitar el guany d'espai obtingut per habilitar dins l'estructura un verdader «espai sociable», lloc de vida cultural quotidiana (part II).
1. SUPRIMIR EL SECTOR MÚSICA ?!
A) Per què ?
- l'emergència de la música a les col·leccions de les biblioteques és recent, i l'estructura
física dels nostres equipaments en porta el rastre: ben sovint s'assembla més a l'afegitó d'un membre que a un empelt plenament encertat. Ara bé, malgrat la importància d'aquest art en la vida de molta gent, no és verdaderament lògic el separar físicament un lloc "de gènere" en llocs "de grups d'edat".
- això se'n desprèn dels molestos fenòmens que tots hem pogut observar, i que es pot resumir
caricaturitzant-los, per exemple, en: nombrosos conservadors contra la discoteca i nombroses discoteques contra la resta del món.
- la situació, que no era verdaderament preocupant en el nostre ofici quan la nostra acció es traduïa en avantatjoses estadístiques de préstec ... del qual els caps dels equipaments podien també felicitar-se ..., es troba ara en mig de projectes recents i sens dubte prematurs ja assumint la mort (anunciada) del suport CD i considerant ja a les mediateques com desprovistes de música, o gairebé.
Encara que les problemàtiques vinculades al llibre i a la música a la biblioteca són de fet les mateixes... estem en les posicions d'avantguarda de la crisi actual de les biblioteques.
- la incertesa sobre el futur del suport principal: fins i tot si les opinions sobre la pregunta encara són variades, el fet és que el disc compacte és en crisi. La seva importància en les col·leccions futures és incerta.
S'ha d'esperar el esllanguiment continu dels nostres préstecs o de les nostres fonts d'adquisició per reaccionar?
- des de la dimensió encara dominant de «col·leccionistes de CDs», l'ofici s'orientarà cap a un treball de revalorització de les músiques que es farà per una multiplicitat d'accions de comunicació i animació.
La plaça física de les col·leccions musicals hauria d'anar disminuint així que s'eliminin els obstacles legals als préstecs i comunicacions a distància per als nostres usuaris.
B) Com ?
Esquemàticament, podem considerar la integració de les col·leccions musicals físiques en el si de
la biblioteca «tradicional» sota cinc modes : una mica, molt, apassionadament, bòjament o... gens en absolut :
- una mica : Els bibliotecaris musicals habiliten un espai fortament dedicat a la música (ex.: a l'àrea de revistes si aquestes guanyen l'espai sociable). En resposta a una sobtada inspiració o a un objectiu definit o adaptat a una situació local, una petita part de les col·leccions s'afegeix a una col·lecció específica (ex. : una zona cinema «multi-suports» o una zona « poesia » acollint lieders i altres melodies/cançons de Leo Ferré i altres).
- molt : s'habiliten diversos espais d'aquest tipus.
- apassionadament: la tensió amorosa puja encara un grau més: s'habilita una col·laboració important entre col·legues. Ex. : certes col·leccions clàssiques d'antologies històriques s'integren en els prestatges d'història.
- bòjament: la mediateca entra en fusió i tots els col·legues fan qualsevol cosa :
les antologies de músiques del món són empeltades físicament entre guies de viatge en relació, «La musica al temps de Louis XIII » entre la seva biografia. Els packs «multimèdia», declinables per a adults o més joves, es barregen en préstec únic: «L'home que va voler ser rei» de Kipling amb la pel·lícula d'Huston i la música de Maurice Jarre, o bé: Otello de Shakespeare, el seu Verdi i la seva interpretació a la BBC en DVD, o bé: els còmics de Loustal amb el jazz.
Mirem si no els llibre-CD; això ja existeix ... alguns han après a fer ponts culturals... en el comerç...
- gens en absolut: canvi estàndard de l'espai música, reagrupat però ara integrat en l'espai adult en detriment d'una part d'aquest (revistes o altres). Això també es pot fer!
(Posició personal : entre «una mica» i « molt » amb un pèl de «bòjament»)
Una paraula sobre l'àrea infantil i la música. Oups, la música per a infants sovint s'ha mantingut en l'àrea infantil o juvenil ... Quan es tracta de música això es fa estrany ... En la infantil no... Ah bé, i això no és igual per als adults ?... En qualsevol cas, en aquests supòsits, continua o recupera l'espai infantil.
C) Esculls a evitar
Semblant orientació no resulta, a priori, tranquilitzadora per a la nostra feina i les seves especificitats: no hi existeix el risc de «dissoldre»'s en el gran motllo del bibliotecari tradicional?
D'una manera general, la importància en tant que es tracta de música, o la particular perícia
que es demana pel seu maneig actual i sobretot futur, sembla protegir als professionals d'aquest ofici d'un esborrament de les seves competències, sense comptar la presència, que perdurarà, d'estructures institucionals completament dedicades a aquest noble art.
A les mediateques, reforçar el personal de la sala d'adults no és un impediment per continuar amb un centre d'organització on es té en compte la importància de la música. Les solucions factibles són diverses.
D'altra banda la semàntica professional sembla parlar per si mateixa: la denominació bibliotecari musical no és tabú i ja resulta familiar.
D) Conseqüències indirectes interessants
- Cal que el bibliotecari musical reaccioni adaptant-se a les futures missions (més orientades vers la informació, la mediació, el compartir) abans que quedar-se contemplant amb mala cara com, poc a poc, disminueixen els visitants en el seu espai (és ja el cas dels usuaris entre 15-30 anys).
- si es precisa una desmaterialització massiva, caldrà adaptar ràpidament l'estructura a les noves orientacions sense trastornar a corre-cuita l'estructura de l'espai físic.
-es dóna un fort impuls a tot l'equipament per a un projecte transversal que implica a tot l'equip. Aquesta pot ser l'ocasió per redefinir, per exemple, la política i els objectius d'adquisicions. No solament són els espais els que es mouen ...
En resum, heu-nos aquí amb un espai música desplaçat/integrat; com ocupar el seu antic emplaçament ?
2. CREACIÓ D'UN «ESPAI SOCIAL»
A) Un lloc de "vie... trine" (joc de paraules en francès, combinant els conceptes "vida" i "vitrina o aparador")
... on cadascun podrà distreure's o informar-se en un saló de te cultural.
Disposició de l'espai :
Aquest lloc implica equipaments susceptibles d'atreure un públic diversificat, incloent-hi infants, joves i adults. Es diferencia de les temptatives actuals sovint basades en alguns distribuïdors i revistes d'actualitat: en el millor dels casos una cafeteria «pura i dura» ... una altra forma d'empelt no apropiat per a mediateques que s'han de reinvestir del fonament del nostre ofici o, en qualsevol cas, d'altres objectius què ser només «supermercats de préstec».
Es poden tenir en compte:
* mobles expositors amb els últims números de les revistes Adultes, Músicals, Adolescents, així com un terminal amb la "premsa electrònica"
* racons de descans/lectura amb taburets i taules baixes
* un terminal de consulta al catàleg (OPAC)
* tres emplaçaments (mobles, expositors) dedicats a destacar:
-animacions en curs (mediateca/vila) -esdeveniments d'actualitat (seguiment organitzat) -seleccions dels bibliotecaris i dels lectors
* una manga-teca per a adolescents i adults* una pantalla plana
* alguns punts d'escolta musical o de texts llegits
* un petit auditori per acollir certes animacions
* una presentació de tots els documents de comunicació cultural de la vila
* màquines amb begudes de qualitat, millor fins i tot
* plantes o altres composicions florals
Un bibliotecari sempre present a la recepció d'aquest espai per assegurar un primer contacte de qualitat amb els nous visitants, la informació i la vigilància.
D'aquesta manera es crea una atmosfera que pot ser mantinguda amb ritme per diferents formes d'animacions.
B) Animacions específiques
* ambients sonors: una programació pensada seguint les franges horàries i el públic present o a (re)conquerir, programació que pot incloure la difusió de pel·lícules o concerts en el petit auditori i feta per l'equip dels bibliotecaris musicals en substitució dels tradicionals passatges de CD a la discoteca...
* podrien tenir lloc algunes animacions actuals o futures (trivials divertits sobre temàtica cultural amb inscripcions o re-inscripcions gratuïtes per als guanyadors?)
* utilització de la pantalla plana: informacions, promocions d'esdeveniments, pel·lícules mudes...
No és necessari cap reclutament: modificacions organitzatives en el si de l'equip actual.
C) Avantatges annexos eventuals de les redisposicions
- simplificació del funcionament per al públic (2 punts de tornada, només si les tornades fossin
descentralitzades), per tant, amb el mateix personal, marges guanyats sobre el nombre punts de control de préstecs necessaris a fi de permetre un temps de treball de despatx/revalorització, globalment més important.
- sinergies i polivalències millorades entre els membres de l'equip, en adquisicions o en la informació al públic.
Aquest espai oferirà un aparador atractiu d'actualitat, una comoditat millorada per a l'usuari, una incitació indirecta a la inscripció i una informació més visible sobre els altres equipaments i manifestacions municipals.
CONCLUSIÓ GENERAL
La multiplicació de les fonts permetent l'escolta i el descobriment de la música, marginant el paper de les àrees musicals diferenciades dins les mediateques; aquestes reflexions apunten a anticipar-se a desenvolupaments previsibles en les nostres tasques, tot millorant el plaer per al públic per venir a les nostres mediateques. L'emplaçament físic dels llocs pot ser un factor important que modifica, segons els arquitectures, les reorganitzacions espacials (pis, et cetera.), però la idea de base resta la mateixa: guanyar espai per a la sociabilitat del lloc, sense sacrificar, però, la música en tant que tal.
Document original del debat: http://www.acim.asso.fr/IMG/pdf/2009_07_Bulletin_ACIM_05.pdf
Traducció de Josep Lluís Villanueva Fontanella
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada