Aprovada a França la Llei Creació i Internet

Sembla que finalment el president Sarkozy ha aconseguit el seu propòsit. Està per veure de que (i a qui) servirà aquesta polèmica llei contra els internautes.

Destaquem dos reaccions a la premsa catalana d'avui:

Les noves lleis contra el P2P fan aparèixer nous serveis anònims d’intercanvi d’arxius

A França neix Ipodah i a Suècia Ipredator · Hi ha alternatives gratuïtes que ja funcionen

La llei francesa contra el P2P, d'aprovació imminent previsible, obligarà a tallar la connexió a qui reincideixi en l'intercanvi d'arxius amb copyright. Doncs bé, això ha fet aparèixer un nou servei de P2P anònim, anomenat Ipodah. De moment, es troba en fase de proves i només el poden fer servir alguns usuaris escollits, però hi ha previst d'obrir-lo aviat a tothom. És un servei de pagament molt semblant al suec Ipredator, fet per The Pirate Bay.

Ipredator ja va sorgir d'un canvi de la legislació sueca, que ara accepta que les discogràfiques, productores de cinema i agències de drets d'autor puguin demanar als proveïdors d'internet l'adreça IP dels 'intercanvistes' d'arxius, sense necessitat de cap ordre judicial, per poder-los denunciar. Ipredator costa uns cinc euros el mes i promet als internautes que ningú no pot saber la seva adreça IP.

Tot fa pensar que Ipodah serà molt semblant a Ipredator. Tots dos serveis són completament legals i connecten els usuaris que intercanvien arxius via un túnel VPN (Virtual Private Network), que emmascara l'adreça IP dels internautes. Els noms d'aquests dos serveis són trets del de les lleis que prohibeixen l'intercanvi d'arxius via P2P: IPRED, la directiva de reforç dels drets de propietat intel·lectual europea, i Hadopi, el nom del projecte de llei francès contra l'intercanvi d'arxius amb copyright.

Alternatives gratuïtes

Aquests serveis són dues de les possibilitats que hi ha d'intercanviar arxius amb sistemes P2P anònimament. Però hi ha molts programes i xarxes de diversa mena que inclouen opcions d'anonimat diferents i que són gratuïts. És el cas de Vuze, amb què l'adreça IP de l'internauta es pot emmascarar amb la xarxa Tor; o d'Onemo, que genera un sol disc dur virtual amb l'espai cedit pels usuaris, que poden publicar-hi i descarregar-ne tot allò que vulguin.

Així, doncs, tot i les lleis per a impedir als internautes que es bescanviïn continguts protegits amb copyright, les possibilitats tècniques d'eludir les normes contra el P2P ja són a l'abast de tothom. Més senzilles o no tant, n'hi ha, comptant-hi els nous serveis de pagament, per a tots els gustos.

Enric Borràs Abelló a Vilaweb

Sarkozy contra els pirates

Al president Sarkozy li agraden les demostracions de fermesa. Té una concepció fàl•lica de la política i un estil napoleònic que agrada els francesos, no només als francesos que enyoren els temps de l’Imperi sinó també als que necessiten treure a passejar la llibertat de tant en tant en vagues i protestes. Sarkozy ha entès el seu temps. Ha entès la crisi moral i de poder que asfixia els estats moderns, i actua en conseqüència. Ara titlla de pirates els nanos que es baixen cançons de franc d’internet i legisla contra ells. Molt bé. Sarkozy s’ha inventat per fer el paper de garant de l’ordre mentre l’ordre es reorganitza. Aquesta llei i aquesta moralina formen part del seu teatre de líder torero. Ara: per mi com si crida l’home dels nassos. No dic que els drets d’autor no s’hagin de pagar. Però, precisament, la pirateria hi ha moltes maneres d’exercir-la, igual que hi ha moltes maneres de robar sense violar la llei. Per més que Sarkozy legisli, això no canviarà el fet que la tecnologia no s’ha adaptat mai al comerç sinó que sempre ha sigut el comerç que s’ha adaptat a la tecnologia i als seus usos. Avui dia, que les discogràfiques et cobrin per un mp3 és com si el Caprabo et cobrés pel catàleg que t’envia a casa. El problema no són els pirates d’internet sinó la immensa quantitat de fum que genera la cultura, i la massa ingent de sangoneres que ha d’alimentar.

Enric Vila al bloc de El món a RAC1