Guia útil per a no perdre's amb la música electrònica xinesa

Foto: Nit a Hong Kong.

Article de César Tardaguilla aparegut a Soitu (15/01/09). Traducció al català de Sampleopolis.


Pells nacarades, cutis en impossibles estats d'hidratació, cossos estilitzats, pentinats impossibles defineixen l'estrellat canto-pop, tant en el seu sector masculí com en el femení. De la música en sí, millor ni parlem. No obstant això, encara que amb un seguiment inferior al dels seus col·legues occidentals, també hi ha una vibrant escena (diguem-li 'independent') local, sobretot en el camp de l'electrònica amb certs tocs d'experimentació.



Una performance de HON HIM, els reis indiscutibles

M'he pres la llibertat de seleccionar a alguns dels representants d'aquest corrent per a presentar-vos-els, i ho he fet basant-me en el més subjectiu dels criteris: el fort que sona el 'tilín' que em fan. Els reis de l'escena són, sens dubte, HON HIM. Un que ja és gran i que ha vist passar diverses 'revolucions' en l'electrònica, no pot evitar reconèixer en ells un poc de Kraftwerk, un poc d'Orbital, molt dels millors anys de Warp i de Morr. El conjunt és una espècie d'electro-pop molt més electro que pop, que funciona tant pel seu vocalista com pel bon ús que fan dels desenvolupaments llargs. Són una gaudida en directe, tant per la seua pròpia imatge, com especialment per les projeccions que empren. Estan barallant per editar el seu primer disc.

En segon lloc de la classificació estan PO AND LALA. La cosa té la seua molla. Si de cas, Po i Lala són els noms de dos dels Teletubbies, i si hi ha un lloc on un grup d'èxit massiu pogués anomenar-se com dos Teletubbies, sens dubte seria Hong Kong. No obstant això, Po And Lala presenten uns espectacles de videoart, acompanyats d'una banda sonora de la qual els mateixos Autechre es podrien sentir orgullosos. Molt bons.

Els tercers en discòrdia, en realitat 'el tercer', en singular, és S.T. RUIDISMO: un ús bastant original de les projeccions, i sobretot una energia poques vegades vista i escoltada són els senyals d'identitat d'aquest artista. Insisteixo en el tema de l'energia: realment es fa estrany veure com un tiretes enclenque com ell pot produir semblants dolls de força sonora. Està gravant el seu primer disc.

FOUR GIG té molts seguidors amb la seua percussió

Les cambres, encara que no es dediquen exactament a l'electrònica en exclusiva, són FOUR GIG HEADS. A Hong Kong, com a tota Xina, agraden molt les percussions, i aquest grup podria considerar-se com especialitzat en això. No obstant, utilitzen les percussions i alguns instruments tradicionals per a anar construint peces sonores molt complexes, a partir de línies sonores gairebé mínimes. Una delícia per a moments tranquils, sense l'avorriment associat moltes vegades al 'downtempo' més relaxat. De la tranquil·litat de Four Gig Heads passem al desparrame del cinquè classificat, FU©KIN MUSIC, mestre de l'scratch a velocitats endimoniades sobre base electrònica bailonga. Una de les millors formes de cremar calories, deixant a part altres més òbvies, és clar.


SNOBLIND en directe en el Tom Lee Music Festival

Per a acabar, en sisè lloc, SNOBLIND. És el combo electrònic local que més temps duu establert, i podrien a arribar a considerar-se com els pares del moviment, encara que només siga per edat. Es mouen entre Hong Kong i Taiwan, i apadrinen a diversos dels artistes locals tant de l'àmbit electrònic com d'altres vessants musicals. Els seus discos són, segons sembla, relativament fàcils d'aconseguir en Occident.