divendres, 24 de desembre del 2021

Les dotze van tocant

 Havíem sentit tocar campanes però no sabíem a on. Bé sí, en alguns països, però alguns teníem l'esperança que fos el repic de la campana de l'altletisme, la que marca la última volta d'una carrera. Però no, eren les del campanar que avisaven que podien tornar a tocar a morts amb la sisena onada de la COVID-19. Tanmateix, tot i el toc de queda, les restriccions i el virus, els musictecaris no volem deixar de donar la campanada i ens hem embolicat amb d'altres músics per reunir dotze cançons -amb alguna nadala inclosa- per celebrar el Nadal i el Cap d'Any. Amb aquesta selecció us volem desitjar BONES FESTES i un pròsper ANY NOU, mentre esperem que encara triguem molts anys a haver de fer una selecció per a les trompetes de l'Apocalipsi. Gràcies a tots els músics que han col·laborat: Antoni Madueño, Marc Egea, STA,Vidal Soler i Carles Belda


 

Bewtiched, Bothered and Bewildered - Brad Mehldau

(Director Wilkins)

Serà aquest el meu últim nadal? Tindré coratge per recordar els anteriors? No són preguntes retòriques: és una estranya resistència a la dolçor, a la tendresa de viure, a la bona companyia, per què no sempre tenim por de les coses amenaçants. El nostre cap és un deliri i sovint és difícil atrevir-se a ser feliç, a abandonar-se al dia, a l'hora, al moment, al no-res. I a què ve tot això? No sé. Potser és que m'he rendit a l'alegria després de sentir aquesta peça clàssica, interpretada pel trio de Brad Mehldau amb la que començo els meus dies.

Cançó inclosa dins The Art Of The Trio Volume Three
            



 
(Fonti) 

Portada de The Look Of Love
 
La sensualitat aclaparadora d'aquesta interpretació et captiva i et desfà, erotisme extrem, somnolència, desengany, virtuosisme, vellut, art musical, bella art ; "a que vens plorant ara, beibe?"  
 
 
 
 
 
(Dra. Goldfoot) 

Black Acid Soul és un dels disc de l'any. Lady Blackbird recorda Nina Simone i Ella Fitzgerald en un àlbum elegant que crea un ambient carregat de volutes de fum, que suspèn l'estat d'ànim entre la melancòlia i l'enmsomiació. 

Portada 

 
 
 
 
(Joan Puchades)

"Sé que és molt recurrent, però és que acabo de mirar el docu de Shane McGowan, Crock of Gold i no m'he pogut resistir". 

El documental  
 
 

 

Joel Paterson - I Saw Mommy Kissing Santa Claus  

(Vidal Soler) 

                                                                          Vidal Soler 

"Joel Paterson és un guitarrista de Chicago que, recuperant la tradició de genis com Les Paul o Chet Atkins, practica el noble art de la gravació multipista. Amb guitarres que entren i surten, se sobreposen i s'acceleren fent còrrer més la cinta...

Joel Paterson 

El vaig conèixer i veure tocar quan vaig estar gravant a l'estudi Hi-Style de Chicago i va ser una autèntica revelació. Realment és una persona que sap sintetitzar perfectament la tradició que em porta de cap des de fa anys.

Nadales instrumentals 

A finals de 2017 ens va sorprendre amb aquest disc de Nadal ple de clàssics (com aquest 'I Saw Mommy Kissing Santa Claus') i des de llavors, durant festes, sempre intento colar-lo per amenitzar els àpats. "

        Nou Testament, primer disc en solitari de Vidal Soler 

 
 
 
(Carles Belda) 

                                                                          Carles Belda 

"Una cançó costumista, basada en fets reals i habituals, amb estètica de club, ascendent Àcid Jazz. Deliciosament ballable, oi?

Portada del recopilatori 

La vaig conèixer en escoltar el cedé on t'és car hi vem participar, com ells, amb Mesclat. Anys més tard amb el Conjunt Badabadoc en vem fer una versió caribenya, arranjada a la babalà a l'estudi i de la que n'estic força satisfet. En Miqui Puig la va incloure a un 10" que publicava anualment amb una festassa que organitza (va?) al seu poble, l'Ametlla del Vallès. " L'any passat, per celebrar el centenari de Joan Perucho el Belda va fer el romanç de Les històries naturals

Catalunya meets Jamaica 

 
 
 
 
 
(Hurdy Gurdy Man) 

Soul i Blues dels anys 60 i 70, però fet al s. XXI i des de Melbourne. Entre Otis Redding i Wilson Pickett.

Foto de la banda 

Portada del seu últim disc 


 
 
 
(Shakespeare's Sister) 

Un dels grans talents que ens ha deixat enguany. Un dels músics més eclèctics dels últims temps. Cap gènere se li va resistir: Va començar amb la cançó romàntica, va passar pel rock progressiu, el pop, la música culta i també ètnica. Sense cap dubte la versatilitat era un dels seus grans talents. 


                                                           Franco Battiato el 2010 



Portada del disc on hi ha La Vía Láctea

 
 
 
(Lo Jaume) 

Una volta per la vida que coincideix amb una trajectòria un xic insubstancial però de força èxit que acaba entroncant amb una maduresa força més interessant. Amb aires de Rubén Blades i tocs de jazz i funky. Per tancar l’any amb la feina feta.

                                                                      Coque Malla 

Portada del seu últim disc 

 
 
 
(STA)

STA 

Órbita és l'últim disc del grup de dub 

"Este es el tema que te pasamos. Es uno de los que más he escuchado este año, por la letra, el video, y la voz de Cola Boyy."

Portada 

Cola Boyy

 
 
 


"El tropus Hodie mundo festivus, del repertori de Ripoll és un cant amb un text simple, "Avui el món és de festa perquè ha nascut de la Verge Maria... ". És un cant del segle X, com a mínim, del repertori europeu, copiat a nombrosos manuscrits." Fa una mica més d'un any vam entrevistar l'Antoni. 

                                                                                
                                                                                 CD 


 
Marc Egea - El desembre congelat 

Marc Egea amb la viola de roda 

"El desembre congelat" és la meva nadala preferida probablement perquè és la que menys se sent cantada per nens des dels altaveus de les escoles uns dies abans de les vacances, a les fires de nadal, a les cases i en general arreu. Però sobretot perquè parla d'un mes, el desembre, que fa unes dècades sí que devia ser congelat però que ara, amb el canvi climàtic, ja no ho és. Ara fa més calor que abans. Ho diuen els meteoròlegs, els climatòlegs i fins i tot les àvies, que ens expliquen que quan eren joves els sortien penellons a les orelles del fred que feia. Però a més de tot això, crec que aquesta cançó defineix molt bé allò que representa el Nadal i la vinguda dels Reis de l'Orient, i ho fa d'una manera poètica i més o menys ben rimada. Tant si el desembre és congelat com si no, n'he fet dues versions: una pels qui encara ara, en aquest present que vivim, senten el fred hivernal i una altra pels més escèptics que, tot i tenint aquell pathos nadalenc que no sabem com ens sorprèn poc o molt durant aquestes dates, ja no creuen que el desembre pugui ser un mes en què es glacin les canonades, almenys aquí, a la nostra terra." Ja havíem entrevistat en Marc amb motiu d'una sonada celebració. Per cert, aquestes dues cançons s'autodestruiran després de festes. 

                                                              Portada del seu últim treball 


 
BONES FESTES



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada