dissabte, 16 de gener del 2021

Xavier Pastrana ( Ensemble Os Vos Omnes): "L´obra de Josquin des Préz és un gran resum de tota una època"

Aquest diumenge 17/01 a les 18.00h visiten el "Sona Amer" l'Ensemble O Vos Omnes, un grup considerat únic en la seva especialitat. Amb una llarga experiència en la música coral i de formació transversal en el camp de la música clàssica, Xavier Pastrana ha aconseguit en poc temps situar Ensemble O Vos Omnes en un dels grups vocals de música antiga amb més projecció de Catalunya. Parlem amb  Xavier Pastrana de Josquin des Préz i el concert amb obres del compositor renaixentista que l'Ensemble O Vos Omnes oferirà a Amer, com a preparació del 500 aniversari de la seva mort. (Entrevista: Lídia Noguerol) 

Xavier Pastrana (Foto: A. Vallbona) 


Ensemble O Vos Omnes (Foto: A. Vallbona) 

Quina va ser l’aportació més important de Josquin des Préz a la música polifónica del Renaixement? 

La figura de Josquin respecte el període renaixentista és equiparable a la de Bach en el barroc. Josquin va utilitzar amb mestratge pràcticament totes les tècniques polifòniques de l’època i també en va crear algunes que van arrelar fortament. Ell feu, tal com Bach, una sintetització de totes les tendències amb les que tenia contacte, aplicant-les a tot tipus de repertori: motet, chanson, misses… L’obra de Josquin és un gran resum de tota una època.  Tot i que conservem relativament poca informació sobre la seva vida, sabem que la seva figura era àmpliament reconeguda a tot Europa com ho demostren algunes cartes referents a ell i la seva manera de treballar (i el seu sou, que era força alt!). 

Retrat de Josquin fet per Charles Gustav Housez (1881)

Josquin va escriure tant música sacra (misses, motets) com música laica o profana (chanson frottola). Quines diferències trobem entre aquests estils i que hi va aportar ell de diferent? 

La principal característica de la música de Josquin, des del meu punt de vista, és la transparència i l’economia de recursos. A diferència d’altres compositors de l’època, Josquin fugia de les grans elaboracions i presenta sempre una música neta i d’una solidesa absoluta. No hi sobra ni hi falta cap nota. Aquest aspecte sempre és més marcat en la música sacra, sovint més hieràtica i transcendent que les chansons, que sempre tenen una relació més íntima amb el sentiment (tal com l’entenem després de l’era romàntica). Cal remarcar que en aquesta època hi ha gèneres “intermedis”, com les cançons religioses: música que no és escrita per a ser utilitzada en cap ofici religiós però que tenen un fort component o complement religiós; Josquin va utilitzar molt aquest tipus de textos (Nimphes de bois, n’és un magnífic exemple) 

Firma "graffitti" de Josquin a la Capella Sixtina 

Josquin va ser alabat pel seu do per a la melodia.

La “melodia” és un concepte molt posterior a l’època de Josquin, però sí que és cert que les seves conduccions de veus sempre són molt naturals i sempre interessants i és una característica que el distingeix com a un gran entre els grans. Com ja he dit, Josquin va utilitzar gairebé tots els recursos tècnics de la seva època. A nivell formal, per exemple, trobem obres que són autèntics catàlegs de polifonia, com la Missa Hercules Dux Ferrarie.

Hercules I d'Este. Duc de Ferrara. Dossi Dosso (Probablement)

Durant el segle XX la seva música i la seva figura s’ha tornat a reivindicar amb força. Per què? Josquin Des Prez ha viscut molt de temps a l’ombra de G. P. da Palestrina, el compositor a qui oficialment se li va donar el títol de millor compositor del Renaixement. Però és cert que amb l’adveniment del nou interès per la música antiga són molts els compositors que estan sent redescoberts o revalorats. Josquin és d’aquelles figures que han seguit sent presents al llarg dels segles però en corrents subterranis (estudiosos, especialistes…) i que, tal i com va passar amb la música de Bach fins que Mendelsshon la va il·luminar de nou, ara viuen una nova època daurada perquè, senzillament, són compositors d’una qualitat indiscutible.

Partitura del motet "La deplorátion sur la mort OKeghem"

Quin programa presentereu a Amer: Josquin 100%, Josquin in memoriam, Josquin & Sax?  

Hi presentem Josquin&Sax, una proposta que combina la música de Josquin amb les improvisacions del saxofonista Gerard Marsal. És una proposta poc comuna però que té els seus precedents (Jan Garbarek i els Hilliard Ensemble, per exemple) i que només es pot fer amb música excepcional i intèrprets amb una sensibilitat especial. Aquest estiu vam estrenar-la al Camp de Tarragona i va tenir una gran acollida perquè és una idea que respecta la música de Josquin i que pretén, senzillament, mirar-la des d’un altre angle. 

 

Gerard Marsal 

De la vida de Josquin des Prez se’n sap poca cosa. Ens podries recomanar algun llibre per saber-ne més coses? 

Jo no he sabut trobar cap llibre en la nostra llengua que parli exclusivament d’aquest autor. En anglès i francès existeixen molts llibres sobre el compositor, com per exemple “Josquin des Prez and his musical legacy - An introductory guide” de Willem Elders.


Portada del llibre 


Quines obres d’ell ens recomanaries per introduir-nos en la seva música?

Jo recomanaria començar per obres petites (Mille Regretz, Nimphes de bois) i després passar a altres de mitjana i llarga durada (motets com el seu Miserere, una obra incommensurable)


BONUS TRACKS

El primer treball discogràfic de L'Ensemble O Vos Omnes

Portada del CD 

Heinrich Schütz (o Sagittarius, el seu pseudònim) és, sens dubte, una de les figures principals del barroc anterior a J. S. Bach. Però també és un referent absolut de la música coral. L’Ensemble O Vos Omnes ha tingut, des dels seus inicis, una preferència per a aquest compositor, al qual, fa uns anys, va dedicar un monogràfic que va portar diverses obres seves arreu de Catalunya. D’aquesta última experiència en va néixer un desig: fer un nou programa que combini música d’aquest compositor amb la d’un compositor viu establint, d’alguna manera, un diàleg impossible però apassionant entre
 H. Schütz i la música dels nostres temps.

Heinrich Schütz per Cristoph Spätner (1660)

A aquesta idea s’hi ha sumat Joan Magrané, una de les figures més importants de la composició catalana, que suma ja múltiples premis i reconeixements, i gran amant i coneixedor de la música dels mestres antics. Magrané ha escrit per a l’ocasió “Oració”, amb text de J. Roís de Corella i escrita après Schütz. El text de Corella descriu amb unes imatges tan corprenedores com extasiants, el dolor de la Mare de Déu als peus de la creu, on contempla la mort del seu fill.


Joan Magrané

La música de Schütz escollida per l’ocasió seran tres grups (3, 13 i 14) de les Cantione Sacrae, abraçant,així la majoria de textos inspirats en l’obra de St. Agustí d’aquest cicle. Aquests motets, escrits per Schütz durant els primers anys de la Guerra dels Trenta Anys, representen la part més italianitzant de la col·lecció. En ells el compositor posa tota la seva paleta d’efectes harmònics i contrapuntístics al servei del text, que gira al voltant del patiment de Crist. L’expressivitat (gairebé expressionisme!) d’aquesta música revela una concepció teològica que transcendeix les barreres confessionals i que ha fet de H. Schütz un compositor imprescindible per entendre la història de la música sacra europea.


Partitures

La intenció d’aquest primer enregistrament de l'Ensemble O Vos Omnes és crear una comunicació entre dues èpoques i estètiques allunyades en el temps, entre les quals, però, podem trobar punts de connexió. Així doncs, Magrané escolta Schütz i li respon, com qui envia una carta a un desconegut admirat.


L'Ensemble O Vos Omnes a l'auditori Josep Carreras (Vila-Seca) 

Schütz en nom del Fill, Magrané en nom de la Mare. Ambdós en nom de la música. (Text extret del lloc web de l'Ensemble O Vos Omnes). 


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A la biblioteca d'Amer m'hi he trobat llibres que estan descatalogats, però que encara són d'interès, ja sigui per la vigència del seu contingut o per ser relativament desconeguts. Per a l'actuació de l'Ensemble O Vos Omnes a Amer, rescato el "Vocabulari Català de Música" del compositor Josep Mestres Quadreny i Núria Arimon. Millà. Barcelona, 1983. Al següent recull d'imatges podreu trobar les definicions de termes que s'esmenten a l'entrevista, com ara: polifonia, contrapuntchanson, motet i frottola


Portada 


Polifonia 


Contrapunt 


Motet 


Frottola 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada