diumenge, 27 de gener del 2019

El playlist del Tradicionarius!


Torna el fred i torna el Tradicionarius, en la seva 32a edició, que ens portarà fins a la primavera.
Sentirem clàssics com Pep Gimeno “Botifarra” amb altres veus com Ahmed Touzani.
No us ho perdeu!




La biblioteca del Poblenou-Manuel Arrazn ha fet un playlist que pot acompanyar les hores prèvies i posteriors a les actuacions. La trobareu clicant aquí

Enllaços relacionats:

Cerca per paraula clau del Tradicionarius

dijous, 24 de gener del 2019

Improvisant al súper-regne Eukaryota amb Núria Martínez-Vernís i Víctor Nubla

Els habitants del súper-regne Eukaryota són la família Amoebidae. L'embrancament gironí d'aquest gènere, l'Ameba Associació Cultural amb simbiosi amb L'Espai Marfà convida a tota mena d'èssers pluricel·lulars al taller "La improvisació en la música i en altres pràctiques artístiques, lúdiques i formatives". No cal experiència prèvia perquè s'aprèn a improvisar jugant. Aprofitant la visita de Víctor Nubla hem parlat amb ell d'improvisació, de música, de llibres i de l'abans i de l'ara. (Text: Lídia Noguerol)


                                              Art i cultura multidisciplinar a Girona 

Com neix la idea de fer tallers de soundpainting amb la Núria Martínez-Vernís? De què coneixíeu a l’associació Ameba de Girona?

- El taller és sobre la improvisació, no tracta solament sobre la improvisació dirigida. Però aquesta és una pràctica molt atractiva per a grups de persones sense experiència en la improvisació. En qualsevol cas, va ser Ameba qui em va proposar un taller d’improvisació i vaig pensar immediatament en la Núria perquè ella ja du uns quants anys treballant la improvisació en l’àmbit de la poesia. Es tractava d’explicar la improvisació amb una visió ampliada a altres disciplines, no solament a la música. Però també farem soundpainting.  


Víctor Nubla i Núria Martínez-Vernís


LLIBRES DE NÚRIA MARTÍNEZ-VERNÍS








Núria Martínez-Vernís 

Tu ets un pioner de la música experimental a Barcelona amb Macromassa (que comptava també amb Juan Crek i els artefactes sonors de Duyos) i el segell que vas fundar al seu voltant, UMYU. Vas conèixer el soundpainting abans o després de començar a tocar el clarinet?

Vaig conéixer Walter Thompson al seu primer concert al LEM, el juliol de 1999. En algun moment anterior vaig conéixer la improvisació dirigida amb el mètode de Butch Morris. Vaig assistir a Cobra, també. Però he fet sempre improvisació col·lectiva, sense director.


                                                           Víctor Nubla 


                                                                Logo de l'edició del 2018 

- Al llibre de Jaime Gonzalo “La ciudad secreta. Sonidos experimentales en la Barcelona pre-olímpica 1971-1991” ( Munster Records. Madrid, 2013)  defineixes Macromassa com: “punks con pinta de hippies, tipos enmascarados tocando instrumentos sin saber tocarlos y con gran predilección por el ruido, la primera banda realmente punk industrial de este país.” 

- Em sembla que en aquest paràgraf la primera frase és de Juan Crek, la segona és meva i la tercera és de l’autor del llibre.

Acompanyen al llibre tres CD 

Com va ser participar en el llibre de Jaime Gonzalo

- El Jaime va estar ben bé dos anys amb el llibre, sé que va contactar amb molta gent i que va fer un treball molt seriós. Recordo que em va fer una entrevista molt agradable. També li vaig passar material fotogràfic i gràfic i alguns contactes que necessitava. Afortunadament, tenim l’arxiu bastant ordenat i vaig poder ser-li útil.

Macromassa va ser el primer grup de la península en autoeditar-vos. I després vau crear el petit segell UMYU per seguir editant. Actualment hi ha nombroses plataformes on els músics poden “penjar” la seva música. Tu mateix tens a la xarxa els discos de Macromassa i tots els altres que has fet sota el teu nom. El problema pels músics d’avui és aconseguir visibilitat a la xarxa per donar-se a conèixer?


- Sí, oi? La xarxa va més atapeïda que el mercat discogràfic. Però jo diria que, proporcionalment, el resultat ve a ser el mateix: depén essencialment del que ofereixes. Hem pogut comprovar com, a la xarxa, un artista desconegut passa ràpidament a ser universalment conegut però això no significa que quelcom minoritari passi a ser majoritari gràcies a internet.  


                                                             Logo del grup


                      Macromassa (d'esquerra a dreta: Anton Ignorant, Juan Crek, Víctor Nubla)

Tornant al llibre de Jaime Gonzalo, dius: ¿Qué iba a hacer una generación como la nuestra, especializada en radios piratas, fanzines hechos a mano y ediciones de casettes autoproducidas? Pues vagar por el desierto o exiliarse interiormente. Había una tercera opción, que era mantenerse en la red internacional. Eso hicimos en los 80, durante los cuáles la tecnología nos hizo libres". Avui sembla que la tecnologia ens porta cap al “1984” d’Orwell. D’altra banda, també podria ser que calgués el desenvolupament d’una nova tecnologia que fes possible crear música nova. Com ho veus tu?

- Aquest final de frase té un punt d’ironia, però és cert, els músics vam deixar d’estar subjectes a un munt de coses: es podia enregistrar a casa, fer edicions a casa i distribuir-les des de casa i ja no depeníem de llogar un estudi, trobar una discogràfica, fabricar discos... va ser el moment de la cassette autoproduïda i distribuïda a tot el planeta per la xarxa postal, els intercanvis i la internacionalització d’altres maneres de fer música. En aquest sentit, la tecnologia ho va fer possible. 



La similitud entre aquella xarxa i la situació actual, amb la possibilitat encara més immediata de fer arribar la teva música arreu, és molt forta. L’únic problema és que, mentre als 80 les “majors” no jugaven en el món de les cassettes autoproduïdes, actualment totes juguen a internet, així que et toca competir amb la seva música horrible i l’única forma de fer-ho és produint també música horrible homologada.




                                      Darlia Microtónica. Primer disc autoproduït de l'estat


Vas ser un dels fundadors de “Gràcia Territori Sonor”, que volia reivindicar les diferents expressions musicals de la Vila i fomentar la projecció de Gràcia com a territori experimental europeu. Gràcies a l’associació i a la Unió Europea, vau aconseguir una subvenció que us va permetre engegar el LEM, el festival internacional de música experimental. Quins canvis destacaries del LEM en els últims anys?



- Molts canvis, Gràcia Territori Sonor és una entitat viva i va canviant, perquè les persones que l’integren canvien, perquè canvia el context, el paisatge, el món plegat. Des del 1996, quan es va fundar l’entitat i es va crear el LEM ha passat de tot: la implantació d’internet, la crisi econòmica, la crisi política, la crisi de la crisi, i també han passat molts governs en totes les institucions. Nosaltres també hem encetat i tancat molts projectes a mesura que s’acomplien els objectius. Pel camí s’ha arribat a crear una escena, molt precària (per causa de la crisi de la crisi de la crisi) i aquí estem, lluitant per que se sostingui i sigui visible internacionalment.  




                                                         Logo de l'Associació 






                                            Experimentació sonora amb pinzellades de literatura 


Com escolliu els músics que participen al LEM

De cinc maneres: Hi ha una part de la programació que surt d’una tria entre les propostes que rebem, una altra part són els artistes i projectes locals que durant l’any han estat en residència o en seguiment per part de GTS, una altra part prové dels intercanvis amb altres festivals europeus amb els quals tenim programes per a la circulació de músics. També ens arriben consells d’una xarxa de persones properes al LEM que en diem “antenes” i que ens recomanen artistes que han descobert. Finalment, hi ha alguns artistes, especialment d’important trajectòria històrica, que decidim programar precisament per contextualitzar tota aquesta part “emergent” del festival.


                                     Carter Tutti (Membres de Throbbing Whistle) van passar pel LEM 



Per commemorar els 10 anys del LEM es va fer un puzzle on les peces encaixen de manera diferent 



                                                                              Instruccions 


                                                  Llibret commemoratiu dels deu anys del LEM 


El teu segell discogràfic, Hrönir també fa referència a “Tlön, Uqbar, Orbis,Terbius” relat de “Ficciones” de Borges. Per tu els Hrönir (Bandcamp) també són els sons que et trobes quan treballes amb el Mètode de Composició Objectiva (MCO), que es basa en el rastreig de la radiofreqüència per mitjà de l’atzar. Per la manera com tens ordenada la teva música i la teva facilitat per classificar i etiquetar, pot sobtar que l’atzar tingui tanta importància en la teva obra. 

- Penso que s’ha de mantenir el caos ben controlat quan es manifesta l’atzar, sinó no es poden distingir les sincronicitats.


                                 Polar disc en solitari de Nubla vol ser una novel·la negra (Hrönir, 2013) 

                                           Empúries és l'últim disc de la sèrie MCO (Hrönir,2002) 

A més de músic també ets escriptor. Blackie Books va publicar “Cómo caza un dromedario”, que recull treballs anteriors teus. Aquest és el teu llibre més patafísic


- No ho sé. Com a mínim hi ha un exemplar a la biblioteca de l’Institut de Patafísica de Londres.




                                                                    La ciència de la curiositat  



Exemplars de la biblioteca per a misantrops 

Contraportada

També has publicat a Les Males Herbes, “El regal de Gliese”, on es veu el teu amor pels gossos. El llibre també és un retrat de la gent del teu entorn i com no, passa a Gràcia. A més fa un díptic amb “Emet” (La Magrana) de Sebastià Jovani. Tots dos llibres comparteixen un personatge, Víctor Neige. Com va néixer “El regal de Gliese”?



- Exactament per això. En Sebastià va escriure “Emulsió de Ferro”, que inicia la sèrie, per tant estaríem parlant d’un tríptic. En aquesta novel·la neix el personatge de Víctor Neige. En Sebastià no m’havia dit absolutament res fins que no em va regalar un exemplar de la novel·la. Em va fer molta gràcia. Li vaig dir que faltava un personatge, el seu, i que faria una novel·la, i així va néixer el personatge de Sebastià Janowski i “El regal de Gliese”. Després el Sebastià va treure “Emet” i aquí va acabar l’estranya nissaga. Vaig escriure cent pàgines més d’un següent text que reprenia post-“Emet”, però ara ho tinc aturat.

Tòniques i calendaris (Surfin' Sirles)



Gràcia novembre de 1976


                                                               Vallcarca, Erasmus i filosofia 


A la mateixa editorial vas publicar “Les investigacions del Cap Pendergast”. Lucius Pendergast s’encarrega de casos sobrenaturals que aparentment no tenen solució. I més que un home d’acció Pendergast es dedica a l’observació del seu voltant, un món on es barreja allò estrany amb la quotidianitat i la gastronomia local, que també es una de les teves passions. En què (o en qui) pensaves quan et vas decidir a crear Pendergast



- Em vaig inventar el cap Pendergast fortament inspirat en el cap Pendergast de l’aventura de Lucky Luke, “Els Dalton a Canadà”. La resta és una transposició de les experiències dels meus viatges. I la part fantàstica és... la part fantàstica.



                                            Gastronomia local i fenòmens paranormals

                                          Més ràpid amb la pistola que la seva pròpia ombra 

BONUS TRACKS

"Sucede Allí" (Discmedi, 2018) el nou disc de Macromassa 


L'últim treball del duo format per Nubla i Crek ha estat finaçat a fons perdut per un admirador del grup. 


Sense Prefix. El disc. 

La biblioteca Vapor Vell va publicar un recopilatori del fons de la seva maquetoteca. Entre les cançons seleccionades hi ha "Piedra Nombre VII" de Víctor Nubla i "Asma" de Macromassa. 





dilluns, 21 de gener del 2019

Manel Casadevall (LETS) al Música de Tothom: "Escolto més cançons i directes que discos sencers"

Sota el nom de Lets, Manel Casadevall presenta el seu primer treball en solitari, un EP que porta el mateix nom, enregistrat i produït pel propi autor al Sound Club Studio de Salt, amb Lluís Costa. El disc ofereix 13 temes propis, en català i anglès, que mesclen sonoritats del soul i el funk, així com també del rock i el folk . La banda LETS està formada per Pepe Soler (bateria), Noel Martínez (baix) i Manel Casadevall (guitarra i veu).



Cartell 

                                                         LETS gravant 


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us
ofereix el comentari de Manel Casadevall (Lets) i la selecció de fons de la
biblioteca Ernest Lluch. (Selecció: Lídia Noguerol) 

“Si haguéssim de parlar d’influències són moltes i molt diverses, per
exemple si parlem de clàssics, els grups o discs dels músics que ens
agraden són Jimi Hendrix, Stevie Ray Vaughan, John Mayer, Joni
Mitchell, Chet Baker, Patti Smith, Robben Ford, Curtis Mayfield entre
molts altres. De música d’aquí molts grups com Umpah-pah, Zitzània, Sui
Generis, els discs de Ferran Palau, etc… Actualment escolto més cançons
i directes que discs sencers”

Manel Casadevall (Lets)





SELECCIONATS





Bill Withers – The Best of Bill Withers (Sony Music, 1998)







Delta Swamp Rock: Sounds From The South. At the crossroads of
Rock, Country (Soul Jazz, 2011) 

dilluns, 14 de gener del 2019

R.I.P. 2018 - Una exposició d'artistes de la música i el cinema morts l'any passat


Un cop finalitzat l’any, a la Biblioteca Vapor Vell fem un repàs a les figures del món de la música i el cinema que ens han dit adéu durant aquest 2018. Per a aquesta exposició hem seleccionat només una de les obres més emblemàtiques de cadascun d’ells. Us convidem a buscar al catàleg la resta dels seus treballs i unir-vos a aquest petit homenatge.





Exposició preparada per un dels nostres musictecaris de capçalera, Arnold Layne

dilluns, 7 de gener del 2019

Alfred Crespo al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 18 de gener, a les 19 h. ens trobarem amb... ALFRED CRESPO!  






ALFRED CRESPO – 18 de gener, 19 h.
És cert que Alfred Crespo és un periodista musical apassionat, associat a la revista Ruta 66. Però també que la seva feina de divulgador cultural depassa la música, el rock i la revista: és biògraf musical, assagista, editor, agitador artístic, conferenciant. Una figura irreductible, sempre del costat del diletantisme. 





Properes dates...

NURIA GRAHAM  – 22 de febrer, 19 h.
Ens trobem davant d’una artista singular en tots els sentits de la paraula. Amb només dos discos, i una joventut vibrant, ha creat un personalitat artística sensible, carregada de matisos, on els arranjaments importen tant com la puresa de la seva veu. Un diamant polint-se davant dels nostres ulls.


SIDONIE – 15 de març, 19 h.
Si hi ha una banda insistent al panorama pop rock és Sidonie. Porten ja dos dècades publicant, tocant a tots els escenaris imaginables, modulant el seu estil sense perdre un tarannà rock marca de la casa. És aquesta qualitat incombustible la que els converteix en uns amants de la música per sobre de les pujades i baixades de la indústria.

Música per a tothom: "El piano i el naixement del jazz amb Albert Llovet"

Estrena la nova temporada de "Música per a tothom" el pianista Albert Llovet, que ens explicarà la relació entre el piano i el naixement del jazz. El seu repertori és un repàs als diferents estils pianístics que conformen el passat de la història del Jazz, com poden ser el Ragtime, el Swing primitiu de Fats Waller o el Boogie Woogie, un dels precedents del Rock&Roll; un viatge que recull les grans melodies del jazz tradicional. 




ALBERT LLOVET: Va començar la seva carrera el 1993 i durant aquest temps ha gravat discos amb diverses bandes de jazz: Two Cats, Hop’s Trio, Counting Off i La Madam Boogie (banda que configura el seu projecte personal). En la seva trajectòria artística cal remarcar el seu pas pel Festival de Jazz de Girona (2010, 2011 i 2018) el 40è Festival Internacional de Música de Cadaqués (2011, 2013), el Black Music Festival (2012 i 2013), el Festival de Jazz de Figueres (2018) i el Girona Christmas Swing entre d’altres. El seu nom ha figurat en la programació de locals de renom com el Sunset Jazz Club i en diferents auditoris de Catalunya i França. Gran amant del ragtime, ha dedicat els darrers anys a l’estudi del jazz tradicional i el boogie woogie a mans d’especialistes en la matèria com el mestre Lluís Coloma.


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix la recomanació de l' ALBERT LLOVET i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch
(Text: Lídia Noguerol / Albert Llovet)) 


Una mica d'història

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets). Quan aquests conjunts s'estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi afegí el piano. (Font: Viquipèdia)


L’Albert Llovet ens recomana: 


“Se'm fa molt difícil pensar en dos o tres discos per recomanar per
diferents raons. La primera, perquè el repertori que toco és d'una
època en la que els discos tenien una cançó per cada cara i prou (el
que trobem són recopilacions). L'altre raó és que m'és molt difícil escollir quelcom que sigui representatiu degut la gran diversitat de material. En tot cas, la feina de seleccionar cançons ja la vaig fer previament a l'hora de gravar el meu propi disc amb el trio "La Madam Boogie".



Així doncs, el disc que us recomano és el meu, ja que recull un tema
de cada un dels 11 pianistes que vam seleccionar i on tots els estils,
gèneres i moments de la història hi són representats. Cada una de les peces d’aquesta selecció vol retre homenatge a l’estil característic dels grans pianistes dels moment, com Jelly Roll Morton, Fats Waller o Albert Ammons. També conté moltes de les cançons que interpretaré al concert i, a més a més, crec que és un bon punt de partida per aquells que s'interessen per primera vegada pel jazz antic, perquè troben un xic de tot. Així és al menys com el vam pensar. “Strideboom” proposa un recorregut per alguns dels temes més representatius de l’ stride piano i el boogie woogie dos gèneres jazzístics que tingueren el seu boom  durant les primeres decàdes del segle XX a les grans ciutats nord-americanes."

LA TRIA DE LA BIBLIOTECA 
(Selecció: Lídia Noguerol)

Scott Joplin’s – Piano Rags. Emporio, 1994. 

Fats Waller – Fats Waller. Folio, 1992 (Bib. Casero)

Fats Waller – The Panic is on. Le Chant du Monde, 2005. (Bib. Casero)

Willie “Lion” Smith – Music On My Mind. Universal, 2001.

Jazz Piano: Jelly Roll Morton, Fats Waller, Oscar Peterson, Earl Hines, Lennie Tristano and Bud Powell. BMG Classics, 1999. 

La Vella Dixieland – Ragtime. Discmedi, 1995.

La Vella Dixieland – Viatge a Nova Orleans, 1992.

Jazz: The Smithsonian Anthology. Smithsonian Folkways Recordings, cop. 2010. (Box Set amb llibret explicatiu en anglès, que repassa la història del jazz i els seus punts d’inflexió) . 

Jazz: la historia. (4 DVD). Dir. Ken Burns. 

Historia del Jazz. Ted Gioia. Turner / Fondo de Cultura Económica. Madrid, 2002. 
  












dimecres, 2 de gener del 2019

El 2018 del musictecari Arnold Layne

Com cada any, des de fa quatre, el musictecari Arnold Layne -diletant i universalista- ens envia la seva selecció musical personal. Es tracta d'un document exhaustiu, el capítol d'una biografia apassionada per l'expressió artística. Més de 500 referències, entre discos, versions, directes, còmics... Quasi dos referències diàries... Però és així com volem viure! Insaciables, permanentment sensibles, curiosos.

És una mostra rellevant d'algú que s'ha passat la vida vinculat a la música, des dels bars a les nits com a DJ, de les recomanacions periodístiques al Butxaca a la vida musictecària a la Biblioteca Vapor Vell. Aquesta és la seva collita musical del 2018. És la seva, però la curiositat la farà nostra. 



Ah, per si el voleu consultar en persona, Arnold Layne opera a la Biblioteca Vapor Vell.