divendres, 11 d’octubre del 2013

Música i poesia a França #5: Le pont Mirabeau, Leo Ferré


Vasos comunicants - octubre 2013

Nicolas Blondeau, bibliotecari de la Médiathèque du Grand Dole i membre de l'ACIM ens proposa un nou poema musicat.

Le Pont Mirabeau és un dels ponts que creua el riu Sena, a París. I també és el títol d'un poema de Guillaume Apollinaire (1880-1918), un dels poetes d'avantguarda de principis del segle XX: cubista, futurista, dadaista, i precursor del surrealisme. Actualment, un dels poetes més populars de França.

Leo Ferré el va musicar per a l'àlbum Léo Ferré chante les Poètes (1986)
 



Sous le Mirabeau coule la Seine
Et nos amours
Faut-il qu'il m'en souvienne
La joie venait toujours après la peine

Vienne la nuit sonne l'heure
Les jours s'en vont je demeure

Les mains dans les mains restons face à face
Tandis que sous
Le pont de nos bras passe
Des éternels regards l'onde si lasse

Vienne la nuit sonne l'heure
Les jours s'en vont je demeure

L'amour s'en va comme cette eau courante
L'amour s'en va
Comme la vie est lente
Et comme l'Espérance est violente

Vienne la nuit sonne l'heure
Les jours s'en vont je demeure

Passent les jours et passent les semaines
Ni temps passé
Ni les amours reviennent
Sous le pont Mirabeau coule la Seine

Vienne la vuit sonne l'heure
Les jours s'en vont je demeure

Sota el pont de Mirabeau passa la Sena
i els nostres amors.
Sort que tinc memòria:
després de la pena sempre ve la joia.

Arriba la nit, ja és l'hora.
Els dies passen i jo em quedo.

Les mans a les mans, restem cara a cara
mentre sota
el pont dels nostres braços passa
l'onada cansada de les eternes mirades.

Arriba la nit, ja és l'hora.
Els dies passen i jo em quedo.

L'amor se'n va com l'aigua que corre.
L'amor se'n va
a poc a poc com la vida,
com l'esperança violenta.

Arriba la nit, ja és l'hora.
Els dies passen i jo em quedo.

Passen els dies i les setmanes.
Ni passa el temps
ni els amors tornen
Sota el pont de Mirabeau flueix la Sena.

Arriba la nit, ja és l'hora.
Els dies passen i jo em quedo.

I a Mediamus: Voleu que vos la cante? : la poésie chantée catalane #6

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada