dijous, 15 de novembre del 2012

Short Cuts (Vides Creuades): Biblioteques i indústria musical


Primer de tot, per molts anys a tothom: Sones farà cinc anys al desembre, Aloud en farà deu al febrer. Bankrobber en va fer deu l’any passat, Saltamarges un i Bcore en porta quinze en actiu.  Segur que m’he oblidat de felicitar algun segell discogràfic, però n’hi ha tants que no deixar-se’n cap és díficil.

Per continuar fent anys en el canviant món de la música i adaptar-se a l’era digital, aquests segells independents han optat per diferents estràtegies i eines. Tots els segells abans esmentats tenen presència a Spotify i Itunes i botiga pròpia. També tots publiquen en vinil alguns dels seus discos i amb la compra del plàstic, regalen la descàrrega digital.  Sones ofereix en preview algúns dels seus discos, per posar un exemple recent, podeu escoltar el de Lorena Álvarez y su Banda Municipal a Playground Mag.

Bankrobber ha ofert descàrregues gratuïtes d’alguns discos abans de posar-los a la venta, com és el cas de Macho i Guillamino12 (també disponible a l’aplicació d’Iphone) ; i a més a més, a la seva web, tots els músics del seu catàleg tenen el llistat de mitjans que utlitzen: bandcamp, last.fm, facebook, etc. Aloud té una política pròpia de descàrregues; Saltamarges ofereix les descàrregues de manera gratuïta i la possibilitat de comprar el disc en format físic al seu bandcamp. Bcore també té un bandcamp on es poden escoltar els seus discos,  i a la seva web té un apartat de ràdio i multimèdia.

Probablement, m’oblido d’esmentar alguna altra eina que tots aquest segells fan servir per difondre la seva música, però tampoc és la meva intenció fer-ne un inventari exhaustiu. Els que cito ja em serveixen per mostrar la quantitat de canals que utilitza la indústria per promocionar els seus artistes. Estic convençuda que la majoria de biblioteques ja coneixen aquest canals, però en el cas que no fos així, els seria útil fer-los un cop d’ull i utilitzar-los per dinamitzar i complementar el seu fons musical.

Potser estaria bé que els cursos de prescripció musical i cinematogràfica adreçats a bibliotecaris i bibliotecàries, també expliquessin que opina la indústria de les diferents eines digitals que han aparegut, perquè es decanten més per unes que per les altres i cap a on pensen que anirà la música en un futur. Aquesta setmana, en motiu del llançament de Google Music, s’han publicat dos articles que més que respostes a les preguntes que he formulat
unes línes abans, ofereixen interessants reflexions sobre el tema. Aquests articles són Preguntes sense resposta i El servei de música en streaming Google Music arriba a casa nostra.

I encara seria més interessant saber, què opina la indústria musical sobre les biblioteques, si n’espera alguna cosa, si compten amb nosaltres en el futur, si ens consideren actors en el negoci de la música, si saben què fem i què podem fer per la música, a més de comprar discos i deixar-los en prèstec. I es que encara que pugui semblar que la música i les biblioteques agafaran camins diferents, aquest estan destinats a creuar-se, perquè com els relats de la pel·lícula “Short Cuts”, inspirats en els contes de Raymond Carver, formen part de la mateixa història. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada