dijous, 29 de novembre del 2012

La Biblioteca d'AMPLI #13: Evguénie Sokolov




Serge Gainsbourg Evguénie Sokolov 
Madrid: Antonio Machado Libros, 2008. 88p.
ISBN: 978-84-774-822-9

Després de veure la caca del Festival d’Eurovisió, aconteixement que més que aplaudiments es mereix una sonora petarrellajada, és inevitable recordar i enyorar Serge Gainsbourg. Gainsbourg va composar una cançó, la irònica “Poupée de cire, poupée de son”, interpretada per Frances Gall, que també va guanyar el tronat festival.



A no ser que algú s’atreveixi amb una versió, no tornarem a sentir Gainsbourg a Eurovisió. Encara que de primer la idea pugui espantar una mica, una versió d’Evguénie Sokolov , una simfonia de pets sobre ritmes reggae, inclosa en l’àlbum Mauvaise nouvelles des étoiles, no desentonaria en l’ambient pestilent del festival. Mentre esperem que algun descerebrat s’atreveixi amb Gainsbourg, sempre podem buscar consol en la seva discografia, i en la única novel·la que va escriure i que té el mateix títol que la cançó: Evguénie Sokolov. Gainsbourg va escriure aquesta novel·la després de trencar amb la seva musa, Jane Birkin, i després d’aconseguir finalment l’éxit amb el seu disc de freggae Aux armes et caetera, que també va ser un escàndol per la polèmica versió de la Marsellesa que contenia.



Evguénie Sokolov, empesta. No perquè la novel·la sigui una merda, sinó perquè el seu protagonista, Evguénie Sokolov, és un pintor que pateix flatulències. Un dia mentres està pintant es tira un pet tan potent que sacseja amb tal violència el seu braç, que al mirar la tela que estava pintant s’adona que la seva creació és prodigiosa. Gràcies a aquesta nova tècnica, Sokolov comença a pintar “gasogrames”, unes obres que li reportaran éxit, diners i el favor de la crítica, però que també el destruiran.

Com a complement de la lectura d’Evguénie Sokolov, és recomanable llegir Serge Gainsbourg. La biografía (Random House Mondadori, 2007) de la periodista Sylvie Simmons. En aquest llibre, l’autora dedica un capítol sencer, El arte de tirarse pedos a la novel·la, sobre la que escriu:" Evguénie Sokolov es un erudito relato tragicómico de un joven que supera su sufrimiento (debido en su caso a unos fuertes gases intestinales) canalizándolo por medio del arte, lo que le reporta un gran éxito. Tratándose de Serge, su narración funciona a diversos niveles: como exposición de las profundidades a menudo infames desde las que puede surgir un arte exquisito, como análisis de la dualidad de la condición humana (al estilo Vu de l’extérieur) y como perspicaz disertación sobre la fama  y sobre el hecho de que los artistas de éxito sean adulados por producir, en ocasiones literalmente, mierda.”



divendres, 23 de novembre del 2012

Guia de flamenc - Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner

Els companys de la Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner comparteixen un cop més la seva iniciativa musical. Si voleu veure els anteriors treballs cliqueu aquí.

El Besòs és territori flamenc, no cal dir-ho i és ara, quan arriba novembre, que ens reafirmem a la nostra flamencura. És ara al novembre que a la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner i al Centre Cívic Besòs es comença a sentir el trasbals que suposa el Cicle (In)fusión flamenca: tirititrán, trán, trán ... s’escola per la porta de la biblioteca. 

Ara han fet una guia de novetats flamenques amb link directe a youtubes i altres recursos d'streaming. No us ho perdeu.



dilluns, 19 de novembre del 2012

Kiko Amat al Music Spy Club



El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.


Ja us em parlat en diverses ocasions. Per si voleu abundar, aquí. Han participat al llarg d'aquests anys Ignacio Julià, Guille Milkyway, Lluis Hidalgo, Santi Balmes, Christina Rosenvinge, Refree, Nando Cruz, Manos de Topo, Jaume Sisa, Quim Casas, Xavi Sánchez Pons, Za!, Óscar Dalmau, Javier Blánquez, Juan Cervera, Kiko Amat, Jordi Turtós, Jordi Bianciotto, Roger Roca. Raul Minchinela i fins i tot Miguel Noguera.





Aquest divendres, 23 de novembre, comptem amb KIKO AMAT








És escriptor accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop. Escriu per al suplement Cultura/S de La Vanguardia, la revista Rockdelux i altres mitjans. Codirigeix el festival Primera Persona al CCCB i condueix amb mà d’acer la seva web, Bendito Atraso. Actualment viu a Barcelona amb els seus pèl-rojos dona i dos fills, quatre mil discos de vinil i una Vespa oxidada. A Anagrama ha publicat quatre novel·les: El día que me vaya no se lo diré a nadie, Cosas que hacen BUM, Rompepistas i la nova, Eres el mejor, Cienfuegos. També és autor d’un llibre d’assaigs pop, Mil violines, per a Random House Mondadori i va codirigir durant anys el fanzine La  Escuela Moderna

Promet una sessió de vinils i passió musical irreductible. No us la perdeu!

P.D.: La seva última obra, Eres el mejor, Cienfuegos, s'acaba de publicar fa 4 dies (literals). Us adjuntem un tema que té un protagonisme especial en la mateixa.










Lloc:
Biblioteca Vapor Vell (pstge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).


93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.


-------------------------------------------------------------------------------

El resultat de la sessió:



THE CLAIM
Plastic Grip


Ep: Say so
1992
XTC
Mayor of Simpleton


Àlbum: Oranges & Lemons
1989
TIM HARDIN
If I were a carpenter


Àlbum: Tim Hardin 2
1967
THE STRINGRAYS
Love of a kind


Àlbum: Cryptic and coffee time
1987
GOD
My pal


Single: My pal
1987
THE RUBINOOS
Gorilla


Àlbum: The Rubinoos
1977
CALVIN JOHNSON & THE SONS OF THE SOIL
Love travels faster


Àlbum: Calvin Johnson & The sons of the soil
2007
BILL FAY
We have laid here



Àlbum: Bill Fay
1971
MEGA CITY FOUR
Messenger


Àlbum: Who dare wins
1990
SKIN-DEEP
All the fun
 
 
Àlbum: Moret than skin-deep
1988
CLIFF BENNETT & THE REBEL ROUSERS
You make me happy

Àlbum; Cliff Bennett & The rebel housers
1964
JONSTON
Apaga y enciende
 
 
Àlbum: Veo visiones
2012
TELEVISION PERSONALITIES
Privilege


Àlbum: Privilege
1989
THE BATS
Miss these things
 
 
 
Àlbum: Daddy’s highway
1987

dijous, 15 de novembre del 2012

Short Cuts (Vides Creuades): Biblioteques i indústria musical


Primer de tot, per molts anys a tothom: Sones farà cinc anys al desembre, Aloud en farà deu al febrer. Bankrobber en va fer deu l’any passat, Saltamarges un i Bcore en porta quinze en actiu.  Segur que m’he oblidat de felicitar algun segell discogràfic, però n’hi ha tants que no deixar-se’n cap és díficil.

Per continuar fent anys en el canviant món de la música i adaptar-se a l’era digital, aquests segells independents han optat per diferents estràtegies i eines. Tots els segells abans esmentats tenen presència a Spotify i Itunes i botiga pròpia. També tots publiquen en vinil alguns dels seus discos i amb la compra del plàstic, regalen la descàrrega digital.  Sones ofereix en preview algúns dels seus discos, per posar un exemple recent, podeu escoltar el de Lorena Álvarez y su Banda Municipal a Playground Mag.

Bankrobber ha ofert descàrregues gratuïtes d’alguns discos abans de posar-los a la venta, com és el cas de Macho i Guillamino12 (també disponible a l’aplicació d’Iphone) ; i a més a més, a la seva web, tots els músics del seu catàleg tenen el llistat de mitjans que utlitzen: bandcamp, last.fm, facebook, etc. Aloud té una política pròpia de descàrregues; Saltamarges ofereix les descàrregues de manera gratuïta i la possibilitat de comprar el disc en format físic al seu bandcamp. Bcore també té un bandcamp on es poden escoltar els seus discos,  i a la seva web té un apartat de ràdio i multimèdia.

Probablement, m’oblido d’esmentar alguna altra eina que tots aquest segells fan servir per difondre la seva música, però tampoc és la meva intenció fer-ne un inventari exhaustiu. Els que cito ja em serveixen per mostrar la quantitat de canals que utilitza la indústria per promocionar els seus artistes. Estic convençuda que la majoria de biblioteques ja coneixen aquest canals, però en el cas que no fos així, els seria útil fer-los un cop d’ull i utilitzar-los per dinamitzar i complementar el seu fons musical.

Potser estaria bé que els cursos de prescripció musical i cinematogràfica adreçats a bibliotecaris i bibliotecàries, també expliquessin que opina la indústria de les diferents eines digitals que han aparegut, perquè es decanten més per unes que per les altres i cap a on pensen que anirà la música en un futur. Aquesta setmana, en motiu del llançament de Google Music, s’han publicat dos articles que més que respostes a les preguntes que he formulat
unes línes abans, ofereixen interessants reflexions sobre el tema. Aquests articles són Preguntes sense resposta i El servei de música en streaming Google Music arriba a casa nostra.

I encara seria més interessant saber, què opina la indústria musical sobre les biblioteques, si n’espera alguna cosa, si compten amb nosaltres en el futur, si ens consideren actors en el negoci de la música, si saben què fem i què podem fer per la música, a més de comprar discos i deixar-los en prèstec. I es que encara que pugui semblar que la música i les biblioteques agafaran camins diferents, aquest estan destinats a creuar-se, perquè com els relats de la pel·lícula “Short Cuts”, inspirats en els contes de Raymond Carver, formen part de la mateixa història. 

divendres, 9 de novembre del 2012

Nous sons per al Segle XXI : Guia de Música electrònica a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú


Karlheinz Stockhausen 
un dels pares de la música electrònica


Amplifiquem un excel·lent treball dels musictecaris de Vilanova i la Geltrú, una nova guia musical on s’han reunit els principals documents sonors existents a les biblioteques i que es troben sota el paraigües d’aquest gran gènere que és la música electrònica i que, alhora, inclou diferents subgèneres: la música electrònica, la música electrònica (pop), el dance, la música ambient, el house i el techno.

Aquest és l'enllaç a l'article publicat al bibliobloc de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell Un mar de lletres : Nous sons per al Segle XXI – Guia de Música electrònica on trobareu abundant informació , una selecció de vídeos, una playlist a Spotify amb una selecció de temes dels CDs que es poden trobar a les biblioteques de Vilanova i finalment un recorregut cronològic per la història de la música electrònica en una playlist exahustiva (més de 8 hores) a Spotify.

Aquesta és la guia:  





Pautes per l'ús d'Spotify a les biblioteques

El Grup de Treball de Música de la Gerència de Biblioteques Públiques de la Diputació ha elaborat un petit informe sobre l'ús de la plataforma d'Spotify a les biblioteques públiques. Es tracta d'un document on s'exploren algunes possibilitats d'aquesta eina i s'expliquen algunes experiències ja desenvolupades a Catalunya. 

L'AMPLI ja se n'ha ocupat en diverses ocasions, com podreu comprovar aquí. Confiem en que sigui una porta oberta per continuar difonent la música (com a manifestació artística sensible) entre els usuaris. Spotify és només un exemple: l'streaming és el moll de l'ós. 


Gràcies a tots els qui han contribuit a aquesta baula.

divendres, 2 de novembre del 2012

MANOS DE TOPO al Music Spy Club


El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.

Ja us em parlat en diverses ocasions. Per si voleu abundar, aquí. Han participat al llarg d'aquests anys Ignacio Julià, Guille Milkyway, Lluis Hidalgo, Santi Balmes, Christina Rosenvinge, Refree, Nando Cruz, Jaume Sisa, Quim Casas, Xavi Sánchez Pons, Za!, Óscar Dalmau, Javier Blánquez, Juan Cervera, Kiko Amat, Jordi Turtós, Jordi Bianciotto, Roger Roca. Raul Minchinela i fins i tot Miguel Noguera.



Aquest trimestre comptem amb:

9 de novembre: Manos de Topo
23 de novembre: Kiko Amat
14 de diciembre: Miqui Puig

Aquesta primera sessió serà a càrrec de Miguel Àngel Blanca, el percutor de MANOS DE TOPO, un dels grups més singulars i interessants del pop dels últims anys. Des d’Ortopèdias bonitas (2007) a l’immens Escapar con el anticiclón (2012) la seva proposta, que barreja lletres viscerals, música enginyosa i una veu extrema ha aconseguit ampliar els límits de la música popular. Miguel Àngel Blanca és el cantant sabadellenc del grup, un pou de referències musicals insondables.

Mireu aquests videos i ja em direu si no val la pena treure el cap per saber d'on a sortit aquesta proposta.










Lloc: Biblioteca Vapor Vell (pstge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).
93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat
Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.



-------------------------------------------------------------------------------
I les altres sessions... 


KIKO AMAT – 23 de novembre, 19 h.
És escriptor accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop. Escriu per al suplement Cultura/S de La Vanguardia, la revista Rockdelux i altres mitjans. Codirigeix el festival Primera Persona al CCCB i condueix amb mà d’acer la seva web, Bendito Atraso. Actualment viu a Barcelona amb els seus pèl-rojos dona i dos fills, quatre mil discos de vinil i una Vespa oxidada. A Anagrama ha publicat quatre novel·les: El día que me vaya no se lo diré a nadie, Cosas que hacen BUM, Rompepistas i la nova, Eres el mejor, Cienfuegos. També és autor d’un llibre d’assaigs pop, Mil violines, per a Random House Mondadori i va codirigir durant anys el fanzine La Escuela Moderna

MIQUI PUIG – 14 de desembre, 19 h.
Cantant i compositor de Los sencillos, el mític grup de pop amb qui va editar 6 discos, la seva carrera s’ha prodigat en molts fronts artístics. En solitari, ha publicat ja 5 treballs. És DJ habitual a Barcelona, amb actuacions a festivals com el Sonar o el Primavera Sound. És actor ocasional i col·laborador cultural a programes de ràdio i televisió. El seu bagatge el converteix en un spy musical imprevisible.