dijous, 27 d’octubre del 2011

La Discoteca d'AMPLI, LXV: 'Cambrers' / Juli Bustamante . València 1981

Juli Balanzà (Bustamante o Juli Bustamante)
(València, 1951)

Al principi dels anys vuitanta , en plena explosió del punk i la new wave, l'emissora de capçalera era la mítica Radio 3, amb programes llegendaris com Tiempos Modernos (Manolo Ferreras) , Flor de pasión (Juan de Pablos) , Diario pop (Jesús Ordovás) o el meu preferit: Sólo para ellas del gran Diego A. Manrique [cal dir que 'ellas' eren les cançons ;-) ] .

El programa de Diego era el més eclèctic i variat en gèneres i gustos i, normalment, sempre m'agradaven la majoria de cançons que programava. Sovint punxava novetats discogràfiques molt interessants, com per exemple ... aquest disc:

Cambrers
(Ànec, 1981)

Em va cridar l'atenció la seva originalitat i vaig gravar en una cinta cassette el que quedava de programa, en total tenia 2 cançons i mitja d'aquest àlbum, crec.

No havia sentit parlar mai d'ell, tot i que el fantàstic Brossa d'ahir (1977) d'en Pep Laguarda i els Tapineria , que havia sortit uns anys abans, era -i és- un dels meus discos favorits de tots els temps.

En Pep Laguarda , en Remigi Palmero i en Bustamante van ser segurament els tres artistes valencians més interessants del moment.
De fet, l'esmentat Brossa ... d'en Pep, l' Humitat relativa (1979) d'en Remigi [disc considerat una de les obres mestres de la música moderna en català i espanyola en les votacions de la revista Enderrock o la revista Efe Eme] i aquest Cambrers conformen la trilogia natural d'un excel·lent rock mediterrani en la transició des dels darres temps hippies fins als més moderns temps de la new wave.
Tots tres, realment, traspuen la llum, el color i la salabror mediterrània, tant en la composició, com en l'ambientació instrumental com en el textos. Tres àlbums absolutament deliciosos i recomanables de punta a punta, i si pot ser escoltant-los un darrera l'altre per ordre cronològic, molt millor. Tots tres són especials, tots tres són discos originals i diferents. Una música adulta i naïf a l'hora .. molts potser recordaran els dibuixos i els còmix d'aquesta època del també valencià Javier Mariscal ... a mi em suggerien un univers poètic molt similar.

Cambrers és el que conté més elements dels nous temps, una new vave a-la-mediterrània veritablement original gràcies a la seva aportació lírica, una veu al marge dels cànons dels '80 i una concepció molt personal del pop.

He pujat l'àlbum sencer a la plataforma Grooveshark per tal de que el podeu escoltar en streaming sempre que us vingui de gust.





Juli Balanzà va signar aquest el seu primer treball, com a Bustamante, i així va seguir signant els seus següents treballs fins l'èxit del fenomen OT amb un altre Bustamante (David) qui, naturalment, no té res a veure amb l'original però que ha esdevingut molt més famós.

MySpace : http://www.myspace.com/juliobustamanteband
Wikispace: http://juliobustamante.wikispaces.com/


1 comentari: