dijous, 15 de maig del 2008

Educar el talent: el Mètode Suzuki

L'home és un fill del seu entorn. Shinichi Suzuki.


El passat dijous 8 de maig, la Biblioteca Montbau va oferir una xerrada amb la Núria Cervantes, presidenta de l'Associació del Mètode Suzuki de Catalunya que va explicar als assistents en què consisteix aquest mètode d'aprenentatge musical. Des de l'AMPLI també us el volem donar a conéixer.


El Mètode Suzuki, també conegut amb el nom de l'Educació del Talent, és un mètode d'ensenyament desenvolupat per Shinichi Suzuki, pedagog, humanista i músic, nascut al Japó l'any 1898.

El mètode d'ensenyament del Dr. Suzuki reposa sobre la idea que ell anomena de la llengua materna. El Dr. Suzuki observà que tots els infants aprenen a parlar la pròpia llengua amb gran exactitud i reproduint els accents locals. Els nens estan envoltats pels sons de la seva llengua des del naixement i pensà que si estiguessin envoltats d'una manera idèntica dels sons musicals, desenvoluparien una habilitat extraordinària en música.

La idea del Dr. Suzuki no és tan sols un mètode d'educació, sinó també una filosofia fonamentada en el respecte a l'infant com a individu i sobre el concepte que l'habilitat s'aprèn i no és heretada. Per a Suzuki, el talent no és res més que el desenvolupament de les capacitats presents en cada infant.

Els punts en què es fonamenta aquest mètode d'aprenentatge són els següents:

1) Començar l'aprenentatge de petits
Els nens i les nenes poden començar a una edat més precoç (al voltant dels 3 o 4 anys) de la jutjada adeqüada pels educadors tradicionals. El ritme de progrés és dictat pel nen i no per l'edat o d'altres factors. Aquest ritme no és per força el del seu company més brillant. Si en aquesta qüestió l'infant és acceptat i estimulat, però no forçat, en sortirà més equilibrat i engrandit, sense comptar l'habilitat musical que així haurà desenvolupat.

2) Grup i individualitat
Tots els alumnes reben una classe individual cada setmana però també reben classes de grup cada quinze dies. Amb la classe particular es treballa més l'evolució interior del nen mentre que les classes de grup, workshops i concerts ajuden als nens a afirmar-se en presència dels altres i a acostumar-se a treballar en equip.

3) Importància de l'audició i la repetició
A l'Educació del Talent es posa l'accent en la repetició. Els infants escolten i reescolten els enregistraments i toquen les seves peces moltes vegades. El nombre de repeticions que un infant necessita al llarg de l'aprenentatge és desconegut i variable d'un nen a l'altre. Aquest sistema de treball, facilitarà al nen la integració del ritme, de la melodia i l'assimilació de les dificultats.

4) Desenvolupar la capacitat de recordar i concentrar-se
Un dels avantatges d'aquest programa és que estimula el desenvolupament de la memòria. Des del començament,els infants aprenen a memoritzar i reproduir els ritmes i melodies gràcies a l'escolta. No se'ls demana pas saber solfeig per reproduir. El nen anirà incorporant progressivament al seu repertori peces més llargues, al igual que incorpora noves paraules al seu vocabulari. Ningú espera que un nen sàpiga llegir abans d'ensenyar-li a parlar.

5) El paper dels pares
El pare o la mare han d'assistir a les lliçons del seu fill/a. El professor comptarà amb ells per exercir un paper molt actiu en l'aprenentatge ja que hauran de continuar a casa la lliçó començada a classe. Els pares i mares tenen el paper primordial de crear un bon entorn musical, fer escoltar al nen bona música enregistrada i portar-lo sovint a concerts.

6) El mestre
El mestre forma part de l'entorn d'aprenentatge i ha de tenir una actitud amorosa d'ajut i d'ànim vers el nen. Per fer-ho és necessari que hagi comprés que el Mètode Suzuki no és un simple mètode d'ensenyament a partir d'uns quaderns d'exercicis. Aquest mètode requereix del professor que hagi assimilat tant la filosofia com les precises tècniques pedagògiques.

7) Sensibilitat i experiència emocional
El Mètode procura una experiència emocional regular a través de jocs de grup, els concerts i els petits recitals amb la finalitat d'estimular la sensibilitat del nen i arribar a coneixer-se millor.

Shinichi Suzuki pensava que el seu mètode serviria per fer nèixer i desenvolupar qualitats humanes. Estava convençut que l'art i la música contribuïen a fer dels éssers humans millors persones.

Jo també ho crec.



Concert del Sr. Suzuki i alumnes als anys 70. La qualitat de la imatge no es gaire bona però l'ambient sonor és màgic.

El 1961, el mestre violoncel·lista Pau Casals, va anar al Japó. Va quedar profundament impressionat per la interpretació de quatre-cents infants Suzuki al Bunkyo Kokaido de Tokyo. Després d'aquest concert, va felicitar el Dr. Suzuki i va fer les següents consideracions: “Senyores i senyors, he assistit a una de les escenes més emotives que hom pot veure. —Potser és la música que salvarà el món.”

2 comentaris:

  1. Un parell d'objeccions:

    "l'home és fill del seu entorn" … és una sentència, si més no, poc clara.

    Si es refereix a que tothom neix amb les mateixes capacitats i talents i només és "l'entorn" el que fa que una persona sigui com és és fals.

    Conec un cas concret de dos fills dels mateixos pares (amics meus) i del mateix entorn familiar i social. Un és una bona persona, l'altre és una mala persona. Així de simple. Noms i cognoms.
    Un altre cas: els meus fills. L'un capta i reprodueix -cantant- melodies i passatges musicals amb bastanta precisió però li costa recordar les lletres de les cançons.
    L'altre, desafina i és incapaç d'entrar mai a temps. En canvi recorda amb facilitat les lletres de les cançons. No cal dir que els dos han viscut i viuen en el mateix entorn.

    Si es refereix, però, a que l'home és fill de l'entorn Planeta Terra és cert. Però no sembla que això ho discuteixi ningú.

    "l'habilitat s'aprén, no és heretada" … és una sentència encara menys clara.

    Si es refereix a que tothom neix com una pàgina en blanc i només depén d'una pedagogia adeqüada el que la persona desenvolupi talent musical, és fals.
    Segons aquesta consideració, tots els alumnes del métode haurien d'arribar al mateix nivell d'habilitat. Cosa que, sense tenir dades a la mà, sembla poc probable.
    Tampoc sembla que gent d'extracció absolutament hostil com Louis Armstrong oRobert Johnson desenvolupéssin la seva prodigiosa habilitat gràcies a l'entorn.

    Si es refereix a que, amb la metodologia adeqüada, es pot arribar a desenvolupar amb éxit el potencial natural i individual de cada persona, pot ser veritat. Perquè no.
    No deixa de ser una frase amb sentit comú.

    Negar la naturalesa humana és una postura certament discutible.

    D'altra banda, la majoria de les idees del mètode estan carregades de sentit comú i humanisme. Res a dir, doncs, respecte a això.

    Naturalment.

    ResponElimina
  2. A veure, no es pot ser tan categòric. Evidentment que l'entorn no és al 100% determinant, això ho sabem tots. I tampoc existeixen els miracles i un nen pot avorrir la música tot i tenir uns pares músics. Sí, tot és relatiu menys la Ciència (que, també, depén com es miri). Però qùe vols que et digui: m'agrada pensar que si tingués un fill li donaria l'oportunitat de desenvolupar la seva sensibilitat perquè aquesta estic segura que el faria més lliure i més ric com a persona. L'important és donar les eines. El nen, després, quan sigui adult pot o no continuar utilitzant-les. Evidentment, això dependrà d'ell.
    Potser Robert Johnson no va créixer en un entorn propici per desenvolupar el seu talent però Mozart, per exemple, sí.

    Però el Mètode Suzuki no vol crear genis, no té res a veure amb això ni amb crear nens prodigis. NO, no. Simplement vol que el llenguatge musical per al nen sigui com la seva llengua materna i desenvolupi la capacitat que tingui per la música.

    Com a filosofia humanista em sembla molt maca i hi vull creure.

    ResponElimina