AMPLI

dilluns, 3 d’abril del 2017

Qui és qui a l'AMPLI (2) Director Wilkins

Director Wilkins

El meu gènere musical preferit és el silenci. És un gènere sense autor i, malgrat ser repetitiu, sempre és diferent, alimentici, ric.

No sé quin concert o músic m’ha emocionat més a la vida, perquè no em reconec gaire. Potser el dels ocells, pel matí. En els últims anys m'han acompanyat els dos últims discos de Sufjan Stevens, Carrie & Lowell i The Age of Adz. I vaig estar als concerts que va fer Sufjan per presentar-los a Barcelona. Sovint somio que encara sóc allà i no és un malson.

M’agrada formar part de l’AMPLI per què l’ofici de bibliotecari ha entrat en una fase experimental, hiperactiva, simpàtica. Proposar divulgacions musicals des de la perspectiva bibliotecària és una benedicció, com dir-ho, bèl·lica.

Sóc -ai!- guitarrista, i el pitjor és que m’encanta. Canto a Cheetah Brava amb esperit d’orquestra, amb l'alegria de Chiquito i, quan desafino, ho faig amb l’amor matern per bandera.

Un troç Sufjan Stevens com un troç de víscera:

Qui és qui a l'AMPLI (1) MARTA BRAMON / Lórien

Per estricte ordre alfabètic, la Marta enceta uns quants posts sobre qui s'amaga darrera d'aquesta banda musictecària.

MARTA BRAMON / Lórien de Loth

Biblioteca de Banyoles

«Hi ha músiques que un dia et toquen l’ànima i l’atrapen per sempre. En el meu cas, i per aquest ordre: el fado, el jazz i el flamenco. Tot i que m'interessa tota la música ... sobretot si no és Pop ;-)

En tots els concerts de Mayte Martín ploro (a llàgrima viva) d’emoció. Un concert de Keith Jarrett Trio a Barcelona em va obrir les portes del jazz i escoltar fados a Lisboa em fa entendre el sentit de la vida. El disc que més he escoltat sencer en els darrers anys és Al cantar a Manuel, de Mayte Martín. I ara mateix, els artistes que segueixo amb més atenció són Gisela Joâo i Camané, fadistes.

Quan aquesta banda de bibliotecaris apassionats i somiadors em van reclutar per a l'AMPLI m'hi vaig sentir molt bé: a més de sentir passió per la feina són humans amb qui val la pena compartir fílies i fòbies musicals ... i de tot tipus. I de música en saben un niu ... i això enganxa.

Per cert, canto fado –entre altres gèneres, segons el dia- a casa, davant d’un públic molt entregat: el meu gat negre. També intento esgarrapar acords amb la guitarra i una harmònica, quan em penso que sóc Bob Dylan. De petita em van regalar una guitarra, però se la va apropiar el meu germà. Ara ell és el músic i jo programo concerts amb Joventuts Musicals de Banyoles.»

Us deixem amb la fadista Gisela Joâo:

divendres, 31 de març del 2017

Nova vida pels IMPERDIBLES de la biblioteca Agustí Centelles

Butlletí de recomanacions musicals de la biblioteca Agustí Centelles.

Ja fa sis anys que va començar el projecte dels IMPERDIBLES a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles de Barcelona. Sempre amb la voluntat de treure a la superfície el més interessant de la col·lecció, a les pàgines d’aquest butlletí de recomanacions musicals han col·laborat persones amb gustos ben diferents, creant una selecció subjectiva i eclèctica. De fet, al llarg de 30 números s'han ressenyat prop de 230 artistes sense repetir-ne cap (bé, només Nick Cave, però en diferents categories: llibre i disc).

Però ara és moment de canvis. Amb el número 31 s'estrena un nou format únicament en línia del butlletí. El nou disseny no sorgeix només amb la voluntat de donar-li una nova imatge, sinó també d’aglutinar en una publicació totes les iniciatives musicals de la biblioteca.

Entre les novetats hi ha un apartat dedicat al cicle en viu i en directe i a les llistes elaborades al perfil Spotify de la biblioteca. A més, neix una nova secció per fer-se ressò d’aquells equipaments que tenen alguna especialització musical i on ells mateixos recomanaran una de les joies de la seva col·lecció. L’encarregat d’inaugurar-la és Manel Peña, responsable del fons de música electrònica de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

Als IMPERDIBLES continuareu trobant les habituals ressenyes de CD, documentals i llibres escollits d’entre les novetats de la biblioteca. També es manté la secció L’imperdible de..., on diferents músics recomanen els seus discos favorits d’altres artistes. Fins al moment han col·laborat 18 músics, entre ells Ainara LeGardon, Ferran Palau, Guillamino, Hidrogenesse, La Yegros o Soledad Vélez.

Podeu veure el número 31 del butlletí clicant la imatge:

dilluns, 27 de març del 2017

Un únic video per Grant Green

El món del jazz és tan obert i tan divers que ja tot és va perdent en ell. Potser com a totes les músiques i totes les arts. Fins i tots dels grans noms (Miles Davis, Velázquez, Cervantes) la gent coneix només les obres destacades. La Nada de la Història Interminable creix ràpidament.

Aquí us portem un dels grans guitarristes de jazz de tots els temps, i gairebé ningú el coneix. Es va dir en vida Grant Green, però com la mort no acaba pràcticament amb res el nom perdura, i els discos.

Tots els seus discos quadrarien dintre la corrent que s'anomena hard bop. O sigui, un bebop amb malicia rítimica i harmònica, no tant lligat al swing.

Va morir al 79, o sigui abans d'ahir, però aquest és el seu únic video en directe. Ni tan sols està amb la seva banda. No sabem com era ni la seva veu parlada:

Si voleu sentir el seu àlbum més conegut, la peça de més fama d'un dels grans, us sorprendrà reconèixer que és completament nou. És diu Idle Moments, Quin plaer descobrir el bagul tant ple de tresors i l'illa deserta per gaudir-los.

El mateix que va coquetejar perillosament amb la cocaina, l'heroïna i l'alcohol ho va fer amb el funk Nosaltres, no obstant, tenim el nostre Grant Green favorit. Quan el dia s'encèn no hi ha res millor que saludar-lo amb "Minor League", el nostre tema predilecte. L'alegria de viure!

Els qui van enregistrar aquesta peça són:

Grant Green, guitar;

Joe Henderson, sax;

James Spaulding, alto sax;

Mccoy Tyner, piano;

Bob Cranshaw, bass; i

Elvin Jones, Drums. Rec. June 12, 1964.

Es va enregistrar el 12 de juny del 1964. També sortiria el sol, ho estic veient. Encara sobreviuen James Sapulding i Mccoy Tyner. Els hi vaig a preguntar.

dijous, 23 de març del 2017

Brother Ah , música divina

Robert Northern conegut professionalment com Brother Ah és un dels músics més prolífics i respectats de la història del jazz, amb una producció enregistrada de més de 40 anys, però també desconegut per a la majoria.

Nascut el 1934 a North Carolina i crescut al Bronx de Nova York, Robert va estudiar a la Manhattan School of Music i a la Vienna State Academy. Durant els 50 i els 60 va treballar extensament com a interpret de trompa (instrument inusual en el llenguatge del jazz) amb músics com Donald Byrd, John Coltrane, Gil Evans, Sun Ra, McCoy Tyner, Roland Kirk, la Jazz Composers Orchestra, Don Cherry, Thelonious Monk, Freddie Hubbard, Miles Davis, Dizzy Gillespie, Eric Dolphy, Charlie Haden i John Lewis, tant com a músic de sessió com en actuacions en directe.

Northern va viure a Nova York des de 1963 fins a 1971 i després d'un període de creixent interès per la música no occidental, va visitar i va estudiar a l'Àfrica (Ghana, Kenya i Tanzània) durant set estius consecutius (1972 -1978). Durant la dècada de 1970 va publicar diversos discos com a líder de banda. Aquests àlbums van ser reeditats en CD pel segell Ikef Records en la dècada de 2000. A més de la trompa, també va utilitzar la flauta, el sitar, les percussions i el tractament de sons enregistrats en cinta magnètica. Va ser professor al Dartmouth College durant 1970-1973, a la Brown University durant 1973-1982 i després a la Levine School of Music a Washington DC, des de 1982. Brother Ah és també el fundador del World Music Ensemble (un grup que explora les tradicions musicals d'Àfrica, Japó, Espanya la India Oriental així com la dels natius americans i la tradicional americana) i fundador també de The Sounds of Awareness Ensemble, que explora els sons de la natura i la música. Finalment, apuntarem també que presenta un programa setmanal The Jazz Collectors a l'estació de ràdio WPFW a Washington.

Compositor, multiinstrumentista, professor, investigador, radiofonista ... la seva producció discogràfica es divideix en dos grans grups, com a músic professional enmig dels més grans artistes del seu temps i com a creador inquiet i pacient a l'hora. I mentre la una és abundant i espectacular, l'altra és indispensable i privada. A continuació fem una ullada als seus àlbums personals.

Sound Awareness (Strata-East, 1974)

Move Ever Onward (Divine, 1975)

Key to Nowhere (Divine, 1983)

Celebration (Mapleshade, 1993)

L'any 2016, el segell Manufactured Recordings va reeditar aquests tres primers títols i, gran notícia, tot just fa unes setmanes, acaba de presentar Divine Music, una col·lecció de tres àlbums mai publicats d'aquest enigmàtic i visionari artista: The Sea (1978), Mediation (1981) i Searching (1985). Tres àlbums que són pura delícia: jazz espiritual, còsmic, colorista, introspectiu i de gran bellesa que capten tres moments diferents en la seva evolució artística. Cofre que passem a destacar com a recomanació musictecària del moment.

The Sea comença amb un so que flueix hipnoticament en direcció al territori espiritual. Brother Ah toca la flauta en fantàstiques línies que giren lentament i amb un fort eco - enmig d'una barreja de percussió, violí, mbira, baix i bateria - sovint utilitzades en formes molt ben construides, i que fan com introducció als passatges cantats i recitats per Abena Walker, Jeanean Gibbs, i Nataska Hassan Youssef.

Meditation té una composició diferent - un so que és molt més reposat en general on només trobem a Brother Ah a la flauta, el sitar i cintes amb sons de la naturalesa - amb l'ajuda de Cleo Jomo Faulks a la mbira i el gong. Els temes tenen un toc més terrenal del que es pot endevinar pel títol de l'àlbum - encara una mica meditatiu però més obert a les vibracions de la natura que a l'espai de l'estudi de gravació.

El darrer és Searching un enregistrament que es desplaça cap a solucions més interiors que les que alguns músics van prendre en els anys 80. No obstant això, aquest desplaçament te sentit, Brother Ah segueix sent tan honest com sempre - només equipat amb una veu lleugerament diferent - treballant amb una mica d'electrònica i percussió de Richard Ashman, i tocant la trompeta i una varietat de flautes així com la percussió i la harmònica. L'enregistrament és basa més sobre amples textures sonores que sobre instrumentació individual.

Valuosos enregistrament disponibles també en línia a la plataforma Spotify

Finalment, aquesta és la relació d'enregistraments on apareix Brother Ah, tal com apareix actualment a Viquipèdia:

Amb Donald Byrd