Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i, més concretament, la música a la biblioteca pública.
Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado, Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol i Mercè Barnadas, continuem la sèrie amb la Maite Pinteño, directora de la biblioteca Josep Soler Vidal a la vila de Gavà.
Maite Pinteño
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
De petita volia ser veterinària! Però sí que és veritat que, si m’haguessin fet triar entre els animals i els llibres, m’haurien posat entre l’espasa i la paret. Recordo les piles de “mortadelos” del meu oncle —mentre escoltava els seus singles—, El exorcista, que el meu pare —amb molt de criteri— m’havia censurat i que jo llegia d’amagat, i, si no hi havia res millor a l’abast, qualsevol cosa amb lletra impresa: catàlegs comercials, revistes esportives, el Teleprograma... A l’institut dubtava entre Biologia i Belles Arts, però una professora de COU em va suggerir la carrera i la va encertar.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
No conec ningú que no se’n senti orgullós. Suposo que per la doble vessant de treballar amb una matèria primera tan d’estimar com són els llibres —i les pel·lis, i la música... la cultura, vaja— i per la vocació de servei a l’usuari, la contrastació diària que estàs ajudant cada persona que s’apropa a la biblioteca a trobar el que necessita. Estar a peu de taulell crec que et fa esdevenir més obert, flexible, tolerant i respectuós amb altres punts de vista o gustos diferents dels teus. I alhora, l’espai biblioteca, en un sentit ampli, també et dóna una llibertat mental extraordinària.
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
Quan més vam riure amb els companys de la BJSV va ser durant el rodatge del “
biblioAPM”
Però les més divertides te les proporcionen els mateixos usuaris al dia a dia. És difícil recordar-te’n de totes, així que n’explicaré un parell relacionades amb la música: una senyora ens va demanar un dia “l’últim de Beethoven”, i a més d’una biblioteca hem patit el típic senyor que es posava els auriculars i cantava en veu alta. Un venia sempre a escoltar el mateix CD de Julio Iglesias, però l’altre, damunt, es portava el CD de casa!
Estem vivint una època difícil per als serveis públics en què moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Som una professió que sap adaptar-se: si tenim més, fem unes coses, i si tenim menys, en fem unes altres, però mai deixem de fer. Em sorprèn i alhora presumeixo de les companyes i companys que, amb tot el que ens està caient a sobre, no només no es desanimen sinó que segueixen pensant-ne cada dia de noves per donar un millor servei. Trobem noves formes d’automotivació en les dificultats.
Alguns creiem que després del tsunami generat per les tecnologies de la informació i de la comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per a aquest repte?
El nostre perfil és el d’un professional empès a la formació continuada i que ha d’estar al dia en totes les àrees del coneixement —això no vol dir saber de tot, sinó conèixer les fonts de més qualitat i més noves. Això ens capacita per a la prescripció. També hi ha un altre factor que ens capacita: la curiositat. El fet d’estar tan “exposats” a tants inputs —dades, coneixement, esdeveniments, productes culturals— ens manté alerta i amb ganes de seguir descobrint i compartir aquestes descobertes.
Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Prescripció, en la seva vessant de recomanació, és el que sempre hem fet els bibliotecaris. Ara li diuen ‘prescripció’, com ara li diuen ‘novel·la gràfica’ al còmic d’adults, i abans d’això, tebeos. Crec que encara s’ha d’avançar, però, en la vessant d’esdevenir referents, més visibles, amb més força, tot i que anem avançant en aquesta línia. Els prestatges virtuals en són un bon exemple; el mateix Ampli n’és un altre.
Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? Us demanen consell? Es deixen recomanar? Busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
El consumidor de música en general és autosuficient. Es dóna sovint que un usuari et demana que li recomanis una novel·la, o fins i tot una pel·lícula, però gairebé mai que li recomanis un CD. El que sí que ens pregunten sovint és per la música que sona a l’hora de tancar, la qual cosa ens fa triar-la tot buscant un equilibri entre els gustos personals i el que volem promocionar. Però és una àrea de la biblioteca en què els usuaris van a buscar el que ja coneixen o el que han descobert motu proprio, encara que l’expositor de novetats també els crida l’atenció i sovint n’agafen en préstec.
Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
És molt necessari. Tothom, dins i fora de la biblioteca, tenim interioritzada la importància del foment de la lectura, però ningú parla del foment del gust per la música, oi?
Es tracta no de dirigir, sinó de fer accessible la música, de despertar la curiositat dels usuaris i d’oferir vies perquè ells mateixos puguin anar tirant del fil i que un grup els porti a un altre, un músic a un altre, un compositor a un altre. També el procés de cerca i descobriment forma part del fet de gaudir la música.
A la biblioteca hem apostat per apropar la música a la gent amb accions que van des de les més bàsiques —bona selecció del fons, guies temàtiques, expositors, agenda de concerts, etc.— a les més cridaneres —recitals amb Roger Mas, Lídia Pujol, Marc Parrot, Jaume Sisa, Toti Soler—, audicions i presentacions de CD —Pop a la Catalana, amb l’Òscar Dalmau—, o de llibres de temàtica musical —Alice Cooper, Burning, etc.— a càrrec dels autors. També tallers infantils de creació musical, xerrades amb motiu del Dia de la Música, exposicions de vinils de música punk, ...
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients. Comparteixes aquesta opinió? Creus que es un concepte vàlid?
Hi crec amb els ulls tancats, però el concepte “híbrid” hauria d’estar superat. De la mateixa manera que ja no té sentit distingir entre formats, tampoc hauríem de distingir entre suports o fonts musicals, siguin físiques o virtuals. El que passa és que encara no està prou integrada a les nostres biblioteques públiques; ens queda camí per recórrer en aquest sentit.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical mitjançant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark. Tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris també hauríem de participar activament en les plataformes de música social? De quina manera? Amb quina funció?
És una eina més i hem de ser-hi presents per molts motius: per fer-nos propers als nostres usuaris, per estar al dia, per projectar una imatge positiva i actual de la biblioteca, per difondre la secció de música...
Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Escolto música, en compro sovint i vaig a concerts sempre que puc. Els de Mishima, Eels i The New Raemon, tot i que reconec que potser hi té a veure que són els darrers concerts als quals he anat i això te’ls fa sentir més intensament... I una troballa recent per a mi, Nick Drake... Tanta música, tan poc temps!
Moltes gràcies Maite per la teva participació
