dilluns, 9 de setembre del 2013

Moonraker Club # 2: Raggattack meets libraries

Fully Loaded, de Magnum, és un disc que es pot trobar a la col·lecció d'Afrika Bambaataa i també a la maleta de Raggattack, el convidat d'avui al Moonraker Club, que opina que Fully Loaded és "un disco finísimo". Raggatack  és l'alias del gironí Alex "Foute", que es defineix com a "Dj/Selektah, col·leccionista de vinils, promotor, dub operator, digital roots riddim maker i segell discogràfic".



Raggatack sempre s'ha sentit còmode entre baixos. Va començar fent hip hop a mitjans dels anys 90, quan a Girona i Salt el rap vivia una època daurada amb el naixement de grups com Geronación i Scratch Commando, MC's com Urban, Arianna Puello, Nomah i Lexa i dj's com Dj Tillo i Dj Ero. L'Estat Espanyol, Anglaterra, França i Amèrica del Sud són alguns dels llocs que Ragattack va trepitjar anant de gira amb Arianna Puello i on ha tornat sovint amb el seu propi projecte.



Uns anys després canviaria els breaks de hip hop pels greus del reggae, el flow del dancehall i els efectes del dub.  Les seves produccions digitals recuperen el millor dels anys 80 i 90 però sense perdre l'essència roots. Raggatack és un dels productors que més estan sonant actualment en l'escena reggae estatal i europea. També treballa habitualment amb músics jamaicans i nord-americans de renom internacional.  Recentment el segell japonès Echo Cop ha publicat temes seus.





A més del hip hop i la música jamaicana, Alex Foute és un apassionat del soul i el funk. Quan punxa aquests estils es transforma en Soul Glo, un alias que ja ha passejat per locals gironins com la Sala Tourmix, el Bar Spritz i l'Atenenu 24 de juny, i per festivals com el Darniu Fest, d'on prové part de la informació recopilada aquí. Si voleu escoltar els Cornelius Brothers, Bobby Womack, Baby Huey o les Sister Love (també disponibles a la Biblioteca Just M. Casero de Girona) a les comarques gironines, haureu d'anar a una de les sessions de Soul Glo. Aquest estiu, Raggattack també ha passat pel Rototom Dub Station, un sound system artesanal de 24 scoops ubicat a l'àrea dedicada al roots reggae i al dub del festival Rototom Sunsplash.





Els Dj's que passen pel Moonraker Club, se'ls demana una playlist d'Spotify de deu cançons. Quan se li va preguntar a  Raggattack si volia participar en el projecte va respondre: "Yo lo del spotify no, yo si quieres te hago una sesión!" I al final van ser tres sessions en comptes d'una, les que l'Alex Foute va acabar fent desinteressadament pel Moonraker Club: Hold Tight Mix (reggae), Victory Mix (pepinos reggae) i com a Soul Glo, One more chance mix (soul). Us podeu descarregar les sessions aquí. Moltes gràcies, bro! Peace!


















  





divendres, 6 de setembre del 2013

Música i poesia a França #4: Chanson d'automne, Charles Trenet



Vasos comunicants - setembre 2013

Nicolas Blondeau, bibliotecari de la Médiathèque du Grand Dole i membre de l'ACIM ens proposa una cançó per anar dient adéu a l'estiu.

Chanson d'automne (Cançó de tardor) és un poema breu de Paul Verlaine, musicat i cantat per Charles Trenet l'any 1940. Paul Verlaine és, juntament amb Rimbaud i Baudelaire, un dels poetes francesos més del segle XIX. Charles Trenet (1913-2001) fou un dels cantants francesos més coneguts i respectats.Va tenir una llarga carrera musical, des dels anys 1930 fins a la seva mort, i va ser un dels introductors del swing i el jazz a la cançó popular francesa.

La versió original del 1940:



I una versió de finals del seixanta on al final enfoquen, entre el públic, dos dels grans: Serge Gainsbourg i Georges Brassens. No es pot inserir, però podem seguir aquest enllaç: Charles Trénet "Chanson d'automne"


Les sanglots longs                      
Des violons
De l'automne                                   
Blessent mon coeur
D'une langueur
Monotone.

Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure.

Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.
Els llargs sanglots
dels violins
de la tardor
em fereixen el cor*
d'un llanguiment

monòton.
Tot sufocant
i pàl·lid, quan
sona l'hora,
recordo
els dies passats
i ploro.
I me'n vaig
amb el vent dolent
que se m'emporta
cap aquí i cap allà
talment com

una fulla morta.

*Trenet va canviar la paraula "blessent" (ferir) per "bercent" (bressolar).

I a Mediamus, recuperem L'amor és Déu en barca, un poema d'Enric Casasses musicat i cantat per Miquel Gil.


dilluns, 2 de setembre del 2013

El bloc musical de les Bibliotecas Municipais da Coruña


L'AMPLI ja va donar una benvinguda al nou bloc musicals de les Bibliotecas Municipales de A Coruña. Ells mateixos s'expliquen ara, i val la pena atendre als seus objectius, dels que podem aprendre moltes coses

"Las Bibliotecas Municipales de A Coruña inauguramos esta semana un blog dedicado a la música en nuestras bibliotecas: Bibliosons http://bibliosons.wordpress.com/ uniendonos así a las excelentes iniciativas de otras bibliotecas y compañeros como AMPLI (http://musictecaris.blogspot.com.es/) la Biblioteca Pública de Tarragona (http://bptbloc.wordpress.com/) o la Biblioteca de la UC3M (http://bibliotecaymasmusica.blogspot.com.es/)   
 Bibliosons pretende descubrir a nuestros usuarios y posibles usuarios la gran variedad de nuestros fondos musicales pero también:
  1. Informar de las novedades musicales adquiridas
  2. Difundir las actividades que organizamos relacionadas con la música
  3. Emplear la música como un elemento de integración de las comunidades de inmigrantes existentes en A Coruña, a través del  (re)conocimento de la diversidad cultural y de su valorización en positivo
  4. Y sobre todo, por encima de todo: charlar, compartir, opinar, debatir y mejorar nuestras bibliotecas y particularmente nuestros fondos musicales con las aportaciones y comentarios de los aficcionados, los expertos, los novatos...los lectores.

Bibliosons está estructurado en 8 categorías temáticas:
  • Local (artistas y grupos)
  • Actualidade (novedades, conciertos, …)
  • Retrovisor (artistas y bandas, escenas musicales, … de épocas pasadas)
  • Recomendaciones (nuestras y de nuestros usuarios)
  • Entrevistas (a artistas, gente del ambiente musical de la ciudad, …)
  • Radio (lista de reprodución)
  • En profundidade (reportajes)
  • Ao Vivo (crónicas de conciertos, de programa os Xoves na Sagrada, …)

De esta forma las Bibliotecas Municipales de A Coruña sumamos ya 10 blogs "temáticos" dentro de nuestra red:
-- 

dimecres, 28 d’agost del 2013

1973 : playlist musictecària d'un any prodigiós






Molt rock:   glam rock, òpera rock, hard rock, proto-punk rock, rock simfònic, rock progressiu, art rock, country rock, southern rock, space rock ...  però també pop, funk, soul, jazz-rock, free jazz o connexions jamaicanes. 1973 va ser un any sorprenent  per la quantitat, la varietat i, sobretot, la qualitat dels àlbums que s'hi van publicar, molts d'ells autèntics clàssics de la música popular del nostre temps.

Portades icòniques, indumentàries impossibles, radicalitat creativa i molta inspiració.

Per presentar una mostra el més completa possible de la música produïda en aquest any s'ha escollit la plataforma Spotify per motius obvis:  és pràctica, ofereix un so de qualitat, és la més utilitzada i sobretot una de les que conté més música de tota mena. En ella, però, hi ha absències d'artistes molt notables;  en conseqüència en l'any que ens ocupa s'enyoren molt obres essencials com Dark Side of The Moon (Pink Floyd) , Houses of the Holy (Led Zeppelin) , Larks' Tongues in Aspic (King Crimson), Mind Games (John Lennon), Ringo (Ringo Starr), Living in the Material World (George Harrisson) o Leg End (Henry Cow). Malgrat aquestes mancances (que es poden escoltar, però, també en streaming encara que amb pitjor qualitat, a la plataforma Youtube) val a dir que a Spotify s'hi troba un percentatge molt alt dels discos buscats per confeccionar aquesta playlist.

Una llista de peces musicals que qualifiquem com playlist musictecària en el sentit de que vol ser una mostra sonora exahustiva, gairebé enciclopèdica, dels LPs que es van publicar en un any prodigiós en la història de la música popular però, al mateix temps, també una mostra molt selectiva. La idea és aplicar en la confecció d'una playlist els criteris utilitzats tradicionalment en la tria de CDs per a la biblioteca pública.

En el primer sedàs s'han descartat els àlbums certament irrellevants o sense interès artístic o documental obtenint com a resultat un impressionant conjunt de 130 àlbums de molta qualitat. Posteriorment, s'han avaluat i escollit els temes més rellevants de cada un d'aquests àlbums seguint els clàssics criteris de valor artístic, aportació creativa a la tradició de cada gènere i la influència en treballs posteriors. En aquest sentit cal reconéixer que aquesta tasca es fa més rigorosa gràcies a la perspectiva que aporten els 40 anys d'història d'aquests discos. Finalment, com a simple anècdota, comentarem que en aquesta playlist només hi ha un disc del qual s'han seleccionat totes les cançons ...

Heus a aquí alguns dels històrics LPs representats a la playlist; comprovareu que és una llista realment aclaparadora:

Aladdin Sane (David Bowie), Quadrophenia (The Who), Tubular Bells (Mike Oldfield), Berlin (Lou Reed), Goat Head's Soup (Rolling Stones), Paris 1919 (John Cale), Goodbye Yellow Brick Road (Elton John), Over-Nite Sensation (Frank Zappa),  Piano Man (Billy Joel), Tres Hombres (ZZ Top), Band on the Run (Paul McCartney), Raw Power (Iggy Pop), NYD (New York Dolls), Billion Dollar Babies (Alice Cooper), Head Hunter (Herbie Hancock), Sweetnighter (Weather Report), Birds of Fire (Mahavishnu Orchestra), Selling England by the Pound (Genesis), Yessongs (Yes), Brain Salad Surgery (Emerson, Lake & Palmer), Catch a Fire (Bob Marley), Pronounced 'Lĕh-'nérd 'Skin-'nérd (Lynyrd Skynyrd), Love Devotion Surrender (Carlos Santana&John McLaughlin), Welcome (Santana), Brothers and Sisters (Allman Brothers), Innervisions (Stevie Wonder), Call Me (Al Green), Black Caesar (James Brown), Let's Get it On (Marvin Gaye), Greetings from Ashbury Park (Bruce Springsteen), Closing Time (Tom Waits), Aerosmith (Aerosmith), Sabbath Bloody Sabbath (Black Sabbath), Pat Garrett & Billy the Kid (Bob Dylan), Who do We Think We Are? (Deep Purple), Live at the Rainbow (Focus), We're an American Band (Grand Funk), A Passion Play (Jethro Tull), Queen (Queen), Virtuoso (Joe Pass), GP (Gram Parsons),  Six Wives of Henry VIII (Rick Wakeman), For Your Pleasure (Roxy Music), Stranded (Roxy Music), Any Old Wind That Blows (Johnny Cash), Aloha from Hawaii (Elvis), Blueprint (Rory Gallagher), Masterpiece (Temptations), Space Ritual (Hawkwind), Faust IV (Faust), Wake on the Flood (Grateful Dead), Fanfare for the Warriors (Art Ensemble of Chicago), Bananamour (Kevin Ayers), Flying Teapot (Gong), Pin Ups (David Bowie)

Així com altres bons discos de grans artistes com:

Beach Boys, Suzie Quatro, The Guess Who, Free, Jim Croce, Al Kooper, Judy Collins, Camel, Dusty Springfield, Little Feat, Traffic, John Martyn, Todd Rundgren, The Byrds, T. Rex, Donovan, Barry White, The J. Geils Band, Eagles, Faces, Uriah Heep, Wishbone Ash, Carpenters, Bachman-Turner Overdrive, Smokey Robinson, Earth Wind & Fire, Nazareth, Gary Glitter, Manfred Mann, Diana Ross, Chicago, Sly & The Family Stone, Carole King, John Denver, Aretha Franklin, Mott The Hoople, Waylon Jennings, Golden Earring, Rod Stewart, Poco, Thin Lizzy, Status Quo, Atomic Rooster, Average White Band, Bryan Ferry, Caravan, Jackson Browne, Renaissance, Bonnie Raitt, Kool & The Gang, Quincy Jones, Montrose, Cockney Rebel, Electric Light Orchestra, Premiata Forneria Marconi, Don Cherry ...


En companyia o solitud, amb el mode de seqüència continua o aleatòria (jo recomanaria aquesta darrera), a volum màxim o com a atmosfera  ambiental ...  1973 : una selecció de moltes hores de música non-stop per submergir-se a fons en una autèntica edat d'or musical.

Enjoy!






dilluns, 26 d’agost del 2013

L'humor a la música clàssica: una xerrada de Pere Andreu Jariod

La música clàssica és un bagul amb més de 500 anys de tresors. Aquest bagul amaga joies humorístiques que es mostraran en una sessió hilarant. L'humor pertany a la música, per la mateixa raó que la música pertany a la vida quotidiana. Tal com va dir ell. 




El periodista i entusiasta diletant Pere Andreu Jariod.mostrarà aquesta faceta d'una música que sovint és víctima de la pompa amb que ha estat investida. Jariod és el percutor de l'espai Notes de Clàssica, de Catalunya Música. I es va fer ressó de l'AMPLI en una grata ocasió.  La seva tasca divulgativa és fèrtil i prolífica. La podeu veure aquí. 

Ell mateix ho explica:


Poden ser compatibles dos conceptes en principi antagònics com són l'humor i la música clàssica? En aquesta xerrada ens encarregarem de demostrar que sí és possible. Sentirem i veurem uns quants exemples, des de la música més antiga fins als nostres dies. Si sou dels qui penseu que la música clàssica és una música seriosa, veniu i descobrireu que això no és més que un tòpic.



I ens recomana aquest vídeo:



Serà el dijous 29 d'agost, a les 19h. a la sala d'actes de la Biblioteca Vapor Vell (4a pl.).
Ptge. Vapor Vell, 1.

Entrada lliure.
Us hi esperem!

Podeu trobar entrades que relacionen l'humor amb la música aquí:








divendres, 23 d’agost del 2013

Dontlikepiano. Electrònica sense endolls a la Cala Jóncols

Abans que comencés el cicle de concerts de la Cala Jóncols, es va preguntar a tots els músics que hi participaven què era per a ells la música electrònica i què farien si visquessin en un món sense electricitat, si no tinguessin on endollar-se. En aquest vídeo teniu algunes de les contestes que els artistes van donar: 



Però la resposta definitiva a totes les qüestions plantejades, la donarà Rafel Plana (Donlikepiano) a l'últim concert de la Cala Jóncols, juntament amb Jordi Rabascall i Pia Nielsen -que ja han actuat a la cala com a Bearlin i Miss Q- en l'espectacle Electrònica sense endolls que s'estrenarà el 25 d'agost i on sonaran Daft Punk, Björk, Rihanna, Kraftwerk, The Human League, Depeche Mode i potser una mica de Dontlikepiano. Si ens hem de guiar per l'assaig de l'espectacle, sembla ser que el darrer concert de la Cala, com el primer, el de la inauguració , que va anar a càrrec del Quartet Brossa, seran acústics :



Rafel Plana (al piano en el vídeo), és l'home que ha orquestrat tota la moguda de la Cala Jóncols: els concerts, el disc i el punt de llibre Música i Punt, en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l'associació de bibliotecaris especialitzats en música (musictecaris) Ampli. A més de posar música al punt d'Ada Castells, Rafel Plana també ha creat una playlist amb la música de la cala.

Rafel Plana és pianista de formació clàssica, productor i compositor. Després de més de 150 concerts arreu de l'Estat Espanyol i d'Europa s'introdueix al món escènic on entra en contacte amb les companyies de dansa i de teatre amb les quals desenvolupa projectes com a compositor i director musical. Ha treballat per al Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, el Gran Teatro de Cáceres, el Teatro Alcázar de Madrid, el Teatre Poliorama, el Gran Teatre del Liceu, el Teatro de Lisboa, L'Espai Brossa i el Teatre Tantarantana, entre d'altres. A més de darrere el teló, Rafel Planas també ha treballat als Conciertos de Ràdio3, El Mercat de Música Viva de Vic, el Senglar Rock, la Fira de Música d'Arrel de Manresa i la Mar de Músicas. 


Rafel Plana amb barret al Llanto
Dins de la seva llarga trajectòria destaca l'espectacle flamenc El llanto, basat en el poema de Federico García Lorca Llanto por Ignacio Sánchez Mejías; i els seus treballs amb artistes com Rafael Amargo, Bruno Galindo, Carles Benavent, Preston Heyman, Julio Bocca, Jordi Bonell o Shakira. Actualment combina la música per al teatre, el cinema i la televisió amb la producció musical al seu estudi, on tant es dedica al flamenc més pur com a la poesia sonora i l'spoken word o a l'electrònica més avantguardista. 



Després de més de 15 anys en el món de la música per cinema, teatre i arts escèniques, Rafel Plana decideix desdoblar-se i convertir-se en Dontlikepiano i Mr. robot per dedicar-se a la música electrònica i desenvolupar un llenguatge propi que, en paraules del mateix músic "tracta els recursos expressius i la maquinària electrònica amb la mateixa cura que Johan Sebastian Bach composava els seus preludis i fugues". 



La música de dontlikepiano recorda els haikus, desprèn aromes retro i es plena de detalls i de sorollets i té unes intros captivadores. A la web de Dontlikepiano, podeu escoltar algunes de les cançons que formaran part del seu proper treball discogràfic. El tema Check-In Out, ha estat inclòs al recopilatori Ibiza Balearic Chill de l'editorial Clipper's, amb qui Rafel Plana està preparant un espectacle multimèdia en directe pel 2013. Com a Mr. Robot, Rafel Plana està començant una prolífica carrera com a remixer. Les seves produccions per a Matthew Snell, Kenny Wesley i Danielle Whitters aviat sortiran als Estats Units. 



Rafel Plana explicava al Diari de Girona que el que pretenia amb el cicle de concerts La música de la Cala era "vincular la tradició i el patrimoni de la Cala Jóncols amb l'avantguarda creativa musical". Els músics que han actuat als concerts de la cala -que ha comptat amb el patrocini de la ginebra empordanesa Nut- han passat la nit a Jóncols gràcies a la col·laboració de la Confraria de Pescadors i de l'Ajuntament de Roses que han cedit part de la barraca de pescadors que hi ha a la cala, una de les més antigues de Catalunya. 



"La gent no s'imagina el nivell de les propostes que estem presentant i al·lucina bastant...s'allunya força del chill-out", deia sobre els concerts Rafel Plana. Han passat per la Cala Jóncols : XTRNGR, Miss Q, Boreals, Esperit!, Lasers i Bearlin. I també els Dj's Diego Armando (Xavier Riembau), Dave Bridge, Joan S. Luna i El Gran Patchinko (Bruno Galindo). No estava previst que hi anessin, però també han acabat posant música a Jóncols el veterà DJ2D2 i Herr Bove (Xavi Bové). 




Aquest cap de setmana tindran lloc els últims concerts i sessions de la Cala Jóncols, que aniran a càrrec de Fernando Lagreca i Christian Len (24 d'agost). El dj de Babylon Beach (Eivissa) ha preparat una sèrie de sets especials per Jóncols. Tancarà el cicle l'espectacle Electrònica sense endolls (25 d'agost). El diumenge també es presentarà el primer reproductor físic d'Spotify, dissenyat per Jordi Parra com a projecte per La música de la Cala. La música s'acaba a Jóncols, però l'estiu que ve hi tornarà, perquè sembla que el projecte tindrà continuïtat. Ens veiem allà!



















dimecres, 21 d’agost del 2013

L'intèrpret i la partitura (i 3): Godowsky, Chopin i la tensió

Aquesta breu sèrie és només una pinzellada relacionada amb la vida que poden tenir les partitures en mans dels artistes. No es tractava, doncs, de mostrar versions curioses. Sinó de la reivindicació de l'intèrpret, per una banda, com a artista viu que intervé en la revitalització de la música impresa; i de la partitura, per una altra, com a punt de partida. 

A la primera nota vam mostrar un exemple visceral a partir de la música clàssica: la soprano Barbara Hannigan conduint Ligeti a extrems preciosos. A la segona, un dels punts de vista més originals sobre la interpretació de concerts clàssics: Glenn Gould posant en primera fila l'acompanyament d'una obra de Brahms amb l'admirada distància de Leonard Bernstein.

Per aquest capítol final, oferim una petita volta. Una partitura que esdevé una segona partitura, i deixa a l'intèrpret amb els dits crispats. 

El punt de partida són els Estudis de Chopin. 



Aquestes peces, destinades a ser la projecció artística de certes dificultats tècniques del piano, han esdevingut un repertori clàssic de l'instrument i un repte entre la tècnica i la bellesa per l'intèrpret. Chopin en va escriure 27, en la seva -ai- breu vida. Aquesta és una mostra d'aquestes peces:


Contra tot pronòstic, el pianista i compositor polac Leopold Godowsky, admirador profund de Chopin, va decidir donar una volta a aquests estudis.


Godowsky va realitzar 54 versions dels estudis de Chopin, en les quals augmenta la dificultat tècnica que abordava Chopin, ressaltant la bellesa de cada melodia. Es tracta d'un treball inaudit, una reescriptura potenciada. Un treball híbrid, entre el compositor i l'intèrpret, entre l'homenatge i la insubordinació, entre el paper i la vida mutant de la partitura. 



Aquí teniu una bona interpretació d'aquest intríngulis doble. L'intèrpret sap que està tocant Chopin, i que alhora està tocant Godowsky, i que, a més, alguns passatges tenen tal dificultat tècnica que busquen (més que la precisió) la tensió del propi pianista. Allò que ja queda més enllà de la partitura, ni que sigui la del silenci John Cage. 


I aquí teniu un playlist perquè el paper i la música continui la seva evolució orgànica al vostre cap.


Molts articles de l'Ampli estan relacionats amb aquesta minisèrie. Aquests, però, poden ser els principals:

- Escolta comparada: Beethoven.
- Això no és música! (3)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...