Com cada dos mesos fem a la Biblioteca Clarà, del lot de novetats fem una tria destacada. Us presentem la d'aquest desembre!
Bones festes i bona música per a tots els lectors de l'AMPLI
dimecres, 29 de desembre del 2010
Novetats musicals a la biblioteca Mercè Rodoreda. Desembre '10
Biblioteca Mercè Rodoreda
Guia de novetats musicals per aquest desembre.
Com cada mes dins aquesta guia, els companys de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda , de Barcelona, també recomanen, en forma de ressenya, tres treballs destacables d’entre tota la llista.
dilluns, 27 de desembre del 2010
AMPLIATS 12/10 JOAN COLOMO
AMPLIATS és el títol d'una sèrie d'entrevistes que pretenen acostar-nos a un seguit de grups i solistes emergents de l’escena musical barcelonina que ens revelen les seves fílies significativament musicals. Recuperem el fil i ampliem la sèrie amb Joan Colomo.
Contra todo pronóstico (BCore, 2009) és el debut en solitari d’aquest inquiet i polifacètic músic que ha format part de bandes com The Unfinished Sympathy, La Célula Durmiente o Zeidun.
Joan Colomo. Un comino
La seva música està entre el pop i el folk. Juga amb la veu, canta en castellà, català, anglès i en els seus concerts, una mateixa cançó mai sonarà igual dues vegades... creativitat i sentit de l’humor al poder!
Joan Colomo. L'ocell
Actualment està gravant el seu segon treball. L’esperem amb moltes ganes.. Mentrestant, aquí va l'entrevista:
1) Disc, cançó o músic de capçalera en aquests moment
2) Tres discos que t’emportaries a un viatge intergalàctic
Long gone before daylight de The cardigans (Stockholm, 2004)
After the gold rush de Neil Young (Warner, 1970)
White Trash de Nofx (Epitaph, 1992)
3) Ets el cap de la NASA i has de transmetre una cançó a l'espai exterior per intentar el contacte extraterrestre. Quina cançó escolliries?
“Touch me” dels Doors
4) El millor concert que has vist últimament
Jorge Drexler en solitari al Palau de la Música5) El millor concert que has vist mai
El primer concert de Randy a Sant Feliu de Guíxols
6) El músic o la banda amb qui t’agradaria compartir escenari i encara no hagis tocat mai
Rihanna
7) El teu proveïdor musical preferit (botiga de discos / d'instruments, bloc, web, netlabel, biblioteca)
En Mau i la Ines (són persones)
8) Una addicció musical
NOFX
9) Productor favorit actual
Em flipen els suecs… un que es diu Tore Johansson i el Pelle no sé què…
10) La cova on s'amaga Joan Colomo per escoltar el seu botí musical?
Només escolto música al cotxe… però vaig molt en cotxe!!
11) MP3 o vinil? Faraday o PopArb? Chicago dècada dels 50 o Seattle anys 90? Sidecar o Magic? Fender o Gibson? Calçotada al Montseny amb els Surfing Sirles o paella a la platja amb Les Aus?
Jajaja seré diplomàtic… Em quedo amb el Chicago dels 50 i amb Fender. La calçotada al Montseny però amb els sirles i les aus plegats. Els altres es quedarien en un empat.
12) L'última lectura que t’ha entusiasmat
Canto a mi mismo de Walt Whitman (Losada, 1968)
13) L'última pel·lícula que t’ha entusiasmat
Espartaco (dir. Stanley Kubrick)
14) Ets fanàtic de les sèries? Segueixes alguna actualment?
Siiiiiii!!! Fringe, how I met your mother, the big bang theory…
15) La cançó que més et diverteix tocar en directe
Es trist però són les de la Shakira…
16) Alguna recomanació de Joan Colomo per als que escoltin per primer cop la teva música
mmmm… cap …
17) i ja per acabar.. Agafes cds en préstec/fas ús de les biblioteques públiques?
De tant en tant… M’agradaria poder anar més freqüentment a les biblioteques.
http://www.myspace.com/joancolomo
Shakespeare's Sister
divendres, 24 de desembre del 2010
Iannis Xenakis - Polytope de Cluny
.
Iannis Xenakis
(1922 - 2001)
Compositor i arquitecte d'ascendència grega i nacionalitzat francès, aclamat com un dels compositors més importants del segle XX.
Iannis Xenakis(1922 - 2001)
Compositor i arquitecte d'ascendència grega i nacionalitzat francès, aclamat com un dels compositors més importants del segle XX.
Estic convençut de que no s'assoleix una visió universal de les coses a través de la religió, el sentiment o la tradició, sinó a través de les ciències naturals. Amb l'ajuda del pensament científic. Això no significa que només amb això, i sense altres punts de referència, sense un pensament més general, poguem arribar a algún lloc. El pensament científic em posa a les mans un instrument amb el qual podré dur a terme les meves idees d'orígen no científic. I aquestes idees són el producte de determinades visions i intuïcions.
Amb aquestes frases, Xenakis descriu amb molta exactitud el seu mètode de treball. Primer està la imaginació, la idea d'una determinada construcció que , en el seu cas -com es propi d'un arquitecte i ex-col·laborador de Le Corbusier- sol ser de caràcter visual; després d'observar-la en detall, analitzar-la i concretitzar-la, elabora a partir d'ella una sèrie de fórmules i combinacions irrefutables: els seus 'punts de referència' ; aquestes dades de partida les introdueix, per exemple, en una computadora (també va utilitzar altres mètodes i aparells) que, en funció del programa al qual obeeixi , li ofereix una sèrie de resultats puntuals d'entre els quals podrà seleccionar els més convenients o aprofitables per seguir treballant sobre ells fins, finalment, convertir-los en signes musicals i en música.
Xenakis mostrant el funcionament de l'UPIC
Unite Polyagogique Informatique du CEMAMu
- Centre d'Etudes de Mathematiques et Automatiques Musicales-
un sistema informàtic generador de formes definides en una placa gràfica i convertides en paràmetres musicals
partitura gràfica UPIC de l'obra Mycenae-Alpha de Xenakis
El fet de que en aquesta espècie de traducció d'una 'visió' inicial en un resultat sonor s'utilitzi una dosi considerable de 'pensament científic', de que Xenakis recorri al càlcul de probabilitats o a teories sobre l'atzar per tal d'assolir els seus objectius, resulta pràcticament indiferent a l'hora d'escoltar i connectar amb la seva música.
Polytope
En les seves composicions, els sons aïllats i les masses sonores, mollejades d'una forma molt plàstica, es posen en moviment, es despleguen en ventall, formen cercles els uns al voltant d'altres, són travessades sobtadament per agullons de soroll, comencen a vibrar amb força, es barregen amb desordre o s'agrupen com arrossegades per la força d'un remolí, formen illes, es tornen poroses o es redueixen poc a poc a uns mínims trets esquemàtics i s'esvaeixen.
El propi Xenakis ha comparat aquest tipus d'imatges sonores que prenen forma i es deformen com si les mogués una força invisible amb núvols o galàxies. Per tal de crear la sensació de que aquestes masses de so, soroll o ambdues coses juntes realment s'eleven per l'aire com núvols o galàxies, Xenakis distribueix als músics entre el públic (Terretektorh, 1965) o al voltant del públic (Persephassa, 1969) .
Aquest tipus de posades en escena que gairebé podríem anomenar instal·lacions sonores arriben a un punt culminant amb els impressionants espectacles de llum i so coneguts com Polytope - el primer a Montréal, composat el 1967 i el segon a les Termes Romanes de Cluny, composat el 1972- en els quals s'uneixen una concepció del so en forma de polígon mòbil dins d'un espai determinat i una sofisticada instal·lació de llums.
Polytope de Cluny, Paris 1972
Poly significa molts, tope significa lloc. Els polytopes són un intent d'invenció d'espais articulats apropiadament mitjançant esdeveniments sonors i lumínics. Amb ells, Xenakis integrava la llum a la suma de música, electrònica i arquitectura.
L'obra consistia en una composició electroacústica de 25 minuts de duració enregistrada en una cinta de 8 pistes. Es van instal·lar en uns andamis diversos centenars de flaixos que es disparaven per crear patrons de llum. A això se li afegien tres làsers de colors diferents que projectaven al llarg d'una volta per mitjà d'una xarxa de miralls ajustables. Fou la primera vegada que Xenakis va utilitzar un ordinador per tal de coordinar tota la instal·lació.
Amb aquestes frases, Xenakis descriu amb molta exactitud el seu mètode de treball. Primer està la imaginació, la idea d'una determinada construcció que , en el seu cas -com es propi d'un arquitecte i ex-col·laborador de Le Corbusier- sol ser de caràcter visual; després d'observar-la en detall, analitzar-la i concretitzar-la, elabora a partir d'ella una sèrie de fórmules i combinacions irrefutables: els seus 'punts de referència' ; aquestes dades de partida les introdueix, per exemple, en una computadora (també va utilitzar altres mètodes i aparells) que, en funció del programa al qual obeeixi , li ofereix una sèrie de resultats puntuals d'entre els quals podrà seleccionar els més convenients o aprofitables per seguir treballant sobre ells fins, finalment, convertir-los en signes musicals i en música.
Xenakis mostrant el funcionament de l'UPIC Unite Polyagogique Informatique du CEMAMu
- Centre d'Etudes de Mathematiques et Automatiques Musicales-
un sistema informàtic generador de formes definides en una placa gràfica i convertides en paràmetres musicals
partitura gràfica UPIC de l'obra Mycenae-Alpha de XenakisEl fet de que en aquesta espècie de traducció d'una 'visió' inicial en un resultat sonor s'utilitzi una dosi considerable de 'pensament científic', de que Xenakis recorri al càlcul de probabilitats o a teories sobre l'atzar per tal d'assolir els seus objectius, resulta pràcticament indiferent a l'hora d'escoltar i connectar amb la seva música.
PolytopeEn les seves composicions, els sons aïllats i les masses sonores, mollejades d'una forma molt plàstica, es posen en moviment, es despleguen en ventall, formen cercles els uns al voltant d'altres, són travessades sobtadament per agullons de soroll, comencen a vibrar amb força, es barregen amb desordre o s'agrupen com arrossegades per la força d'un remolí, formen illes, es tornen poroses o es redueixen poc a poc a uns mínims trets esquemàtics i s'esvaeixen.
El propi Xenakis ha comparat aquest tipus d'imatges sonores que prenen forma i es deformen com si les mogués una força invisible amb núvols o galàxies. Per tal de crear la sensació de que aquestes masses de so, soroll o ambdues coses juntes realment s'eleven per l'aire com núvols o galàxies, Xenakis distribueix als músics entre el públic (Terretektorh, 1965) o al voltant del públic (Persephassa, 1969) .
Aquest tipus de posades en escena que gairebé podríem anomenar instal·lacions sonores arriben a un punt culminant amb els impressionants espectacles de llum i so coneguts com Polytope - el primer a Montréal, composat el 1967 i el segon a les Termes Romanes de Cluny, composat el 1972- en els quals s'uneixen una concepció del so en forma de polígon mòbil dins d'un espai determinat i una sofisticada instal·lació de llums.
Polytope de Cluny, Paris 1972
L'obra consistia en una composició electroacústica de 25 minuts de duració enregistrada en una cinta de 8 pistes. Es van instal·lar en uns andamis diversos centenars de flaixos que es disparaven per crear patrons de llum. A això se li afegien tres làsers de colors diferents que projectaven al llarg d'una volta per mitjà d'una xarxa de miralls ajustables. Fou la primera vegada que Xenakis va utilitzar un ordinador per tal de coordinar tota la instal·lació.
Us presentem un film de Ubu Web amb l'obra Polytope de Cluny que inclou dibuixos i imatges originals d'aquest excepcional esdeveniment artístic.
dimarts, 21 de desembre del 2010
La Discoteca d'AMPLI LIX: Bongo Fury / by Zappa & Beefheart
.
Frank Zappa & Captain Beefheart Bongo Fury (DiscReet Records, 1975)
Avui, dimarts 21 de Desembre del 2010, Francis Vincent Zappa hauria fet 70 anys.
Divendres passat, 17 de Desembre del 2010, va morir Don Van Vliet, més conegut com Captain Beefheart, quan només li faltava un mes per arribar també als 70 anys de vida.
Aquest post només vol ser un petit homenatge a dos dels artistes més admirats pels redactors d'aquest bloc, mentre prenem temps per dedicar-los un article amb la densitat que bé mereixen.
La proximitat entre les dates ens fa recordar la seva relació.
Una amistat que neix al final de l'adolescència (concretament, durant el 1955), enmig del no res del desert californià. Dos prodigis creatius en potència, estranys entre els seus, fanàtics del Rhythm&Blues i de l'avantguarda, trobant una sorprenent complicitat creativa, produïnt un llegat artístic complex i fascinant.
Frank & Don
El 1970 (ambdós ja amb 30 anyets ...) els dos vells amics van tenir un incident: Don va presentar la seva futura esposa (Jan) a Frank. La resposta de Zappa sembla que va tocar els ous a Van Vliet de tal manera que va estar 5 anys sense dirigir-li la paraula i retirat de la música.
Frank Zappa & Captain Beefheart Bongo Fury (DiscReet Records, 1975)Avui, dimarts 21 de Desembre del 2010, Francis Vincent Zappa hauria fet 70 anys.
Divendres passat, 17 de Desembre del 2010, va morir Don Van Vliet, més conegut com Captain Beefheart, quan només li faltava un mes per arribar també als 70 anys de vida.
Aquest post només vol ser un petit homenatge a dos dels artistes més admirats pels redactors d'aquest bloc, mentre prenem temps per dedicar-los un article amb la densitat que bé mereixen.
La proximitat entre les dates ens fa recordar la seva relació.
Una amistat que neix al final de l'adolescència (concretament, durant el 1955), enmig del no res del desert californià. Dos prodigis creatius en potència, estranys entre els seus, fanàtics del Rhythm&Blues i de l'avantguarda, trobant una sorprenent complicitat creativa, produïnt un llegat artístic complex i fascinant.
Frank & Don
Van Vliet va ser el col·lega de Zappa, el seu protegit i, de vegades, el seu rival més amarg.
Dos 'mascles alfa' dins un perpetu conflicte sense resolució, tan creatiu com contrari a la música que ells van crear. Dos genis en colisió que l'any 1969 van parir conjuntament el que està considerat com un dels millors àlbums de la història de la música popular del segle XX, l'infinit i extraordinari Trout Mask Replica. Una obra mestra del Captain Beefheart i la seva Magic Band composat i treballat per la banda durant un any, i produit per un implicat i talentós Frank Zappa.
Dos 'mascles alfa' dins un perpetu conflicte sense resolució, tan creatiu com contrari a la música que ells van crear. Dos genis en colisió que l'any 1969 van parir conjuntament el que està considerat com un dels millors àlbums de la història de la música popular del segle XX, l'infinit i extraordinari Trout Mask Replica. Una obra mestra del Captain Beefheart i la seva Magic Band composat i treballat per la banda durant un any, i produit per un implicat i talentós Frank Zappa.
Trout Mask Replica
L'àlbum que us presentem avui és, però, l'únic treball signat en comú per tots dos...
El 1970 (ambdós ja amb 30 anyets ...) els dos vells amics van tenir un incident: Don va presentar la seva futura esposa (Jan) a Frank. La resposta de Zappa sembla que va tocar els ous a Van Vliet de tal manera que va estar 5 anys sense dirigir-li la paraula i retirat de la música.
Situació que va acabar quan Zappa va proposar a Beefhart cantar amb la seva banda, els llegendaris Mothers, durant la seva gira de 1975 [sembla oportú comentar aquí que el 4 d'0ctubre de l'any anterior, el mític promotor barceloní Gay Mercarder (Gay & Co) va aconseguir portar a Frank Zappa & Mothers al Pabelló del Joventut de Badalona, un esdeveniment importantíssim en una època marcada per la grisor cultural al nostre país] una gira a la que van Vliet va accedir .
Bongo Fury és el testimoni d'aquest moment, 7 temes en directe enregistrats en dos shows a l'Armadillo World Headquarters de la ciutat d'Austin, a l'estat de Texas, USA, la primavera del 1975, complementat amb 2 temes enregistrats en estudi uns mesos abans. Com podreu comprovar, ens trobem davant uns músics de gran talent, amb una creativitat desbordant i valenta, presentada amb un virtuosisme tècnic aclaparador. Només cal fer un cop d'ull als membres de la banda en el moment més alt del llenguatge de fusió entre el jazz, el rock i l'avant-guarda.
Us oferim una selecció de tres dels temes d'aquest àlbum, un disc que va resultar ser la darrera col·laboració entre dos dels més interessants artistes del nostre temps.
Terry Bozzio – bateria
Napoleon Murphy Brock – saxo, veu
Captain Beefheart – veu, harmònica
George Duke – teclats, veu
Bruce Fowler – trombó
Tom Fowler – baix
Chester Thompson – bateria
Denny Walley – veu, guitarra slide
John Williams – fotografia, foto portada
Frank Zappa – veu, guitarra
Napoleon Murphy Brock – saxo, veu
Captain Beefheart – veu, harmònica
George Duke – teclats, veu
Bruce Fowler – trombó
Tom Fowler – baix
Chester Thompson – bateria
Denny Walley – veu, guitarra slide
John Williams – fotografia, foto portada
Frank Zappa – veu, guitarra
dilluns, 20 de desembre del 2010
Noves veus del pop a Catalunya : una guia de la biblioteca Armand Cardona (Vilanova i la Geltrú)
Els companys de la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova i la Geltrú, han publicat en el seu bibliobloc Una mar de lletres , una extensa guia dels enregistraments sonors relatius al nou pop català disponibles en el seu fons i exposats a la biblioteca durant aquests dies.
Un excel·lent treball compilador perfectament útil per als companys d'altres biblioteques; fonament i sentit del treball cooperatiu que es vol impulsar des del primer dia des d'aquest bloc musictecari.
selecció de cançons dels enregistraments de la guia
Secció musical de la biblioteca Armand Cardona
.
selecció de cançons dels enregistraments de la guia
Secció musical de la biblioteca Armand Cardona.
dissabte, 18 de desembre del 2010
Morente ... maestro
Enrique Morente(Granada, 25 de desembre de 1942 – Madrid, 13 de desembre de 2010)
El mateix dia que uns quants dels instigadors d'aquest bloc ens trobàvem al voltant d'unes gerres de cervesa i unes gambes, per parlar de projectes futurs i celebrar que ens hem conegut, ens arribava la notícia de la mort del cantaor Enrique Morente, un dels grans de la història del flamenc i de la música universal. Un brindis per l'artista!
Servidora va tenir la sort de veure'l el 6 de març d'aquest any a Santa Coloma de Gramenet dins el II cicle Catalunya Arte Flamenco. Tot un luxe.
Cantaor flamenc i renovador del cante, des d’aquest bloc musictecari, un petit homenatge al seu arte, via Carlos Saura.
Web oficial d’Enrique Morente i Wikipèdia.
Enrique Morente al catàleg de les biblioteques públiques Argus (Generalitat de Catalunya) i Aladí (Diputació de Barcelona).
Flamenc a l'AMPLI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
