MondoSonoro, ara també a Vapor Vell!

La Biblioteca Vapor Vell amplia el seu servei de revistes, erigint-se en distribuïdora. La música, afortunadament, és un camp de treball que admet moltes alegries.

Les revistes musicals són un fenomen particular dintre del món de les publicaciones periòdiques. Malgrat la circulació virtual de la informació musical, algunes revistes tenen un públic fidel que busca el paper, l'exemplar, el seu espai de lectura a un café o un bar. Públic que segueix firmes de crítics concrets, cròniques i ressenyes dels discos que val la pena sentir. Malalts de música que col·leccionen aquestes petits museus d'informació musical.

Al panorama espanyol hi ha tres revistes que destaquen dins l'àmbit pop/rock. Són Ruta66, RockdeLux i MondoSonoro. Les tres tenen línies ben singularitzades i complementàries. Les tres fa 2 dècades que escriuen la memòria de l'activitat musical que ens ha tocat viure.

Des del mes de febrer del 2010 la Biblioteca Vapor Vell és un centre distribuïdor oficial de la revista MondoSonoro, amb qui ja s'ha col·laborat en més d'una ocasió. Cada número de MonoSonoro és una raresa. La seva preocupació per l'escena local, underground i maquetera no té comparació. Són descobridors i impulsors de bandes. Els hi dediquen espai, portades, articles, escenaris, entrevistes... Té 15 anys d'existència i una tirada actual de 120.000 exemplars a tota Espanya.

Aquí teniu una mostra de les festes demoscòpiques (grups que encara no han enregistrat disc) d'enguany. Un laboratori de promeses:



MondoSonoro és de distribució gratuïta, i això fa que els seus lectors, seguidors de l'escena pop/rock, es desplacin periodicament al centre de la ciutat (a les tendes de Tallers i rodalies) a aconseguir el seu número. Ara tenen un altre espai per aconseguir-lo.

La primera setmana de cada mes una muntanya de MondoSonoro's estarà també a la biblioteca Vapor Vell. Why not?

Embryo: three nights in Barcelona

Aquesta setmana arriba a Catalunya la caravana multicolor dels Embryo, una banda tan històrica com desconeguda.

Embryo, com el seu nom indica, és un quasiorganisme viu conduït pel multiinstrumentista alemany Christian Burchard des de l'estiu de 1969. L'any 1970 publiquen el seu primer disc Opal i des d'aleshores, amb infinits canvis dins i fora de la formació, han seguit la seva trajectòria per les carreteres de mig món, conreant una base de fidels seguidors arreu.

Barcelona és, sens dubte, un dels seus destins predilectes. Tenen dos directes editats de concerts a la ciutat: One night in Barcelona i One night at the Joan Miró.

I aquest cap de setmana tindrem el privilegi de veure'ls en directe a tres escenaris de la ciutat. El divendres 26 seran a l'Heliogàbal de Gràcia a les 21:30 h., el dissabte 27 a l'Espai Jove Boca Nord a les 22:30 h. i el diumenge 28 al Centre Cívic La Sedeta a les 20 h. (ens informen que aquest darrer ha estat traslladat a l'Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190-192, metro Fontana, també a les 20 h.).

Si residiu fora de Barcelona també teniu un parell d'oportunitats. Aquesta nit seran a Òpol i Perellós (Rosselló) a les 20:30 h. i demà inicien la part de la gira que correspon ja a terres hispàniques a Cal Cabrit de Sant Antoni de Vilamajor, a les 22 h.

Playlist: Pau Riba i Guille Milkyway al Vapor Vell

Benvolguts musictecaris del món,

la Biblioteca Vapor Vell presenta una nova experiència musical, filla del Music Spy Club. Playlist-Live! és el que el seu nom indica: un playlist en directe, un espai de descoberta musical que captura allò que ha influït a l'obra artística dels músics convidats.

La fórmula és senzilla: el músic punxa i comenta 10 peces que han estat claus en la seva estètica musical. Sense límits temporals, sense circumscripcions de gènere, sense manies estilístiques. 10 temes que ajuden a entendre arrels, orígens, influències, nexes... És època de mostrar les tuberies, les bastides.

Aquest divendres, 26 de febrer, la sessió comptarà amb Pau Riba.

Pau Riba és conegut com a cantant i artísta polifacètic. Els fets ho avalen, inapelablement. És autor d’una de les obres més singulars i plurals de la música catalana. Autèntic iconoclasta, inconformista irreductible, ha estat lligat a les avantguardes més fèrtils i lliures. El Grup de Folk i el mític àlbum Dioptria en són diàfanes mostres. La seva discografia és extensa, sensible, i rica en troballes. Actualment continua la seva agitació artística amb Jisàs de Netzerit o capitol zero de la guerra de les galàxies. Un pou d’arrels insospitades que val la pena sondejar.
Serà aquest divendres, 26 de febrer, a les 19 h.


El 12 del mes de març la sessió serà a càrrec de Guille Milkyway.

Milkyway és un compositor, cantant i productor musical. És l'artífex de La Casa Azul, un dels grups més eufòrics i inspirats del panorama pop espanyol, conegut fins i tot al Japó i Corea del Sud. És també un DJ habitual a clubs de Barcelona, així com productor i compositor per altres artistes principalment del segell Elefant Records. Acaba de rebre un Goya a la millor cançó per cinema. La seva predilecció per la música pop oriental fan que les seves influències tinguin arrels poc comunes. Milkyway és un playlist ambulant.



La informació bàsica està aquí.



Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h. Tenen lloc a la Biblioteca Vapor Vell (pstge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants). 93 409 72 31 - b.barcelona.vv@diba.cat

------------------
En acabar aquest post, es va sentir la veu del Doktor que viu a la dreta d'aquest bloc dient: "Davant l'allau, la selecció. Davant el producte, les tuberies." Després va tornar al seu mutisme estàtic.
------------------

AMPLIATS 02/10: ZA!

Benvinguts a AMPLIATS. Després de gairebé un any de silenci, aquesta secció d’entrevistes torna per apropar-nos a un seguit de grups i solistes de l’escena musical barcelonina. El retorn ve de la mà dels ZA!, el grup de Papa Dupau i Spazzfrica Ehd, dos instrumentistes que l’any passat publicaren “Macumba o muerte”, segon disc del grup i un dels fenòmens discogràfics de 2009.
Torna AMPLIATS, i ho fa amb tota mena de luxes. Ladies & gentlemen, ZA! Respon per a l’AMPLI

1) Àlbum preferit del passat any:

Rise Above, de DIRTY PROJECTORS.

2) Àlbum preferit del moment:

Un de rareses del CAPTAIN BEEFHEART, Dust sucker.
I només n'he escoltat dues cançons, però la veu d'un tal Dead Western de Sacramento m'ha impressionat.

3) Tres discos que us portaríeu a un viatge intergalàctic:
Relationship of Command, de AT THE DRIVE-IN.
En la Fusa (Mar del Plata), de VINICIUS, BETHANIA & TOQUINHO.
L'ocell de foc, de STRAVINSKI.


4)Sou els caps de la NASA i heu de transmetre una cançó a l'espai exterior per intentar el contacte extraterrestre. Quina cançó escolliu?:
Depèn de la intenció. Si es vol establir contacte amistós, la primera part del Lift your skinny fists... de GODSPEED YOU BLACK EMPEROR. Si, per contra, volem mantenir a ratlla els extraterrestres, qualsevol cançó de WOLF EYES servirà. I si no volem que s'acostin a la Terra en sa vida, una de KHANATE que es diu Dead.

5) El millor concert que heu vist últimament:
BETUNITZER, fa menys d'un mes. Són de València.

6) El millor concert que heu vist mai.
El que recordo amb més estima, el de REFUSED a la Sala Garatge, any 98. El més divertit, BECK al Pukkelpop.

7) El músic o la banda amb qui us agradaria compartir escenari:
Cecil Taylor (sobretot per les festes que diuen que es munta després dels concerts, encara avui que té 80 anys).

8) El vostre proveïdor musical preferit (botiga de discos / d'instruments, bloc, web, netlabel, biblioteca…):
Compro molt poc, i només vinil. Revolver, Jazz Messengers, CD Drome.



9) Una addicció musical:
Voler tocar-ho tot i alhora!



10) MP3 o vinil? Mp3 per música de consum ràpid, vinil pels discos que t’escoltaràs tota la vida. CD, per res.
Sónar o Primavera Sound? Tanned Tin. I fora d'aquí, No Fun Fest.
Chicago dècada dels 50 o Seattle anys 90? Tots dos! I també sumaria el Brasil dels 70, Addis Abeba dels 60, Nova York en molts moments del segle XX i Tuva fins el segle XVIII.
Pharoah Sanders o Phil Woods? Pharoah Sanders. Quin pájaru.
Marqués de Sade o Conde de Lautréamont? Pedro Jota Ramírez.
Abbas Kiarostami o Clint Eastwood? Depèn de l’hora i el dia de la setmana en què et posis a mirar les seves pel·lícules.
Arròs covat o The Simpsons? The Simpsons, els seus acudits caducaran molt més tard.

11) L'última lectura que us ha entusiasmat:

Fa temps que no enxampo un llibre bo. L'últim interessant,un assaig: "Free jazz black power", de Philippe Carles i Jean-Louis Comolli.

12) L'última pel·lícula que us ha entusiasmat:
Llogada en devedé fa dues setmanes: "Freaks", de Tod Browning (1932). I que encara siguin al cinema, "Moon" o "In the loop".

13) La cançó de ZA! que més us diverteix tocar en directe:
Ara mateix ens diverteix molt una de nova que es diu "Megaflow", però la més completa per nosaltres és "Mobutu", ràpida, lenta, forta i fluixa. Últimament també hem acabat versionant "Freedom" de Rage Against the Machine, i també és molt agraït.

14) La cova on s'amaga ZA! per escoltar el seu botí musical? [algun local, o el que us inspiri la pregunta]:
Qualsevol lloc on punxi Dani Blue, l'únic DJ de protometal i hard-psiquedelia del segle XXI.

15) Alguna recomanació de ZA! per als que escoltin per primer cop la vostra música: Que deixin de fer el que estan fent i que escoltin la música (la nostra o qualsevol!) de principi a final. En una biblioteca, per exemple. L'opció shuffle dels mp3 xoca contra tota música que no contingui un "estribillo" als 20 primers segons.


http://www.myspace.com/putosza

Enviat per Joan

SIS-Bibliografia selectiva de novetats musicals

La Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la Bibliografia Selectiva de Novetats, número 73 (febrer de 2 010). La Guia inclou també la selecció de Gravacions musicals feta pel Grup de Treball de Música: la Sara, la Núria i la Marta, una servidora.

De totes aquestes novetats discogràfiques en volem destacar tres:

Música Laietana Zeleste / Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Gato Pérez.... (Picap, 2009)

“...Qui tingués un misto...” Una frase incendiària que esclata en la veu de l'Oriol Tramvia en un dels talls d'aquest doble imprescindible per copsar un (gran) moment de la música catalana ... Un disc de grans músics, en sessions de gravació que segueixen sonant fresques, vives i apassionants. [Núria]


Angelina i els Moderns (CK Music, 2010)

Reapareix una onada del ieié català al més pur estil retro: el retorn a les ulleres de pasta i a les melodies dolces però rítmiques. Just equilibri entre el record d'una generació i l'energia més actual. [Sara]

Chet Baker: let’s get lost de Bruce Weber (Avalon Productions, 2009)

Ja podem disfrutar de la versió en DVD de la pel·lícula Let's get lost (que arribava l'any passat a les pantalles dels nostres cinemes amb 20 anys de retard). Un retrat magnífic d'un dels grans músics de jazz del segle XX. Imatges d'arxiu i entrevistes al músic acompanyades per la melodia suau de la trompeta i la veu melangiosa de Chet Baker. [Marta]

Enviat per Marta
mediatecabanyoles.blogspot.com

Orchestrion de Pat Metheny

Quan molts donàvem per molt apaivagat el talent creatiu del guitarrista de Missouri després d'una brillantíssima però darrerament ja no tan estimulant trajectòria, ens ha sorprès amb un nou projecte que ha dut quasi en el més absolut del secrets durant molts anys.

Una mica allò que en anglès s'anomena work in progress, i que ara ha pogut materialitzar mercès als avenços tecnològics en general i als avenços en el camp dels solenoides en particular.

Orchestrion és el nom d'un disc i una gira mundial que el durà a Barcelona el proper 21 de febrer. Segons el mateix Metheny ha confessat, la gènesi del projecte es troba en els seus anys d'infantesa: la fascinació que sentia per la pianola que el seu avi matern guardava en el celler de la casa.

En un article publicat a la seva web, Metheny resumeix d'aquesta manera les peculiars característiques del projecte:

"I have realized by now that as much as I can describe this project, even the people closest to me have had no idea what I was talking about until they have actually heard the music and had an encounter with it all in action. So, even having written all of the above, I know for sure that you still have to experience it yourself to really know what it is."

El vídeo del diumenge: Prince

Aquesta és una sèrie dominical. Així que et lleves i recordes que ahir va ser carnestoltes, la festa en que (si tot funciona) tothom s'oblida del si mateix.

Hi ha sol rera les finestres, però recordes que estem en plena onada de fred. Un miratge de neu glasé a Montserrat. Restes de maquillatge als llençols. Quí eres? Un personatge de V, o Els Tres Primers Segons de L'Univers, mig Arc de Sant Martí, Mozart, la Bruixa Fosca?. Eres qualsevol i avui només queda la vaga memòria col·lectiva.

I, de cop i volta, quí sap per quina seqüència lògica, arribes a necessitar l'alegria funk i aquest vídeo inoblidable.

Per si encara algú el recorda: és Prince, un dels més grans performers de la història de la música pop. És un enregistrament recent, a un programa de televisió americà. Entre els membres de la banda hi ha Maceo Parker i Sheila E. Absolt de si mateix, de les múltiples màscares que ha adoptat al llarg de la seva carrera, alliberat de disfresses.




Aquest diumenge costa saber si hi ha algú que posi tanta energia al funk, tanta imaginacio als arranjaments, tanta alegria, tanta creativitat, tant estat de gràcia a les improvisacions. Això és energia negra musical, et tout le reste est literature.

Alegria. La imaginació musical també és una celebració. I així els diumenges van marching in.