Vilaweb TV és la primera plataforma catalana de televisió per internet. En ella hi trobem diversos canals temàtics: tecnologia, política, història, societat, economia, especials diversos... i dos canals dedicats a l'actualitat musical: elcanal música i dintre d'ells, el canal Enderrock TV. Amplifiquem la seva edició més recent, dedicada a l'inclassificable Albert Pla.
Al nou lliurament d'Enderrock TV d'avui, hi ha entrevista amb Albert Pla, que ha editat 'La diferencia'. En ell, Pla es demostra tan original en les respostes com en les lletres. Us n'oferim un videoclip, 'La juerga catalana'. Al mateix lliurament, també hi ha un treball d'Estanislau Verdet, les novetats discogràfiques de Menaix a truà, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries' i Conxita i la secció de 'La foto de Xavier Mercadé'.
A mitjans dels anys 60 apareixen a Cuba una sèrie de cantautors l'estil dels quals diferirà molt de la cançó d'autor tradicional, ja que partien tant de la música tradicional cubana com d'altres gèneres no molt bé vistos per part de l'oficialisme com pot ser el rock, la qual cosa portaria que arribessin a censurar-se a finals dels 60 algunes actuacions en televisió. Tanmateix es tracta de cantautors clarament compromesos en la defensa de la Revolució Cubana, si bé amb algunes crítiques davant de temes concrets. Cap a 1967 alguns d'aquests músics es vincularan a la Casa de las Américas, i comencen a participar en festivals i a realitzar els seus primers enregistraments en discs col·lectius.
L'estil musical anomenat trova va néixer a la regió oriental de l'illa, a la ciutat de Santiago de Cuba, de la mà de músics bohemis que recorrien la ciutat amb la seva guitarra interpretant les seves cançons a qualsevol bar o plaça, on en l'últim terç del segle XIX un compositor i guitarrista anomenat José Sánchez - Pepe-, es va convertir en el pare de la cançó trovadorescacubana i en el primer mestre dels grans trovadors, especialment del genial Sindo Garay.
Els creadors del Movimiento de la Nueva Trova Cubana van ser un grup de músics sorgits a Cuba entre finals dels anys '50 i principis dels '60, com Pablo Milanés i Lázaro García. Van orientar les seves lletres i actituds creatives a partir de la inspiració en què es que van constituir els esdeveniments que van envoltar a la revolució Cubana de 1959. La Nueva Trova Cubana va sorgir en un concert donat per Silvio Rodriguez, Pablo Milanés i Noel Nicola a la casa de las Américas el 18 de Febrer de 1968, i es va constituïr oficialment com a Movimiento de la Nueva Trova a la ciutat portuària de Manzanillo, el 2 de desembre de 1972.
Us presentem un excel·lent documental en tres parts sobre aquest moviment cultural, ofert pel canal Cubainformación TV.
Yo prefiero la ensalada a Beethoven y Sinatra, a Vivaldi, uvas pasas que me dan más calorías. Bandera Blanca.
Resulta difícil recomanar un sol disc d’un autor com Franco Battiato, amb una trajectòria musical tan dilatada i tan productiva. Són quasi bé quaranta anys que porta l’artista italià en el món de la música, des que va començar com a guitarrista contractat per a tocar en festes i revetlles. Battiato és un músic inquiet i experimentador, trets de la seva personalitat que han marcat la seva producció. Trobem diferents Battiatos que es corresponen bàsicament amb quatre èpoques:
- Els anys 60: l’aprenentatge. Són anys on trobem l’artista participant en festivals de cançó italiana. L'any 1969, ja consolidat com a cantant d’èxit, decideix donar un gir radical a la seva carrera i abandonar la cançó lleugera.
- Els anys 70: anys d’experimentació. Battiato aposta per la música d’avantguarda i incorpora als seus temes l’ús del sintetitzador. Dos músics són claus en l’evolució de la seva carrera: Karlheinz Stockhausen i Giusto Pio, violinista de l'orquesta RAI de Milà que el va introduir en l'aprenentatge del violí. La influència d'aquest últim es traduirà en una col·laboració tan estreta que molts dels temes de Battiato tindran com a coautor a Pio.
- Anys 80 i 90: l'any 1979 Battiato fitxa per al segell EMI i comença així una dècada d'èxits tant a Itàlia com a d'altres països europeus. Durant aquesta època l'artista funda L´Ottava, una editorial especialitzada en llibres esotèrics i un segell discogràfic d'idèntic nom que edita música ètnica. Battiato descobreix la doctrina sufi i la meditació; les lletres de les seves cançons beuen del misticisme, de la metafísica, de la filosofia. Durant els anys 90, Battiato escriu els temes dels seus discos conjuntament amb el filòsof Manlio Sgalambro, col·laboració que perdura fins l'actualitat. Jo, que vaig créixer sota la influència perniciosament benaurada de La Bola de cristal , recordo que el videoclip del tema Nómadas em produïa, a parts iguals, sorpresa i delectació. Intentava casar Battiato amb la difusa idea que tenia de la "modernitat". Battiato no portava una imatge gaire agosarada ni la seva música era "new wave" però sortia a La Bola i... a mi m'agradava (llavors no entenia com em podia agradar l'italià i també Depeche Mode).
- Anys 2000: Battiato s'estrena com a director de cinema però continua amb la seva carrera de músic. L'any 2007 edita Il Vuoto (El Buit), un excel·lent disc, amb lletres que escriu conjuntament amb Manlio Sgalambro.
Me enervan los semáforos y los stops. Por la tarde vuelvo a casa con un malestar especial No sirven tranquilizantes o terapias. Se quiere otra vida.
El Vudú és una religió d’origen africà que els esclaus van portar a Amèrica. Amb les seves arrels a l’Àfrica Occidental, el Vudú enllaça també amb la música de Brasil, Jamaica i Nova Orleans (on van acudir molts dels esclaus haitians després de la Revolució dels Esclaus Haitians – l’única rebel•lió d’esclaus amb èxit a Occident, la qual va donar pas a la primera República Negra).
A Nova Orleans la religió va calar profundament i ha influenciat molts músics com Doctor John o el Professor Longhair. El Vudú te fortes arrels, continua creixent avui i forma part central en la vida dels haitians. Va ser una religió il•legal durant molts anys i, conseqüentment, continua tenint un element de secret. Tant com a Haiti, el Vudú es àmpliament practicat a Nova York i Miami pels molts haitians que han emigrat als USA fugint dels constants problemes del país més pobre d’Occident.
El Sacerdot Vudú crida als esperits del Panteó Vudú per a que entrin en el cos del medium fins que aquest queda posseït per éll i adopta la seva personalitat. L’esperit llavors interactua amb el Cor de participants. Quan l’esperit abandona al medium, aquest no recorda res. El centre de la música és el tambor. La complexitat dels ritmes que toquen els tres o, de vegades, quatre percussionistes depèn de l’esperit al qual s’ha cridat.
Acompanyant els tambors, el sacerdot o sacerdotessa canta en honor de l’esperit acompanyat pel Cor de fidels. Això és conegut com crida i resposta, i està en el cor mateix de la Música Africana i, posteriorment, en la música derivada de la deportació dels esclaus al continent americà.
Cal apreciar la immensa influència que aquesta música profunda i visceral ha suposat per a la música del nostre temps: Gospel, Reggae, Samba, Danzón...
La cultura haitiana és única i variada: la pintura vudú, escultures metàl•liques, autobusos pintats (tap-taps) , la llengua criolla, les banderes vudú i ... la música. Una música amb l’intensitat digna d’un país aïllat del món exterior en un constant estat de canvi, on el Vudú ha estat l’única cosa permanent.
Recomanem una especial atenció a aquest CD publicat recentment per l'excel·lent segell Soul Jazz. Un àlbum enregistrat a Port au Prince, Haiti. Els tambors acompanyen la crida del Sacerdot i del Cor de la Societe Absolument Guinin.
Spirits of Life : Haitian Voodoo Soul Jazz Records, 2008
Els nostres amics musictecaris de Banyoles publiquen periòdicament en el seu bloc la relació de novetats adquirides a la Mediateca.
Entre elles, aquest mes destaca especialment una bona selecció de música clàssica que pot servir d'orientació a altres companys per actualitzar la col·lecció del fons sonor de la vostra biblioteca.
No dubteu en fer-nos arribar també el vostre treball musictecari. Compartir ens enriqueix a tots.
Una de les satisfaccions de la feina musictecària i del melòman, en general, és anar descobrint dins el món de la música una, per fortuna, inesgotable font de personalitats interessants, de talents inquiets, de genis reconeguts o oblidats, d' explosions creatives generadores de formes de fer novedoses o diferents. És també motivador, apropar-se a la música d'altres latituds, a endinsar-se amb esperit d'explorador en el fet musical de països i cultures ben diferents a la nostra. Les descobertes que pots fer s'ho valen i et produeixen un efecte addictiu: quant més viatges musicals fas més ganes de viatjar t'entren.
Una d'aquestes descobertes ha estat la Monica Zetterlund, una cantant sueca de jazz molt popular i estimada al seu país. Vaig descobrir la Monica gràcies a Chet Baker, però aquesta és una altra història. El que em resulta curiós és com moltes vegades arribes a la descoberta d'una manera casual i anecdòtica, no a través de la cerca erudita, de llegir llibres o enciclopèdies de música; com tants cops a la vida, l'atzar també és un factor important en la feina musictecària. I conèixer la Monica Zetterlund es va produir de manera fortuïta. Sense saber com, tenia un disc seu a les meves mans.
Deia que la Monica Zetterlund era una cantant sueca i que va néixer a la comuna de Hagfors (Värmland) l'any 1937. Entre les seves dades biogràfiques destaca: haver tingut l'honor de quedar en l'última posició del Festival d'Eurovisió l'any 1963, sense obtenir ni un sol punt; haver viscut un romanç amb Marlon Brando; compaginar la seva carrera musical amb la cinematogràfica, havent treballat per al director Jan Troell i tenint com a company de repart a Max von Sydow; però, sobretot, destaca per una prolífica carrera dins el jazz i per haver gravat un disc amb Bill Evans. Aquest disc es titula Waltz For Debby, es va editar l'any 1964 i es composa de 10 temes, alguns d'ells estàndards com el popular It Could Happen To You o l'Once Upon A Summertime.
El disc el trobareu reeditat pel segell West Wind, de fet ha estat una de les darreres adquisicions que hem fet al nostre hàbitat musictecari montbauenc (però no el busqueu al catàleg, que encara no està catalogat).
Veieu tot seguit a la Monica i al Bill, interpretant el tema que dóna títol al disc:
Monica Zetterlund amb Bill Evans Trio: Waltz For Debby (Monicas Vals)
Desgraciàdament, la Monica ens va deixar un 12 de maig de l'any 2005, quan no va poder escapar de l'incendi al seu apartament d'Estocolm. La cantant portava anys en una cadira de rodes com a conseqüència d'una enfermetat a la columna i només va poder alertar per telèfon als bombers.
I per acabar, sense el regust amarg de la tragèdia, us deixo amb un tema deliciós que trobareu en un altre disc de la Monica Zetterlund, el Monicas Bästa, un recopilatori de la cantant interpretant temes jazz i també d'easy listening. Aquest va ser el disc que va caure a les meves mans, com un regal del cel.
Amplifiquem notícia llegida avui al diari digital Vilaweb :
Dins les Trobades d'Escoles en Valencià, que organitza cada primavera Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua des de fa vint-i-tres anys, el 2006 va néixer la Gira - Festival Itinerant de Música en Valencià, un circuit musical que també serveix d'aparador de la música valenciana. El festival tornarà de nou l'any que ve per recórrer les comarques del nostre país.
El disc de la Gira 08 es comença a distribuir avui amb els números de L'Avanç i d'Enderrock d'octubre. També Escola Valenciana el repartirà per les comarques del sud del país.
El disc recull cançons dels grups que han participat enla Gira- Festival Itinerant de Música en Valencià, que enguany ha fet una vintena de concerts per tot el territori. Aquest tercer volum és una mostra del bon moment que viu la música en català feta al País Valencià.
