La discoteca d'AMPLI, III: Jay-Jay Johanson i Fennesz & Ryuichi Sakamoto

Avui ens toca el tercer torn de recomanacions al Gambita, que presenta Cendre i el Magnum, que recomana Whiskey de Jay-Jay Johanson.

1) Jay-Jay Johanson Whiskey (RCA, 1998)

Un crooner és un cantant masculí de balades. Acostuma a tenir una veu greu i acompanya les seves cançons amb una orquestra. Els exemples posen cara i veu a la explicació: Frank Sinatra, Bing Crosby, Dean Martin, Nat King Cole, Paul Anka o els més recents Jaime Cullum o Michael Bublé.

Jay-Jay Johanson (Suècia, 1969) és un crooner. I té totes les qualitats que es necessiten per ser-ho: baladista, amb bona veu (estranya, però), elegant, romàntic… tot i que veient-lo ningú no ho diria. Es diferencia dels baladistes més recents que acabo d’anomenar perquè acompanya les seves peces d’un fons electrònic suau. Jo l’anomeno electro-crooner.

1996, l’era Trip-hop, i els Portishead que porten alguns anys sonant per tot arreu. Jay-Jay Johanson edita el seu primer àlbum: Whiskey (BMG). Ja sabeu: per mi el primer, sempre, és el millor. I citar els Portishead (aquests dies que tothom en torna a parlar pel seu nou disc) no és gratuït: són força propers pel que fa l’estil.

Un àlbum de 9 temes i més de 70 minuts, Whiskey sona a balades acompanyades d’electrònica, molt tranquil·la, beats lents (aptes per a acústics), scratches, melodies dolces de sintetitzador i instrumentació clàssica. Tot molt fosc, mig melancòlic, molt com de pel·lícula en blanc i negre.

Les lletres, pròpies de l’estil: bàsicament petits drames que parlen d’amor (It hurts me so, The girl i love is gone, I fantasize on you, Tell me like it is), cançons que si les pares a llegir et poden sonar tan xorres com si algú et digués “fly me to the moon, and let me play among the stars” o “i’ve got you under my skin”! ; ) Algunes, però, triomfals com la fabulosa So tell the girls that i am back in town.

Entremig un parell de temes, I’m older now, gairebé instrumental: només beats i una melodia que em recorda molt a la banda sonora d’El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante de Peter Greenaway. Tindrà alguna cosa a veure? I Extended beats que, ja ho diu el nom, és una continuació només rítmica de l’anterior i que sobta al mig del disc. Com hem arribat a aquest canvi d’estil en només dues cançons? Gairebé sense adonar-nos, tot perfectament lligat, la veu i la orquestració de les cançons s’apaguen i només queda la base rítmica. Després el disc torna a sonar com ha començat.

Els àlbums següents segueixen el mateix estil, crooner-electrònic, tirant de tant en tant cap a temes més ballables: estupendo, nyonyo i electrònic el tema Friday at Rex del següent disc Tattoo (BMG, 1998), que no seria just si no us el recomanés també. Tots tret del malaguanyat Antenna (BMG, 2002) on va fer un canvi d’estil cap a l’electro-petardo més discotequero, tan poc encertat com el seu canvi de look que podriem anomenar alien-andrògin. : (



Magnum


2) Fennesz & Ryuichi Sakamoto Cendre (Touch, 2007)

Per mitjà del pràctic i diligent servei de préstec interbibliotecari de tota mena de documents entre les biblioteques de L'Hospitalet, he rebut de la Biblioteca Tecla Sala el CD Cendre del mag austríac de l'electrònica en col·laboració amb el camaleònic, veterà i ja quasi venerable japonès Ryuichi Sakamoto.

Fa poques setmanes Christian Fennesz presentà a la Sala BeCool de Barcelona la seva recepta d'amanida de capes i textures de so, des d'una perspectiva molt més amable que la d'altres investigadors radicals com Merzbow, un altre japonès enigmàtic i formiga atòmica dels animals oprimits que ara mateix es troba de gira pel Regne Unit. Vaig cap a Londres demà però al llarg de les darreres hores l'opció de presenciar un episodi de destrucció massiva sònica s'ha devaluat tant o més que el dòlar USA. Potser serà molt més saludable i divertit treure el nas per la 2008 International Beatbox Convention. Europa té aquestes coses. Bé, com dèiem, de fet Fennesz és més aviat de la mateixa corda que Jan Jelinek o Seefeel.

I de màgia (improvisada?) precisament va una mica el tema en aquest treball colze a colze. El Sakamoto pianista ens recorda que és un intèrpret delicat i minimalista, a anys llum del virtuosisme entès com a pur exhibicionisme sense solta ni volta. La seva tria de notes pot ser qualificada d'exquisida, subtil i inspirada en una obra en què l'electrònica de Fennesz assumeix sense complexos el paper de matalàs viscolàstic per a totes les relaxades i intrigants escenes que dibuixen les etèries notes del piano de Sakamoto.

Un disc per escoltar a casa molt tranquil·lament i, sobretot, sense presses i amb parsimònia. Que no és bo córrer tant per no arribar enlloc.

Gambita

Poesia catalana amb música a la UOC

Teresa Fèrriz Roure, de la Universitat Oberta de Catalunya, ens ha donat notícia d'una atractiva eina temàtica per a la dinamització virtual o presencial:

música de poetes

" ... un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat.

A més de les cançons, hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que pot ser d'utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment) ... "

Classificat per poetes, interprets i poemes, trobem players amb les cançons completes, el poema al costat i enllaços a documentació relacionada.






Espai relacionat amb Lletra , web de literatura catalana, també de la Universitat Oberta de Catalunya .

Music Spy Club - Nando Cruz

Us recordem que demà, 18 d'abril, a les 19 h., al Vapor Vell de Sants hi haurà una nova sessió del Music Spy Club. Si sou uns bojos de la música, o merament curiosos, o fa temps que sempre escolteu els mateixos discs, o l'allau d'oferta discogràfica us desconcerta, aquesta és la vostra activitat. Ja sabeu, se sentiran 10 peces publicades els últims 12 mesos. Demà les triarà i comentarà el crític Nando Cruz, col·laborador habitual de Rockdelux i l'EXIT d'El Periódico.

Aquesta és una foto de l'última col·laboració del Nando, al març del 2007. Clima íntim. Res a mirar, res que distregui l'atenció. Només la música entrant directament per les orelles (quins instruments de percepció, les orelles...).

Algunes veus insinuen que després de cada sessió, un grup d'aficionats i seguidors del Music Spy continuen la cascada de recomanacions musicals fins a altes hores de la matinada en certs locals que vorejen Vapor Vell... Umm.

A demain!

P.D.: Aquesta és la llista de temes que van sonar la sessió passada. La selecció és de Xavi Sánchez Pons (de Mondo Sonoro). Està plena de suggeriments pop per escolta, adquisició, admiració. Gràcies, Xavi!

- The Triffids, “Goodbye Little Boy”
- She & Him, “This Is Not A Test”
- Vincent Vincent & The Villains, “Sweet Girlfriend”
- Vampire Weekend, “Oxford Comma”
- The Little Ones, “Ordinary Song”
- Envelopes, “I'd Like 2 CU”
- Thee Headcoatees, “My Boyfriend's Learning Karate”
- Glass Candy, “Life After Sundown”
- Cass McCombs, “That's That”
- Single, “Té chino”

Stanley Jordan, guitarra-orquestra des de Last.fm

Last.fm és actualment un dels recursos d'obtenció de música digital amb més èxit.

Si encara no el coneixes, val la pena registrar-se -gratuïtament- i experimentar tota la gama de possibilitats que permet.

Article Viquipèdia: es tracta d'un portal comunitari de música, xarxa social a més d'una ràdio virtual. Tot el sistema i les aplicacions relacionades són de codi obert. Aquesta web te un projecte germà anomenat Audioscrobbler

Portal comunitari:

El portal funciona com emmagatzemador de la música que els usuaris, creant llistes automàtiques dels artistes més escoltats, cançons més reproduïdes i els estils preferits, gràcies a les etiquetes que els mateixos usuaris poden posar. Aquest comptadors funcionen tant amb les cançons que es reprodueixen des del propi ordinador, com les que s'escolten des de les ràdios del portal. Alguns dels reproductos que porten inplantat un conector amb Last.fm són AmaroK, Listen, ITunes i Windows Media Player.

Ràdio virtual:

O ràdio online, reprodueix les preferències musicals pròpies, d'estils determinats o de altres usuaris.

Volem presentar aquesta interessant plataforma digital recordant un prodigiòs guitarrista que, a mitjans dels '80, va deixar amb la boca oberta a mig món amb la seva brillant tècnica del tapping, on la guitarra esdevé orquestra:

l'espai del fantàstic Stanley Jordan a Last.fm







i la potent versió de l'Eleanor Rigby, dels Beatles, que va ser el tema que el va donar a conèixer al nostre país.



Stanley Jordan o quan el músic treu el màxim partit dels seus propis recursos.

La Biblioteca de Banyoles i la música

El passat 7 d'abril, a la Casa de Cultura de Girona i durant el curs dedicat a la música a la biblioteca, vam tenir oportunitat de conèixer, entre altres companys de les comarques gironines, a Marta Bramon, de la Biblioteca de Banyoles qui ens va donar notícia de la difusió de la música que es fa en aquest espai.

Aquest és un breu resum del que ens va comentar:

Tenim un fons en CD molt modest, però procurem que sigui divers i més o menys equilibrat en els gèneres i estils. En cada selecció per a noves adquisicions també intentem equilibrar entre novetats "de qualitat perdurables".
Hem posat una especial atenció en les adquisicions d'enregistraments de Músiques del Món així com en el s enregistraments de Jazz, un gènere que desperta molt interès entre els usuaris de la biblioteca. De fet, es pot dir que en els últims anys he fet un curs accelerat de jazz (i ara m'agrada molt!).
Pel que fa a la resta d'estils, hem anat fent una mica de tot. Amb la música clàssica, ens deixem assessorar per usuaris que en saben molt, amics músics, mestres, ... Amb el rock i pop hem procurat anar omplint buits (encara en queden molts).

Això sí, cada vegada ens fa més mandra comprar CD. Cada vegada se'n presten menys ... de vegades sembla que comprem només perquè la gent se'ls pirategi ... en fi, ja veurem com evoluciona tot el tema.

Per promocionar la secció musical de la biblioteca, fem algunes cosetes: guies, activitats ... Algunes han estat puntuals: presentacions d'algun CD d'autors locals, concerts diversos en petit format, audicions musicals infantils. I d'altres ja són habituals: la guia de jazz aprofitant el Festival de Jazz de Banyoles, exposicions de material sobre els artistes que participen al Festival de la Veu (a)phònica i també tenim un racó per anunciar la programació de Joventuts Musicals de Banyoles, que ens dóna habitualment CD's dels artistes per tal que els puguem tenir a la biblioteca abans i després dels concerts.

El nou projecte és un nou bloc dins el bloc de la biblioteca (recentment estrenat), dedicat a la mediateca, amb recomanacions, guies, links, etc. Estem contents amb el bloc de la biblio, el que ens falta moltes vegades és temps, perquè d'idees en tenim moltes!

Dies després, aprofitant la publicació del post sobre les BSO dels bibliotecaris musicals francesos, vam demanar a Marta les seves favorites d'aquest gènere i aquesta és la seva selecció d'imprescindibles:

• Conan the Barbarian
• Cabaret
• Pulp Fiction
• Blackhawk down (sense cap dubte, la BSO és molt millor que la peli)
• Pat Garret & Billy the Kid, de Bob Dylan.
• Lisboa Story
• O Brother!
• Clàssics com Alfred Newman.
• A la ciutat (el piano de Brad Mehldau!!)
• Les últimes de l'Almodóvar

Segur que me'n deixo moltes, però aquestes són les meves.







Moltes gràcies Marta, i salutacions als companys de la Biblioteca Pública de Banyoles.
Fins ben aviat

HEROIS DE LA QUARTA FILERA - 3 (Crònica d'un concert de FRED FRITH)

Info bàsica: Fred Frith, quasi 60 anys, mític guitarrista de Henry Cow (banda sorgida a Cambridge el 68, creadors d'un rock experimental avant-gardòs, que ara s'està reivindicant). Prestigiós professor de composició. Ha estrenat peces orquestrals, ballets, música per teatre, fins i tot amb l'Ensemble Modern. Multiïnstrumentista: guitarrista virtuós, baixista (a Naked City!!!), violinista. Ha tocat amb Brian Eno, The Residents, John Zorn... Més d'una quarentena d'àlbums en solitari, sense comptar els enregistrats amb Henry Cow o altres artistes...

En fí, Fred Frith tocava ahir dilluns, 14 d'abril. Amb una formació que es diu Cosa Brava. Són, a més d'ell, una violinista-cantant (Carla Kihlstedt, un àngel que ja ha col·laborat amb Tom Waits), una teclista-acordionista (l'històrica Zeena Parkins, que és l'arpista de, per exemple, Björk), un percussionista-cantant (Matthias Bossi), i un tècnic-manipulador de so. La sala, Becool, petita però adequada: capacitat per 200 persones i algunes cadires buides. Organitzava el concert Arco y Flecha, dels que algun dia se n'haurà d'ocupar l'AMPLI.

Ja surten: allà està Fred, gran, amb la pinta d'avi catxondo que està pendent de la barbacoa i l'acudit, però amb la concentració d'un mestre oriental. L'estètica és un punt freak, despreocupada, lliure, fora de gèneres. La música busca la calma, les temperatures moderades. Al principi alternen peces més abstractes i arriscades, amb altres purament folk (amb melodies d'aire celta, jueu), i progressivament les dos facetes es van fonent. Conforme avança el concert es fa més difícil saber quan acaba una cançó i comença la següent, quan estem sentint folk armoniós i quan estem trepitjant terrenys poc conformistes de la sensibilitat. Fred Frith va passant de la guitarra al baix, canta com un tavernari extravagant, imposa uns ritmes trencats, imprevisibles, sobre patrons de cançons populars. Dada: el virtuós guitarrista de Henry Cow fa un concert de dos hores -amb dos bisos per aclamació- sense un solo de guitarra. Gràcies, em dic.

Ja de sortida, carrer Beethoven avall, m'envaeix una vaga melangia. Això de que sobre la dolçor del folk hi hagi una base dolorosa, i que sobre un patró convencional grimpi una melodia trencaorelles, m'agrada de manera inusual. Serà que aquesta música és més realista, més propera a la manera com transcorre la vida, del que aparenta?

L'endemà, avui, el defecte professional musictecari em porta a consultar el catàleg. Ai. Em prometo que aquest heroi de la quarta filera apareixerà en breu per les prestatgeries.

P.D.: No us perdeu aquest link, amb unes paraules del propi Frith sobre Cosa Brava.

B.S.O. de pel·lícules: discografia dels discothécaires i bibliotecaris musicals de l'ACIM

Posseir... o compartir?

Un dels principals objectius d'aquest bloc és el d'oferir un punt de trobada per a la cooperació professional entre companys de la biblioteca pública.
No cal abonar gaire la idea de que alguns dels productes que generem dins l'àmbit de la nostra biblioteca és molt probable que també siguin útils per a moltes altres. Aquest és el cas de les discografies. No totes les biblioteques disposen de recursos per a la selecció professional del fons musical però n'hi ha que tal vegada sí.

Segurament caldrà esperar un temps per consolidar, tant el bloc Ampli com la seva difusió massiva entre el nostre col·lectiu professional, i disposar d'un sistema cooperatiu que es pugui aproximar una mica al de l' Association pour la Coopération des professionnels de l’Information Musicale i possibilitar productes com el que us presentem avui.

La següent discografia és el resultat d'una enquesta enviada a la llista de distribució de l'esmentada associació. En ella es demana cruelment a cada col·lega que esculli la seva (una sola) Banda Sonora Original favorita per generar un Top 50 d'aquest gènere que es pugui proposar des de la biblioteca.
Naturalment, és relativament senzill trobar a internet llistes de "els millors de..." de molts gèneres. La que es presenta aquí és una llista feta per bibliotecaris musicals.














(la meva favorita?)

Aquestes són les músiques escollides pels nostres col·legues de França

Article de l'equip de l'ACIM i Sophie Cornière publicat el dijous 10 d'abril de 2008.

Bandes originales de films
Discographie 2008

300 musique de Tyler Bates
8 mile
Akira, dessin animé de Katsuhiro Otomo, B.O. composée et orchestrée par Geinoh Yamashirogumi.
Arizona Dream de Kusturica
Ascenseur pour l'échaffaud de Louis Malle, musique de Miles Davis
Avalon de Mamoru Oshii et composée par Kenji Kawaï.(2 fois cité)
Beaucoup de bruit pour rien de Patrick Doyle (2 fois cité)
Biguine de Guy Deslauriers
Blade runner film de R. Scott, BO de Vangelis (2 fois cité)
Bodysong musique de Jonny Greenwood.
Boyz’n the hood de John Singleton
Bullitt musique de Lalo Schiffrin
C.R.A.Z.Y. (2006) de Jean-Marc Vallée
Chicago de Rob Marshall, 2003
Conan le barbare de Basil Poledouris
Control d’Anton Corbjin
Cowboy Bebop de Yoko Kanno et les Seatbelts
Dead man de Jim Jarmush
Dernier domicile connu de José Giovanni
Devdas, film réalisé par Sanjay Leela Bhansali, musique de Ismail Darbar
Diva (1981) de Beneix, musique de Catalani
Docteur Chance de François-Jacques Ossang
Donnie Darko de Richard Kelly, Michael Andrews
Easy rider de Dennis Hooper
Edy de Stéphan Guérin-Tillié, musique de Nils Petter Molvaer.
Fight Club musique des Dust Brothers
Furyo de Nagisa Oshima
Gang des Frères James =The Long riders, de Walter Hill, musique Ry Cooder
Garden State (2005) de Zach Braff (2 fois cité)
Ghost dog de Jim Jarmusch
Hellboy musique de Marco Beltrami
Il était une fois la révolution de Sergio Léone
In the mood for love de Wong kar wai
Into the wild musique d'Eddie Vedder (Pearl Jam)
Jacky Brown de Tarantino
Judgment night de Stephen Hopkins
Jules et Jim musique de Georges Delerue
Kill Bill de Tarantino
l’Eté de Kikujiro deTakeshi Kitano. 1999 (2 fois cité)
La Bataille d'Alger de Gilles Pontecorvo
La Double Vie de Véronique musique de Preisner (3 fois cité)
La mort aux trousses musique de Bernard Hermann
L'au-dela de Lucio Fulci
le Carnaval des âmes de Harold Harvey (1962), musique de Gene Moore
Le mariage des moussons
Le Pianiste
Le temps des gitans musique de de Goran Bregovic
Le trésor des îles chiennes de FJ Ossang, interprétées par Messagero Killer Boy
l'Enfant qui voulait être un ours musique de Bruno Coulais
Les Affranchis
Les Ailes du Désir de wim Wenders
Les chansons d'amour musique d'Alex Beaupin
Les choses de la Vie de Claude Sautet, musique de Philippe Sarde
Les Demoiselles de Rochefort (2 fois cité)
Les vacances de Mr Hulot
Locataires de Kim ki Duk (2004
Lost Highway de David Lynch
Lost in Translation de Sofia Coppola (2 fois cité)
Metropolis / Jeff Mills
Métropolis version animé composée par Toshiyuki Honda
Microcosmos de Claude Nurisdany
Mon Oncle de Jacques Tati
More de Barbet Schroeder
Mulholland drive de David Lynch
Naissance des Pieuvres musique de Para One
O'Brother des frères Cohen
One from the heart de FF Coppola, musiques de Tom Waits (2 fois cité)
Orfeo negro = Black orpheus musique de Luis Bonfa, Antonio Carlos Jobim (2 fois cité)
Ou est passé Tom de José Giovanni
Paï = Whalerider, film de Niki Caro (2003)
Paris Texas de Wim Wenders, musique de Ry Cooder
La dernère tentation du Christ de Scorsese
Pat Garett et Billy the Kid de Sam Peckinpah
Peau d'âne musique de Michel Legrand
Perceval le gallois d'Eric Rohmer 33 t ; 30 cm Adès 14015
Pulp fiction (1994) de Quentin Tarantino (2 fois cité)
Requiem for a dream
Roméo et Juliette de Zeffirelli, musique de Nino Rota
Sacco et Vanzetti BO composée par Ennio Morricone et Joan Baez.
Scarface
Shaft musique d’Isaac Hayes (2 fois cité)
Suspiria de Dario Argento
Tchao pantin de Claude Berri
The 25th hour de spike Lee, musique deTerence Blanchard
The draughtman’s contract = Meutre dans un jardin anglais musique de Mickael Nyman
The harder they come de Perry Henzell
The hours musique de Philip Glass
The last show =A prairie home companion de Robert Altman,
The pillow book de Peter Greenaway
The Virgin Suicides de Sofia Coppola
Tigres et dragons d’Ang Lee
Trouble every day de Claire Denis, B.O.des Tindersticks
Underground musique de Goran Bregovic
Xu Feng ( ?)musique John Zorn
Young Adam musique de David Byrne

Podeu consultar el document original amb enllaços a les websites de cada film i els comentaris dels bibliotecaris participants en l'enquesta.

Despedim el post amb la fascinant Audrey Hepburn murmurant la melodia de Moon River del gran Henry Mancini al film Breakfast at Tiffany's (no surt a la llista!).