El Belda i "Les històries naturals" : " He construït el romanç en funció del que em semblava troncal o m'atreia"

 El vaig conèixer quan va fer cagar més fi en Pere Gallerí amb "Pomada". Després em faria ballar a manxada de diatònic, per jamaicanes, rumbes i cúmbies. Més tard coincidiríem a les pistes de fusta modernistes de la capital. I ara l'amic Belda, sorprèn amb el "Romanç de les històries naturals". Dissabte 07/11 podreu escoltar i veure el Belda interpretant el romanç a les 19h al canal de you tube de l'Institut de les lletres catalanes. Aquest esdeveniment serà l'acte central de l' "Any Perucho".  Parlem amb en Carles Belda, "bard d'anys i panys", de com s'ho ha manegat per fer el romanç. (Text: Lídia Noguerol)

                          

                                                                                         Cartell de l'espectacle 

                                                                                  Carles Belda com a Dip 

Quan dius que fas el “Romanç de les històries naturals”, et cenyeixes a la forma del romanç estricte: versos heptasíl·labs en què els parells preseten normalment rimes assonants? O has optat per una adaptació més lliure?

Aquest motlle n’és el punt de partida. Ara, també m’hi he atorgat marge de maniobra per poder fluir més (el famós flow) i cercar una freqüència de la rima més variable.  A més, en força ocasions enlloc de la quarteta heptasil·làbica hi gasto la codolada, una forma molt genuïna de la poesia catalana i occitana. Ens és més natural que no sembla (amb cançons com “El Pardal”, “El Comte Arnau”  o “A la vora de la mar”) i és una alternança de versos de 7 i 4 síl·labes. Ah! I lo de l’assonància/consonància també és més relatiu que no sembla.

                                                                        Logo del centenari 

La novel·la “Les històries naturals » està dividida en quatre parts. T’ha costat escollir els fragments que formarien part del romanç ? A la novel·la també hi ha composicions en vers. Les has utlitzat? 

L’he construit en escenes. 14. En vaig fer la tria en funció del que em semblava troncal o m’atreia. Dels versos que apareixen a la novel·la en prenc una cançó, la de Corbera, i la cantarella de l’exorcisme. A més, en llegeixo les cartes per tal que la prosa d’en Perucho , amb aquell aire de text judicial enrevessat, hi sigui.

                                                     Edició de l'editorial "Cercle de Lectors" (1991)

Què és el que més t’ha agradat de "Les Històries Naturals? Ets afeccionat a la novel·la fantàstica?

La novel·la és un estirabot culte, molt ben teixit amb alta dosi de llibertat i rigor històric i fantàstic, per això m’agrada. Llegeixo més aviat assaig i poesia, però darrerament també he llegit el meravellós “Retorn al sol” d’en Francès, llavor de la novel·la fantàstica nostrada i feliçment reeditat.

Edició de Voliana Edicions (2018)

Parlem de la música i tornem al romanç, que també és un gènere musical. L’ Enciclopèdia Catalana diu que: “ la melodia del romanç és cantada de forma monódica i amb tornada o sense, abraça un o dos versos; consta de frases curtes que es van repetint constantment. El ritme acostuma a ser mesurat amb patrons característics del giusto sil·làbic”. En la teva carrera com a músic has tocat molts gèneres. Què hi podem trobar musicalment al romanç: rumba, cúmbia, valsets, polca? 

Per saber per on engegar màquines vem fer un esmorzar a tres bandes amb el Mestre Arnella i el qui em va fer l’encàrrec, el Julià Guillamon. Els romanços del Jaume són exemplars, reeixits i patrimonials. N’és un gran mestre. Ara, volten els deu mints-quart d’hora de durada, i l’espectacle-romanç que faig voreja l’hora. M’hi calien més tonades i elements per garantir-hi l’atenció. 

N’hi he emprades 4 de populars, en funció del caire de l’escena (guerra, amor, sorneguera), que són: el Comte Arnau (personatge que té un fum de coincidències amb l’Onofre de Dip), el Pardal, A la vora de la Mar i Les Cobles del Peirot. A més, m’hi he fet un xotis cantat, un estil molt popular al segle XIX.

                                                                                            Jaume Arnella

Què té l’acordió diàtonic que no tinguin altres instruments? Al romanç toques una “trikitxa” o un diatònic de bisonoritat, dels que amb cada botó sona una nota en obrir la manxa i una de diferent en tancar-la? 

Doncs…no t’ho sabria dir….és un one man band instrument i això mola. Hi gasto el diatònic, el model que més es gasta als Països Catalans, tipus Marimon que en diem. La trikitxa, el tipus de diatònic propì del País Basc, fa anys que no el gasto. Pesa massa.

Són, com tu indiques, instruments bisonors, com se gran germana petita, l’harmònica un instrument que bé pot sonar a una sessió de ball del Barefootin’ gironí.

                                                                              Xerrant amb en Marimon 

Com a casualitat curiosa, al teu disc “Pedra Seca” hi ha una cançó que es diu “Tàber” com un dels projectes editorials de Joan Perucho. Com va sorgir la idea de fer el “romanç”? 

El títol de la cançó és pel cim més alt de l’antiga Barcino. Del Perucho en sabia ben poca cosa. Pel bon amic Marc Argenter i el seu fantàstic projecte, amb el Ramon Morera, "Mossén Bramit i els Morts" havia conegut "Les Històries Naturals".

Més endavant, el bon amic i gran escriptor Julià Guillamon em va proposar de fer-ne una versió en romanç.

                                                         "Tot s'aprofita" (Marlowe, 2014)

                                    

                                Julià Guillamon amb les dues edicions de "Joan Perucho i la literatura fantàstica". 

  

                            Julià Guillamon ha reescrit el seu assaig sobre Perucho. L'ha publicat l'editorial Empúries. 

Els teus últims discos, “Groc” i “Manxa Enrere” són instrumentals. El “Romanç” suposa el teu retorn com a cantant? 

Vaig fent, ara així ara aixà. Ho volem tot. Quan m’ho demana el cos faig discos instumentals com a resultat de cabòries amb el diatònic. I canto perquè no me’n puc estar. No et pensis que m’hi trobi gaire a gust fent-ho, sempre em fa patir un xic. Però no me’n puc estar…

                        

                                                            Portada de "Groc" (2018)

                                                       Portada de "Manxa Enrere" (2018)

Parlant de cantar, vas fer amb en Sanjosex el disc “Càntut”. Creus que l’interès per la música tradicional o d’arrel s’ha revifat? Com veus el seu futur? I ja posat a fer de pitonisa. I el de la música amb general. El COVID-19 ha portat el sector musical i el de la cultura en general a la UCI. 

Jo tinc un carnet de la UCI, hi estic federat. És la Unió Ciclista Internacional. La música trobo que està bé, si fa no fot com sempre. La catalana, com que va lligada a la catalanitat que ara revifa, doncs també revifa. Viam si salvem la música…..i Catalunya!

                                                    Portada de "Càntut" (BankRobber, 2016)

                                                             Logo de la "Unió Ciclista Internacional"

També has participat a l’espectacle “Bestiari » basat en el poemari homònim de Josep Carner, de qui també es celebra també l’any. És un espectacle molt diferent del “Romanç”. Ens el pots explicar una mica? 

Ara fa uns mesos em van cridar al 1r equip: em van proposar de cantar, a una gravació, amb un estol d’estrelles guiades per un músic excepcional, el Joan Díaz. Hi vaig dir que sí. La gravació era una catedral, plena de detalls bonics, colors, matisos, llums, racons….i es van trobar que els en demanaven una versió de concert. I amb sis dels músic que hi vem participar van crear un estolet de dur als escenaris aquella obra magna. Són músiques de molta volada, sovint amb aspecte humil per ser fidels a un model poètic de caire popular, amb un fum de riqueses que esdevenen reptes i regals per als qui les interpretem.

                                                 Portada del llibre- disc "New Catalan Ensemble: Bestiari" 

Vas ser un dels impulsors del “Modernisme Aborígen”. Encara colecciones yé-yé català? Quins records guardes dels primers aplecs? 

Amb el Belda I el Conjunt Badabadoc, i per sincronia casual amb d’altres personatges com el Marc Argenter, l’Helena Cases i l’Òscar Dalmau, vem encetar aquesta colecta col·lectiva que els temps demanaven (al meu parer).

                                                                      Portada de "Modernisme Aborigen I" 

Encara tinc alguna peça amb ordre de recerca i captura (un de les Germanes Ros, jaç del Mantequilla o el 1r single del Toti) però hi he baixat la intensitat.

                                                                   Les Germanes Ros 

Els Aplecs? 

Doncs una mica com el País. L’instint animal de supervivència, de crear espais on ser com s’és.

                                                                       “Siau qui sou”

                                                                      Guillem d’Efak