AMPLI: Xavier Calvet presenta "Crosswinds" al Gust de la Paraula (Biblioteca de Caldes de Malavella)

Xavier Calvet acaba la gira de presentació del seu segon disc en solitari d'enguany, "Crosswinds", al primer lloc on va presentar el seu debut, "Firebird" quan encara no estava ni publicat: a la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella. Aquesta vegada, Xavier Calvet actuarà dins del festival "El gust de la paraula", una proposta que marida gastronomia i literatura. L'acompanyaran Vidal Soler (guitarra) i Marc Clos (guitarra, harmòniques, etc). El concert serà a les 12.30h a la Plaça de l'Ajuntament. En cas de pluja l'actuació es traslladarà a la biblioteca (és allà mateix). Amb cada beguda es regalarà una tapa ganxona. En aquest post, en Calvet ens regala cinc cançons comentades i un menú del seu bar La Casa Irla (Algavira 65-69. St. Feliu de Guíxols), d' on també s'encarrega de la programació musical, per acompanyar-les. Bona cuina i música!
(Text: Lídia Noguerol / Xavier Calvet)

Xavier Calvet

Programació musical del Bar Casa Irla

LES ALTRES CINC CANÇONS DE XAVIER CALVET

1- Mistakes we should have made / DAWES / Passwords

Recentment he tingut el plaer i la sort d'acompanyar aquest grup en la seva gira per l'estat espanyol. Just ara celebren els 10 anys de la sortida del seu primer disc (North Hills) però són un prodigi prolífic, en porten sis. L'últim es diu 'Passwords' i en destaco aquesta cançó, a la que estic enganxadíssim. Podríeu pensar que aquest grup és una nova versió de The War On Drugs però en la seva discografia hi trobareu joies influenciades per Neil Young, Bob Dylan, The Band o Crosby, Stills & Nash. Considerats un exponent clau de la revisió del so Laurel Canyon que van popularitzar a finals dels '60 i principis dels '70 artistes com Joni Mitchell, David Crosby, Linda Ronstadt o els mateixos The Band. Altament recomanables.

2 - Closer / BEEZEWAX / Peace Jazz

L'escena escandinava sempre s'ha caracteritzat per donar-nos grans bandes, ja sigui en forma de revisions amb esperit rocker (The Soundtrack of Our Lives, Hellacopters, Turbonegro, Refused, Gluecifer, Fireside, etc) o altres que s'acosten a l'energia elèctrica des de la vessant més indie i melòdica, allò que a finals dels '90 a USA es va anomenar emo i que mai ningú ha acabat de saber definir amb exactitud. Entre aquestes hi trobem bandes com Last Days of April, Starmarket, i els propis Beezewax. En silenci durant més de 10 anys, han tornat amb un disc espectacular amb la que per mi és una de les millors produccions que he escoltat aquest any. També vam coincidir als escenaris amb ells fa relativament poc amb els Jamie 4 President. Un disc preciós que us recomano per passar l'hivern amb uns quants rajos de sol extra.

3 - Used to be lonely / WHITNEY / Forever turned around

Segon disc (en poc temps) d'aquesta banda de Chicago, una de les meves favorites de l'actualitat. Profundes melodies tintades de soul per a un projecte que es mou a cavall del folk, l'indie i el pop més pur. El seu lider Julien Ehrlich va ser bateria de The Unknown Mortal Orchestra i va decidir muntar la banda amb el seu colega de l'institut Max Kakacek per donar sortida a noves inquietuds. Junts escriuen les cançons i produeixen els discos que porten al directe amb una banda que inclou sis músics. Recentment van actuar al Primavera Weekender, una nova edició hivernal del gegant dels festivals a casa nostra. No crec que triguin a tornar de visita i aquest cop no me'ls vull perdre. Recomanació directa d'en Roger Ortega (No More Lies)

4 - Everyone hides / WILCO / Ode to joy

Cada nou disc de Wilco es converteix per mi en un període, de vegades d'uns dies, de vegades d'unes setmanes o fins i tot mesos de digestió lenta, d'intentar assaborir els petits canvis amb que reinventen el seu menú gourmet, d'assimilar cada volta de rosca de la seva ja de per si dilatada carrera musical. Si bé és bastant evident que la pulsió rockera que van mostrar als seus inicis i la seva vessant més power-pop desenfadada dificilment tornarà, continuen mantenint intactes els segells marca de la casa que els han convertit en els Beatles de la nostra generació. Amb un pes específic cada vegada més gran de la figura de Jeff Tweedy com al songwriter al voltant del qual graviten la resta d'elements (i components) de Wilco. Per mi supera amb escreix les seves dues últimes entregues anteriors (Star Wars i Shmilco) i recupero l'esperança dels dies que vindran amb cançons com aquesta 'Everyone Hides'.

5 - I've been around / SUPERCRUSH / Never let you drift away

Quan creus que ja no queda ningú de menys de 40 anys a qui li agradi el power-pop 90's que facturaven (i en alguns casos encara facturen) grups com Redd Kross, Teenage Fanclub, The Charlatans o Gigolo Aunts, arriben aquests post-adolescents de San Francisco i et foten una perfecte galeta a la cara. Música plena tant de sacarina com de riffs imponents, cançons curtes i directes a la vena. Like the good old days. No tot està perdut, i no només de trap viu la joventut.

A més de músic, dissenyador (@brotxgraphicdesign) i melòman, Xavier Calvet també és membre de les bandes Bullitt i Jamie 4 President, amb qui acaba de treure disc nou, "Consolation Prize".