Jep Cua i Tià Giró a Música de Tothom : "Junts però separats" (Entrevista)

Un sospitós habitual del "Música per a tothom" inaugura la temporada de "Música de tothom", aquesta vegada acompanyat d'un còmplice. Jep Cua (Josep Prats) tocarà amb Sebastià Giró el 23/10 al Centre Cívic Palau a les 20.00h. L'entrada com sempre és gratuïta. 

                                                                                                                                                                                                                                      Cartell de Jaime Rodríguez 

En Sebastià Giró es defineix com un cantautor novell d’edat avançada. D’esperit romàntic, desenvolupa una vocació latent per mitjà de ritmes senzills i lletres pròpies o poemes d’altri. Ha publicat un CD d’havaneres amb temes propis però en aquest concert mostrarà el seu aspecte més íntim. Aquesta vegada en Jep Cua serà  proper, amb la simplicitat de la veu i la guitarra. Els temes propis que interpretarà són maneres d’entendre la vida i el camí crític que fa per no caure en una mediocritat rutinària. El seu caminar musical és divers, van des de la música tradicional i popular fins el jazz i el rock, que es podran trobar en les seves interpretacions. Aquests temes els interpreta generalment amb “LA BANDA” en format rock. Avui és una trobada amb el cantautor! (Text: Magic Room) 

AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch.  (Text: Lídia Noguerol Fotos: Pau Pumarola).

                                                       Jep Cua i Tià Giró 

Sebastià et presentes com un cantautor novell d’edat avançada. Quan et vas decidir a cantar en públic? 

(Tià): Sempre havia cantat amb amics, vaig començar a composar i a cantar en públic als 56 anys amb la perspectiva d'ocupar el temps quan em jubilés. 

Per què vas escollir cantar i enregistrar un CD d’ havaneres? 

(Tià): Vaig fer temes de diversos estils simultàniament. Les havaneres tenien un entorn favorable i, per això mateix vaig estar en un grup i vam fer un CD amb una majoria de temes meus. 

Com us vau conèixer? 

(Jep): Doncs ja fa alguns anys, potser 5,  quan organitzava amb la Carme Cornet, propietària de “La Terrasseta de Púbol” uns petits concerts a l’estiu. Un dia, un parent de la Carme va suggerir-nos que en Sebastià feia cançons i que estaria disposat a venir a “La Terrasseta”. I a partir d’aquell dia vàrem conèixer-nos. Més tard em va proposar si m’interessaria acompanyar-lo fent segones veus o també amb algun instrument melòdic. I ho vaig provar i hem anant fent algunes actuacions amb el seu repertori.

Quins instruments tocarà cadascú al concert? 

(Jep): En aquesta ocasió pensava venir només amb una guitarra acústica per a interpretar les meves cançons, com a cantautor. Aquest repertori el faig actualment amb guitarra elèctrica amb “La Banda” [Es refereix a Jep Cua i la Banda], formada per Jordi Bonet al baix elèctric, en Quim Jordà a la guitarra elèctrica i Lluc Bonet a la bateria. 

Com heu decidit el repertori? Us ha costat posar-vos d’acord? 

(Jep): Jo presentaré algunes de les meves cançons a partir de les vivències musicals d’altres cançons. Doncs no, ja que cadascú ho farà a la seva manera. Em sembla que en Sebastià prepara unes imatges i les explicarà. Jo faré algunes cançons que m’han portat fins aquí, però cal tenir present que amb mitja hora cadascú no es pot fer molt llarg.

Tots dos cantareu temes propis? 

(Jep): Ens hem repartit el temps per igual i cadascú farà les seves cançons en solitari, ja que són estils molt diferents.

Heu fet altres concerts junts? 

(Jep): Amb aquest format no, és a dir com a dos cantautors no. Si que hem actuat en algunes ocasions amb el repertori d’en Sebastià i jo acompanyant-lo com a vocalista i instrumentista. 

Per acabar ens podríeu recomanar cadascú un disc que us hagi marcat especialment? 

(Jep): És difícil aquesta resposta per la dificultat de concentrar molta música i molta vida en un sol disc. Per a mi és impossible. De tota manera te’n dic un dels que m’ha fet sentir música, literatura i vida és “Corall Romput” de l’Ovidi Montllor per Vicent Andrés Estellés. Per en Sebastià un disc important va ser : Serrat-Machado.

LA SELECCIÓ DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

Germà Negre – Els àngels fan torrades (0.791 GER)

El grup de Banyoles ha recollit versions d’arreu dels països catalans i les ha adaptat als instruments del folklore per repartir música tradicional arreu (Enderrock).

Havaneres Mestisses (Recopilatori) (0.791 HAV)

És un recopilatori que vol ser una retrospectiva que mira al present, amb cançons de Txarango, Ebri Knight o Ai, Ai, Ai, entre d’altres. Molts grups han festejat la cançó marinera i n’han fet versions, però també ha passat al revés, que grups d’havaneres han versionat cançons de pop-folk. Les trobareu en aquesta col·lecció (Enderrock). 

Música silenciada: el kurdistan

Gani Mirzo va marxar el 1994 del Kurdistan de Síria cansat de la repressió que vivien els kurds i buscant nous sons musicals. Actualment, la seva música és coneguda per la fusió d’estils com el kurd, l’oriental, el flamenc i el jazz. En aquesta conversa ens centrarem en el paper que pot jugar la música des de l’exili. Des d’un altre mitja per denunciar la situació del país fins a una potent eina d’expressió per a recordar-lo, la música també pot ser un altaveu eficient per transmetre històries de persecució.

El proper 26 d'octubre, a les 19 h. ens trobarem amb ell a la  Biblioteca Vapor Vell, per sentir les seves paraules i la seva música. No us ho perdeu!

Taller de Dj's per adolescents

Els Professional Dj Kids ens ofereixen una masterclass de dues hores en els que components del col.lectiu de joves Dj “Pioneer Dj Kids” fan una demostració i els professors els ensenyen com s’han fet aquestes mescles i com s’han empalmat les cançons o com s'han fet petits arranjaments.

Es tracta d’una introducció al món del Dj tant artística i creativa com tècnica amb la que nenes, nens i joves poden veure si els agrada i passen una bona estona amb una disciplina i cultura que és molt del seu interès.

Dijous, 25 d'octubre, 17:30 h. 

Biblioteca Vapor Vell

Cal inscripció prèvia.

Aforament limitat.

Viatge musical a 1968: 50 discos que fan 50 anys!

No hi ha dubte que la collita musical de l’any 1968 va ser extraordinària. Només cal que repasseu la llista de discos que teniu a continuació. 50 discos essencials que podeu trobar a Vapor Vell.
Gaudiu d’aquest viatge en el temps!

Ignacio Julià al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 19 d'octubre, a les 19 h. ens trobarem amb el nostre espia de capçalera: IGNACIO JULIÀ.  

IGNACIO JULIÀ (Ruta66) – 19 d’octubre, 19 h.

Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.

Properes dates...

BEGUN  – 16 de novembre, 19 h.

Ens trobem davant d’un dels projectes de música electrònica més eclèctics i internacionals del nostre panorama. Considerat com un dels millors representats de la New Wave Barcelona, Gunsal, el cervell darrera beGun, ha creat una música oberta, visual, coherent, que es presta al ball, a la meditació i al gaudi a tots els nivells.

SEWARD – 14 de desembre, 19 h.

Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.

Jordi Parés a Música per a tothom (Entrevista): "Algunes músiques orientals són matemàticament més evolucionades"

Jordi Parés (Girona, 1974). És un músic polifacètic, mestre d'Educació Musical i pedagog. Ha realitzat estudis de músiques orientals (Índia, Síria, Turquia, Marroc...) i és intèrpret de piano, teclats, sintetitzadors, instruments de vent i flautes: bansuri, ney, qavala, duduk, clarinet, hulusi, fujara, didjeridoo, etc. També toca instruments de percussió, canta i domina la serra musical. Ha col·laborat amb Tripijoc Teatre i ha format part de Zoumbia, Abdeljalil Kodsi, Boughaleb Laarif, Möondo, Albert Pla, José Domingo, Isaac Ulam i Sarmiento entre d'altres. Des de l'any 2005 realitza audicions, tallers musicals i espectacles per a centres educatius, teatres, ajuntaments i festivals de tota la península: "Els Vents del Món", "Instruments d'arreu",  "L'home dels Vents", "El perquè del So", etc. Actualment és músic i director de Khan Cartrö Factoria Artística i membre de la Cia Migrasönics i la cia BotTeatre.

Més enllà del comerç de la seda, entre Àsia i Europa, que es va començar a produir fa més de 2000 anys, es comercialitzaven i s'intercanviaven moltes altres mercaderies i béns preuats. Els instruments musicals i els seus sons no en van ser una excepció. Els  instruments canviaven de mans. I els seus ritmes i melodies es fusionaven i viatjaven molt lluny de les seves contrades. Jordi Parés ens oferirà una audició/concert comentat amb instruments musicals (vent, corda i percussió) de l'Àsia i dels països mediterranis, des de la Xina fins als països àrabs i Turquia. Farem un acostament al fet sonor, al per què i com del so dels instruments, a partir d'instruments de sonoritats màgiques, especials i exòtiques. 

Ruta de la Seda

L'Ampli continua col·laborant amb l'Associació Magic Room amb una petita entrevista a Jordi Parés i amb una selecció de fons relacionada amb l'audició concert de la biblioteca Ernest Lluch (Girona). (Text: Lídia Noguerol Fotos: Pau Pumarola) 

Has fet mai alguna de les Rutes de la Seda? 

No he pogut fer-ne mai cap, ja m'agradaria ja, però he pogut estar en alguns països que la conformen: Turquia, Síria, Índia i Egipte, entre d'altres.  

Com va néixer el teu interès per la música asiàtica i els seus instruments? 

Suposo que la curiositat em va empènyer a voler saber més sobre aquells sons, instruments, músiques i llenguatges. En definitiva de saber més sobre diferents cultures i maneres d'entendre el món i la vida. A occident tenim molta riquesa musical, però a la resta del món encara més, i és que el món és mooolt gran i divers.

A grans trets ens podries explicar les diferències entre la música 
Occidental i la Oriental? 

La diferència més audible, almenys per a mi, és que a occident utilitzem el semitó com a distància (altura) més petita, mentre que a la música d'Anatolia, la música àrab, persa o hindú, tenen el “quart de to”, i també el vuitè. Això fa que algunes d'aquestes músiques orientals tinguin més notes que no pas les 12 d'Occident. Això suposo més possibilitats melòdiques i  expressives. Encara que per una altra banda, també en limita l'harmonia. 
Dien-t'ho des d'un altre punt de vista, he arribat a la conclusió, que algunes músiques orientals (les que he esmentat en el paràgraf anterior) són matemàticament més evolucionades.

Però bé, a tall general, és com buscar les diferències entre diferents religions, sembla que hagin de ser moltes, però en el fons totes volen el mateix. La veritat és que n'hi ha moltes, i al mateix temps no tantes. Abans a occident teníem molt més riquesa musical, però al uniformar i normativitzar la música, es van perdre veritables tresors immaterials, com en tot. Ens sembla que hi ha una part de la música oriental que és molt meditativa, lenta, espiritual (així és), però el poc que ens queda del cant gregorià, d'allà surt. També és sufisme, música devocional, meditació. I és que podem trobar músiques a ambdós llocs, totalment emparentades, quasi idèntiques, que comparteixen llenguatge, instruments, ritme...  És la mateixa història de la humanitat: guerres, imperis, civilitzacions, migracions, rutes comercials, etc.  

És en el mar mediterrani (mare nostrum) on conflueixen les dues tradicions? 

Sí, per suposat és un lloc on hi ha hagut múltiples influències i intercanvis: el cas d'en Zyriab, un músic i erudit que va viatjar de Pèrsia fins a Còrdova als s.VIII i IX, portant llenguatges, instruments i molt més, a l'Al-Andalus;  O també  com molts habitants del Punjab (Hindustan)  que van viatjar fa molts segles i van establir-se en molts països i avui dia els coneixem com a poble gitano. El flamenc té el seu origen al Punjab (Índia/Pakistan)

Quins són els instruments asiàtics més rars, ja sigui per la seva sonoritat o per la seva forma? 

Potser la veu humana és el més rar: cant gutural i d'harmònics a Tuva i Mongòlia,  la utilització de la veu en algunes músiques populars de Japó, Xina, les dues Korees, veus de falset. A part de la veu, alguns instruments de l'Hindús (dilruba, sarangi, veena), Mongòlia (Morin hur), Xina i Japó (arpes, llaüts i vents: samishem, pipa, erhu, koto, guzheng, hulusi, bawu), Vietnam i Laos (angklung, kaen, dan bao), Thailandia i Indonèsia (gamelan). La veritat és que des del nostre punt de vista, molts i molts instruments asiàtics són rars en tots els seus sentits. I és que hi ha tants països i cultures, que no te'ls acabes. Només a Xina n'hi ha moltíssims.

Foto: Khan Cartrö

Has estudiat música oriental. Ens podries recomanar 3 compositors, músics o intèrprets asiàtics? 

Hariprasad Chaurasia (bansuri hindú), Vilayat Khan o Shahid Parvesh (sitar), Nusrat Fateh Ali Khan (música qwuali, Pakistan), Hoosoo i Transmongolia, Oumkeltoum (Síria/Líban), Mercan Dede (Turquia, tradicional + modern i experimental).

 A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH TROBAREU: 

NUSRAT FATEH ALI KHAN: 

-En concert vol.1: Pakistan

-Dust to Gold

-Ectasy

-Faiz Ali Faiz. L'amour de toi me fait danser. Hommage à Nusrat Fateh Ali Khan. 

MERCAN DEDE (Turquia)

-Su.

LA TRIA DE LA BIBLIOTECA 

Turquia 

(Us recomanem la sèrie de l'Ampli "El llegat de la música otomana").

-Burhan Öçal. Istanbul Oriental Ensemble. "Sultan's Secret Door"

Índia 

-Lalith Rao. Raga Darbari Kanhada |Raga Desh (Música Clàssica Hindustaní)

-L. Subramaniam. Le violon de l'Inde du Sud |Karnatic Violin 

(Música Antiga del Sud de l'Índia)

Vietnam

Ensemble Nguyên Vinh Bao. 

Nhac Tai Tu Nam Bo (literalment música amateur) es considerada música per entretenir i ve de la tradició del sud. Tot i dir-se "amateur" la toquen músics professionals i es pot considerar com a música de cambra si considerem aquesta com a música tocada per un nombre petit d'instruments, per una audiència restringida i com a una música que no forma part de cap cerimònia ni de cap rutina diària. 

China 

-Música Clàssica 

(Comparable a la nostra música de cambra) 

-Música Clàssica Contemporània. Circle for Popular Art. 

Japó

-Gagaku.

Literalment música elegant. S'interpretava a la Cort Imperial i encara avui és una font de la que beu la música contemporània japonesa. 

-Tajima Tadashi. Master of Shakuhachi. 

El Shakuhachi és una flauta de bambú que es toca en vertical sense introduir-la a la boca. 

El playlist de la Fira de la Mediterrània

La Fira Mediterrània de Manresa és un mercat d'espectacles que, amb la tradició mediterrània com a eix, es mou en dos àmbits principals: la cultura popular (basada en elements com la transmissió del patrimoni, el creuament entre creació contemporània i arrel tradicional, la participació i l’ampliació de la base social de la cultura) i les músiques del món i folk (músiques vinculades a l’arrel des d’òptiques tant tradicionals com contemporànies).

Se celebra anualment des de l'any 1998 i ha esdevingut un marc d'intercanvis entre professionals del sector que venen i compren espectacles.

La Fira Mediterrània té un caràcter interdisciplinari i aglutina els diferents llenguatges artístics: arts visuals, circ, dansa, exposicions, música, narració oral i teatre. Els espectacles programats són de diferents formats -petit, mig o gran-, de sala o de carrer, i adreçats tant al públic adult com al familiar.

La 21a edició se celebrarà a Manresa del 4 al 7 d’octubre de 2018.

Els companys de la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz han fet un playlist per portar-lo acasa. Podeu seguirlo al link següent.

https://open.spotify.com/user/1130873268/playlist/6wcR16NCR30Hbxo9y0uTzw?si=Zw7TFo_pR6ONlwJN_AfTOQ

Alexandre Nunes De Oliveira (Magic Room): "Fomentem la cultura mitjançant la promoció de nous artistes, a la vegada que formen i atraiem nous públics"

L'Alexandre fa deu anys que va arribar a Girona i des de llavors ha impulsat i participat en un munt de projectes culturals. L'últim és l'Associació Magic Room que organitza els concerts "Música per a / de tothom" al Centre Cívic Pla de Palau (el 09/10 comencen la temporada. Els musictecaris col·laborem en l'eleboració del programa de mà) i l'Acoustic Vell (al Centre Cívic Barri Vell), dues propostes de cultura de base que han tingut una molt bona resposta de públic, una fita gens fàcil en temps de marques culturals, turisme i gentrificació.  Parlem amb ell de Magic Room i de cultura en general. (text: Lídia Noguerol) 

                                           Alexandre Nunes presentant un "Música per a tothom" 

Abans d' engegar l’Associació Magic Room, havies col·laborat a la revista el Llop Ferotge amb alguns poemes i tens un grup que es diu St. Pierre 7. D’on et ve la passió per la música i la poesia? Com va néixer l’associació i quantes persones en formeu part? 

- La passió per la música crec que m’és innata. Com deia Nietzsche, “la vida sense la música seria un error” i des de sempre que m’ha agradat i captivat. Respecte a la poesia, Heidegger deia que era “l’essència de totes les arts”, però en realitat jo crec que l’essència de la poesia és la música: la música de les paraules, mitjançant les rimes, els ritmes, les cadències... La musicalitat és el que distingeix la poesia del llenguatge habitual, de cada dia. Per tant, la meva fascinació per totes dues és d’antany i vaig passar per molts projectes musicals des de l’adolescència fins a dia d’avui. Des que visc a Girona, ara fa 10 anys, he estat col·laborant amb diferents entitats i col·lectius d’àmbit artístic, com ara festivals o associacions: el Llop Ferotge, l’Orella Activa, Ad’art, els festivals Milestone, Inundart o el FITAG, entre tants altres. Fa 5 anys, vam decidir amb un grapat d’amics fer la nostra pròpia associació, per tal de promoure activitats culturals enfocats al foment de nous públics i també a generar oportunitats per artistes novells, se’n diu la cultura de base, en lloc de les grans mega-produccions dels grans festivals que remeten la ciutadania a un paper purament passiu. Actualment, de la direcció de Magic Room en formo part jo mateix, en Jaime Rodríguez (qui fa habitualment els cartells del Música de/per a Tothom) i en Pau Pumarola (que documenta els concerts amb les seves cobertures fotogràfiques).

                                                Alexandre amb Alverd Oliva Foto: Pau Pumarola

Cartell de Jaime Rodriguez 

D'on ve el vostre nom? 

El nom va sorgir a l'antic bar El Cercle del Barri Vell, que durant molts anys va ser un veritable bressol de la cultura urbana, amb vocació contemporània, a Girona. Allà ens trobàvem un col·lectiu informal de gent relacionada amb el món de la cultura i les arts i vam començar a programar sessions experimentals i de micro obert. En un moment determinat es va comentar que 'magic room' era un bon nom per les trobades, degut a la màgia que es generava entre tots. Recordo que en anglès "room" pot significar "habitació", "sala" o simplement "espai", per tant ens ha resultat un bon nom per traspassar la màgia a altres indrets.

                                                                 Logo


Al Centre Cívic Pla de Palau ja aneu per la quarta temporada dels cicles “Música per a tothom” i “Música de tothom”. Com tries els músics i les artistes que participen en aquest cicles? Hi haurà alguna novetat per a aquesta nova temporada?

- De fet ja anem cap a la cinquena temporada de concerts, que començarà aquest octubre. Els dos primers anys només teníem el cicle ‘Música per a Tothom – Trobades Musical-Pedagògiques’, que va arribar a la seva maturitat, a nivell organitzatiu, però també de cobertura mediàtica i sobretot de resposta de públic, el tercer any. La gent a vegades no n'és conscient, però aquestes coses donen feina i els resultats no sempre són immediats. Aleshores, amb un volum de públic regular i consolidat, vam decidir complementar l’oferta amb el segon cicle, el ‘Música de Tothom – Cantautors i Músics Emergents’. El fet que els noms de les dues programacions siguin semblants és deliberat: la idea és que el públic, sobretot el més fidel, sàpiga que dos cops al mes pot venir al Centre Cívic a conèixer nous músics i/o noves músiques. Però em ambdós cicles fomenten el diàleg i la proximitat entre els artistes i els espectadors, que solen està molt interessats i són respectuosos, cosa que en més que ocasió ha sorprès molt positivament els propis músics. Som una proposta de barri, de petit format, que proporciona comunicació i interacció entre el públic i els artistes, ja que cap existiria sense l’altre. Estem ara mateix començant a muntar la programació d’aquesta cinquena temporada i sí, la veritat és que hi haurà sorpreses. Una d’elles, que ja puc revelar és la internacionalització: al novembre tindrem una orquestra de cordes de joves estudiants d’una prestigiada escola de música dels Estats Units, que tocaran èxits del pop-rock mundial en versió simfònica. Tot un luxe! I recordeu: sempre amb entrada gratuïta.

                                    Amb la saxofonista Alba Alsina al Centre Cívic Palau 

Tant “Música per a tothom” com “Música de tothom” tenen una bona assistència de públic. Us va costar donar a conèixer aquestes propostes? Com vau fer la difusió?

- És una qüestió difícil. Girona té moltes activitats culturals, potser massa per la població que té. Els grans festivals compten amb un suport econòmic de les institucions i d’empreses que els permeten fer campanyes publicitàries gegants. Nosaltres no podem aspirar a aquest nivell, per tant, la proposta continuarà sent de petit format: tot i que, òbviament, oberta a tothom que hi vulgui venir i participar. A més, fem els concerts els dimarts a una hora que no serveix per a tothom (hi ha gent que per motius laborals no arriba a l'hora) i també hi ha l’efecte ‘mandra’ que afecta molta gent, que els costa sortir dels centres habituals on es fan activitats culturals. En canvi, estem molt contents amb el nostre públic més habitual: són persones molt interessades en conèixer i escoltar música, que volen saber més i fan preguntes als músics, i que com deia, sempre mostren molt de respecte cap els artistes. Això és meravellós. A nivell de difusió, utilitzem les xarxes socials, cartells i flyers repartits per la ciutat, i El Punt Avui ens sol fer el destacat a l’agenda cultural el dia dels concerts.

                                                        El públic de Música per a tothom 

Com has dit les vostres propostes aposten més per les produccions de proximitat i els artistes locals. Compartiu públic amb “Girona ciutat de festivals”?

- Segurament, però no tenim cap estadística sobre això, per tant només ho podem suposar. El nostre projecte està obert a tothom i té entrada gratuïta, per tant si la gent no ve és perquè no vol o no pot, o no l’interessa. Precisament, el format de ‘Ciutat de Festivals’ crec que falla en promocionar la relació de proximitat entre els públics i els artistes, i tampoc queda clar que ajudi a fomentar la carrera dels artistes novells, en particular els de l’àmbit local. Per tant, nosaltres actuem en aquesta zona més perifèrica, però que en realitat hauria de ser més bàsica i essencial: si penses bé, veuràs que l’arquitectura o fins i tot les pràctiques democràtiques comencen de baix cap a dalt i no al contrari. La cultura també ha de ser així, participada, dinàmica, germinal i interactiva, per ser real. Sinó, és merament una façana, inautèntica i narcolèptica.

També col·labores amb l'edició gironina del diari Ara. Enguany vas parlar-hi de Nits de Clàssica i del Festival de Guitarra. Es nota que et fascinen els instruments per com en parles. Tens estudis de música? 

- Ja fa molts anys que em dedico a escriure sobre teatre, cine, arts plàstiques, música... La meva formació és en filosofia i periodisme, i en tots dos casos em vaig especialitzar en l'àmbit de la cultura i de la crítica artística. És un terreny de complicitats, que em permet fusionar dues de les meves passions més fonamentals: l'exercici de l'escriptura i la reflexió sobre l'experiència estètica. A part de mitjans de Portugal i d'altres països, actualment a Catalunya redacto les meves cròniques sobretot per l'Ara - Comarques Gironines i per la plataforma cultural Núvol.



Treballeu sobretot amb els centres cívics de Palau i el del Barri Vell. Per què vau escollir aquests equipaments?

- A vegades no escollim, sinó que són les circumstàncies que ens fan caminar cap aquí. S’ha d’estar atent i disponible “per escoltar la novetat i la remor del món”, que deia en Fernando Pessoa. Vam començar organitzant esdeveniments culturals participatius (amb el format del ‘micro obert’, que permet a tothom expressar-se lliurament) en bars del Barri Vell, com l’extint El Cercle del carrer Ciutadans. Ara mateix seguim fent trobades d’aquesta mena al Restaurant El Didal, un dijous de cada mes. Va coincidir que el Centre Cívic del Barri Vell va obrir les seves portes poc després que haguéssim començat oficialment com a associació, per tant va ser en bona part una coincidència feliç, però per la qual vam estar receptius. Després també vam organitzar actes culturals al Centre Cívic Can Ninetes – Santa Eugènia, fins arribar aquí a Pla de Palau. Tot i que formen part de l’estructura de l’Ajuntament, en els centres cívics vam trobar una sensibilitat molt positiva vers l’esforç de promoure una cultura de base i de barri, participativa, interventora i oberta a la ciutadania, precisament, com dèiem, molt diferent del model de promoció turística que fa el ‘Ciutat de Festivals’. Per tant, els centres cívics es van erigir com una mena de soci privilegiat per la realització de les nostres activitats d’acord amb els nostres principis i objectius. A més, gaudeixen de millors condicions tècniques i logístiques que els bars i els locals similars.

                                                                    A la Micro Room 

Des de l’Associació també organitzeu les dues edicions anuals del Festival Acoustic Vell. El Festival Cultural Multidisciplinari del Barri Vell. Com va nèixer el Festival? L’Acoustic Vell té dues edicions, una dedicada a la música i l’altra a la música i a les arts gràfiques i el còmic. La primera la portes tu i la segona en Jaime que fa els cartells. Com trieu els artistes que participen al Festival?

L’Acoustic Vell és una proposta que vam fer al Centre Cívic del Barri Vell poc després de la seva obertura al públic, farà ara uns cinc anys aproximadament. La direcció del nou centre estava receptiva a organitzar activitats adreçades a dinamitzar el teixit social i cultural de la zona on està instal·lada i els vam proposar aquest festival de petit format, d’entrada gratuïta, amb activitats culturals de tota mena i un esperit molt fort de participació i integració. El festival es fa no dues, sinó quatre vegades a l’any, cada trimestre o estació, i una d’elles, a l’estiu, està més enfocada al còmic i a la il·lustració: es diu “Músic & Comics”. Triar els artistes és una feina complexa, per què sempre tenim moltes propostes, per això intentem tenir en compte que siguin de petit format, que siguin artistes novells i emergents, amb originalitat i sentit creatiu, però també amb una certa vocació popular. Al final, la funció és la mateixa que altres esdeveniments que organitzem: fomentar la cultura mitjançant la promoció de nous artistes, a la vegada que formar i atraure nous públics.

                                                               Cartell de Jaime Rodriguez 

                                                                        Jaime Rodriguez 


Que hi hagi una sala de concerts al centre de Girona és una reivindicació que encara no s’ha fet realitat. Què més creus que falta a la ciutat  a nivell cultural?

- És una qüestió complexa. Falta, sens dubte, més coordinació i cooperació entre entitats. L’ajuntament fa uns anys donava més suport a la creació local i a un tipus de cultura més d’avantguarda, més urbana i també més propera a la ciutadania. La marca ‘Ciutat de Festivals’, perdó per tornar al tema, però, ha fet que l’ajuntament s’hagi allunyat del teixit cultural i creatiu de la ciutat, de l’escena local, que rarament és consultada per les polítiques culturals oficials. Per exemple, festivals com el Milestone, el Mot o el Temporada Alta viuen bastant d’esquenes a la ciutat, ja que no potencien la creació local sinó que prefereixen apostar per noms forans de gran envergadura perquè pensen que això donarà més prestigi i augmentarà el turisme a la ciutat. Fins i tot espais municipals com el Bòlit o el Centre Cultural de la Mercè moltes vegades organitzen les seves programacions des d’aquesta perspectiva. Però això no és de cap manera l’únic problema: entre els artistes i els col·lectius de la ciutat també hi ha poc interès en general pel que fan els altres. Manquen clarament sinergies i cooperació, el que fa que es generin grupuscles fragmentaris en lloc d’una escena més ampla, interactiva i potent.

Girona peca de cofoia, de mirar-se massa el melic?

- És veritat. Hem tingut algunes decepcions durant aquests anys d’activitat, però ara mateix tampoc vull parlar d’això. Jo sempre he pensat que l’àmbit cultural guanya orgànicament si la gent col·labora més entre sí, si formem comunitat, si ens ajudem i ens donem suport uns als altres. Però si la gent realment no ho veu o entén d’aquesta manera, al final, hem de pensar que s’ho perden. És una llàstima, però és difícil estar lluitant sempre contra corrent. Nosaltres estem oberts a col·laborar amb altres entitats i col·lectius però tampoc a qualsevol preu o risc. Tot i això, crec que el panorama està millorant i comença a haver-hi més proximitat i sentit de comunió entre la gent i algunes entitats també.

Per què vau decidir donar els premis Magic Room? Quines categories hi ha? Com es financien?

Els Premis Magic Room van sorgir fa uns anys perquè vam veure que entre allò que programàvem a vegades hi havia alguns espectacles realment molt originals i que valia la pena donar-los algun tipus de reconeixement. Les categories són: músic de l'any, poeta de l'any, micro obert, arts visuals, premi revelació, premi tu & jo (al millor duet artístic) i el premi especial (entregat a algú que ens ha ajudat especialment com a associació). Fas bé de preguntar per la financiació. En realitat només tenim petits ajuts i aquest any hem decidit, per això mateix, no fer-los. Per tant, enguany no hi haurà premis Magic Room.

En Javi i l'Alexandre presentant els premis Magic Room 

Quins projectes futurs té pensats “Magic Room”?

- La veritat és que de moment estem bastant al límit de la nostra capacitat operativa. Cap de nosaltres es pot dedicar al 100% a l’associació, perquè això no ens permet tenir un sou estable al final de mes. Seria fantàstic, però no és realista. Per tant, sempre és una feina extra, però una que realment dona molta feina... Necessitaríem més recursos, tant humans com financers, per poder créixer. Ja veurem com ho podrem fer en el futur, perquè com és evident, imaginació i idees no ens falten.

Música dispersa, de Rubén López Cano + Festa de Fandango Jarocho

El proper 20 d'octubre, a les 19 h. us presentarem un llibre fascinant.. .Música Dispersa, de Rubén López Cano. Comptarem a la presenció del propi autor. Serà a la Biblioteca Vapor Vell.

I a partir de les 21 h., als Jardins de Can Mantega, organitzem una trobada de músiques tradicionals improvisades... FANDANGO JAROCHO!!!!

Tot això ho fem amb la gent de Pájaros, que porta amb la seva particular gràcia Pedro Strukelj.

Crònica de Za! a l'Espai Marfà: FREEWHEELIN' FLOW (28/09/2018)

  Com van dir els ZA!, el taller d'improvisació conduïda beu del moment, del flow que es genera ara i aquí. Bé ara hauríem de dir del flow que es va genera el divendres i allà. Com que resulta díficil captar l'essència del que va ser el taller (una bogeria divertida i didàctica) i per no tornar a repetir les parts més teòriques que els ZA! ja ens van explicar en una entrevista prèvia, farem com van fer els "They Might Be Giants" en un concert: començar aquesta petita crònica pel revès. És a dir pels bisos. (Text: Lídia Noguerol Fotos: Espai Marfà)

                                                                 A fora sense instruments 

Un cop acabat el taller, els ZA! van preguntar els assistents què els havia semblat. 
Un noi va dir que quan havíem sortit a fora, al principi, li havia fet vergonya, perquè hi havia nens per allà que els miraven. En canvi, a un altre noi li va agradar molt que al sortir a fora per aprendre els primers senyals per improvisar i fer els primers exercicis tot el grup junt, la gent es parava a mirar, tota encuriosida. Alguns fins i tot van arribar a entrar a l'auditori per veure com continuava l'activitat. A fora ja va sortir una voluntària per fer de conductora del grup amb els senyals apresos. 

                                                            A dins, seguint a Papa Dupau

Ja dins l'auditori i amb els instruments, es va comentar que les dinàmiques eren una mica més complicades perquè a més de la creativitat s'havien de controlar més elements. 
Es van treballar els senyals d'estructura. Una opinió compartida per tots els participants sobre el taller,  va ser que malgrat que tots els assistents tenien bagatges i edats diferents, havien  aconseguit  "tocar" junts i formar un col·lectiu del que havien sortit idees guapes. Una noia va comentar que al principi s'havia posat nerviosa perquè les veus eren un guirigall, però que a mesura que avançava la dinàmica s'havia adonat que així també es podia arribar a algun lloc. També li havia agradat el taller perquè havia estat diferent dels assajos normals i no havia calgut resoldre la situació liderant. Una altra noia s'havia adonat que de vegades vols fer les coses tan bé i tan perfectes, que deixes la part més divertida fora, les ganes de jugar i experimentar, la part més punk que també és important. Al principi del taller els ZA! ja van dir que un element important de l'activitat era el "cachondeo" i que quan un error el fas dues vegades deixa de ser-ho. 

SpazzFrica Ehd & Papa Dupau 

En aquesta segona part van sortir dos directors voluntaris, un noi i una noia. Es va invocar a Nostre Senyor i a la lúxuria, es va cantar "Mi carro", es van improvisar monòlegs i diàlegs que van ser loopejats, tallats i mutejats. Es va recitar la llista d'anar a comprar en mode "repeat" i es va fer una abrandada defensa dels prèssecs. Tot amb el groove de la Black Music Big Band i la resta de músics que s'hi van afegir que provenien de formacions molt diverses: hi havia les Surf & Fat , gent del Cor de Cambra de la Diputació de Girona i amateurs. També es van treballar els senyals per moure el cos. En aquest moment es va originar un remolí de cames i braços del que va sortir una noia amb vestit i cabell afro que va creuar la sala fent la croqueta com si fos una bola de les que surten als westerns.  

Freewheelin' Agenda: 

ZA! - Megacobla 

05/10. 19.30h.
06/10. 18.30h
Teatre Kursaal (Manresa) 

Black Jam amb la col·laboració de Black Music Big Band. 

Dijous 11/10. 22.00h. Ateneu Popular Coma Cros (Salt) 

LEM FESTIVAL  

27/09 - 27/10 del 2018. Barcelona (Gràcia, diferents espais).