25 anys de Nevermind: L'Storify de les Biblioteques de Girona

El passat dissabte 24 de setembre 4 discos van fer 25 anys:  "Nevermind" de Nirvana, "The Low End Theory" de A Tribe Called Quest, "Dangerous" de Michael Jackson i "Blood Sugar Sex Magic" dels Red Hot Chili Pepper. Les biblioteques de Girona van commemorar el quart de segle del "Nevermind" a cops de tuit, per emular el "pogo" que es ballava als concerts del grup de Seattle. Els han recopilat utilitzant l'Storify.  Com a bonus tracks de la celebració de "Nevermind", us deixem amb dues versions de Nirvana: "In bloom" per Sturgill Simpson i "Stay Away" de Charles Bradley. 

Del swing al post-bop: Les biblioteques de Girona i el Festival de Jazz de Girona

Després de vacances les biblioteques de Girona tornen a engegar l'activitat musical. Dóna el tret de sortida a la temporada la biblioteca Ernest Lluch que es suma al Festival de Jazz de Girona amb una llista de reproducció que va del swing al post-bop i recomana el concert d'avui 22/09 a les 21h de Jeff Ballard a la Plaça dels Jurats. 

Jeff Ballard va tocar amb Ray Charles

Podreu trobar els discos que formen part de la llista de reproducció a l'espai de la biblioteca conegut com "La Gramola". 

La jazz parade de la Lluch 

DEL SWING AL POST-BOP

Torna el Music Spy Club... amb Óscar Oteruelo.

El proper 16 de setembre, a les 19 h., comença la 10ena temporada del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. 10 anys! 

Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espía és Óscar Oteruelo. 

OSCAR OTERUELO (musicòman) – 16 de setembre, 19 h.

La música com a passió. Cercar, investigar, llegir, parlar, difondre i especialment, escoltar. Una sessió amb cançons als marges del convencional, per part d’algú que no ha escrit cap llibre, que no publica en revistes i que no es dedica al món de la música. Un amant de la música i usuari entusiasta del Vapor Vell. 

Us hi esperem! 

----------------------

Les properes dates:

IGNACIO JULIÀ (Ruta66) – 21 d’octubre, 19 h.

Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.

PEDRO STRUKELJ – 18 de novembre, 19 h.

Programador del cicle Hamaques de Casa Amèrica i detonant de ‘Pájaros’, comunitat en la qual músics d’Amèrica Llatina i la península Ibèrica comparteixen la seva mirada (www.pajarosmusica.com). Convençut que les músiques tradicionals ja eren de codi obert, que la música en viu i la música enregistrada haurien de dir-se de manera diferent i que les músiques del (tercer) món no s'han de descobrir sinó reconèixer. Se li sol veure en concerts dibuixar en un quadern negre.

EL PETIT DE CAL ERIL – 16 de desembre, 19 h.

El geni al darrera d’aquest nom aparentment casual és Joan Pons, un artista sempre en fuga entre el folk i la psicodèlia. Amb 3 discos a les seves esquenes, i la fita ineludible de La figura del buit, El Petit de Cal Eril és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud. Passarà al mateix amb les seves recomanacions. 

"Postpunk : romper todo y empezar de nuevo" de Simon Reynolds : playlist del llibre

Simon Reynolds és un dels crítics culturals i articulista britànics més rellevants de l'actualitat. És autor de diferents assajos com Retromanía: la adicción del pop a su propio pasado (2012), Energy Flash: un viaje a través de la música rave y la cultura de baile (2014), o Postpunk: romper todo y empezar de nuevo (2013), dedicat aquest últim a desgranar la història d'una de les corrents musicals més eclèctiques amb voluntat de trencar amb les convencions musicals precedents a partir de diferents propostes sonores i estètiques a l'avantguarda.

A finals dels anys '70 i a principis dels '80 van aparèixer a Anglaterra i als Estats Units una ingent quantitat de grups que volien experimentar i fer tabula rasa amb els paràmetres del rock vigents fins el moment. A partir del llegat del punk van explorar nous territoris a l'incorporar les tècniques de producció del dub i la música disco, les radicals estratègies compositives del krautrock, la música contemporània i el free jazz, la música jamaicana, el groove o el funk.

Molts del músics post-punk van provenir de l'entorn de les escoles d'art i això va marcar tant les propostes escèniques, que podien inspirar-se en el teatre de la crueltat d'Artaud per tal de trencar les barreres entre el públic i l'escenari, com les lletres de les cançons sovint influenciades per escriptors de la ciència ficció radical com J. G. Ballard, Philip K. Dick i William S. Burroughs. Els lletristes, a més, sovint adoptaven les tècniques del collage i del cut-up.

Postpunk: romper todo y empezar de nuevo és un inventari d'aquells grups que van obrir nous horitzons en el rock. Molts d'aquests grups van gravar discs innovadors però mai van arribar més enllà de l'estatus de grups de culte havent-se de conformar amb haver influenciat a bandes posteriors com Red Hot Chilli Peppers, Nine Inch Nails, Radiohead, The Rapture, LCD Soundsystems, Franz Ferdinard o Interpol.

A partir del llibre, la Biblioteca Vallcarca i els Penitents us torna a proposar un recorregut sonor per tots aquells temes i grups que l'autor va comentant. Sens dubte, una oportunitat de submergir-se sense perdre's en el vast territori d'una corrent musical que va engendrar incomptables gèneres i escenes dins el rock. Aquí teniu la playlist:



"Post" es un prefijo muy útil e interesante, que además suele descolocar a la gente. A mi me gusta su uso en post-punk y post-rock, pero también en la post-psicodelia: Soft Machine, Robert Wyatt y hasta Brian Eno, que no son exactamente el "verano del amor" pero tienen bastante de esa música atmosférica y libre de ataduras. Y también lo de post-metal para todos esos grupos que hacen cosas muy experimentales con sus guitarras desde la habitación de su casa. Para mí, además, conecta con el postmodernismo, que no significa un cambio de dirección respecto al modernismo, sino más bien una forma de complicarlo.
Simon Reynolds. A: Después del punk: Destruir todo y empezar de nuevo (Article de Darío Prieto aparegut a El Mundo, el 26/02/2014)