Galetes de discos de segells clàssics americans
MANU GONZÁLEZ
Manu González
Manu González és periodista musical, cap de redacció del portal cultural Blisstopic i presentador del concurs de la sala Apolo de Barcelona "Bala Perduda". Acaba de publicar el llibre "Dance Electronic Music" (Ma Non Troppo, 2016) i fa quatre dies va esbudellar el Sònar a la biblioteca Vapor Vell. Com no podia ser d'una altra manera ens fa una selecció cinc estrelles comentada de música electrònica.
Plaid
The Digging Remedy
(Warp)
Uno de los mejores trabajos de Plaid que recoge todos sus sonidos habituales, de la IDM al jazz más experimental.
Rebolledo
Mondo Alterado
(Hippie Dance)
Un viaje en Delorean por una autopista cósmica ochentera. Uno de los discos del año.
Death in Vegas
Transmission
(Drone)
El trance puede ser sucio y sexy. Como una película bondage en una fábrica industrial vieja y oxidada.
James Blake
The Colour of Anything
(Polydor)
Al triste de James Blake nadie es capaz de ganarle en su juego del desamor. Lleva tres discos seguidos notables.
Andy Stott
Too Many Voices
(Modern Love)
Stott abandona los ambientes sórdidos y oscuros e ilumina su música para alegría de nuevos oyentes.
Portada del llibre de Manu González
Cartell del PS
Periodista musical, escriu per a Rockdelux i Panamérika (la Red Bull Music Academy a Mèxic) i havia treballat a la secció de Cultura del Diari de Girona. Actualment és la coordinadora del projecte del live stream del festival barceloní Primavera Sound.
«Blackstar», David Bowie
«A Moon Shaped Pool», Radiohead
«Teens of Denial», Car Seat Headrest
«Adore», Savages
«Emily’s D+Evolution», Esperanza Spalding
ALFRED ALEGRE
Logotip de l'associació
I acaba la seva tria dient que ha deixat fora la Joana Serrat, Triángulo de Amor Bizarro, Daria i Not Scientists.
És l'ànima de l'Associació Soroll de Vidreres porta anys alegrant-nos l'existència als de comarques amb els concerts que programa i amb el Festival Actitud. Sobre la seva selecció comenta que "et passo els 5 discos del que va del 2016...m'ha costat, no hi havia gaire per triar perquè només hi han 6 mesos però aquí els tens" :
Bonus Track:
ALBERT MESTRES
La mítica maleta de Fressa Enterprise
El franctirador de Girona i el marxant d'orquestres de Darnius ens porta una selecció del subsòl, una de les més underground d'aquest post. Molt més conegut per ser promotor d'artistes i grups independents a Girona, arriscar-se musicalment a tot, rescatant i promovent gires que seria impossible poder tenir al nostre territori si no fos per la seva insistència i empenta. Va començar representant a bandes com The Lazy Sundays o 12twelve i ha seguit programant i treballant en els darrers anys amb un munt de bandes internacionals.
Probablement es parla més de la seva feina a Brooklyn, Nova York, que no pas a Girona ciutat però viu i treballa des d’aquí des de fa més de vint anys. Es va passar disset anys a Ràdio Salt donant suport a l’escena independent i ha punxat com a mE dj a La Placeta, al Cercle, al Macondo de Barcelona i en esdeveniments puntuals. Va començar tocant la batería amb un parell de bandes indies catalanes.
SR. CRUSTACI (JORDI COMAS)
Flyer del programa del dimecres 22/06
En Crusty ja ha passat per l'Ampli i sempre hi és benvingut. Fa 20 anys que escampa per l'aire el millor del subsòl des del Frenopàtic RàdioShow, que enguany es troba en la seva última temporada. Merci per la selecció, per la música i per acollir-nos al teu frenopàtic tots aquests anys!
- Night Birds "Mutiny At Muscle Beach" - Lp (2015)
- Tørsö "Sono Pronta A Morire" - Lp (2015)
- Juggling Jugulars "Forward" - MLp - 12" (2015)
- Pure Hell "Noise Addiction" - Lp Repress (2016)
- Wild Animals "Basements: Music To Fight Hypocrisy - Lp (2016)
AGUS SEGURA
Logo de l'Atzavara Club de Sant Feliu
L'Agus Segura és una de les persones que conec que més en sap de música. Home orquestra i home per a tot a l'Atzavara, tant se'l pot trobar darrere una taula de so, una guitarra, un baix, un banjo, una cabina de ràdio o una barra. Promotor, dj, music lover i bona persona igual que l'Alfred Alegre, actualment organitza concerts a la Cas Romagué i fa cançó d'autor amb Navratilova. Ens comenta la seva selecció:
Aquesta noieta menuda de Memphis, Tennessee, amb només 21 anyets ha debutat amb un disc madur, fosc, inquietant, misteriós, excitant i arriscat... Sap dosificar les emocions, i cançons que comencen molt maques acaben amb ferotges tempestes, forçant la veu fins a trencar-la. Emociona amb les seves lletres sobre la mort i els desencisos de la joventut del sud dels Estats Units... Discasso com la copa d'un pi!!!
DORI FREEMAN - Dori Freeman
Sembla que qui salvarà el country del segle XXI de les terribles produccions acartronades i comercials de Nashville seran noies joves que reinventin la tradició posant-la al dia, com la Sarah Jarosz, la Kelsey Waldon, o la que ens ocupa, la Dori Freeman, de Virgínia i amb només 24 anyets. No inventa la sopa d'all, ni falta que fa, però et fa pensar rapidament amb els duets de l'Emmylou Harris i en Gram Parsons, i això, senyors, són paraules majors!!! El disc és una autèntica meravella de principi a fi!
BASIA BULAT - Good Advice
No esperava gran cosa jo d'aquest disc, la veritat. Vaig quedar prendat d'aquesta canadenca menuda i riallera, amb el seu segon disc, "Heart of my own", allà pel 2010, però el seu anterior em va avorrir bastant. Que Jim James de My Mourning Jacket (grup que m'encanta) el produïs no m'apassionava, perquè m'esperava que fos un disc recarregat i barroc. Però la veritat és que no, quan treus totes les capes que ha posat el bo d'en Jim, queda un disc molt senzillet, fet i pensat per agradar, i, per a mi, el gran què del disc: "estribillus, estribillus, estribillus"!!!
WOODS - City sun eater in the river of light
Quina tropa els Woods!!! Des de Brooklyn i ja amb 8 discs d'estudi editats, aconsegueixen que la psicodèlia l'any 2016 encara sigui excitant, vigorosa i gens monòtona. Potser és perquè el seu rerefons no deixa de ser el pop clàssic dels 60's, digueu-li Beatles, Beach Boys o Love. A la fórmula ja coneguda als seus disc anteriors, en aquest se sumen matisos de reggae i d'afrobeat, que els acosta als Calexico o als My Mourning Jacket.
THE GOON SAX - Up To Anything
"Microdrames adolescents expressats amb sofisticació pop" o "terroríficament joves" són frases que s'han dit respecte al debut d'aquest trio de Brisbane, Austràlia. I sí, que el cantant és el fill d'en Robert Foster de Go-Betweens! Però la veritat és que al disc no li sobra res de res, i sota la seva aparença simplicitat es mostra un compositor i cantant brillant, amb veu pròpia i amb coses a dir, i això, avui en dia, costa de trobar! Segurament serà el disc pop de l'any, juntament amb el The Leisure Society!
Accèssit:
THE DONKEYS - Midnight Palms EP
Tot esperant el seu nou disc, em ve de gust posar als Burrus, perquè senzillament són el millor grup de pop del moment!!! Des de San Diego i amb clara vocació sixties pot ser aquest EP una bona carta de presentació per si no els coneixeu.
MUMU TRES TRES CUATRO (RISE UP!)
Logo de l'associació gironina
Logo de l'associació gironina
At last but not least, Mumu Tres Tres Cuatro, que és igual de bo rere els plats que amb el photoshop, de l'Associació Rise Up de Girona, ens ofereix una petita mostra del que sonorà avui al seu soundsystem. Aquesta associació es crea la primavera del 2013 de la mà d'un grup de joves de Girona i rodalies amb inquietuds socials i musicals en el camp del reggae. Units per la passió cap a aquesta música aquest grup va decidir constituir-se com a associació per tal de tenir la possibilitat d'organitzar tallers, events, concerts, etc. de forma legal i sense ànim de lucre.
Activitats de Rise Up! pel Dia de la Música
La idea principal que fa caminar aquesta associació és la de promoure la música reggae i donar-li un espai i un valor que consideren que no té a Girona. La música reggae no és una música buida o superficial, és un gènere que neix de les mans dels africans esclavitzats i deportats a l'illa de Jamaica durant l'era colonialista, i és una música combativa i reivindicativa, a més d'unificadora. Aquestes qualitats han fet que el Reggae sigui una música global on tothom i pot trobar l'esperit de lluita sigui d'on sigui. Rise Up! seguint l'esperit del Roots Reggae original no només es mou per un interès musical o festiu, sinó que ens interessa promoure una cultura de sostenibilitat, de respecte cap a la natura, de consciència de l'entorn i d'unitat.
The copa com - Michael Prophet
Un 7" del segell techniques (jamaica). És de 1983.
Un més actual pot ser el nou 7" (single) del segell Cubículo Records amb el cantant Tonto Irie anomenat "No friend fi dem" ha sortit aquest mes de maig.
Un altre que sempre sona a les meves seleccions i que segur que posaré aquest dia sera el 7" de Ras michael + sons of negus amb el tema que es diu "None jah jah children"
Midnight riders un dels meus grups favorits amb el 7" del tema anomenat "Youthman Invasion".
I per destacar algun actual també et diria el maxi nou de B-no & peter youthman amb el tema anomenat "Sad Feeling"
L'Arise Soundsystem ja peta al Parc del Migdia de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada