Un cop acabada la monumental
i aclamada Historia del Jazz (Noema, 2010), l’historiador i crític musical
Ted Gioia va continuar el seu viatge per la música i la cultura afroamericanes en la seva obra "Blues: la música del Delta del Mississippi" (Turner, 2010).
Foto: Ted Gioia
Aquesta aventura, igual d’intensa i emocionant, comença en
els Minstrels, espectacles teatrals on es ridiculitzava a la
gent de color, travessa els camps de treball de les grans plantacions de cotó i
s’atura a les presons del Delta per recollir el llegat de les worksongs. En el seu viatge acompanya a
WC Handy (considerat el “Pare del blues” ) el dia que es va creuar amb un músic
negre que interpretava, amb la seva guitarra desafinada, el que es considera un
dels primers blues coneguts, el “Yellow Dog Blues”.
Repassa les primeres gravacions i èxits de Bessie i Mamie
Smith. Recorre els camps de treball amb Alan Lomax a la recerca de la pista
dels primers i oblidats cantants, com Blind Lemon Jefferson, Charley Patton o
Son House, en l’intent de deixar constància a la posteritat d’una música que
anava més enllà de l’estrictament musical esdevenint una forma de vida. També
coneixerem la tràgica història d’alguns antics bluesmen, com el maleït Robert
Johnson i d’altres grans músics que van
donar vida i forma a aquest gènere.
Foto: Parchman Farm (Penitenciaria Estatal de Mississipí), anys 30
Gioia, relata l’arribada de la mecanització a les feines del
camp, la migració dels treballadors agrícoles del sud cap a les ciutats
industrials del nord, una mà d’obra que es va emportar la seva música a Kansas
City, St. Louis, Chicago o Nova York. Altre fet clau en aquesta història és la
introducció de la guitarra elèctrica per part d’artistes com T-Bone Walker,
John Lee Hooker o Muddy Waters que donarà lloc a una àmplia divergència i
popularitat d’estils facilitant que el blues s’estengués al llarg de tot el
territori dels Estats Units.
Foto: Maxwell Street Market, Chicago. 1950
A més a més, l’autor
ens fa viure el revival que es va produir en la dècada dels 60, quan el públic
majoritari i els nous músics van redescobrir els antics bluesmen i les seves primitives gravacions, gràcies als treballs
previs de Lomax i altres antropòlegs musicals, apropant així els antics sons a
un nou públic que seria l’encarregat de modelar el blues en el futur. Acabarem
el viatge gaudint de la popularitat amb la qual BB King i el blues-rock van
situar el gènere, tot i descobrint els principals músics de l’escena actual.
Foto: Muddy Waters i Mick Jagger, The Rolling Stones. 1981
Tot això i molt més, és el que ens ofereix Gioia en aquesta
obra clau per conèixer la història de la música del Delta del Mississipí. A
partir dels temes que l’autor va citant en el text, una selecció de cent blues
fonamentals, la biblioteca ha elaborat la playlist a Spotify que us presentem
per tal que els lectors gaudiu d’aquest gènere d’una manera especial, completa
i didàctica.
