divendres, 29 de gener del 2016

Collita musical del 2015

Com cada any (i van...) el musictecari Arnold Layne (AKA JC Badlands) ens prepara la collita comparada de millors discos de l'any, en base a les llistes les següents revistes:

Mondo Sonoro, 
Rockdelux, 
Inrockuptibles, 
Ruta 66,
Mojo,
Uncut

El resultat és una collita de consens, ordenada en base als discos que han sortit a més llistes. Aquests dos gràfics que funcionen com un haikú de l'any que ja comencem a oblidar. Una llista portàtil perquè el passat no pesi. 



Aquí va la Collita Nacional 2015:



I aquí la internacional!





dimecres, 27 de gener del 2016

Backstage: Manuel Rangel al Vapor Vell!

Passen els anys i la quantitat de propostes i activitats i trames que es poden generar entorn de la música no tenen fi. Ara, per exemple, posem en marxa el BACKSTAGE un cicle de prèvies a concerts. Barcelona és una ciutat de concerts, des dels grans festivals (Primavera Sound, Sonar) a les temporades minucioses que abasten tot un any (Hamaques, Glove Party), passant per les esforçades programacions de les sales. Tants artistes, tants concerts... i no els convidem mai a que ens expliquin què i com! Ara ens hem decidit a fer-ho. 




Manuel Rangel, músico venezolano, especialista en la maraca (tradicional y electrónica) está de Gira por Europa y en Barcelona presentará una conferencia musical en el ciclo Backstage de la Biblioteca Vapor Vell y en el Koitton Club un concierto dentro del ciclo Pájaros.



Maraca Fusió és una proposta experimental contemporània, que connecta els teus sentits a un viatge musical.
Només en escena, Manuel Rangel anirà construint amb els seus dos únics instruments (les Maraques i la Guitarra), una gamma de textures i atmosferes que narren una història musical, partint del silenci com a inspiració. El particular i original d'aquest performance MaracaFusión, són els elements electrònics que aquest important músic veneçolà aconsegueix, processant el so de les Maraques, creant així una extensió infinita en les possibilitats d'aquest instrument tradicional.


Programa doble

Dilluns 1 de febrer, 19h

Xerrada musical sobre el projecte Maraca Fusión
Biblioteca Vapor Vell
Plaça de Sants s/n
Entrada lliure

Dimecres 3 de febrer, 21h
Concert al Koitton Club
c/ Rosend Arús 9 
Bo d'ajut 7€



dimarts, 26 de gener del 2016

El "Hit Emocional" de Juanjo Sáez i els hits emocionals d'uns quants músics







Cartell de l'acte (Nirvana Jiménez) 

El proper dijous 28 de gener a les 19.00h el dibuixant Juanjo Sáez presentarà "Hit Emocional", el seu darrer llibre a l'Espai Marfà - Biblioteca Salvador Allende. Aquest volum recull les pàgines que el dibuixant barceloní ha anat publicant cada mes a la revista "Rockdelux" perquè creia que la revista "necesitaba aunque sólo fuera una página donde se tratará el tema musical desde lo subjetivo y emocional. A fin de cuentas, eso es lo que es la música una experiencia subjetiva y emocional. En un origen, este libro iba a ser una simple recopilación, pero como siempre me pasa, al final esas páginas solo ocupan un pequeño porcentaje del libro y ha terminado siendo un recorrido emocional por mi experiencia musical, relacionada con mi vida y con las personas que se han ido cruzando por ella". 



Juanjo Sáez sempre escoltant música

Aprofitant la presentació de "Hit Emocional" a Girona, des de l'Ampli hem demanat a uns quants músics un dels seus hits emocionals.

XAVIER CALVET 

Xavier Calvet tocant a la galeria Error Design (Foto: Mireyuki)

El cantant dels Bullitt ha començat un nou projecte en solitari sota el seu nom. Ha tocat a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols i al Folkyou. El proper diumenge 31 de gener estarà tocant a Vidreres a casa dels amics de Soroll. A més de cantar en Xavier Calvet també dibuixa i dissenya -alguns dels cartells de l'Atzavara Club són seus- amb el nom de BROTX . Recentment ha fet la portada del disc dels Balloon Flights. La cançó que ha triat, sobretot pel que explica, a mi m'ha recordat una cançó dels Bullitt, "Friendship never ends"

Grup: THE SMASHING PUMPKINS
Cançó: 1979
Àlbum: Mellon Collie & the Infinite Sadness (1995) 



Per en Xavier Calvet : "1979 dels Smashing Pumpinks és un hit emocional fort. Des que vaig escoltar-la per primera vegada em va atrapar i no m'he cansat mai d'escoltar-la. L'he triat, entre d'altres motius, perquè em teletransporta automàticament a una de les èpoques més felices de la meva vida. Aquella en la qual anava amunt i avall amb els colegues tot el dia, sense preocupacions,  disfrutant del temps pel sol fet de disfrutar-ne, sense pensar en l'endemà. En diuen adolescència, i aquesta és la B.S.O de la meva. El videoclip és tan aclaridor que no cal que hi afegeixi res més. Durant uns anys, la meva vida també va ser aquesta. I si, jo també em vestia com ells, i encara ho faig. Us deixo amb una mica de roba del vintage market extreta directament dels protas del vídeoclip (un vídeoclip, per cert, que va ser multipremiat en el seu moment, com el disc, i que aguanta prou bé el pas del temps). Ready to go! 


Ratlles i xandalls indies 


 La roba dibuixada pel senyor BROTX 


Abans dels hipsters 


Xavier Calvet en directe 



MAZONI 


Jaume Pla

Jaume Pla està preparant el seu nou disc, "Seven songs for a endless night", que serà la continuació del seu primer disc com a Mazoni, "Seven songs for a sleepless night",  també ens ha fet arribar el seu hit emocional. És una cançó que va tocar a la seva gira de 2005 "31 concerts en 31 dies": "Recordo la primera vegada que la vaig sentir. Era una època grisa i em vaig baixar aquest disc. Ja sabia qui era en Neil Young però no hi havia entrat mai i quan va sonar "Tell me why", que és la primera del disc, tot es va il·luminar durant tres minuts". 

Grup: Neil Young
Cançó: Tell me why
Àlbum: After the gold rush (1970) 



L'any passat Mazoni per commemorar els cinc anys d'aquesta gira es va tancar al Centre d'Art Santa Mònica on va passar 31 dies composant. De la gira del 2010 i de la tancada del 2015 en va sortir el llibre "Mazoni: 31 dies de gira/Mazoni: 31 dies composant" (La Breu Edicions) de Nando Cruz. Mazoni explica que "em va costar molt treure el llibre perquè era molt íntim i en alguns moments no m'agrado gens, però és la realitat i crec que millor haver-ho fet". 


Honestedat brutal 


JOSE GUERRERO 
(BETUNIZER, CUELLO, JUPITER LION, SEGUNDA PERSONA, DISCOS MASCARPONE, ETC)

Jose Guerrero. Segunda Persona

Jose Guerrero és l'home de les mil bandes i cap de dolenta. Acaba de publicar el seu primer disco en solitari, "Faro Sencillo" sota el nom de "Segunda Persona" al seu segell Mascarpone Discos

Portada del disc. Punk-Rock acústic

Tot i que Guerrero toca molts pals el seu hit segur que sorpendrà a més d'un, tot i que la cançó de Betunizer, "Cadera Española" ja donava alguna pista sobre el seus gustos: "Son mis raíces, toda mi familia, hermanos,padres, primos, tios son andaluces. A punto he estado de poner unas sevillanas que me emocionaban desde que era niño, pero en el vídeo que he visto de you tube de esas sevillanas salía una corrida de toros y soy antitaurino...Así que mejor Carmen Amaya y esa fuerza que tiene cantando que me vuelve loco". 

Grup: Carmen Amaya
Cançó: Fiesta jerezana
Àlbum: Grabaciones Discos Pizarras 1948 -1949



    

MISS CARRUSSEL 


Miss Carrussel tridimensional

Una altra que també està posada en mil-i-un projectes és la Mireia Madroñero, una de les ànimes del desaparegut popArb, una de les mestresses del segell Sones i Miss Carrussel quan puja a un escenari. Sobre els hits emocionals comenta que "escollir-ne un em costa molt i molt i si te'n calen més he fet una llista molt llarga, però aquí va. He triat aquesta perquè és una traca de focs artificials al cor". 

Grup: Todd Rundgren 
Cançó: I saw the light 
Àlbum: Something/Anything? (1972)



Una de les útlimes cançons que ha compost Miss Carrussel ha estat "Fuga" a mitges amb en Marc Andreu per a la B.S.O de la pel·li "Sara a la fuga"




ALBERTO MONTERO 


Alberto Montero per "Arco Mediterráneo"

És un sospitós habitual de l'Ampli. Té dos discos excel·lents i les seves cançons segur que són els hits emocionals de molta gent. És díficil triar entre "Puerto Príncipe" i "Arco Mediterráneo" i davant el dubte el millor que es pot fer es quedar-se amb tots dos. Estarà tocant el pròxim mes de juny al Primavera Sound. El hit que ha triat resona a la seva pròpia música: "El sábado por la noche, al volver a casa del concierto de homenaje a las Vainica con el coche de mi madre me puse a escuchar la cinta que había puesta: El "Forever Changes" de Love, esa cinta la debí poner yo en 2006 y todavía está ahí. El caso es que al llegar al minuto 2:07 de esta canción me di cuenta de que este es el disco de mi vida". 

Grup: Love
Cançó: Red Telephone
Àlbum: Forever Changes (1967)






THE MISSING LEECH (MAURICI RIBERA) 

L'incombustible Maurici Ribera 

En Maurici no només ha passat un parell de cops per l'Ampli, sinó que també ha passat per l'Espai Marfà, on va assistir a la presentació del documental "This is the unfinished story of the Missing Leech (a film about something called anti-folk) i ens va fer una playlist amb anti-folk del millor. Entre concert i concert, la feina, el blog  i la ràdio, en Maurici ha tingut temps de fer-nos arribar el seu hit: "Crec que és un hit emocional ja que la cançó compta amb una emoció especial i unes ganes de seguir endavant i d'expectativa de fer coses i no estancar-se. Passi el que passi cal seguir. Amb un so "mínimament" net i acústic entre el jungle i el kiwi sap mantenir-te emocionat totalment". 

Grup: The Clean 
Cançó: Anything could happen 
Àlbum: Boodle Boodle Boodle (Ep) (1981)



El dia que The Missing Leech va telonejar Daniel Johnston (a qui Jose Guerrero també va acompanyar) 




JAIME LUÍS PANTALEÓN

Jaime L. Pantaleón a "Hit Emocional"



El Jaime L. Pantaleón "de veritat"

Jaime Luis Pantaleón és un dels protagonistes de "Hit Emocional". Explica que "en Juanjo i jo vam anar junts a l'institut i vam ser cul i merda durant molts anys. Vam començar a escoltar metal extrem molt jovenets i ens encantava la cançó "Beneath de Remains" de Sepultura. 



Enciclopèdia musical, melòman i com no, músic, la seva banda més coneguda va ser 12twelve que va volar molt alt, però en Jaime ha tocat en molts altres projectes com Liquid Machine (stoner), Bélmez (slowcore), Lords of Bukkake (sludge), AtletA (post-rock) i Ruizpantaleón (Electrònica/Post-Rock). També ha tocat la guitarra amb "La Estrella de David" i ha publicat un disc en solitari "La ley del sí" on fa una interessant reelectura d'alguns gèneres llatin. Actualment toca amb Cuzo (hard rock psicodèlic), Rebuig (doom) i Gambardella (Jazz Rock Instrumental). 


CUZO 



  
JAIME L. PANTALEÓN. LA LEY DEL SÍ 



REBUIG 



GAMBARDELLA 




La presentació del llibre compta amb el suport de Moritz. 





dilluns, 25 de gener del 2016

Behind the stars: qui hi ha darrera les estrelles de la música?


Darrera dels grans èxits, a l'ombra de les Estrelles, existeix tot un equip de persones que fan possible el miracle de l'èxit. Al Cicle "Behind the Stars" coneixerem una mica més al respecte de tres figures clau: el productor, el manager i els músics de sessió. Ho farem a través de quatre sessions a càrrec de Teresa Torres Villaseca, historiadora de l'art i professora de música. 






2 de febrer. Sessió 1: El Productor:
Després d'una introducció general ens centrarem a la figura de Sam Phillips el productor de la mítica Sun Records.
«Gravem el que sigui, on sigui i quan sigui.» Sota aquest lema, Sam Phillips, l’indiscutible Rei Mides del Blues, el Country i el Rock and Roll, va llençar a la fama artistes com B. B. King, Howlin’ Wolf, Johnny Cash, Elvis Presley, Carl Perkins, Jerry Lee Lewis i molts altres que, com ell, pensaven que si no estàs fent res de nou, no estàs fent res. 


9 de febrer. Sessió 2: El Manager 
Després d'una introducció general ens centrarem a la figura d'Albert Grossman el manager de Bob Dylan i altres artistes Folk.La història del ciutadà Kane del Rock and Roll, l’home que en sortir de la Facultat d’Economia es va convertir en el summe sacerdot del moviment hippie gràcies a descobriments tan essencials per a la història de la música com Bob Dylan, The Band o Janis Joplin.



16 de febrer. Sessió 3: Els Músics d'Estudi (o de sessió) 
Després d'una introducció general ens centrarem al grup de músics d'estudi més important de la història de la música: The Wrecking Crew. Al mon de la música existeix una espècie, gairebé una lògia,  de músics anònims que en gran mesura han estat responsables de l’èxit que van tenir els artistes més famosos, són els músics d'estudi. The Wrecking Crew va ser un grup d'artistes extraordinaris sense rostre i sense nom però als que tots hem escoltat sense saber ho un miler de vegades.



divendres, 22 de gener del 2016

"Blues: la música del Delta del Mississippi" de Ted Gioia: playlist del llibre



Un cop acabada la monumental  i aclamada Historia del Jazz (Noema, 2010), l’historiador i crític musical Ted Gioia va continuar el seu viatge per la música i la cultura afroamericanes en la seva obra "Blues: la música del Delta del Mississippi" (Turner, 2010).  

Foto: Ted Gioia

Aquesta aventura, igual d’intensa i emocionant, comença en els Minstrels,  espectacles teatrals on es ridiculitzava a la gent de color, travessa els camps de treball de les grans plantacions de cotó i s’atura a les presons del Delta per recollir el llegat de les worksongs. En el seu viatge acompanya a WC Handy (considerat el “Pare del blues” ) el dia que es va creuar amb un músic negre que interpretava, amb la seva guitarra desafinada, el que es considera un dels primers blues coneguts, el “Yellow Dog Blues”. 

Repassa les primeres gravacions i èxits de Bessie i Mamie Smith. Recorre els camps de treball amb Alan Lomax a la recerca de la pista dels primers i oblidats cantants, com Blind Lemon Jefferson, Charley Patton o Son House, en l’intent de deixar constància a la posteritat d’una música que anava més enllà de l’estrictament musical esdevenint una forma de vida. També coneixerem la tràgica història d’alguns antics bluesmen, com el maleït Robert Johnson  i d’altres grans músics que van donar vida i forma a aquest gènere.

Foto: Parchman Farm (Penitenciaria Estatal de Mississipí), anys 30

Gioia, relata l’arribada de la mecanització a les feines del camp, la migració dels treballadors agrícoles del sud cap a les ciutats industrials del nord, una mà d’obra que es va emportar la seva música a Kansas City, St. Louis, Chicago o Nova York. Altre fet clau en aquesta història és la introducció de la guitarra elèctrica per part d’artistes com T-Bone Walker, John Lee Hooker o Muddy Waters que donarà lloc a una àmplia divergència i popularitat d’estils facilitant que el blues s’estengués al llarg de tot el territori dels Estats Units.

Foto: Maxwell Street Market, Chicago. 1950

A  més a més, l’autor ens fa viure el revival que es va produir en la dècada dels 60, quan el públic majoritari i els nous músics van redescobrir els antics bluesmen i les seves primitives gravacions, gràcies als treballs previs de Lomax i altres antropòlegs musicals, apropant així els antics sons a un nou públic que seria l’encarregat de modelar el blues en el futur. Acabarem el viatge gaudint de la popularitat amb la qual BB King i el blues-rock van situar el gènere, tot i descobrint els principals músics de l’escena actual.

Foto: Muddy Waters i Mick Jagger, The Rolling Stones. 1981

Tot això i molt més, és el que ens ofereix Gioia en aquesta obra clau per conèixer la història de la música del Delta del Mississipí. A partir dels temes que l’autor va citant en el text, una selecció de cent blues fonamentals, la biblioteca ha elaborat la playlist a Spotify que us presentem per tal que els lectors gaudiu d’aquest gènere d’una manera especial, completa i didàctica.





dimecres, 20 de gener del 2016

Notes de colors, una exposició de Clara Orozco al Vapor Vell

Com l'any passat, la Biblioteca Vapor Vell, es vesteix de fotos musicals.


La música és un art sonor, però des del moment en que puja a l'escenari està implicant també l'art visual. Pentinants, vestimenta, guitarres, poses, color dels amplis, llums... La fotògrafa Clara Orozco s'ha passat cinc anys perseguint aquestes fugisseres estampes que ara es poden gaudir amb calma a la 3a planta de la Biblioteca Vapor Vell. 




dimarts, 19 de gener del 2016

Adéu al meu Oriol Perucho




Oriol Perucho 


De tant en tant, mentre passa la vida, trobem algunes persones que, pel motiu que sigui, acaben esdevenint part fonamental de nosaltres mateixos. L'Oriol ha estat una de les que més  han incidit en la meva.

La Mercè Gaja, amiga comú, ens va posar en contacte un dia del 1979 en que ell havia de transportar la seva bateria des de l'antic Zeleste, al carrer Plateria, fins al local dels Perucho's, al barri del Guinardó.

Personalment sabia de l'existència dels Perucho's perquè, de tant en tant, per Barcelona apareixien uns cartells que m'intrigaven i que portaven aquest nom entre un saxo, una guitarra i unes baquetes, però mai vaig aconseguir localitzar cap actuació seva fins que van apareixer al cartell de les Jornades Llibertàries (actuació que no vaig poder veure) i -inesperadament- tocant amb el Pau Riba mentre recitava el llanguíssim poema Astarot Univers d'Herba en una històrica performance  al Canet Roc del mateix any, el gloriós 1977, l'any en que vam viure sense govern i vam tastar la llibertat.  Aquella nit hi havia certa expectació per veure al Pau Riba, qui probablement passava pel seu moment més alt de popularitat. Ben entrada la matinada, amb la gent empastifada de fang i volant amb Mariàcid Airlines, el Santi Arisa, speaker del festival, anava cridant repetidament per la megafonia : " sisplau, Oriol Perucho, a l'escenari!" ... finalment, després d'una estona d'estranya espera, van sortir a l'escenari els Perucho's amb el Pau. Anys després vaig demanar a l'Oriol què havia passat abans de l'actuació. Em va dir que estava dins una furgoneta i que no volia sortir ... el que no recordo és com va ser que finalment el van convèncer. Afortunadament, l'Àngel Casas va enregistrar tot allò i molts anys després es va publicar en un item igualment històric gràcies a l'impuls del Victor Nubla i el propi Riba.  L'Oriol no se sentia gens content d'aquella actuació, però per a mi va ser un impacte que va canviar per sempre la meva percepció de la música. Una de les coses de les que em sento orgullós com a bibliotecari és haver seleccionat aquest item per a les biblioteques. La meva recomanació és que el busqueu, el toqueu, el mireu i l'escolteu. Us puc assegurar que no se sembla a res.

Vam connectar de forma natural, ens vam fer amics de seguida i, durant molts anys, ens trobàvem sovint per escoltar música, passejar, fumar, beure i parlar de tot. Com jo no soc músic i teniem ganes de parir alguna cosa junts, el 1993 vam fer un programa de ràdio a Contrabanda FM, històrica emissora llibertària de la ciutat de Barcelona, un programa que es va dir Costa Barbara en homenatge al primer tema (Weather Report/Jaco Pastorius) que vam escoltar junts al tocata de casa i que després va continuar amb la incorporació al programa del gran Francesc Díaz i Melis.

Em va ensenyar tantes tantes coses que penso que serà a partir d'ara que ja no el podré tornar a veure mai més, quan aniré entenent dia a dia la seva notable petjada en la meva vida.  Com bé diu el Martí Sans, a molts ens va ensenyar a escoltar música, una cosa que no te preu, i encara més, ens va ensenyar que és la llibertat.  Ell, per a mi, per a molts que l'hem pogut gaudir, ha estat la Llibertat personificada.  Aquest esperit radicalment lliure, sumat a una impressionant erudició i una originalitat musical absoluta, fa de l'Oriol Perucho una figura clau de l'art musical del nostre temps al nostre país. Modest, tímid, genial, misteriós, sorprenent, tendre, amb un humor deliciós i una visió de la vida completament única. Podria escriure durant hores sobre l'Oriol, de moltes anècdotes i històries, del profund afecte que sempre he sentit per ell, però, al final, la veritat és que el millor d'ell i les seves conclusions queda resumit en les seves composicions, els seus enregistraments i les seves actuacions en directe.

L'amic German Lázaro ha sigut el seu biograf artístic i a ell us remeto molt especialment per aprofundir en la trajectòria musical de l'Oriol. Aquí teniu l'enllaç a les diferents entrades que va publicar dedicades a ell i els seus diferents grups al seu bloc Overlook Hotel sota el pseudònim Jack Torrance.

I mentre passa la vida també arriba la mort. Ens hem quedat sense un amic i sense un músic veritablement especial. Aquests dies després del seu traspàs he llegit i escoltat  coses molt boniques que han dit i escrit sobre ell els seus amics més propers ... el Martí Sans, el Ginger, la Nuri, l'Altaba, el Cervera ... gràcies a ells i a tota la gent que l'ha estimat per ajudar-me  a sentir-me acompanyat d'aquesta absència.



Josep Lluís Fontanella


.

dilluns, 18 de gener del 2016

Music Spy Club, amb Eduardo Izquierdo (Ruta66)

El proper 29 de gener, a les 19 h., torna el Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. Alegria! 

Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre espia de desembre serà el gran desconegut EDUARDO IZQUIERDO.






Col·leccionista compulsiu de discos, és redactor habitual de les revistes Ruta 66, Mondosonoro i Efe Eme. Ha publicat llibres biogràfics sobre Bob Dylan, Johnny Cash o Quique Gonzàlez, un parell de volums infantils sobre la història del rock i una novel·la amb transfons musical. També ha dirigit diferents programes radiofònics musicals i combina la seva activitat periodística amb el manteniment del blog los Hijos Bastardos de Henry Chinaski.





----------------------

Les properes dates:

XARIM ARESTÉ – 19 de febrer
Els vessaments químics d’Ercros al pantà de Flix havien de tenir la seva part positiva. Potser sense aquests adulterants no haurien sorgit personatges com Xarim Aresté, que de petit va beure d’aquelles aigües i ara, com caigut a la marmita de la poció màgica, escampa arreu el seu do en forma de cançons. Després d’una llarga trajectòria amb Very Pomelo i també com a escuder de Maika Makovski, Sopa de Cabra o Sanjosex, ara presenta el segon disc en solitari, “La rosada”.

NANDO CRUZ – 18 de març
Es va iniciar com a periodista musical a principis dels anys 90 a revistes (‘Popular 1’, ‘Factory’…), emissores de barri (Ràdio Ciutat Vella) i diaris (‘El Observador’). Ha estat guionista del programa televisiu ‘Sputnik’ del Canal 33. Des de 1994 és crític de música a El Periódico de Catalunya, compaginant aquesta feina amb col·laboracions a l’emissora iCat i la revista ‘Rockdelux’. És el detonant dels programes musicals de BTV. Recentment ha publicat: Una semana en el motor de un autobús, sobre el disc homònim de Los Planetas, y Pequeño circo, una monumental història oral de l’indie espanyol.

dilluns, 11 de gener del 2016

Mor David Bowie / Les lectures imprescindibles de David Bowie a les biblioteques


El dissabte a la biblioteca Ernest Lluch de Girona vam està preparant un pirulí amb els les lectures imprescindibles de David Bowie disponibles a la nostra biblioteca i al Sistema de Lectura Pública de Catalunya. També vam tancar amb la cançó "Lazarus" del seu nou disc. Avui al matí coneixíem la notícia de la seva mort. Des de l'Ampli i des de les biblioteques de Girona dediquem aquest post a la seva memòria. 


Foto promocional de David Bowie pel seu últim àlbum 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Amb motiu del llançament de "Blackstar" el nou disc de David Bowie, recuperem un llistat amb les lectures imprescindibles del camaleònic cantant disponibles a la biblioteca Ernest Lluch de Girona i al Sistema de Lectura Pública de Catalunya. En aquest apartat trobareu destacats en blau els llibres disponibles a d'altres biblioteques de Girona i l'idioma en què estan escrits o traduïts. 


                                                Bowie en una imatge del videoclip "Lazarus"


A l'Ernest Lluch 

1. Los trazos de la canción - Bruce Chatwin
2. El loro de Flaubert - Julian Barnes 
3. Mistery Train: Imágenes de América en la música rock & roll - Greil Marcus
4. Historia del Rock. El sonido de la ciudad (vols. 1 i 2) - Charlie Gillett
5. A sangre fría - Truman Capote
6. La taronja mecànica - Anthony Burgess 
7. El punt dolç de la senyoreta Brodie - Muriel Sparks 
8. Billy Liar - Keith Waterhouse (anglès)
9. El Guepard - Tomasi di Lampedusa
10. A la carretera - Jack Kerouac
11. Lolita - Vladimir Nabokov
12. 1984 - George Orwell
13. Entrevista a Francis Bacon - David Sylvester


Portada del seu últim disc 

Al Sistema de Lectura Pública 

14. La maravillosa vida breve de Óscar Wao - Junot Díaz 
15. Fingersmith (Falsa Identitat) - Sarah Waters (anglès, Rahola, Gi)
16. La revolución rusa 1891 - 1924: La tragedia de un pueblo - Orlando Figes
17. Chicos prodigiosos - Michael Chabon 
18. El pintor de aves - Norman Howard
19. Sexual personae: Arte y decadencia desde Nefertiti a Emily Dickinson 
20. Hawksmoor - Peter Ackroyd
21. Dinero - Martin Amis
22. Ruido de fondo - Don DeLillo (Casero, Rahola, Gi)
23. Una confabulació d'imbècils - John Kennedy Toole 
(Allende, Rahola, Casero, Adroher, Gi
24. El cero y el infinito - Arthur Koestler (Rahola, Gi)
25. Entre els llenços - Ian McEwan 
26. En el castillo de Barbazul: aproximación a un nuevo concepto de cultura (Rahola, Gi)
27. Noticias sobre Christa T. - Christa Wolf (castellà i alemany)
28. Awopbopaloobop Alopbamboom. Una historia de la música pop - Nick Cohn 
29. El mestre i Margarida - Mikhail Bulgakov (rus, castellà, Casero, Gi)
30. El Vértigo - Eugenia Ginzburg 
31. Última salida para Brooklyn - Hurbert Selby Jr. (Allende, Gi)
32. La ciudad de la noche - John Rechy 
33. Herzog - Saul Bellow
34. El marino que perdió la gracia del mar - Yukio Mishima
35. La próxima vegada, el foc - James Baldwin
36. Vivir sin cabeza: una experiencia zen - Douglas Harding
37. El yo dividido - R.D. Laing (Rahola, Gi


Els llibres imprescindibles de Bowie a la Lluch