No patiu. Gràcies a les exposicions que hi fan, des de fa un temps ja podeu anar tranquil·lament a la Biblioteca de Catalunya i babejar amb el fons que tenen, sense témer que ningú us cridi l'atenció amb un irritat "No ho miris que es desintegra!".
De les exposicions que s'han pogut veure durant l'any 2013 al carrer Hospital, 56 de Barcelona i que encara podeu visitar virtualment, aquí parlarem de les que s'han centrat en la música:
Uns incunables del sonor: La col·lecció Regordosa-Turull de cilindres de cera.
¿L'Anki Toner té cilindres de cera? Perquè els cilindres de cera molen tant o més que els "dedodiscos" i els discos de pissarra. Els cilindres de cera van ser els primers suports sonors de la història en ser comercialitzats amb el fonògraf, aparell que Thomas Alva Edison patentà el 1878 i que va ser presentat a Barcelona, la primera ciutat d'Espanya que va rebre l'invent, el mateix any. El programa "Òpera en texans", va visitar la Biblioteca de Catalunya per consultar els cilindres de cera dedicats a aquest gènere i mostrar com s'enregistraven.
L'exposició "Uns incunables del sonor", arrenca explicant el context històric que li va tocar viure a l'empresari Ruperto Regordosa, el creador de la col·lecció. Regordosa era un apassionat del flamenc i de la ciutat de Granada. El seu germà Mariano, li va portar alguns cilindres de l'Argentina. Albèniz va enregistrar per a ell tres peces. A finals dels anys 60, els hereus de Regordosa va vendre la col·lecció al violinista Xavier Turull. L'any 2000 la Biblioteca de Catalunya va adquirir la col·lecció, que va completar amb la incorporació dels cilindres de Manuel Valls Gorina.
La visita virtual a l'exposició està dividida en sis àmbits que recorren els antecedents del fonògraf, els primers intents per enregistrar el so i recullen fotografies i articles de revistes de l'època que parlen de la presentació i recepció del llavors novedós invent. Expliquen i descriuen la col·lecció, el funcionament del fonògraf i com s'enregistraven els cilindres i també parla dels col·leccionistes i del seu context històric, dels gèneres -musicals o no- que s'enregistraven als cilindres, dels seus intèrprets i dels tresors que conté. I finalment hi ha una selecció d'àudios dels cilindres de la col·lecció. El so no és d'alta fidelitat però té un encant primigeni. Una exposició d'incunables que hauria de ser imperdible.
Wagner col·leccionat per Joaquim Pena
Quan escoltava Wagner, a Woody Allen li entraven ganes d'envair Polònia. Tot i les similituds de Catalunya amb el país de Joan Pau II i Solidarnosc, Wagner va entrar al principat de manera pacífica. Es considera que els introductors de l'obra wagneriana a Catalunya foren els compositors Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) i Felip Pedrell (Tortosa, 1941-Barcelona, 1922). Uns altres dos grans wagnerians van ser el metge Josep de Letamendi (Barcelona, 1828 - Madrid, 1897) i el crític musical Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859 - Caldes d'Estrac, 1883), fundadors de la Societat Wagner i representants catalans al Patronatveiren de Bayreuth.
Un altre personatge cabdal en la difusió de Richard Wagner i la seva obra a nivell nacional, va ser el musicògraf i crític musical Joaquim Pena i Costa (Barcelona, 1873 -1944). A més d'impulsar, cofundar i presidir l'Associació Wagneriana, va formar part de la comissió de l’Orfeó Català i fou cofundador i secretari de l’Orquestra Pau Casals, soci i col·laborador del Gran Teatre del Liceu i secretari de l’Institut del Teatre. Va deixar escrits i crítiques musicals remarcables en la premsa del moment, així com diverses traduccions i edicions d’obres wagnerianes. Els documents que conformen el fons personal de Joaquim Pena conservats a la Biblioteca de Catalunya, es van poder veure a l'exposició que l'esmentada institució va organitzar per commemorar el bicentenari del naixement de Wagner i com a reconeixement a l'esforç i dedicació a la música de Joaquim Pena. Pots visitar l'exposició aquí.
La Biblioteca de Catalunya ha dedicat dues exposicions més a la música. No hi ha la possibilitat de visitar-les virtualment, però sí que us podeu descarregar els seus tríptics i veure els seus vídeos al you tube :
Homs, veu de Gerhard
Robert Gerhard (1896-1970) es caracteritzà per ser un compositor molt personal i independent. Va ser el primer a introduir el llenguatge atonal i posteriorment el mètode dodecatònic a Espanya. Treballà a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. Era un enamorat de la música antiga hispànica i tractà els temes populars amb les tècniques musicals més avançades. També treballà en el camp de la música experimental i va escriure nombroses bandes sonores per a obres teatrals i cinema. Joaquim Homs (1906-2003), va ser deixeble de Robert Gerhard, de qui va escriure la biografia, "Robert Gerhard i la seva obra". Homs considerava el seu mestre i amic, com el compositor més important nascut al nostre país en el segle XX. Al llarg de la seva vida, Homs no deixà mai de reivindicar la figura i l’obra de Gerhard en tant que gran admirador seu, mitjançant la publicació d’escrits.
Guinjoan, ara i aquí
En paraules del mateix Joan Guinjoan (1931), pianista, compositor i director :
"Ignorant el futur crec en el present i solament aspiro a que le meves obres siguin un un viu testimoni del moment en el qual foren escrites". L'exposició "Guinjoan, ara i aquí" reviu els cinquanta anys del mestre dedicats a la composició i mostra com en la seva obra, el tarannà mediterrani conviu amb el pensament cartesià i l'interès per la ciència. Emoció i raó es llancen a la recerca de contrastos tímbrics i rítmics, per conformar una textura musical amb segell propi i un corpus musical ben singular. Els documents d'aquesta mostra exemplifiquen els vuitanta anys de Guinjoan i permeten celebrar públicament la donació del seu fons personal a la Biblioteca de Catalunya.
Biblioteca de Catalunya
De les exposicions que s'han pogut veure durant l'any 2013 al carrer Hospital, 56 de Barcelona i que encara podeu visitar virtualment, aquí parlarem de les que s'han centrat en la música:
Uns incunables del sonor: La col·lecció Regordosa-Turull de cilindres de cera.
¿L'Anki Toner té cilindres de cera? Perquè els cilindres de cera molen tant o més que els "dedodiscos" i els discos de pissarra. Els cilindres de cera van ser els primers suports sonors de la història en ser comercialitzats amb el fonògraf, aparell que Thomas Alva Edison patentà el 1878 i que va ser presentat a Barcelona, la primera ciutat d'Espanya que va rebre l'invent, el mateix any. El programa "Òpera en texans", va visitar la Biblioteca de Catalunya per consultar els cilindres de cera dedicats a aquest gènere i mostrar com s'enregistraven.
Logo de l'exposició
L'exposició "Uns incunables del sonor", arrenca explicant el context històric que li va tocar viure a l'empresari Ruperto Regordosa, el creador de la col·lecció. Regordosa era un apassionat del flamenc i de la ciutat de Granada. El seu germà Mariano, li va portar alguns cilindres de l'Argentina. Albèniz va enregistrar per a ell tres peces. A finals dels anys 60, els hereus de Regordosa va vendre la col·lecció al violinista Xavier Turull. L'any 2000 la Biblioteca de Catalunya va adquirir la col·lecció, que va completar amb la incorporació dels cilindres de Manuel Valls Gorina.
Fonògraf i cilindres
La visita virtual a l'exposició està dividida en sis àmbits que recorren els antecedents del fonògraf, els primers intents per enregistrar el so i recullen fotografies i articles de revistes de l'època que parlen de la presentació i recepció del llavors novedós invent. Expliquen i descriuen la col·lecció, el funcionament del fonògraf i com s'enregistraven els cilindres i també parla dels col·leccionistes i del seu context històric, dels gèneres -musicals o no- que s'enregistraven als cilindres, dels seus intèrprets i dels tresors que conté. I finalment hi ha una selecció d'àudios dels cilindres de la col·lecció. El so no és d'alta fidelitat però té un encant primigeni. Una exposició d'incunables que hauria de ser imperdible.
Wagner col·leccionat per Joaquim Pena
Quan escoltava Wagner, a Woody Allen li entraven ganes d'envair Polònia. Tot i les similituds de Catalunya amb el país de Joan Pau II i Solidarnosc, Wagner va entrar al principat de manera pacífica. Es considera que els introductors de l'obra wagneriana a Catalunya foren els compositors Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) i Felip Pedrell (Tortosa, 1941-Barcelona, 1922). Uns altres dos grans wagnerians van ser el metge Josep de Letamendi (Barcelona, 1828 - Madrid, 1897) i el crític musical Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859 - Caldes d'Estrac, 1883), fundadors de la Societat Wagner i representants catalans al Patronatveiren de Bayreuth.
Cartell de l'exposició
Un altre personatge cabdal en la difusió de Richard Wagner i la seva obra a nivell nacional, va ser el musicògraf i crític musical Joaquim Pena i Costa (Barcelona, 1873 -1944). A més d'impulsar, cofundar i presidir l'Associació Wagneriana, va formar part de la comissió de l’Orfeó Català i fou cofundador i secretari de l’Orquestra Pau Casals, soci i col·laborador del Gran Teatre del Liceu i secretari de l’Institut del Teatre. Va deixar escrits i crítiques musicals remarcables en la premsa del moment, així com diverses traduccions i edicions d’obres wagnerianes. Els documents que conformen el fons personal de Joaquim Pena conservats a la Biblioteca de Catalunya, es van poder veure a l'exposició que l'esmentada institució va organitzar per commemorar el bicentenari del naixement de Wagner i com a reconeixement a l'esforç i dedicació a la música de Joaquim Pena. Pots visitar l'exposició aquí.
Joaquim Pena
La Biblioteca de Catalunya ha dedicat dues exposicions més a la música. No hi ha la possibilitat de visitar-les virtualment, però sí que us podeu descarregar els seus tríptics i veure els seus vídeos al you tube :
Homs, veu de Gerhard
Tríptic
Robert Gerhard (1896-1970) es caracteritzà per ser un compositor molt personal i independent. Va ser el primer a introduir el llenguatge atonal i posteriorment el mètode dodecatònic a Espanya. Treballà a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. Era un enamorat de la música antiga hispànica i tractà els temes populars amb les tècniques musicals més avançades. També treballà en el camp de la música experimental i va escriure nombroses bandes sonores per a obres teatrals i cinema. Joaquim Homs (1906-2003), va ser deixeble de Robert Gerhard, de qui va escriure la biografia, "Robert Gerhard i la seva obra". Homs considerava el seu mestre i amic, com el compositor més important nascut al nostre país en el segle XX. Al llarg de la seva vida, Homs no deixà mai de reivindicar la figura i l’obra de Gerhard en tant que gran admirador seu, mitjançant la publicació d’escrits.
Guinjoan, ara i aquí
Una imatge de l'exposició
En paraules del mateix Joan Guinjoan (1931), pianista, compositor i director :
"Ignorant el futur crec en el present i solament aspiro a que le meves obres siguin un un viu testimoni del moment en el qual foren escrites". L'exposició "Guinjoan, ara i aquí" reviu els cinquanta anys del mestre dedicats a la composició i mostra com en la seva obra, el tarannà mediterrani conviu amb el pensament cartesià i l'interès per la ciència. Emoció i raó es llancen a la recerca de contrastos tímbrics i rítmics, per conformar una textura musical amb segell propi i un corpus musical ben singular. Els documents d'aquesta mostra exemplifiquen els vuitanta anys de Guinjoan i permeten celebrar públicament la donació del seu fons personal a la Biblioteca de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada