Vasos comunicants - octubre 2013
Nicolas Blondeau, bibliotecari de la Médiathèque du Grand Dole i membre de l'ACIM ens proposa un nou poema musicat.
Le Pont Mirabeau és un dels ponts que creua el riu Sena, a París. I també és el títol d'un poema de Guillaume Apollinaire (1880-1918), un dels poetes d'avantguarda de principis del segle XX: cubista, futurista, dadaista, i precursor del surrealisme. Actualment, un dels poetes més populars de França.
| Sous le Mirabeau coule la Seine Et nos amours Faut-il qu'il m'en souvienne La joie venait toujours après la peine Vienne la nuit sonne l'heure Les jours s'en vont je demeure Les mains dans les mains restons face à face Tandis que sous Le pont de nos bras passe Des éternels regards l'onde si lasse Vienne la nuit sonne l'heure Les jours s'en vont je demeure L'amour s'en va comme cette eau courante L'amour s'en va Comme la vie est lente Et comme l'Espérance est violente Vienne la nuit sonne l'heure Les jours s'en vont je demeure Passent les jours et passent les semaines Ni temps passé Ni les amours reviennent Sous le pont Mirabeau coule la Seine Vienne la vuit sonne l'heure Les jours s'en vont je demeure | Sota el pont de Mirabeau passa la Sena i els nostres amors. Sort que tinc memòria: després de la pena sempre ve la joia. Arriba la nit, ja és l'hora. Els dies passen i jo em quedo. Les mans a les mans, restem cara a cara mentre sota el pont dels nostres braços passa l'onada cansada de les eternes mirades. Arriba la nit, ja és l'hora. Els dies passen i jo em quedo. L'amor se'n va com l'aigua que corre. L'amor se'n va a poc a poc com la vida, com l'esperança violenta. Arriba la nit, ja és l'hora. Els dies passen i jo em quedo. Passen els dies i les setmanes. Ni passa el temps ni els amors tornen Sota el pont de Mirabeau flueix la Sena. Arriba la nit, ja és l'hora. Els dies passen i jo em quedo. |
I a Mediamus: Voleu que vos la cante? : la poésie chantée catalane #6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada