Vasos comunicants - setembre 2013
Nicolas Blondeau, bibliotecari de la Médiathèque du Grand Dole i membre de l'ACIM ens proposa una cançó per anar dient adéu a l'estiu.
Chanson d'automne (Cançó de tardor) és un poema breu de Paul Verlaine, musicat i cantat per Charles Trenet l'any 1940. Paul Verlaine és, juntament amb Rimbaud i Baudelaire, un dels poetes francesos més del segle XIX. Charles Trenet (1913-2001) fou un dels cantants francesos més coneguts i respectats.Va tenir una llarga carrera musical, des dels anys 1930 fins a la seva mort, i va ser un dels introductors del swing i el jazz a la cançó popular francesa.
La versió original del 1940:
I una versió de finals del seixanta on al final enfoquen, entre el públic, dos dels grans: Serge Gainsbourg i Georges Brassens. No es pot inserir, però podem seguir aquest enllaç: Charles Trénet "Chanson d'automne"
*Trenet va canviar la paraula "blessent" (ferir) per "bercent" (bressolar).
I a Mediamus, recuperem L'amor és Déu en barca, un poema d'Enric Casasses musicat i cantat per Miquel Gil.
Chanson d'automne (Cançó de tardor) és un poema breu de Paul Verlaine, musicat i cantat per Charles Trenet l'any 1940. Paul Verlaine és, juntament amb Rimbaud i Baudelaire, un dels poetes francesos més del segle XIX. Charles Trenet (1913-2001) fou un dels cantants francesos més coneguts i respectats.Va tenir una llarga carrera musical, des dels anys 1930 fins a la seva mort, i va ser un dels introductors del swing i el jazz a la cançó popular francesa.
La versió original del 1940:
I una versió de finals del seixanta on al final enfoquen, entre el públic, dos dels grans: Serge Gainsbourg i Georges Brassens. No es pot inserir, però podem seguir aquest enllaç: Charles Trénet "Chanson d'automne"
| Les sanglots longs Des violons De l'automne Blessent mon coeur D'une langueur Monotone. Tout suffocant Et blême, quand Sonne l'heure, Je me souviens Des jours anciens Et je pleure. Et je m'en vais Au vent mauvais Qui m'emporte Deçà, delà, Pareil à la Feuille morte. |
Els llargs sanglots
dels violins
de la tardor
em fereixen el cor*
d'un llanguiment monòton.
Tot sufocant
i pàl·lid, quan sona l'hora, recordo els dies passats i ploro.
I me'n vaig
amb el vent dolent que se m'emporta cap aquí i cap allà talment com una fulla morta. |
*Trenet va canviar la paraula "blessent" (ferir) per "bercent" (bressolar).
I a Mediamus, recuperem L'amor és Déu en barca, un poema d'Enric Casasses musicat i cantat per Miquel Gil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada