Desprès d'obrir la llauna amb el magnífic post de l'Esther Surinyach sobre el primer concert de la vida, avui us explico el meu.
Desprès de remar entre la boira de la memòria i de remenar entre records extraviats, per fi trobo un cordó on anar estirant, un memento on pivotar.
El primer cop conscient que vaig anar a un concert (no recordo ni si es pagava entrada) fou a un mític bar, avui en runes, amb el nom de La Fontana (carretera de Bellpuig a Belianes) dins dels actes de celebració de les primeres marxes ecològiques i per la Pau de Belianes, als anys vuitanta. Un grup casi desconegut anomenat Sangtraït tocava al jardí del bar fotent una canya espectacular que per a uns joves que començaven a abusar de la cervesa, va ser una posta a punt perfecta per començar a entendre les ressaques.
Una altra possibilitat va ser un concert de La Unión a la acabada de reformar: La Farga de l'Hospitalet, durant unes festes de Primavera. Aquest cop si que s'havia de pagar entrada.
En plena hormonació adolescent i amb la desorientació habitual de la irrepetible època de l'insti, va ser com una expedició religiosa amb els companys de classe. Jo amb la meva xupa texana acabada de comprar amb una xapa de Mark Knopfler a la solapa, i tots amb la sensació d'entrar a una cova que abans teníem prohibida. Qui tocava era el de menys, encara que La Unión durant aquests anys tenien certa gràcia (sobretot desprès que el seu k7 de Maracaibo quedés incrustat al Ford Fiesta d'un amic durant anys), desprès ja no.
El primer music estranger al que vaig pagar per veure expressament no tinc clar que fos aquest, però es el primer que record: el gran B.B. King al poble espanyol, jo i un col·lega. Una nit de juliol amb fresqueta i blues a Montjuïc.
Desprès en van venir molts més: incontables de rock català (entre ells el del Sant Jordi), o el que més il·lusió em va fer: el meu primer dels Dire Straits...però aquesta ja es una altra història.
Lo Jaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada