Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i, més concretament, la música a la biblioteca pública.
Després de l'entrevista amb l'Anna Bröll, continuem la sèrie amb la Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Després de l'entrevista amb l'Anna Bröll, continuem la sèrie amb la Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Carme Fenoll
De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
Sí, ho vaig tenir clar des dels 12 anys més o menys. Oficialment, diria que ho sóc des de que em vaig diplomar en Biblioteconomia i Documentació, el 1998.
Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
La possibilitat d’ajudar a la gent és el que més m’ha agradat i m’agrada de la nostra professió. L’ajuda es concreta facilitant l’accés a la informació a la població i amb aquest fet, augmentant les possibilitats de triar, criticar i renovar la nostra societat. A la pràctica i en la meva trajectòria professional, el que més m’ha agradat de treballar en una biblioteca pública són les relacions que s’estableixen amb els ciutadans que, en el meu cas, han sigut els meus veïns : créixer amb ells, compartir punts de vista, recomanar propostes culturals, ser còmplice.
Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
La nit que vaig passar a la biblioteca dormint amb una cinquantena d’usuaris: va ser una nit màgica. M’anava trobant a nens amagats als racons i llegint amb una llanterna. També m’ho he passat bomba disfressada de pirata fent formació d’usuaris als alumnes de les escoles. Parlant de música, he rigut molt “picant-me” amb el meu company de la Biblioteca de Palafrugell, en David Figarola, a l’hora de triar la música per ambientar la Biblioteca.
A banda, he de reconèixer que a Palafrugell teníem una llibreta vermella amagada on apuntàvem totes les preguntes divertides o sortides dels usuaris. La que més em va fer riure va ser quan un adolescent em va preguntar si estàvem abans o després de Crist.
Ara fa un any que estàs al front del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en una època on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys que estan al front de les nostres biblioteques públiques?
En tots els col·lectius, hi ha persones amb tendències molt diferents, però la veritat és que l’actitud del personal és exemplar: m’expliquen i em comparteixen les seves problemàtiques però sempre aportant possibles solucions. Estic convençuda que tenim el millor col·lectiu professional: els sobren idees, estan motivats, saben que el primer és el ciutadà i s’arremanguen del tot. Són gent valenta i ho hauríem de saber comunicar millor. Cada setmana procuro trobar-me amb dos o tres professionals en actiu de primera línia i de diferents parts del territori. La situació pressupostària és molt complicada però les trobades sempre solen acabar amb la balança plena de bons projectes i amb ganes de tirar endavant.
Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem prou preparats per aquest repte?
Em sembla que el paper de guia i de transmissor –o mediador- l’hem fet sempre i l’haurem de reforçar encara més en el futur. Veig com el món del comerç evoluciona cap a promoure el petit comerç i el tracte proper. Així penso les biblioteques cada vegada més: el centre cultural de referència i de proximitat; la zona neutral on trobar professionals que t’orientin i amb qui pots confiar. Veig els bibliotecaris com a prescriptors culturals (no només literaris), una persona de referència que et por orientar en el teu consum cultural.
Seguint aquest fil, la prescripció apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, sembla ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Al Servei de Biblioteques estem recopilant les especialitzacions de les biblioteques públiques del nostre país. Encara són poques, però sí que penso que la cooperació està en l’ADN dels professionals de les biblioteques. La tecnologia ajuda en aquest sentit i espero que l’unificació del catàleg de lectura pública també sigui de gran ajuda. Des dels serveis centrals les nostres polítiques han d’anar a procurar oferir serveis més eficients i transparents. Una de les eines que m’agradaria molt tenir és un únic espai d’informació i comunicació interna dels professionals de totes les biblioteques públiques del país.
El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció fisica de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
Sí, clarament. No podem renunciar al potencial de les nostres col·leccions físiques però hem de jugar més fort en les possibilitats de la música en línia. El préstec de música física devalla i hem de buscar un lloc més destacat en l’àmbit de la música en línia. El primer pas és una major formació i un major ús per part dels professionals de les eines i tendències musicals.
Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant la plataforma Spotify, Youtube o Grooveshark, tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? com? amb quina funció?
Clarament crec que hem de ser molt més actius en totes les plataformes socials perquè hi tenim un paper de neutralitat i solidesa que pocs altres agents tenen. Encara som poc presents en xarxes socials molt exteses com Facebook i Twitter i encara menys a les plataformes com Spotify. Si som prescriptors, també ho hem de ser a la xarxa: donant una ullada al blog Ampli tenim mil idees per on començar: des de la col·lecció local (tots els grups musicals del nostre territori detectats i destacats) passant per les nostres celebracions o actes que programem amb la llista musical que hi escau.
Escoltes música regularment? Quin és el darrer disc que t'ha emocionat?
Sí, molta, quan condueixo, quan treballo i sempre que puc. Sóc usuària de l’Spotify Premium i encara compro CD’s. El darrer disc que m’ha ecomocionat és el que estic escoltant mentre escric aquestes línies, Live from Mars, d’en Ben Harper.
Moltes gràcies Carme per la teva participació
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada