Els diumenges no existirien sense els cicles laborals (com la il·lusió d'un canvi de dia no existeix amb l'insomni), però els pactes col·lectius són així i esperes cada diumenge com una possibilitat d'apertura a un temps propi, intern, sol amb els teus ànims.
I de cop i volta aquesta dia ideal comença a realitzar-se: has trobat un concert íntegre del Charles Mingus Sextet, del 1964 a Youtube. El Vídeo del Diumenge, amb unes majúscules que no s'autodestrueixen després d'escrites.
Charles Mingus (1922-1979) és un dels tres grans compositors de jazz de tots els temps (juntament amb Monk i Ellington), i un dels contrabaixistes amb una pulsació més orgànica que es coneixen. Una força de la natura, psicològicament terrible, artísticament insubornable (ningú se l'imagina fent poses ni treballant per res que no fos el seu art), estèticament admirable. Va ser un compositor infatigable, original, i un pedagog lluitador, un reivindicador de la improvisació col·lectiva.
L'any 64 el seu prestigi estava en les cotes màximes. No en va havia publicat, en cinc anys aquests discos cabdals (és una selecció):
Amb aquesta força havia reunit un sextet que és, peça per peça, un cubo rubik d'artistes únics.
I de cop i volta aquesta dia ideal comença a realitzar-se: has trobat un concert íntegre del Charles Mingus Sextet, del 1964 a Youtube. El Vídeo del Diumenge, amb unes majúscules que no s'autodestrueixen després d'escrites.
Charles Mingus (1922-1979) és un dels tres grans compositors de jazz de tots els temps (juntament amb Monk i Ellington), i un dels contrabaixistes amb una pulsació més orgànica que es coneixen. Una força de la natura, psicològicament terrible, artísticament insubornable (ningú se l'imagina fent poses ni treballant per res que no fos el seu art), estèticament admirable. Va ser un compositor infatigable, original, i un pedagog lluitador, un reivindicador de la improvisació col·lectiva.
L'any 64 el seu prestigi estava en les cotes màximes. No en va havia publicat, en cinc anys aquests discos cabdals (és una selecció):
- Blues & Roots (1959, Atlantic)
- Mingus Ah Um (1959, Columbia)
- Mingus Dynasty (1959, Columbia)
- Jazz Portraits: Mingus in Wonderland (1959, United Artists)
- Pre-Bird (aka Mingus Revisited) (1960, Mercury)
- Mingus at Antibes (1960, Atlantic)
- Charles Mingus Presents Charles Mingus (1960, Candid)
- Reincarnation of a Lovebird (1960, Candid)
- Tonight at Noon (1961, Atlantic)
- Oh Yeah (1961, Atlantic)
- Tijuana Moods (1962, RCA)
- The Black Saint and the Sinner Lady (1963, Impulse!)
- Mingus Mingus Mingus Mingus Mingus (1963, Impulse!)
- Mingus Plays Piano (1963, Impulse!)
- Town Hall Concert (1964, Fantasy)
- The Great Concert of Charles Mingus (1964, America)
- Right Now: Live at the Jazz Workshop (1964, Fantasy)
- Mingus at Monterey (1964, Mingus JWS)
Amb aquesta força havia reunit un sextet que és, peça per peça, un cubo rubik d'artistes únics.
La formació és:
Charles Mingus: contrabaix
Eric Dolphy: saxo alt, saxo baix i clarinet
Jaki Byard: piano
Johnny Coles: trompeta
Clifford Jordan: saxo tenor
Dannie Richmond: bateria
Aquí teniu el document, més de 2 hores amb improvisacions dirigides, amb solos que són un cant a la imaginació humana i a la seva llibertat creadora, amb la mostra viva d'unes personalitats al marge de les fotografies, les modes, les tendències, les tribus urbanes. Sis homes informals, pràcticament inadaptats per res que no fos música, units per un art únic.
En aquest vídeo veureu interpretacions dels següents temes:
So Long Eric
Peggy's Blue Skylight
Meditations On Integration
Orange Was The Color Of Her Dress, Then Blue Silk
Parkeriana
Take The "A" Train
Tots temes de Mingus, llevat de "Take The A Train", del seu mestre Duke Ellington. Els temes estan repetits dos o tres vegades, en una cerca instrumental, orquestral i musical pròpia d'aquests jazzmen que es passaven 8 hores al dia investigant el seu instrument i treballant la seva harmonia. Homes sense diumenge.
So Long Eric
Peggy's Blue Skylight
Meditations On Integration
Orange Was The Color Of Her Dress, Then Blue Silk
Parkeriana
Take The "A" Train
Tots temes de Mingus, llevat de "Take The A Train", del seu mestre Duke Ellington. Els temes estan repetits dos o tres vegades, en una cerca instrumental, orquestral i musical pròpia d'aquests jazzmen que es passaven 8 hores al dia investigant el seu instrument i treballant la seva harmonia. Homes sense diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada