Cap a la fi de la música a les biblioteques? Entrevista al president de l'ACIM

Traduïm, alhora que AMPLIfiquem, un article aparegut en una web sobre noves tecnologies que es fa ressó de les reflexions dels companys musictecaris francesos sobre la qüestió del futur de la música a les biblioteques (en el seu cas concret, mediateques).

El sector de la música està en constant evolució. D'una banda, els singles (CD) tendeixen a desaparèixer i els àlbums (CD) no trigaran gaire a fer-ho, també. D'altra banda, les botigues de discos especialitzades estan desapareixent l'una darrera l'altra (de 3000 a finals del 1970 a les 250 d'avui [a França]), al punt de crear-se el "Dia de les Botigues de Discos". Finalment, la música també està desapareixent de les biblioteques, si fem cas del crit d'alarma que ha llançat l'ACIM, l'Associació per la Cooperació dels professionals de la Informació Musical [de França].

Xavier Galaup, el president d'aquesta associació, aquests darrers mesos s'ha dedicat a redactar un text explicant la situació actual. Segons ell, la música a les mediateques està seguint la mateixa ruta que la de les botigues de discos. Per bé que, contràriament a aquestes darreres, la qüestió econòmica no és pas el centre del problema. La voluntat de les discogràfiques i de les institucions serien més clarament el que es vol assenyalar.

La mort de la diversitat en el punt de mira

« Si l'escolta i la pràctica musicals no paren de desenvolupar-se a nivell mundial, per contra, a França la cultura musical és negligida molt sovint a nivell institucional, excepte en circuits alternatius, i mai no ha estat tinguda en compte pels actors econòmics més preocupats per la rendibilitat de les seves inversions que per la diversitat musical. » resumeix així l’ACIM.

I també, la música a les mediateques franceses, lluny del desenvolupament que té a l'estranger, és a més, avui dia « debilitada per la caiguda dels préstecs, el desenvolupament dels mitjans d'escolta i la descàrrega en línia ».

Les mediateques sense secció musical

El resultat, sense major sopresa, és que certes mediateques obertes recentment ofereixen llibres i pel·lícules però res de música, ni en format CD ni en partitures. « Un greu error » segons l’ACIM, que entén que el CD està en vies de desaparèixer però, no obstant això, considera que aquest suport té diversos anys més de vida.

A més, les mediateques també funcionen com a arxius i dipòsits de memòria. Ara que nombrosos àlbums són introbables per la via legal (física o virtual) i només el P2P i els altres canals "il·legals" permeten trobar certes cançons, la desaparició de la música a les mediateques no farà més que reforçar aquesta pràctica.

No deixem la música solament al sector comercial

L’ACIM afegeix que « renunciar a tenir música a la biblioteca suposaria abandonar-la als actors del sector comercial, que no es preocupen ni de la diversitat ni de la perennitat de les obres musicals. No tot està a la xarxa ni tot hi és visible. Malgrat la seva aparent abundància, (més de 8 milions de títols anunciats a les plataformes de streaming), l'oferta de música en línia continua tenint grans llacunes, sempre que sortim de les músiques de consum actuals. »

En aquestes condicions, els edificis ja no poden exercir el seu paper en el desenvolupament de la cultura musical, només a les zones més remotes, « on la mediateca és l'únic punt d'accés no comercial a la música ».

Amb la finalitat d'aprofundir més en aquest tema, publicarem d'aquí a poc una entrevista a Xavier Galaup, el president de l'ACIM.

Des de les terres veïnes del sud, restarem atents.

Font original: PC INpact: Vers la fin de la musique dans les bibliothèques?