dilluns, 28 de març del 2011

Llistes musicals "teen", ens fan por? Part one.


Tenir adolescents i sobretot pre-adolescents a prop, musicalment parlant, pot ser de vegades un suplici per les orelles i el cervell. No obstant, també és útil per estar "al dia" d'allò que ells i elles consideren que és la música "moderna".

Sovint, a la bústia de desiderates o suggeriments de compres de les biblioteques públiques també hi trobem demandes musicals per part de nois i noies pre-adolescents. I podem utilitzar aquestes propostes musicals "modernes" com a ganxos musictecaris.

Potser caldria definir els termes:
  • pre-adolescents = nou col·lectiu que es caracteritza per començar a entrenar-se en el bo i millor de l'adolescència però que encara conserva actituds que l'apropen més a la infància. Entre els 9 i els 12 anys, tot i que cada vegada l'edat és més avançada.
  • ganxo musictecari = música de qualitat discutible però molt propera als gustos del col·lectiu amb qui volem connectar per tal de despertar-ne la curiositat musical més enllà dels seus límits.
Encara que partim de la base que tota la música és apte per a totes les edats, a les biblioteques públiques tenim la mania de classificar-la, també. I la primera gran divisió la fem per edat: música/música per a infants.

La música per a infants sol incloure les edats entre els 0 i els 12 /14 anys. Es tracta de cançons de bressol, àlbums de grups infantils, músiques adaptades, etc.

A banda dels incombustibles 40 Principales i l'imperial MTV, ara també dicta els gustos de les joveníssimes generacions el totpoderós Disney Channel. Justin Bieber, Hanna Montana, Britney Spears, Jonas Brothers, Patito Feo, Shakira, Lady Gaga ... són alguns dels més demanats ara mateix per part del col·lectiu que ens ocupa. Sense oblidar el hip hop, la música urbana que identifica actualment aquestes noves generacions. Alguns d'aquests noms els podem classificar directament a la secció musical infantil ... però alguns altres, com Black Eyed Peas o Beyoncé potser ens semblarien desubicats.

Fa poc vaig demanar-li a una còmplice pre-teenager (11 anys) que m'elaborés una llista amb els artistes que escolta en aquest moment i que considera que haurien de tenir totes les biblioteques públiques a la seva disposició. El resultat és una elaborada llista amb la crème de la crème de les llistes d'èxit del pop internacional, tot ben amanit amb algunes dosis del hip hop més comercial.


Sonaria més o menys així:


Molts companys i companyes encarregats de fer seleccions musicals per les biblioteques, de ben segur que us trobeu amb aquests dilemes. Si més no, a mi em passa i vull compartir-ho. Aquestes són les preguntes que em faig i que intentaré respondre en 3 posts. Respostes obertes a qualsevol comentari o suggeriment, of course.

1. Hem de destinar part del pressupost per al fons discogràfic (sovint molt limitat) per adquirir algun d'aquests àlbums de dubtosa qualitat i longevitat?


2. En cas afirmatiu ... han de classificar-se com a ítems per a infants o per a adults? Hem de crear una secció juvenil diferenciada?

3. Ha arribat l'hora de diferenciar i identificar clarament als prestatges l'estil hip hop (ara mateix dins el gènere pop-rock en general)?

___________________________________________________________________

Anem per parts:

1. Hem de destinar part del pressupost per al fons discogràfic (sovint molt limitat) per adquirir algun d'aquests àlbums de dubtosa qualitat i longevitat?


La col·lecció ha de ser suficient, equilibrada, actual i adequada als usuaris. Tots els grups d'edat han de trobar materials que atenguin les seves necessitats. (...) És fonamental que tinguin elevada qualitat i responguin a les necessitats i condicions locals. [Manifest de la Unesco 1994]

Es prioritzen els títols amb qualitat i màxima permanència, ja que es considera que els anomenats supervendes sovint tenen una vida molt curta i la distribució entre els ciutadans queda garantida en un altre nivell. No es considera que la biblioteca hagi de recollir sistemàticament tots aquests 'èxits' com a criteri general. [Criteris selectius de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona 2008]

Malgrat que han de pesar molt els criteris de qualitat, també podem fer algunes concessions. Tal i com fem en altres tipus de documents. Agafem el llibre Crepuscle de Stephenie Meyer, per exemple. De la romàntica història adolescent i vampírica de Meyer, passant per les anteriors cròniques vampíriques d'Anne Rice, podem acabar lliurant en préstec el clàssic de Bram Stoker.



Per què no fer el mateix amb la música? El nostre paper d'intermediaris, mentre hi hagi música a les biblioteques, continua essent fonamental. Ja sigui in situ, amb les col·leccions físiques de la biblioteca; o de manera virtual, mitjançant les recomanacions i guies als blocs, webs i xarxes socials.

Sempre i quan el pressupost ens ho permeti i la consciència musictecària no ens remugui massa ... la meva opinió és que podem fer algunes concessions als nostres "teens". Amb mesura, això sí. I sense perdre l'objectiu: despertar la curiositat i enriquir la cultura musical dels nostres visitants pre-adolescents.

Continuarà ...

2 comentaris:

  1. Umm, estic esperant la 2a part.

    Els dilemes són reals i és prudent no pontificar amb cap resposta. Si de cas, val la pena anar treient punta a les preguntes i el seu context... Per exemple, què pot oferir una biblioteca a un adolescent que no ofereixi Internet?

    ResponElimina
  2. Jo també estic d'acord que s'ha de reflexionar en aquest aspecte. Val la pena adquirir un CD quan els adolescents estan acostumats a baixar música d'Internet.

    ResponElimina