Iannis Xenakis(1922 - 2001)
Compositor i arquitecte d'ascendència grega i nacionalitzat francès, aclamat com un dels compositors més importants del segle XX.
Estic convençut de que no s'assoleix una visió universal de les coses a través de la religió, el sentiment o la tradició, sinó a través de les ciències naturals. Amb l'ajuda del pensament científic. Això no significa que només amb això, i sense altres punts de referència, sense un pensament més general, poguem arribar a algún lloc. El pensament científic em posa a les mans un instrument amb el qual podré dur a terme les meves idees d'orígen no científic. I aquestes idees són el producte de determinades visions i intuïcions.
Amb aquestes frases, Xenakis descriu amb molta exactitud el seu mètode de treball. Primer està la imaginació, la idea d'una determinada construcció que , en el seu cas -com es propi d'un arquitecte i ex-col·laborador de Le Corbusier- sol ser de caràcter visual; després d'observar-la en detall, analitzar-la i concretitzar-la, elabora a partir d'ella una sèrie de fórmules i combinacions irrefutables: els seus 'punts de referència' ; aquestes dades de partida les introdueix, per exemple, en una computadora (també va utilitzar altres mètodes i aparells) que, en funció del programa al qual obeeixi , li ofereix una sèrie de resultats puntuals d'entre els quals podrà seleccionar els més convenients o aprofitables per seguir treballant sobre ells fins, finalment, convertir-los en signes musicals i en música.
Xenakis mostrant el funcionament de l'UPIC
Unite Polyagogique Informatique du CEMAMu
- Centre d'Etudes de Mathematiques et Automatiques Musicales-
un sistema informàtic generador de formes definides en una placa gràfica i convertides en paràmetres musicals
partitura gràfica UPIC de l'obra Mycenae-Alpha de Xenakis
El fet de que en aquesta espècie de traducció d'una 'visió' inicial en un resultat sonor s'utilitzi una dosi considerable de 'pensament científic', de que Xenakis recorri al càlcul de probabilitats o a teories sobre l'atzar per tal d'assolir els seus objectius, resulta pràcticament indiferent a l'hora d'escoltar i connectar amb la seva música.
Polytope
En les seves composicions, els sons aïllats i les masses sonores, mollejades d'una forma molt plàstica, es posen en moviment, es despleguen en ventall, formen cercles els uns al voltant d'altres, són travessades sobtadament per agullons de soroll, comencen a vibrar amb força, es barregen amb desordre o s'agrupen com arrossegades per la força d'un remolí, formen illes, es tornen poroses o es redueixen poc a poc a uns mínims trets esquemàtics i s'esvaeixen.
El propi Xenakis ha comparat aquest tipus d'imatges sonores que prenen forma i es deformen com si les mogués una força invisible amb núvols o galàxies. Per tal de crear la sensació de que aquestes masses de so, soroll o ambdues coses juntes realment s'eleven per l'aire com núvols o galàxies, Xenakis distribueix als músics entre el públic (Terretektorh, 1965) o al voltant del públic (Persephassa, 1969) .
Aquest tipus de posades en escena que gairebé podríem anomenar instal·lacions sonores arriben a un punt culminant amb els impressionants espectacles de llum i so coneguts com Polytope - el primer a Montréal, composat el 1967 i el segon a les Termes Romanes de Cluny, composat el 1972- en els quals s'uneixen una concepció del so en forma de polígon mòbil dins d'un espai determinat i una sofisticada instal·lació de llums.
Polytope de Cluny, Paris 1972
Poly significa molts, tope significa lloc. Els polytopes són un intent d'invenció d'espais articulats apropiadament mitjançant esdeveniments sonors i lumínics. Amb ells, Xenakis integrava la llum a la suma de música, electrònica i arquitectura.
L'obra consistia en una composició electroacústica de 25 minuts de duració enregistrada en una cinta de 8 pistes. Es van instal·lar en uns andamis diversos centenars de flaixos que es disparaven per crear patrons de llum. A això se li afegien tres làsers de colors diferents que projectaven al llarg d'una volta per mitjà d'una xarxa de miralls ajustables. Fou la primera vegada que Xenakis va utilitzar un ordinador per tal de coordinar tota la instal·lació.
Amb aquestes frases, Xenakis descriu amb molta exactitud el seu mètode de treball. Primer està la imaginació, la idea d'una determinada construcció que , en el seu cas -com es propi d'un arquitecte i ex-col·laborador de Le Corbusier- sol ser de caràcter visual; després d'observar-la en detall, analitzar-la i concretitzar-la, elabora a partir d'ella una sèrie de fórmules i combinacions irrefutables: els seus 'punts de referència' ; aquestes dades de partida les introdueix, per exemple, en una computadora (també va utilitzar altres mètodes i aparells) que, en funció del programa al qual obeeixi , li ofereix una sèrie de resultats puntuals d'entre els quals podrà seleccionar els més convenients o aprofitables per seguir treballant sobre ells fins, finalment, convertir-los en signes musicals i en música.
Xenakis mostrant el funcionament de l'UPIC Unite Polyagogique Informatique du CEMAMu
- Centre d'Etudes de Mathematiques et Automatiques Musicales-
un sistema informàtic generador de formes definides en una placa gràfica i convertides en paràmetres musicals
partitura gràfica UPIC de l'obra Mycenae-Alpha de XenakisEl fet de que en aquesta espècie de traducció d'una 'visió' inicial en un resultat sonor s'utilitzi una dosi considerable de 'pensament científic', de que Xenakis recorri al càlcul de probabilitats o a teories sobre l'atzar per tal d'assolir els seus objectius, resulta pràcticament indiferent a l'hora d'escoltar i connectar amb la seva música.
PolytopeEn les seves composicions, els sons aïllats i les masses sonores, mollejades d'una forma molt plàstica, es posen en moviment, es despleguen en ventall, formen cercles els uns al voltant d'altres, són travessades sobtadament per agullons de soroll, comencen a vibrar amb força, es barregen amb desordre o s'agrupen com arrossegades per la força d'un remolí, formen illes, es tornen poroses o es redueixen poc a poc a uns mínims trets esquemàtics i s'esvaeixen.
El propi Xenakis ha comparat aquest tipus d'imatges sonores que prenen forma i es deformen com si les mogués una força invisible amb núvols o galàxies. Per tal de crear la sensació de que aquestes masses de so, soroll o ambdues coses juntes realment s'eleven per l'aire com núvols o galàxies, Xenakis distribueix als músics entre el públic (Terretektorh, 1965) o al voltant del públic (Persephassa, 1969) .
Aquest tipus de posades en escena que gairebé podríem anomenar instal·lacions sonores arriben a un punt culminant amb els impressionants espectacles de llum i so coneguts com Polytope - el primer a Montréal, composat el 1967 i el segon a les Termes Romanes de Cluny, composat el 1972- en els quals s'uneixen una concepció del so en forma de polígon mòbil dins d'un espai determinat i una sofisticada instal·lació de llums.
Polytope de Cluny, Paris 1972
L'obra consistia en una composició electroacústica de 25 minuts de duració enregistrada en una cinta de 8 pistes. Es van instal·lar en uns andamis diversos centenars de flaixos que es disparaven per crear patrons de llum. A això se li afegien tres làsers de colors diferents que projectaven al llarg d'una volta per mitjà d'una xarxa de miralls ajustables. Fou la primera vegada que Xenakis va utilitzar un ordinador per tal de coordinar tota la instal·lació.
Us presentem un film de Ubu Web amb l'obra Polytope de Cluny que inclou dibuixos i imatges originals d'aquest excepcional esdeveniment artístic.
Impressionant, Fonti.
ResponEliminaDescobrir aquestes apertures musicals / emocionals és una meravella.
He tancat els ulls (malgrat la suggestió de les imatges) i totes les neurones han buscat la seva arrel mil·lenària.
Gràcies!
Un aplaudiment per aquesta entrada!!!
ResponElimina