"El humor no es lo contrario de lo serio, sino de lo aburrido."
La vida musictecària (com l'altra) té múltiples alegries. Una d'elles és la provocada per explotar i compartir tot allò que ens agrada o apassiona, compartir tot allò que se sap, orientar a qui estigui interessat en un tema del qual puguem ser mínimament especialistes. Aquesta recompensa justifica molts dels sotracs propis del dia a dia.
Personalitzar aquesta atenció és sempre un repte. Una de les vies per fer-ho és la creació de "perfils laborals" específics. A la manera de Pessoa, un heterònim que es responsabilitzi de desenvolupar tota una lògica estètica. Al gra: a Vapor Vell ha aparegut un musictecari infiltrat. Es diu DESASTRE. Aquest nom -psedonom, pseudònim, alias- és el que l'identifica al món virtual. Why not?
DESASTRE no ha mostrat el seu rostre, ni s'ha identificat més que amb el pseudònim. Està bé, té grans precedents artístics: Bob Dylan (Robert Allen Zimmerman), Chaval de la Peca (Marc Parrot), Sergio Dalma (Josep Maria Capdevila), Mónica Naranjo (Cristina Figueres). Avui dia no hi ha homínid virtual sense nick. És una de les estètiques del nostre temps.
Un informador ens ha fet saber que es tracta d'un treballador de la biblioteca. La seva activitat és la següent:
- Segueix l'escena poppy més actual. Coneix tots els grups del Primavera Sound. Va a mil concerts.
- Llegeix les revistes especialitzades que tracten aquests estils.
- Visiona vídeos d'aquestes bandes compulsivament
Això li aporta uns coneixements ben singulars, dignes de ser compartits amb els usuaris. Hi ha moltes persones que tenen la seva mateixa inclinació musical, els mateixos gustos, i poden descobrir coses a través de les seves recomanacions. Tot això ho va compartint de diferents maneres:
- Atenent als usuaris amb singular precisió en matèria musical - Punxant música a la biblioteca amb gran acceptació per part dels usuaris (sempre hi ha algú que vol saber què és el que sona...) - Orientant bona part de les compres especialitzades - Realitzant expos temàtiques sobre festivals, concerts, hypes!
Però el que l'està donant fama últimament és la seva sèrie de recomanacions que fa a través del Facebook de la biblioteca. Mireu-lo aquí.
Cada dos dies, DESASTRE ens sorprén amb la recomanació d'un vídeo ultrapop, sovint relacionat amb alguna campanya musical que envolta la ciutat (Sónar, Primavera, algun concert...). Aquests són alguns dels seus èxits:
Ok Go. "End love"
Matt & Kim. "Lessons Learned"
LCD Sounsystem. "Drunk girls"
FM Belfast. "Underwear"
Gypsy and the cat. "Time to wander"
Vince is sinking. "Okay"
Ariel's Pink Haunted Graffiti. "Braiht Lit Blue skies"
Passion Pit "Sleepyhead"
I així estaríem tota la nit. DESASTRE, un musictecari infiltrat que crea un playlist de vídeos poppys acabats de sortir de l'edició. Es una eina explotable per fer canals de vídeos, o emissores internes. És un recurs per acosenguir una interacció amb els usuaris, ja que de forma natural ens escriuen perquè recomanem també alguns vídeos... És una bona manera de començar un matí.
Crec que el treball musictecari amb l'útilització d'Spotify i Facebook que ha iniciat l'equip de la Biblioteca Vapor Vell està marcant pautes per al futur de la difusió de la música des de la biblioteca pública.
ResponEliminaSento admiració i alegria, sembla com si, d'alguna manera, els bibliotecaris musicals comencen a veure una llumeta al final del tunel.
Merci companys :-)