Contribució de Nicolas Blondeau (Dole) amb la col·laboració de Sophie Cornière (Rouen) i Frank Queyraud (St Raphaël) a la taula rodona del divendres 2 abril de 2010: "De quina manera poden existir les biblioteques en l'escena digital?" dins les Trobades nacionals dels bibliotecaris musicals francesos (RNBM) celebrades del 31 de març al 2 d'abril de 2010 a la vila d'Aix-en-Provence.
Els autors analitzen els serveis de quatre significatives plataformes de música en streaming plantejant si es tracta d'una manera de conquerir nous públics, de tenir en compte els nous usos o de serrar la branca sobre la qual les biblioteques són assentades? "És pertinent avui en l'aspecte d'una política documental basada en l'enciclopedisme i el pluralisme "serrar la branca" de les col·leccions físiques apostant pel tot digital en línia ?"
Al final, observem que aquests serveis són encara lluny de poder substituïr les col·leccions físiques de les nostres biblioteques. Una consideració que el col·lectiu musictecari AMPLI subscriu i queda reflexada en els 4 punts presentats en la darrera diapositiva:
- Qualitat perfectible de les metadades (Jazz, Música Clàssica i Músiques del Món)
- Com mesurar la superfície d'aquests núvols?
- Quines garanties de diversitat, de pluralisme, d'enciclopedisme: l'abundància de l'oferta afavoreix paradoxalment la concentració dels usos (exemple: el 80% de les escoltes a Spotify es concentren en 100.000 títols (cançons)
- Respecte a la Charte des Bibliothèques (1991)
Enregistrament sonor de la presentació a càrrec de Nicolas Blondeau
Enllaç al post publicat al bloc Mediamus (Médiathèque de Dole).
Enllaç al post publicat al bloc Mediamus (Médiathèque de Dole).
Excel·lent estudi!
ResponEliminaI què es podria oferir, digitalment, des de les biblios que no ofereixi ja Internet? Podrien ser playlists relacionats amb alguna activitat, recomanació... O música local, o maquetes. Cal pensar en com es contribueix a la xarxa, però no és senzill.
Alguns interrogants una mica més tenebrosos ...
ResponEliminaCal realment que el bibliotecari contribueixi a la xarxa?
En qualitat de que? si, ara mateix, a les nostres biblioteques, no s'espera que un bibliotecari sàpiga assessorar musicalment als usuaris ? ...
Creiem de veritat que algún dia, l'usuari de la biblioteca arribarà a associar de veritat Internet amb la seva Biblioteca Pública-de-tota-la-vida?
Tothom ho sap: Internet és el Gran Magatzem on tot i més sembla a l'abast ... més o menys fàcilment.
A la Biblioteca Pública, en canvi, es troben -físicament- uns documents, unes obres seleccionades amb uns criteris i uns objectius molt concrets i repetidament explicats. Feina i sentit d'una feina.
La pròpia magnitud,ja inabastable materialment i en constant creixement, del Gran Magatzem ha fet necessària la creació de recomanadors "automàtics" que -normalment- seran cada vegada més precisos, més sofisticats i més pertinents.
Que jo sàpiga,en quant a música, el concepte va néixer amb PANDORA (el "genoma musical") fa ja bastants anys i no fa més que evolucionar, popularitzar-se, millorar i generalitzar-se ...
Semblaria doncs que el tradicional "rol prescriptor" o "mediador" del bibliotecari ja no és necessari no?... o si? ... (si és que si, caldria copiar i enganxar aquí els interrogants plantejats per DirWilkins)
Veurem com la pròpia Xarxa genera "escoltes ideals" completament ajustades a la nostra personalitat, el nostre estat d'ànim del moment, la nostra necessitat emocional o intel·lectual?
Que pinten, que pintem els bibliotecaris (i no només els bibliotecaris musicals)a internet?
I de respostes n'hi ha, i no poques.
Des del bloc AMPLI portem 2 anys publicant i exposant idees i més idees sobre noves possibilitats, adaptacions, pràctiques, exemples d'altra gent ...
És clar que no és fàcil provar, innovar, no tenir por a equivocar-se... No ho és.
El més fàcil és seguir amb la inèrcia de sempre.
Sense una política cultural que aposti decididament per les noves (que no substitutòries) funcions de la biblioteca, tot es veu reduït a l'àmbit de la iniciativa i la il·lusió personal de determinades persones(o col·lectius, en el millor dels casos).
Massa aleatori i poc defensable si estem parlant d'un Servei Públic pagat pels ciutadans.