Aquesta és una sèrie dominical. Així que et lleves i recordes que ahir va ser carnestoltes, la festa en que (si tot funciona) tothom s'oblida del si mateix.
Hi ha sol rera les finestres, però recordes que estem en plena onada de fred. Un miratge de neu glasé a Montserrat. Restes de maquillatge als llençols. Quí eres? Un personatge de V, o Els Tres Primers Segons de L'Univers, mig Arc de Sant Martí, Mozart, la Bruixa Fosca?. Eres qualsevol i avui només queda la vaga memòria col·lectiva.
I, de cop i volta, quí sap per quina seqüència lògica, arribes a necessitar l'alegria funk i aquest vídeo inoblidable.
Per si encara algú el recorda: és Prince, un dels més grans performers de la història de la música pop. És un enregistrament recent, a un programa de televisió americà. Entre els membres de la banda hi ha Maceo Parker i Sheila E. Absolt de si mateix, de les múltiples màscares que ha adoptat al llarg de la seva carrera, alliberat de disfresses.
Aquest diumenge costa saber si hi ha algú que posi tanta energia al funk, tanta imaginacio als arranjaments, tanta alegria, tanta creativitat, tant estat de gràcia a les improvisacions. Això és energia negra musical, et tout le reste est literature.
Alegria. La imaginació musical també és una celebració. I així els diumenges van marching in.
como deia aquell: Jazz is the Teacher, Funk is the Preacher. Prince és el Sum Sacerdot.
ResponEliminaSimplement Genial
JLL
... no voldria fer enemics però ... a mi mai no m'ha convençut aquest noi que es fa dir el Príncep ... però això és una qüestió de sensibilitats ... no negaré que és un gran músic ... no vull pas haver d'exiliar-me de l'AMPLI ;-D
ResponEliminaPrince és el seu nom de pila, no pas un pseudònim. Els seus pares li van posar Prince Roger Nelson.
ResponEliminaPríncep = el principal entre semblants. Els seus pares ja sabien el que es feien ;-) Si et posen Príncep de nom ... això és molta pressió!!!
ResponEliminaTambé "Simplement genial"
ResponEliminaIrene