Tal vegada sigui el moment de recordar que la primera opció seriosa i consistent de la que vaig tenir notícia va ser la ja clàssica subscripció a l'escolta en streaming del respectable catàleg de la discogràfica Naxos, un segell especialitzat en música clàssica (amb referències de jazz i músiques del món) amb interprets no estelars però si de prestigi. Una possibilitat sempre interessant per oferir des dels portal d'una biblioteca donada la quantitat i qualitat de la seva base de dades. Possibilitat, però, que sempre he cregut més adequada dins l'àmbit de l'escola, com a recurs excel·lent per a la formació musical de nens i adolescents.
D'altra banda, des de fa uns anys, algunes biblioteques franceses proposen serveis similars d'altres bases de dades i plataformes privades (franceses) de distribució de música digital, tals com Bibliomedias, iThèque o Euclydia, amb les diferents ofertes d'aquestes empreses; uns continguts musicals d'interès irregular i variable en els que la biblioteca no participa, simplement els propaga.
Altres biblioteques, també franceses, han optat per digitalitzar una part o la totalitat del seu fons en CD i oferir-lo en streaming dins les parets de la biblioteca, servei perfectament legal, en diverses opcions com les proposades per les empreses (també franceses) Cristal Zik, Kersonic Sonolis o Polyphonie.
Una possibilitat, relativament senzilla (no barata) que sempre ha existit. La qüestió és valorar si és interessant implementar un servei d'aquest tipus, amb un ús notablement limitat i un cost notablement alt que, en tot cas, tindria sentit si és fes de forma massiva i cooperativa dins (és un exemple) la xarxa de biblioteques catalanes.
Finalment estem arribant ja a l'opció motiu d'aquest post, justament amb una de les primeres idees per oferir "alguna cosa" en quant a música digital des de la biblioteca: els famosos fragments de 30 segons de música, disponibles a la botiga online Amazon (o altres llocs) enllaçats als registres bibliogràfics del catàleg de la biblioteca. Una idea que, probablement per la novetat que suposava en el seu moment, ha tingut certa fortuna i que han portat a la pràctica diferents biblioteques públiques de tot arreu; una idea, però, ja superable, tal com veurem a continuació:
un catàleg enriquit
calice68
En el portal d'accés al catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques d'aquest départament que forma part de la regió d'Alsàcia hem trobat elements innovadors i enriquidors que considerem molt interessants i en molts casos modèlics. Des del mapa interactiu del départament on s'informa de les biblioteques existents a cada zona i la seva actualitat
... o el seguiment immediat de l'actualitat a través de la sindicació RSS als continguts d'una selecció de publicacions periòdiques
recomanacions i ressenyes dels bibliotecaris sobre les darreres novetats
... fins el calendari d'animacions a les diferents biblioteques o les darreres websites descobertes i recomanades pels bibliotecaris. Tot un mostrari d'elements que esperem veure ben aviat en els portals dels nostres sistemes de biblioteques públiques.
Però en el propi catàleg també trobem coses molt interessants. Els resultats intermedis de la cerca obren ja, de fet, altres camins oferint un ample núvol d'artistes i gèneres relacionats
escollim un registre i ... oh! ... diverses pestanyes que ens porten a ...
... o, directament, a les cançons, però no només als 30 segons, sinó a la cançó sencera
Al nostre entendre, un fet determinant. Per primera vegada, tenim la possibilitat d'escoltar des del propi catàleg cançons senceres corresponents a un registre bibliogràfic en qüestió.
Hem observat que el que fa aquest catàleg és, senzillament, relacionar-se amb els continguts que es troben a internet, de forma oberta, en llocs participatius en permanent creixement, tals com la Viquipèdia, LastFm o Youtube.
El principal valor que destaca una vegada més en aquest moment, és la idea de mediació, de filtre entre l'usuari i la xarxa. El catàleg d'una biblioteca pública, d'una xarxa de biblioteques, està conformat per registres de documents sel·leccionats segons una política de col·lecció, responent a criteris de qualitat i diversitat. Fins ara, aquestes seleccions professionals es podien escoltar a través dels CDs de la biblioteca. Ara estem en condicions d'ampliar aquest servei i anar una mica més enllà. Al nostre entendre, Calice68 porta un bon rumb.
Ens consta que els nostres col·legues alsacians estan treballant seriosament en un atractiu projecte per oferir un sistema públic de música en streaming, discutint la qüestió amb els diferents agents implicats (autors, discogràfiques, plataformes de distribució digital, responsables de l'Administració ...). No hi perdrem la pista.
Gràcies Fonti!
ResponEliminaMés que una "bona pràctica" (aquesta expressió sempre m'ha sonat estranya, asèptica, empresarial) aquesta experiència que mostres és una pràctica necessària.
No imagino un altre camí pels catàlegs del nostre present que no passi per aquí.
Totalment d'acord ;-)
ResponEliminaSnifff ... a quin segle ho tindrem això?
ResponElimina@lorien És una bona pregunta... és el que tots pensem quan veiem aquests exemples.
ResponEliminaJo crec que hem de ser optimistes i pensar que aviat, ben aviat (si no ho som els musictecaris, qui ho ha de ser?:))
Des d'aquest bloc ja fa dos anys que estem presentant, tant als nostres companys de professió, com als potencials usuaris de la biblioteca pública com, sobretot, als responsables de prendre decisions, opcions diverses i variades que considerem prou sensates, atractives, pràctiques i factibles d'aplicar en xarxes tan potents com les que tenim al nostre país.
Entenc aquesta professió simplement com un servei públic i cultural de qualitat als ciutadans, que són els que paguen per rebre'l.
Al 2010 ja no podem seguir pensant que no passa res (... a què em sona això?) i que encara estem al segle XX. Internet ho ha canviat molt TOT, i molt especialment el món de les biblioteques públiques.
Des de l'AMPLI, des del primer dia, els bibliotecaris musicals tenim especial interès en aportar elements que facilitin una evolució que creiem necessària... simplement perquè a tots ens agrada rebre un bon servei públic ;-)
Carai, quin optimisme! Que duri ;-D
ResponEliminaque duri que duri que duri que duri i si no tots a veure el Dr. Guri!
ResponElimina