La cançó de l'estiu # 8 : any 1993, Como un burro amarrado en la puerta del baile

Deuria ser l'estiu del 93 o potser del 94 i jo viatjava a mig camí de l'adolescència pels extrems de l'estat. A Catalunya no ho sé, però al sud de la Península i més concretament al sud d'Extremadura ens passàvem la nit ballant aquesta cançó cada vegada que sonava en una pista de ball, per més petita que fos la discoteca, per més alta que fos la temperatura, per més entrada que fos la matinada.

Recordo especialment quan tothom corejava la frase "que sóc de Barcelona i em moro de calor". Com són les coses: als autòctons els feia gràcia pronunciar aquest trosset de lletra en català!

La resta de la lletra, bé ... estiuenca:

Ahora necesito amor,
es mi única ambición;
como yo no sé bailar,
a galeras a remar.
Baila conmigo, amor, que soy muy cariñoso, guapa,
que aunque muy chico y muy feo, piloto de aeroplano soy.
Llévame al cine, amor, y a comer un arrocito a Castelló.
Si total son cuatro días, "pa" qué vas a exprimirte el limón.

Enviat per: Lórien