Tela amb la Macarena ...
Diuen que els cigarrets de tabac ros americà més addictius (no cal dir marques, no?) porten alguna cosa més que tabac ... i jo no ho trobaria estrany; si hi pares atenció, s'observa que es fumen pràcticament sols, sense haver de pipar gaire, simplement s'apoderen de tu.
Amb aquesta cançoneta, vulgar i hortera a més no poder, passa alguna cosa similar. Té quelcom subliminal que crea dependència.
Es va fer famosa immediatament l'estiu del 1993.
Tant la cançó com el ball es van convertir en un boom planetari que va durar ben bé fins el 1997, arribant al seu punt culminant amb la imatge inversemblant del president dels USA, Bill Clinton, ballant-la en plena campanya electoral per a la seva re-elecció. De fet, va ser la cançó oficial de la seva campanya... i va guanyar!
Confeso que la cançoneta em repugnava considerablement quan va sortir... ells 2, la lletra ("y en la hura de bandera der mushasho... "), el ball de marres... era espantós haver-la d'escoltar per tot arreu encara que no volguessis.
Però el misteriós component del tema tenia altres estratègies per penetrar en la meva psique.
Un bon dia, quan ja feia 3 o 4 anys que sonava com una lletania, freda i mundial, vaig veure aquest vídeo-loop que he encastat aquí.
Era tan delirant... tan impossible... tan hipnòtic tot plegat que la meva resistència es fa esfondrar i vaig haver de reconèixer en secret que el vídeo em fascinava:
... ells 2, els del riu (Guadalquivir I Supose) vestits de director de sucursal bancària, amb cara agitanada i cínica, intrigant i after-rociera, ballant al so d'una mena de remix techno, envoltats d'unes "ballarines" seudo-histèriques, multicolors i multiracials que-parlotegen-en-anglès paraules desconcertants com "vitorino" o "estoy buena" ...
... un mini-shock audiovisual difícil d'aprehendre en termes de racionalitat.
Però la música no té perquè ser racional, ni molt menys. I menys encara les cançons de l'estiu.
Al·lucinem, doncs, una i mil vegades més amb aquest ... efecte ?
Lisèrgia.
ResponElimina