La Discoteca d'AMPLI, XL: Tindersticks.

TINDERSTICKS. Simple pleasure. Quicksilver/Island, 1999

Simple pleasure és el quart disc d’estudi de Tindersticks i és un disc brutal.

Cada vegada que us recomano un disc dic que és brutal... o sigui que ja no us vindrà de nou! La diferència amb Simple pleasure és que si em demanessin, a punta de pistola, que triés un sol disc entre tota la música mundial, segurament triaria aquest. O si busquessin un disc per enviar a una càpsula espacial amb tot de coses que parlessin de l’ésser humà per si ho trobessin alguns alienígens, jo enviaria 2000 missatges al 5577 amb el text “Simple pleasure”.
Bé... exagero un xic... però us feu una idea de com m’agrada el disc, oi?

Tindersticks són un grup de Nottingham, amb formacions variables des del 1999, quan es van crear, fins ara. Al capdavant està el vocalista Stuart Staples.

No és un grup indie ni de brit pop, com la majoria que van sortir d’allà a la seva època... Buscant un adjectiu general, d’aquests que no descriu res però deixa a la gent tranquil·la amb la sensació què ja saps de què van, podríem dir que fan pop de càmara. Ja sabeu: pop suau, molt melòdic, amb orquestració...
Us ha quedat clar? : (
Millor sentim el primer tema del disc:

"Can we start again?":


Podeu copiar el primer paràgraf del que us deia i enganxar-lo aquí, canviant Simple pleasure per “Can we start again?”.
Definitivament és la millor cançó que conec! És rodona, perfecta, té tot el que li demano a una cançó per fer-me disfrutar: començant per la melodia, la veu d’Staples (brrrr!), els cors, les cordes, la lletra... De fet, només el títol ja em convenç: quantes vegades he demanat una segona oportunitat per tornar a començar... i tornar a cometre els mateixos errors?
Gairebé és podria dir que és la cançó de la meva vida!

Un dels convidats al Music Spy Club de Vapor Vell va fer una referència despectiva d’Staples, citant-lo com a un d’aquests cantants que posen veu de “se me ha muerto el gato”. Ostres: si m’asseguren que puc tenir aquesta veu i aquest to a costa de vides felines, em dedicaria a matar tots els gatets que trobés pels terrats de Barcelona!

Poques veus com les d’Staples em sonen tan boniques, tan tristes, tan malenconioses, tan desesperades, no amb ira, amb resignació. Gairebé no li cal cantar, només xiuxiuejar a mitja veu i ja en té prou. Només cal escoltar el que ens diu i estar preparat per a que ens destrossin el cor un altre cop.

"If you're looking for a way out":


Love is crazy baby, I can see it in your eyes.
Your kisses taste the same,
But it's just a sweet disguise.
Ain't that just like you,
To worry about me.
But we promised to be honest
With each other for all eternity.
So if you're looking for a way out
I won't stand here in your way.
And if you're looking for a way out:
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't kiss me again coz I'm dying
To keep you from running away.
Oh baby tell me I'm wrong
Just say I'm crazyIt's with you that I belong.
It's never easy when lovers have to part.
Oh come on stop pretending
Tell me what's in you heart.
And if you're looking for a way out
I won't stand here in your way.
But if you're looking for a way out:
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't kiss me again coz I'm dying
To keep you from running away.
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't love me again coz I'm tryin'
To keep you from running away.
Don't you run away
Oh come on stop pretending
Tell me what's in your heart.
And if you're looking for a way out
I won't stand here in your way.
And if you're looking for a way out:
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't kiss me again coz I'm dying
To keep you from running away.
Better tell me what's in you heart
Oh baby now stop pretending, stop pretending, stop pretending.
Don't you know I'll always love you.

Pobre Stuart. Aquest cop no demana segones oportunitats... Només s’aparta per a que ella pugui marxar del seu costat. Quina amargor. Com m’agrada!

Per cert, és una versió d’una cançó amb el mateix títol d’Odissey, del 1980. Una balada ensucrada i vuitantera fins a dir prou. Us l’anava a adjuntar però... sincerament, m’ha fet una mica de vergonya.
Si teniu molt curiositat la podeu buscar vosaltres mateixos a grooveshark.com

I tot el cd és un enfilall de cançons per l’estil: delicades, molt molt íntimes, mig amargues, d’una bellesa aclaparadorament trista. Impressionant com una veu tan basta com aquesta pot despendre tanta sensibilitat, tanta vulnerabilitat.

"If she's torn":


Afortunadament no totes les cançons van directes a matxacar-te, si tens un mal dia. Podeu provar amb algunes que us animin més...

"Before you close your eyes":


"From the inside":


Tindersticks va editar l’any passat un nou àlbum: The hungry saw (Beggars banquet, 08).
Tot i que segueix l’estil que acabeu de sentir, no espereu trobar cançons tan BRUTALS com les de Simple pleasure. : P

Si punxeu aquí accedireu al catàleg del les biblioteques de la Xarxa de la Diputació i podeu consultar quins CD tenim de Tindersticks i a on són.

Mai no he donat prou les gràcies a la Mon, la musictecària de Fort Pienc, per haver-me descobert Simple pleasure.
Ella va ser durant molts anys la meva “dealer” habitual de música. I moltes de les poques coses que acostumo a sentir encara que passin els anys, han sortit d’alguna recomanació seva.

Gràcies!!! : )