La Discoteca d'Ampli, LII: Lydia Kavina

KAVINA, Lydia. Spellbound!: original works for theremin. New York: Mode, 2008.



Havia sentit que en Patrick Wolf, de qui ja us vaig parlar en alguna discoteca, tocava el theremin. Sincerament, tenia una idea molt vaga de que era un theremin (un instrument amb dues antenes, oi?) i una idea encara més inexacta sobre el so que podia produir.
Quan vaig trobar un cd de theremin, que havia arribar a gairebé totes les biblioteques, no em vaig estar d’endur-me’l en préstec per esbrinar què era i com sonava exactament.

Arribo a casa passats dos quarts de deu. La casa és fosca. És un d’aquests pisos de l’Eixample de Barcelona, amb un passadís massa larg i massa fosc. Amb habitacions a banda i banda, i amb una finestra que dóna directament al replà, on sempre hi ha reflexos i ombres que no acabes de saber de qui són. Al final del passadís hi ha un mirall de cos sencer, que sempre m’ha fet por mirar de nit per no trobar el reflex d’alguna cosa o d’algú que ho hauria d’estar allà. És un pis silenciós, des d’on es senten tots els sorolls inexplicables del veïnat.
Poso el cd al reproductor que tinc a la cuina mentre em dedico al sopar.
Comença a sonar el primer tema. A l’acte descobreixo que he sentit el theremin milers de vegades sense ser-ne conscient. Sona a peli de ciència ficció cinquantera, de l’estil El Planeta prohibido, sona com un xiulet que puja i baixa sinuosament d’agut a greu, sona a sons sintètics, magnètics, electromagnètics, retrofuturistes, sona a so no d’aquest món, sona a plat volador, sona a alienígena de plàstic, però també sona a una inquietud difícil d’explicar, sona com si algú t’estigués mirant des de darrera, sona a alguna cosa oculta propera, sona fosc, sona a massa llocs comuns de les pelis de suspens... sona a por. És la primera vegada a la vida que una música em fa por! Premo stop. No paro la música per avorriment, ni per indiferència: és per pura por. Per la mateixa atracció que sentim tots per la por, poso el tema dos... i deixo que el cd vagi tirant mentre em deixo sentir tot el que la música em fa passar pel cap...


L’endemà, a la llum del dia, m’informo sobre aquest instrument alien...
Theremin, creat el 1919 per Léon Theremin, va ser un dels primers instruments electrònics... i la resta de la informació la podeu veure vosaltres mateixos si cliqueu aquí.

Em crida l’atenció un parell de coses: una, el nom amb que Léon Theremin va batejar el que després duria el seu nom va ser eteròfon: doncs és l’únic instrument que és toca sense tocar-lo, només tocant l’aire. Que bonic, oi?
I dues, que és tan complex aprendre a tocar-lo que aviat s’ha deixat de banda com a instrument musical i només s’ha fet servir com a generador d’efectes especials: les bandes sonores de suspens i ciència ficció dels anys 50 i 60 sonen a theremin.

Els intèrprets més reconeguts de theremin són Clara Rockmore i Samuel Hoffman, ells en van ser els pioners: ella especialista en el repertori clàssic, ell en el món de les bandes sonores de Hollywood.

Lydia Kavina, en canvi, ha saltat del repertori clàssic al cinematogràfic amb facilitat i n’ha estat tan intèrpret com compositora. No en va és la neboda de Léon theremin i deixeble seva des de que tenia 9 anys!

El cd en qüestió és una compilació de temes diversos interpretats per Lydia Kavina: la Suite d’Ed Wood, de Howard Shore, compositor de la banda sonora de la pel·lícula, que ha ajuntat i arranjat de nou totes les seccions de theremin del film, per a aquest àlbum de Kavina; el concert d’Spellbound de Miklós Rosza, compositor de nombroses bandes sonores; la suite de l’òpera contemporania Bählams Fest d’Olga Neurwith; i diverses composicions d’un parell d’autors “experimentals”: Christian Wolffs i Percy Graigner, un xic més difícils d’escoltar…
En resum: una compilació de tot els potencial del theremin.

Aquest cd el tenim a gairebé totes les biblioteques de xarxa: proveu d’escoltar-lo… ni que sigui per sentir alguna cosa diferent. No tingueu por!

Al catàleg, també hi podeu trobar algun cd de theremin de Clara Rockmore... i un documental sobre l’instrument. Per si en voleu saber/sentir més.

Com a exemple us adjuto el vídeo musical d'Ed Wood, composat per Howard Shore, per a la pel·lícula de Tim Burton.