Els vaig descobrir ara fa un any, a la sala [2] de l'Apolo, en un concert de l'edició 2007 del Festival Hipersons, compartint cartell amb Triulet i Psicodèlic Funkilljazz. Vaig anar-hi fidel al meu interès per l'escena musical de la meva ciutat, especialment aquella que es mou per circuits poc comercials, el que en diríem més underground. El cas és que allà, a la [2], l'actuació de Manel em va fascinar. Ja des de la primera cançó vaig voler esbrinar més coses d'aquell quartet que, sens dubte, prometia. Va ser una alegria saber que havia descobert una cosa molt interessant, per a mí.
Què és el que em va agradar d'ells? les lletres de les cançons, cantades en català, que parlen d'històries d'amor acabades, d'altres impossibles, de personatges ben diversos, propers però també idealitzats i fantàstics, d'anar amb moto fins a l'altra banda del món, de què hagués passat si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys, i d'històries quotidianes, de carrer, que de tant et tant et fan estremir perquè parlen de sentiments i situacions properes... També em va atreure el seu so, l'ús de l'ukelele, però a més em va convèncer l'actitud segura i propera dels músics. Recordo preguntar-li a un conegut organitzador del festival com es deien aquella gent després d'expressar-li la meva sorpresa i dir-li com m'agradaven. Ell em va dir que eren Manel, i que sí, que estaven molt bé, eh? Aleshores jo vaig pensar que aquest nom ja em sonava, arrel del concurs de maquetes Sona 9. N'havia sentit a parlar però no havia escoltat cap cançó. La veritat és que amb aquest nom de pila m'imaginava que seria un cantautor que utilitzava el seu nom també per presentar les seves cançons i això, no em pregunteu per què, prejudicis possiblement, ja em van allunyar la idea d'escoltar-lo.
El dia següent del concert a la [2] vaig connectar-me al myspace del grup i amb els meus plays, un darrere de l'altre, vaig contribuir a que la xifra de reproduccions anés augmentant dia a dia: allò funcionava, en un circuit més o menys reduït, i gràcies al boca orella pèro el cas és que cada dia és més gran l'interès que estan despertant aquests joves. No podia deixar d'escoltar les seves cançons, enganxant-me al seu so, literalment.
Finalment, els ha costat Déu i ajuda, com canten ells, però el disc ja ha sortit, editat per DiscMedi. El títol, Els millors professors europeus, és un vers extret d'un dels temes de l'àlbum, "Pla quinquennal" i la portada ens presenta quatre cadires. El grup comenta en una entrevista que això es respon a la intenció de remarcar que Manel és una banda de música, un grup, i no cap persona sola. Conté 12 temes, que són 12 petites històries. En general, la seva proposta sorprèn per les lletres i per la forma d’arranjar les melodies. També per l'ús variat d’instruments, principalment l'ukelele, però a més, per la secció de vents i el quartet de cordes, passant per bases electròniques, banjos i xiulets. Entre les seves influències ells anomenen: Beirut, Jaume Sisa, Herman Düne, Pau Riba, Bob Dylan...
Durant aquest mes de novembre han ofert tres concerts consecutius per presentar el nou treball, que tot just fa tres setmanes que és al mercat, a la sala Heliogàbal, un centre molt actiu a nivell musical i artístic situat al barri barceloní de Gràcia per on han passat artistes reconeguts com Joan Miquel Oliver, Anari, Sr. Chinarro,. . Allà hi era jo, entrades sold out, dimecres dia 20, amb unes 80 persones més, espectadors d'un concert íntim, proper, quasi bé com si ens trobéssim entre amics. El cantant aconsegueix que el concert no sigui un simple repertori de cançons, fins i tot a la cançó "Corrander de la parella estable", el públic animat i entregat participa creant i cantant rodolins, sortint a l'escenari, afavorint un final de concert rodó. A més, es van atrevir amb una versió especial per a l'ocasió del tema "Common people", de Pulp, ambientat al barri de gràcia de Barcelona, i amb una altra de Shakira, a l'estil d'en Roger Mas. Tot plegat, molt divertit.
Podeu consultar l'agenda de concerts i escoltar algunes cançons al seu myspace
Mont Sureda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada