dimarts, 9 de setembre del 2008

PLÀSTICA MUSICAL -4-: H.R. Giger, des de l'abisme



Sexe, mort, mecànica i biologia, són els elements principals que configuren l'imaginari de l'artista suís Hans Rudi Giger, nascut a Chur l'any 1940.
Giger és un autor polifacètic: dibuixant, pintor, escultor, escriptor i dissenyador de cartells, d'objectes i d'espais arquitectònics. És un artista poc reconegut per determinats sectors artístics de la cultura oficial, que rebutgen la tècnica de l'aerògraf, emprada per Giger en la seva obra pictòrica, i les col·laboracions cinematogràfiques de l'artista amb Hollywood. Perquè Giger, és sobretot conegut per ser el dissenyador del monstre d'Alien i de la criatura alienígena Sil a la pel·lícula Species.


Alien monster I. 1978.














L'estil de Giger va ser batejat per ell mateix com a biomecànic ja que sintetitza formes d'origen natural (biològic) i artificial (mecànic) traduït a nivell iconogràfic amb la unió de la matèria orgànica amb la inorgànica, fusionant la carn i el metall. Aquesta simbiosi no formula paisatges agradables, ben al contrari, genera por i ansietat, representa el costat fosc de la integració de l'home amb la màquina. L'obra de Giger suposa una metàfora posmoderna de l'impacte que la tecnologia té i tindrà en la vida dels humans. El desenvolupament d'aquest simbolisme el porta a representar una nova anatomia de la què sorgirà la figura dels biomecanoides, meitat monstres, meitat cyborgs.

Inversament proporcional al rebuig de l'obra de Giger per part de l'art oficial, la seva repercussió en moltes manifestacions de la cultura popular contemporània ha estat enorme. La seva influència abarca diferents camps creatius:
- la literatura i concretament el subgènere cyberpunk;
- el cinema fantàstic;
- el sector del videojoc i el videoclip;
- l'art del tatuatge;
- l'art fantàstic i el còmic.

Menció a part mereix les connexions de Giger amb el món de la música, sobretot amb el rock, el punk, el heavy metal i la música electrònica. L'estètica gigeriana ha causat fascinació a molts músics, per als quals Giger és una figura de culte. Trent Reznor (NIN), Marilyn Manson, Skinny Puppy, Rammstein o Korn són alguns dels admiradors de l'artista suís.

La relació de Giger amb la música sobretot la trobem en la seva faceta com a dissenyador de portades de discos, trayectòria que comença l'any 1969, quan va dissenyar la seva primera portada per al grup suís Walpurgis.


WALPURGIS. The Shiver. Maris Musik, 1969

La següent portada realitzada pel disc Brain Salad Surgery dels Emerson Like and Palmer l'any 1973 li va comportar gran èxit. En aquell moment, els E.L.P eren un grup molt famós i aquest disc, en concret, va ser àmpliament comercialitzat.




EMERSON, LAKE & PALMER. Brain Salad Surgery. Atlantic, 1973
Track: Karn Evil 9: 1st Impression, Pt 1.

La revista Rolling Stones va publicar l'any 1991 una enquesta sobre les millors portades de discos segons els criteris dels crítics més importants, d'especialistes i gent del negoci discogràfic que van constituir un jurat per crear la selecció de les 100 portades del segle. En aquesta selecció apareixen dues portades fetes per Giger: la del disc Brain Salad Surgery i la de la cantant Debbie Harry, al seu disc Koo Koo.






DEBBIE HARRY. Àlbum: KooKoo. Razor & Tie, 1981
Track: The Jam Was Moving

Giger relata que per al disseny de la portada va treballar de manera surrealista sense predeterminar el que anava a fer, interpretant el resultat posteriorment. Segons la interpretació de Giger, la imatge de la cantant es connecta amb cinc elements represetats simbòlicament amb agulles d'acupuntura. L’agulla que travessa els ulls, simbolitza el foc; la del nas, l’aire; la de la boca, l’aigua i la del coll, la terra.

El póster promocional amb la reproducció de la portada del disc de Debbie Harry, Koo Koo, va ser censurat a Anglaterra. Al metro de Londres va estar prohibit penjar el póster del disc.



Debbie Harry + Giger.














Giger ha dissenyat sis portades de discos en exclusiva i les seves imatges han aparegut en d'altres. Al primer grup pertanyen les encarregades per E.L.P, Debbie Harry, Floh de Cologne, Magma i Steve Stevens. Aquestes són les portades més importants i famoses.


FLOH DE COLOGNE. Mumien. 1974


STEVE STEVENS. Atomic Playboys. Wea, 1989



MAGMA. Attahk. Tomato, 1990
Track: Loriik Necronomicus Kahnt.

Altres portades prenen alguna de les seves imatges:



CELTIC FROST. To Mega Therion. Noise, 1985
Track: The Usurper.


PANKOW. Freiheit fuer die Sklaven (aka Freedom for the Slaves). Wax Trax, 1988


SACROSANCT. Recesses for the Depraved. 2 Loud 4 U, 1991


ATROCITY. Hallucinations. Roadrunner, 1991


DANCIG. Dancig III: How the Gods Kill. American, 1992



HIDE. Hide Your Face. Sony, 1994
Track: D.O.D (Drink or Die).



CARCASS. Heartwork. Earache, 1994
Track: No Love Lost.


DR DEATH. Somewhere in nowhere. 1999


El Paisatge de penis és un dibuix de Giger de l'any 1973 que va vendre al líder del grup punk DEAD KENNEDYS, Erich Boucher, alies "Jello Biafra". Boucher va incloure, com a póster, una reproducció d'aquesta obra a l'àlbum Frankenchrist editat pel segell Alternative Tentacles l'any 1985. El póster va ser censurat per pornogràfic per un tribunal de Califòrnia i retirat de la major part d'exemplars del disc.


DEAD KENNEDYS. Frankenchrist. Alternative Tentacles, 1985
Track: Soup is Good Food.


A banda del disseny de portades, alguns músics han col·laborat estretament amb el propi Giger com és el cas de Shine, pseudònim que utilitza el músic Schahram. Shine va realitzar l'any 1995 un àlbum conceptual titulat In the centre on trobem un parell de composicions que són transposicions musicals de les pintures de Giger amb el mateix títol. Al seu web, Giger recomana veure els dibuixos al mateix temps que s'escolta la peça musical. Aquí els teniu:



SHINE.The Primitive creature.




SHINE. The Shiner.









Altra faceta de Giger dins l'àmbit musical és la de dissenyador d'objectes, com per exemple, peus de micro o guitarres:


KORN. Videoclip del tema Thoughtless. Àlbum: Untouchables. Epic, 2002.
Al vídeo podeu veure el micro dissenyat per Giger.



Jonathan Davis, líder de Korn i amic de Giger, amb el peu de micro (2001).


Model Gigerstein.
Chris Stein, músic de Blondie, va encarregar a Lieber Instruments la realització d'un instrument inspirat en l'art de Giger. El luthier Tom Lieber va estudiar a fons l'estil de Giger i juntament amb Stein i el mateix artista van dissenyar aquest model de guitarra biomecànic i asimètric, en fusta amb incrustacions en bronze.









Altres espectaculars models de guitarra realitzats per a la marca Ibanez: [per cert, l'origen d'aquesta coneguda empresa productora i distribuïdora de productes musicals és ben curiós i el podeu llegir clikant aquí.]


















Bibliografia consultada:

"El Mundo de H.R. Giger". Tesis de Carlos Arenas Orient presentada a la Universitat de València l'any 2005. Excel·lent treball d'investigació sobre l'obra de l'artista. Es pot consultar a través del web tesisenxarxa.net

FALK, Gaby. HR Giger ARH+. Taschen, 1993

HR Giger The Official Website :
http://www.hrgiger.com/

HR Giger Official's US Site:
http://www.giger.com/Home.jsp

HR Giger Museum:
http://www.hrgigermuseum.com/

HR Giger en València. Web de l'exposició H. R. Giger: escultura, gràfica i disseny que es va poder veure del 18 d'octubre al 5 de desembre del 2007 a la Universitat Politècnica de València. Els comissaris de l'exposició van ser : Calors Arenas i Carlos Plasencia.
https://cultura.webs.upv.es/giger/val/presentacion.html

Documental del Canal ARTE emés al juny del 2006 sobre l'artista. El podeu veure
aqui mateix. Té una durada de 6:47 minuts i és en francès.

Bibliografia no consultada però recomanada:

La nueva carne: una estética perversa del cuerpo. Valdemar : Festival de cine de Sitges, 2002. En aquest llibre i, segons comenta en la seva tesis Carlos Arenas, trobem un extens article sobre l'obra del pintor suís titulat H.R. Giger: Visiones de la Nueva Carne.



1 comentari:

  1. Un altre treball extraordinari.

    I un altre bon exemple per a muntar un centre d'interès en una biblioteca pública...

    Moltes gràcies MD :-)

    ResponElimina