La Discoteca d'Ampli, XX: Naked Lunch

Naked Lunch Music from the Original Soundtrack. Howard Shore, Ornette Coleman, The London Philharmonic Orchestra
(RCA, 1992)





Film de David Cronenberg a partir de la novel·la homònima de William S. Burroughs, un clàssic de la literatura beat escrit sota els efectes de tot tipus de drogues. El viatge a l'interior de la ment d'un addicte i el funcionament d'un cervell completament socarrimat. Els capítols d'una novela absolutament caòtica son diferents llocs mentals per on circulen al·lucinacions combinades amb reflexions antisistema. La màquina d'escriure de Burroughs és la prolongació directa dels seus pensaments sense cap filtre racional.
Al principi del film, Jack Kerouak i Allen Ginsberg (amb altres noms) discuteixen sobre la conveniència de revisar i recomposar el que s'ha escrit o deixar fluir lliurement l'expressivitat sense remordiments.

La pel·lícula és una recreació dels elements que envoltaven la vida de l'autor en l'època en que va escriure el text combinat amb imatges de les al·lucinacions provocades per la droga narrant una història tan real com crua i violenta.

Amb aquest material visual, la partitura de Howard Shore ens porta a un territori fred, tenebròs i distant on les ràfagues del saxo d'Ornette Coleman suposen el contrapunt perfecte per projectar una sensació de total esquizofrènia. En mig d'aquest magma, i de la mateixa manera que al film, Shore utilitza esporàdicament elements àrabs i cites a Thelonius Monk.

Una banda sonora que aconsegueix transportar al món de la música un món literari tan complex com aquest fonamental tex de la literatura del segle XX.
Un extraordinari disc per escoltar de punta a punta i submergir-se dins els deliris d'un autor extrem i únic.

Podeu veure el trailer de la pel·lícula...

... i escoltar el tema central de la partitura: