El futur de la música: les 8 prediccions de Gerd Leonhard

Gerd Leonhard es defineix a la seva web Media Futurist com a: Futurista sobre Mitjans de Comunicació, Indústries de Tecnologia i Comunicació, Autor i Escriptor, Assessor Estratègic, Ponent i Presentador.

Sens dubte, es tracta d'un dels autors més interessants entre els analistes del concepte música 2.0, un tema sobre el qual Leonhard ha desenvolupat reflexions tant lúcides com controvertides.

Us presentem la traducció d'un assaig de l'octubre de 2003 publicat per al Club of Amsterdam que - en les seves paraules - de forma sorprenent, encara és vigent en ple any 2008.

Al nostre entendre, en aquest assaig s'analitza una matèria que afecta de forma substancial al futur de la nostra professió com a bibliotecaris musicals. Les reflexions i les propostes al respecte també son, conseqüentment, responsabilitat nostra si creiem que l'espai música segueix tenint sentit dins la biblioteca pública del segle XXI.

Leonhard ens aporta interessants elements per al debat.

AMPLI, col·lectiu professional i espai web a l'hora, ha nascut amb voluntat de ser un punt de trobada on els musictecaris aporten, també, elements que serviran per crear futur.

... compartiu les intuïcions d'aquest autor?

Eight predictions for the future of music

1. La música com l’aigua:

La música no serà ja un producte sinó un servei.

La música es va convertir en producte amb l'adveniment de l’enregistrament (discos, cintes, CDs) i la formació d'una indústria que ràpidament va entendre que es podien guanyar molt més diners venent l’ampolla que venent, únicament, el vi.

Pel futur, pensem en una net label (segell discogràfic que distribueix la seva música en format digital a través de la xarxa) com a un "servei públic de subministrament de música” (music utility company = water utility company).

2. Un pastís més gran, però amb porcions més barates:

Els esquemes de valoració econòmica (preus) de la música d'avui seran completament erosionats per serveis de música digitals (legal i, principalment, d’altra mena) i per competència rígida des d'uns altres productes de diversió. Emergirà un sistema "líquid" de determinació de preus, implicant subscripcions, paquets amb diversos tipus de contingut, preus multi-canal / multi-accés i incomptables serveis amb valor afegit.

Els preus de CD acabaran al voltant de 5-7 € per unitat. Però més important, el consum i l’ús global de la música augmentaran constantment i - si la indústria pot gestionar la transició a un model basat en el servei - pot finalment aconseguir de 50 a 90 € per persona i any, amb un 75% de la població en els mercats principals com consumidors actius - el pastís serà tres vegades més gran.

3. Música diversa i ubiqua:

Hi haurà una àmplia gamma de música per tot arreu i la música formarà part de tot allò que solien ser "només imatges": des de publicitat en poderosos mitjans de comunicació fins a presentacions interactives de diapositives (slideshows), a programari d’automòbils, a càmeres digitals i MMS, a publicitat en revistes (!), l'ús àudio-visual de la música augmentarà, i, junt amb això, els ingressos per llicències.

4. L’accés a la música reemplaçarà a la propietat:

Aviat, els consumidors tindran accés a la "seva" música en qualsevol moment, a qualsevol lloc, i la possessió física serà, de fet, més aviat un desavantatge, o cosa de col·leccionistes. La música es percebrà i s’entendrà (feel and act) ben bé com l’aigua.

5. L’accés a la música s'obtindrà habitualment des de diversos punts

permetent als consumidors omplir els seus dispositius de música a aeroports, estacions de tren, cafès i bars, utilitzant totes les classes de connexions sense fil, així com altres tecnologies de connexió de xarxes ad hoc segons demanda.

6. Accés directe:

Els artistes més importants confiaran cada vegada més en la seva pròpia “marca” i - mitjançant els seus agents – accediran directament als consumidors, utilitzant el seu propi màrqueting, estil i estratègies de promoció.

7. El software de les “PRO”

Les performance rights organisations (PROs), (organitzacions de gestió dels drets d’autor: PRES al Regne Unit, SACEM a França, SGAE a l’Estat espanyol...) tal com les coneixem ara, probablement s’esvairan.

Solucions completament tecnològiques com el watermarking (protecció de seguretat escrita en els CDs) o el fingerprinting (empremtes deixades per l’usuari en CDs o arxius sonors digitals) també conegudes com DRM (Digital Rights Management: gestió de drets digitals o gestió de restriccions digitals) i -encara millor- components CRM (Customer Relationship Management: estratègia de negoci basada principalment en la satisfacció dels clients i els sistemes informàtics que donen suport a aquesta estratègia) així com el control, administració i comptabilitat, i les solucions de pagament instantànies, faran la feina més barata, més ràpida i de forma més transparent.

8. Mòbil mania:
Els telèfons mòbils i altres dispositius sense cable finalment utilitzaran i absorbiran més continguts que qualsevol servei d'Inter­net, o client de P2P, mai ha tingut. La oferta de música real per als ringtone (tons per a telèfon mòbil), els MMS , jocs basats en Java, streaming d’àudio i vídeo (reproducció de la informació audiovisual en temps real), aplicacions de tipus i-Mode (tecnologies i protocols dissenyats per poder navegar a través de mini pàgines dissenyades específicament per a dispositius mòbils) i altres ofertes basades en la telefonia mòbil proliferaran molt de pressa, al principi a Europa i Àsia i, posteriorment, als USA.

Traducció del post original al bloc de Gerd Leonhard, per Josep Lluís Villanueva Fontanella.

(Els textos en vermell són notes afegides a la traducció literal per tal de facilitar la seva comprensió al major nombre possible de lectors. He preferit integrar-les dins el text abans que nombrar-les al final del mateix)