dimecres, 31 de març del 2010

El poder de la música al cinema: Danny Elfman i Tim Burton


Amb aquest post reprenem la sèrie encetada amb astronòmica delicia aquí, i continuada en fase western aquí. Es tracta d'una sèrie que pretén mostrar alguns moments especials de la fusió de l'art musical amb el cinematogràfic.

En aquesta tercera entrega res no s'entendria sense que abans sonessin aquests impossibles hits de principis del 80, i comparegués el seu esbojarrat cantant i compositor.

Little girls:


Ain't this the life!:



Són Oingo Boingo, un dels millors grups del 80, amb una diferència més que subtil de creativitat musical, alegria i actitud freak amb la resta dels seus contemporanis pop. Exclosos Devo, clar. És un d'aquests grups que té el dubtós honor d'estar permanentment inclòs a la llista de "Millors grups desconeguts".

Gairebé ningú no ho sap, o no ho recorda, però ell, aquest ros explosiu, el creador de tota aquesta música vital i surrealista, és... DANNY ELFMAN! Gràcies a aquest home, tothom ha acabat cantant una de les sintonies més inspirades i originals de la televisió:



Què dir d'un home que ha aconseguit que tothom taral·lareji una melodia intrigant, amb una escala inusual. La immortalitat potser es construeix gràcies a coses com aquestes: dissoldre's com a individu, passant a l'anònima i quotidiania cultura popular.

Resulta ben difícil parlar de Danny Elfman (1953). Ja ho fa sobradament la wikipèdia i milers de blocs i bbdd... Per això val la pena acotar el camp de batalla i ser directes. La història va així:
Tim Burton era fan d'Oingo Boingo. Quan es va proposar rodar la seva segona pel·lícula a mitjans del 80, va oferir al seu ídol la possibiltat de portar la seva música al cinema. S'ha de ser intuïtiu i confiat. El resultat ha estat enlluernador: una dotzena de pel·lícules que no s'entenen sinó és gràcies al binomi Elfman-Burton. Attenti:


Aquest historial està ple de bellesa, i no cal comentar-lo. Només sentir-lo amb atenció i intimitat. Una humil espelma pot ajudar. Del que volem parlar aquí, per seguir amb aquesta sèrie, és d'Eduardo Manostijeras, del 1990.

El llenguatge del cinema no deixa d'estar ple de clitxés, de tòpics, de solucions narratives i estètiques estereotipades. És un fet que afecta també la seva música, pautada i limitada a les pràctiques pròpies de gènere: música dissonant per les escenes de por, saxo per l'erotisme, jazz-blues la novel·la negra, grans orquestres per les apoteosis, violins per l'amor... L'automatisme és tal que sovint la música passa a ser un mer complement, un ornament, les cortines.

Aquesta pel·lícula, esdevinguda un clàssic, té en la seva música un element realment diferent, especial.
La relació de la música amb les escenes és absolutament vívida. S'arriben a generar uns ambients amb una personalitat sonora, insinuació estètica i significació tals que la música sembla contribuïr a la intel·ligència de la obra com un personatge o una peça narrativa més. La bellesa, la rara bellesa d'aquesta música, té una misteriosa simbiosi amb la pel·lícula. Són indiscernibles. necessàries l'una per l'altra. És impossible imaginar un Sol negre sense que la nostra impressió habitual del Sol canviï.

Paraules, paraules... Ja és hora de sentir. Imaginar-nos que som al cinema i comença la pel·lícula, i ens trobem la poderosa introducció, que ens aboca a una lànguida i fosca màgia.



Segueix aquesta escena esfereïdora:
-Hold me.
- I can't.




La sinistra innocència de la nana enmig de l'artesania creativa:




I sortim a la vida novament, feliços i irreals, amb l'inspiradíssim tema final:




-------------------

Amb un peu encara en l'últim acord, com sortint de la mateixa música, es va sentir la cavernosa veu del Doktor que viu a la dreta d'aquest bloc. Deia: "Intentar comprendre aquesta música serà en va... Comprendre-la significaria esgotar les seves possibilitats...". Un gat va travessar el laboratori. Un llapis va caure al terra de fusta. Després, el mutisme va tornar a ser total.

--------------------

dilluns, 29 de març del 2010

X Rencontres Nationales des Bibliothécaires Musicaux


«Aquestes 10ènes trobades nacionals se'ns haurien pogut presentar sota la forma d'un retrat de família, com un clixé anual de la nostra comunitat professional, una enèsima reunió de la nostra família documental vinculada a la música.
Si es posa aquesta data d'aniversari en el context de la publicació dels resultats de l'enquesta sobre les pràctiques culturals dels francesos, també publicats a un ritme decennal, estem autoritzats a formular-nos la qüestió : les biblioteques musicals seran presents encara en la pròxima foto de família de les pràctiques culturals el 2020 ?
Si aquesta presència és únicament una presència en si mateixa, una afirmació de l'entre nosaltres, res seria més fàcil.
Si aquesta presència és una presència adreçada a l'altre, als nostres usuaris, si s'expressa a través de noves experiències, si es tracta de «fer el possible de nou disponible», de «continuar la marxa que multiplica els horitzons», llavors tot està en joc i res de guanyat definitivament.

Però és en això on rau tota la bellesa del nostre projecte, és justament això el que ens empeny fora i lluny de casa nostra, cap a una contínua desorientació. »


Arsène Ott
(President de l'ACIM)



Per segon any consecutiu, hi haurà presència catalana en aquest congrés de bibliotecaris musicals, un esdeveniment certament únic dins aquest àmbit professional: dos dels musictecaris co-autors d'aquest bloc, impulsats per una estranya força irracional (que no institucional) intentaran assimilar -i posteriorment transmetre- el màxim possible de les idees i experiències que de ben segur s'exposaran a la vila provençal durant aquests dies.

Moments especials de l'any on esdevenen les sensacions professionals més diverses: admiració per una estructura associativa arrelada i il·lusionant; enveja per la valoració i dignificació del fet musical dins la biblioteca pública d'una forma tan rigorosa com apassionant; tristesa per la freda presa de consciència de tot allò que podriem fer i no fem, d'allò que podriem tenir ... i no tenim.

A Aix-en-Provence tindrà lloc un mercat de llavors exòtiques que, una vegada més, triarem selectivament per tal d'escampar-les també a casa nostra. Qui sap, tal vegada algunes d'elles algún dia arribin a fer fruits ...

Versió pdf del programa del congrés

.

divendres, 26 de març del 2010

Maria de Medeiros a l'Auditori de Barcelona


Amplifiquem notícia apareguda a Vilaweb.

L'actriu i cantant portuguesa Maria de Medeiros presenta avui a l'Auditori dins el festival Barnasants el seu segon disc 'Penínsulas & Continentes', basat en versions de cançons mediterrànies i que inclou dos temes en català. En concret, Medeiros, casada amb un català, cantarà 'Aixi com cell qui és veu prop de la mort (poema d’Ausiàs March que va musicar Raimon) i Epigrama, un poema de Joan Salvat-Papasseit i música de Toti Soler, que ella conegué cantat per Maria del Mar Bonet.

El disc, d'aire jazzístic, inclou versions també d'El Último de la Fila (A Jazmín), Víctor Jara (Te recuerdo Amanda), Nino Rota, José Afonso, Sérgio Godinho Amélie Muge, Lenine i Waldemar Bastos. Medeiros hi canta en diversos idiomes acompanya d'un piano, un baix i violoncel.

De nòvia de Bruce Willis a Pulp Fiction a ambaixadora de la Unesco

De Medeiros ha participat en més de noranta films com a actriu, entre les quals Pulp Fiction (vegeu la seva escena en aquest vídeo, acompanyada de Bruce Willis). La seva carrera musical va començar fa tres anys, quan va publicar el disc 'A little more blue', un homenatge a cantants brasilers com Chico Buarque, Caetano Veloso i Gilberto Gil, que van liderar la lluira contra la dictadura militar.

L'artista portuguesa, que és ambaixadora de la pau per la Unesco, continua combinant la música i el cinema, tant com a intèrpret com a directora. Medeiros va dirigir 'Capitães de Abril' l'any 2000 i ja treballa en el guió d'una nova pel·lícula, que previsiblement es gravarà a la tardor a Austràlia.

..........


Com aperitiu, l'AMPLI us recomana escoltar la versió original (1985) del poema Epigrama , una delícia de Joan Salvat-Papasseit interpretada pel gran Toti Soler per donar la benvinguda a la primavera i que Maria cantarà aquest vespre a l'Auditori.

Un perfum de colors ha invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
Perquè hom no sabés de la sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca.




.

dimecres, 24 de març del 2010

El playlist de Guille Milkyway

Hola musicofílics,

el passat 12 de març Guille Milkyway (artífex de La Casa Azul) va estar a la Biblioteca Vapor Vell parlant i punxant durant dos hores. El tema: la selecció de peces musicals que han construït la seva estètica. El Playlist!

Aprofitarem aquesta finestra digital per compartir la sessió. Per fer-ho, no ens limitarem a oferir un playlist amb les 10 cançons protagonistes. Finalment van sonar quasi 100 fragments de cançons. Us copiem tot el seu esborrany de referències. Creiem fermament en la potència i la utilitat d'exhibir el seu making of. Resaltarem, això sí, les 10 cales principals. Poseu-vos el casc ultrasònic, que comença un viatge inusual:



ENTRADA

** CHET BAKER - "Time after time"

1) ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA - "Twilight"

Épico, electrónico y barroco pero sin ser progresivo, pop y directo. Un poco de todas las épocas: muro de sonido, techno, pop, disco. Es mi totem.



** ¿Influencias?

** Lo importante no es saber mucho de música, sino estar expuesto a todo tipo de cosas y ser capaz de saber por qué te gusta lo que te gusta. Yo mil veces ni me acuerdo de quién era una canción, a veces confundo autores, discos, y desconozco miles de cosas que son supuestamente básicas para "saber de música".

Cuando tenía 11 años tuve mi despertar musical de golpe, sin orden, si prejuicios, todo agolpado. me alucinó una canción del doble rojo:

** THE BEATLES - Help

también esta canción, de la misma manera:

** HOMBRES G - "Vuelve a mí"

y de las que se escuchaban por la radio, me rompía el corazón esta:

** SAVAGE - Only you

mientras, mi padre en casa todo el día escuchaba esto:

** RAY CONNIFF - "Music to watch girls by"

y mi madre esto:

** JIM CROCE - "Operator"

y mi hermana esto:

** BRUCE SPRINGSTEEN - "Born to run"

y el hermano de mi mejor amigo alucinaba con el Chelsea Girl de NICO:

** NICO - "The Fairest of the seasons" (Chelsea girl)

y en el coche, cuando hacíamos trayectos más o menos largos, siempre le pedía a mi padre que pusiera esto:

** JULIO IGLESIAS - "Me olvidé de vivir"

o esto:

2) JOAN MANUEL SERRAT - "Los debutantes"

** Hablar de "Mi niñez", Francesc Miralles, LOS ARREGLOS: saber distinguir entre los distintos departamentos de una grabación: composición, interpretación, arreglos, producción.




Otra de las cosas a las que estuve expuesto todos los sábados de mi niñez era esto:

** JACK JONES - Love boat Theme --> CHARLES FOX

3) THE BUGALOOS - "If you become a bugaloo"


** THE BUGALOOS -> muestra resto disco

** H.R. PUFNSTUF -> muestra disco

** Hablar de Brian Wilson, Phil Spector, The Wrecking Crew: Hal Blaine, Carol Kaye, Tom Bahler.

4) THE LOVE GENERATION - "Montage from "How sweet it is" (peli del 68) - JIMMY WEBB


** THE 5TH DIMENSION - "Up up and away"

** DINO, DESI & BILLY - "Thru spray coloured glasses" (Follow me OST - Stu Phillips)

** THE ASSOCIATION - "Goodbye Columbus"

** pasión soft-pop

** HARPERS BIZARRE - "Witchi tai to"

** MAMAS & THE PAPAS - "Snowqueen of Texas"

¿Qué une todas estas cosas? Siempre he pensado que "lo melómano" la conjución mágica de harmonía y melodía al margen de todo el resto. Un ejemplo:

** MAMA CASS - "Make your own kind of music"

5) ROGER NICHOLS & SMALL CIRCLE OF FRIENDS - "Love so fine"


** A&M -> Nick de Caro

** CLAUDINE LONGET: "It's hard to say goodbye

** CHRIS MONTEZ - "Time after time"

** CARPENTERS - "What's the use", otros trocitos del primer disco

6) CHI·LITES - "TOO GOOD TO BE FORGOTTEN"


** Musica disco, ya sea blanca o negra. Pasé por una fiebre similar a la del soft-pop.

** BARRY WHITE - "Love theme"

** VILLAGE PEOPLE - "YMCA"

** TAVARES - "Heaven must be an angel"

** FRIENDS OF DISTINCTION - "Grazing in the grass"

7) PIZZICATO FIVE - "Happy sad"


** Disco clave en mi vida

** Vieja ola del "Shibuya-Key":

** FLIPPERS GUITAR - CORNELIUS - "Goodbye our Pastels badges"

** BRIDGE - HIDEKI KAJI - "Soft cream whistle"

** NOMOTO KARIA - "Se voce pensa"

** HI-POSI - "Jenny wa gokigen naname"

8) PLUS TECH SQUEEZE BOX - "



** Nueva ola del "Post-Shibuya-key":

** CAPSULE - "RGB" - "Plastic"

** CYMBALS - "What's entertainment"

** HAZEL NUTS CHOCOLATE - "むぴょこぴょこ"

** APRILS - "ネットサーフミュージック" - HUGO MONTENEGRO - "

** POLYSICS - "Electric surfin go go"

** YMCK - "Major swing"

** ANAMANAGUCHI - "Blackout city"

9) JEAN JACQUES PERREY - "E.V.A." & "Passport to the future"


** PIERRE HENRY - "Psyché rock"

** BRUCE HAACK - "Electric to me turn"

10) FRENCH HORN REBELLION - "Up all night"


** Recopilatorios KITSUNE: TWO DOOR CINEMA, DELPHIC

EXTRA

** THE MAGIC THEATRE - "Summer sun"

SALIDA

** ELVIS PRESLEY - "If I can dream"


Gràcies, Guille.
Nos vemos cerca de Shibuya.


dilluns, 22 de març del 2010

SIS-Bibliografies temàtiques amb música

La Subdirecció General de Biblioteques publica una sèrie de bibliografies selectives especialitzades destinades a orientar i potenciar el treball bibliogràfic que realitzen les biblioteques públiques en diversos camps temàtics.

La informació sobre els diferents camps temàtics s'actualitza setmanalment a la base de dades bibliogràfica del SIS.

Les últimes bibliografies, dedicades a l'Àfrica i a l'Orient, dediquen una part també a la discografia d'aquests països.

Cultures d'Àfrica



Cultures de l'Orient




I per acabar un regalet, una masterclass online del gran Toumani Diabaté:



divendres, 19 de març del 2010

La Discoteca d'Ampli, LI: Serge Gainsbourg i Melody Nelson

.
Serge


Sembla un bon moment per parlar de Serge Gainsbourg també des d'aquest bloc.
El dibuixant i guionista Joann Sfar s'estrena com a director cinematogràfic amb una pel·lícula sobre la seva vida (no tinc coneixement encara de l'estrena al nostre país ...); Jane Birkin, la dona més estretament unida a éll, ha actuat fa poc al Palau de la Música Catalana i la filla d'ambdós, Charlotte Gainsbourg, ha publicat recentment IRM, el seu tercer àlbum, en col·laboració amb Beck.

Confesso que en tenia moltes ganes, de parlar d'ell i de fer un petit homenatge a un dels meus herois més especials. La seva dimensió artística i cultural és tan àmplia que no sabia com enfocar-ho ni per on començar...

Aquest home, que semblava un creuament entre una elegant tortuga i un llop de molt dubtosa reputació addicte als Gitanes, era així mateix cantant, compositor de cançons i bandes sonores trencadores, guanyador del Festival Eurovision (el 1965 amb "Poupée de cire, poupée de son", interpretada per France Gall), novel·lista, fotògraf, actor, artista, director, guionista, populista, provocador, sentimental, pallasso, amant, intel·lectual i l'home que alliberà el pop francès. Malgrat - o degut a- una singular devoció pel tabac, l'alcohol, la sensualitat i la provocació (...), la seva producció musical al llarg de més de tres dècades fou sorprenentment prodigiosa. Va abastar tal varietat de re-invencions, incloent la música clàssica, la chanson francesa, el jazz, el girl pop, el rock, el reggae, la música disco i el rap, que va fer que David Bowie semblés estancat, demostrant tenir un coneixement profund i sentir un gran respecte per la tradició al mateix temps que li feia una botifarra i se servia de tots aquells gèneres musicals per reestructurar-la en quelcom totalment únic.
Sylvie Simmons Serge Gainsbourg: la biografia


Finalment m'he decidit a fer-ho des d'una de les sèries clàssiques del bloc: la discoteca d'Ampli, dedicant un post a una de les seves obres més rellevants i influents. Senyores i senyors, amb tots vostés la ...


histoire de melody nelson

(Philips, 1971)

... una composició que guanya en valor a mida que va passant el temps i que sona molt millor en vinil que en qualsevol altre suport (recomanació especial Fonti), un disc fascinant, un treball artístic que mereix una digna atenció.

Histoire de Melody Nelson és un àlbum conceptual d'una bellesa estranya i melancòlica que narra la història d'amor entre un francès d'edat madura i una anglesa menor d'edat. La música del disc sona com si una gramola de finals dels 60 aterrés damunt una orquestra i servís d'acompanyament a una lectura de Coleridge. Notes d'una guitarra elèctrica en staccato , sons d'orgue, un conjunt de rock gairebé psicodèlic, un cor de setanta components i un baix elèctric omnipresent amb un so marcat, elàstic i carregat de fatalitat, tot ell ressona al llarg d'un àlbum de set cançons i vint-i-vuit minuts de durada com si fossin rodes d'un cotxarro antic que propulsen la història cap a la seva fatídica conclusió.
Enganxat al micròfon Serge relata entre dents la seva història de sexe, estètica, mort, obsessió i ideal de puresa impossible amb una veu embruixada i inexpressiva, com un antic mariner francès que sent la necessitat de recolzar-se a una altra barra de bar i contar la història una vegada més a un nou desconegut que l'escolta indiferent.
  1. Melody (Gainsbourg) – 7'33"
  2. Ballade de Melody Nelson (Gainsbourg, Vannier) – 2'00"
  3. Valse de Melody (Gainsbourg) – 1'32"
  4. Ah ! Melody (Gainsbourg) – 1'46"
  5. L'Hôtel particulier (Gainsbourg) – 4'08"
  6. En Melody (Gainsbourg, Vannier) – 3'27"
  7. Cargo culte (Gainsbourg) – 7'40"
Gainsbourg va escriure la música amb la col·laboració del compositor i arranjador Jean-Claude Vannier, qui també va fer de productor, i es va enregistrar a Paris i a Londres entre el maig del 1970 i el febrer del 1971. Aquests són els músics que hi intervenen, malgrat no figurar en els crèdits del disc:
  • Herbie Flowers : baix elèctric
  • Alan Parker : guitarra elèctrica
  • Dougie Wright : bateria
  • Alan Hawkshaw : teclats
  • Jane Birkin : veus (i model de la coberta del disc)
Poc després de la publicació de l'enregistrament, el director Jean-Christophe Averty va posar en imatges l'àlbum sencer realitzant un film amb el mateix nom on Serge i Jane interpreten les escenes del disc damunt decorats d'estudi, pintures i grafismes psicodèlics. Aquí el teniu:




En el tema que obre el disc, Melody, Serge va al volant del seu Rolls Royce de 1910 quan de sobte s'en adona que l'esperit de l'èxtasi, en un sentit tan literal com figurat, l'ha dut a un indret apartat i perillós d'un suburbi de Paris. Perd el control, tant del cotxe com de sí mateix, i s'estavella contra una noia en bicicleta, a la que veu caure a l'asfalt com a una nina, amb les faldilles volant damunt el seu cap que deixen veure les seves innocents calcetes blanques. La jove, una noia anglesa de tot just quinze anys es diu Melody i és pel-roja, el color natural del seu cabell, afegeix Serge amb una barreja de patetisme i remordiment ...


Les ailes de la Rolls effleuraient des pylônes
Quand m'étant malgrè moi égaré
Nous arrivâmes ma Rolls et moi dans une zone
Dangereuse, un endroit isolé
Là-bas, sur le capot de cette Silver Ghost
De dix-neuf cent dix s'avance en éclaireur
La Vénus d'argent du radiateur
Dont les voiles légers volent aux avant-postes
Hautaine, dédaigneuse, tandis que hurle le poste
De radio couvrant le silence du moteur
Elle fixe l'horizon et l'esprit ailleurs
Semble tout ignorer des trottoirs que j'accoste
Ruelles, culs-de-sac aux stationnements
Interdits par la loi, le coeur indifférent
Elle tient le mors de mes vingt-six chevaux-vapeurs
Prince des ténèbres, archange maudit,
Amazone modern' style que le sculpteur,
En anglais, surnomma Spirit of Ecstasy
Ainsi je déconnais avant que je ne perde
Le contrôle de la Rolls. J'avançais lentement
Ma voiture dériva et un heurt violent
Me tira soudain de ma rêverie. Merde!
J'aperçus une roue de vélo à l'avant,
Qui continuait de rouler en roue libre,
Et comme une poupée qui perdait l'équilibre
La jupe retroussée sur ses pantalons blancs
"Tu t'appelles comment ?
- Melody
- Melody comment ?
- Melody Nelson."
Melody Nelson a des cheveux rouges
Et c'est leur couleur naturelle.

En l'ambient es mastega el perill i el sexe. Abans però, la música llisca cap a una càndida Ballade de Melody Nelson acústica mentre el conductor esbrina més coses sobre la delicieuse enfant.


Ca c'est l'histoire
De Melody Nelson
Qu'à part moi-même personne
N'a jamais pris dans ses bras
Ca vous étonne
Mais c'est comme ça
Elle avait de l'amour
Pauvre Melody Nelson
Ouais, elle en avait des tonnes
Mais ses jours étaient comptés
Quatorze automnes
Et quinze étés
Un petit animal
Que cette Melody Nelson
Une adorable garçonne
Et si délicieuse enfant
Que je n'ai con-
Nue qu'un instant.
Oh! Ma Melody
Ma Melody Nelson
Aimable petite conne
Tu étais la condition
Sine qua non
De ma raison

No és fins després de l'exhuberant Valse de Melody, amb un aire romàntic d'antany


Le soleil est rare
Et le bonheur aussi
L'amour s'égare
Au long de la vie
Le soleil est rare
Et le bonheur aussi
Mais tout bouge
Au bras de Melody
Les murs d'enceinte
Du labyrinthe
S'entrouvent sur
L'infini


i la declaració d'amor carregada de trompetes de
Ah! Melody quan Serge ens porta a l'elegant L'hôtel particulier, un d'aquests llocs on es lloguen habitacions per hores, i on, a través de la imatge que reflexa el mirall situat damunt el llit rococó, el veiem desflorar la jove.


Au cinquante-six, sept, huit, peu importe
De la rue X, si vous frappez à la porte
D'abord un coup, puis trois autres, on vous laisse entrer
Seul et parfois même accompagné.
Une servante, sans vous dire un mot, vous précède
Des escaliers, dess couloirs sans fin se succèdent
Décorés de bronzes baroques, d'anges dorés,
D'aphrodites et de Salomés.
S'il est libre, dites que vous voulez le quarante-quatre
C'est la chambre qu'ils appellent ici de Cléopâtre
Dont les colonnes du lit de style rococo
Sont des nègres portant des flambeaux.
Entre ces esclaves nus taillés dans l'ébène
Qui seront les témoins muets de cette scène
Tandis que là-haut un miroir nous réfléchit,
Lentement j'enlace Melody.


Però la jove sent nostàlgia i torna a Anglaterra volant, un acte que porta al seu desesperat amant a invocar el poc conegut Cargo culte, (segons S.G., un culte procedent de les tribus de Nova Guinea quan van veure avions volant damunt seu per primera vegada) per tal que l'avió i la seva preuada càrrega tornin a ell. L'avió, però, s'acaba estavellant i l'home madur, desfet i turmentat, es troba cara a cara amb la seva pròpia soledat, i amb res a perdre ni un Déu en qui creure. Els arranjaments de Jean-Claude Vannier del final posen els péls de punta. Però la tragèdia era inevitable. Una vegada perduda la virginitat, la noia pel-roja havia de morir per tal que l'ideal de bellesa, joventut i puresa pervivís en la imaginació de l'home. Apart d'això, es tractava d'una història d'amor en tota regla i, segons Serge, com totes les històries d'amor, acaba malament.


Je sais moi des sorciers qui invoquent les jets
Dans la jungle de Nouvelle-Guinée
Ils scrutent le zénith convoitant les guinées
Que leur rapporterait le pillage du fret
Sur la mer de corail au passage de cet
Appareil ces créatures non dénuées
De raison ces papous attendent des nuées
L'avarie du Viscount et celle du Comet
Et comme leur totem n'a jamais pu abattre
A leurs pieds ni Boeing ni même D.C. quatre
Ils rêvent de hijacks et d'accidents d'oiseaux
Ces naufrageurs naïfs armés de sarbacanes
Qui sacrifient ainsi au culte du cargo
En soufflant vers l'azur et les aéroplanes.
Où es-tu Melody et ton corps disloqué
Hante-t-il l'archipel que peuplent les sirènes
Ou bien accrochés au cargo dont la sirène
D'alarme s'est tue, es-tu restée
Au hasard des courants as-tu déjà touché
Ces lumineux coraux des côtes guinéennes
Où s'agitent en vain ces sorciers indigènes
Qui espèrent encore des avions brisés
N'ayant plus rien à perdre ni Dieu en qui croire
Afin qu'ils me rendent mes amours dérisoires
Moi, comme eux, j'ai prié les cargos de la nuit
Et je garde cette espérance d'un désastre
Aérien qui me raménerait Melody
Mineure détournée de l'attraction des astres.
"Tu t'appelles comment?
- Melody
- Melody comment?
- Melody Nelson."




Article sobre Histoire de Melody Nelson a la Wikipèdia (en francès)
Article sobre Histoire de Melody Nelson a la revista digital Pitchfork (en anglès)
Article que analitza en profunditat l'univers artístic de Gainsbourg la influència de Histoire de Melody Nelson a la revista digital Dogmatika (en anglès)
La version longue officieuse de l'Histoire de Melody Nelson (avec des textes partiels des chansons inédites)

.

dimecres, 17 de març del 2010

Renovar-se o morir: canvis en la difusió musical a la biblioteca Fort Pienc

Comencem una nova dècada i els musictecaris de Fort Pienc no volem estancar-nos. De moment hem decidit donar un nou aire a la guia de Recomanats que venim fent des de fa un parell d’anys. Us recordem que es tracta d’una guia que acompanya les novetats musicals i que inclou una dotzena de ressenyes d’opinió sobre discos triats d’entre les darreres adquisicions.

Formalment, canvia el seu disseny i la llargària dels textos, es destaca un disc en portada i es reserva un espai fix per a DVD musical. Conceptualment, els Recomanats es desvinculen d’una exposició de novetats concreta i passen a ser un butlletí trimestral, de manera que poden incloure ressenyes de qualsevol de les adquisicions musicals d’aquell trimestre. A més, l’elaboració dels textos està oberta a qualsevol membre de l'equip de la biblioteca que tingui inquietuds musicals i hi vulgui participar. Aquí us mostrem el número d'aquest mes de març.




A banda d’això, continuem amb altres projectes com En Concert, una selecció personal dels grups que visiten la nostra ciutat cada mes, i planegem diverses exposicions temàtiques, la més immediata de jazz, blues i soul, amb un bon grapat d’adquisicions que ha fet darrerament la biblioteca.

Aprofitem també per mostrar-vos els resultats de les votacions que fem cada any amb la col·laboració dels nostres usuaris, per escollir els millors discos i concerts. Malgrat que hi ha un llistat de preseleccionats per votar, els resultats sempre acaben sorprenent-nos.



Salut i bona difusió musical a les biblioteques públiques!
.

diumenge, 14 de març del 2010

El vídeo del diumenge: My favorite things


És l'últim diumenge d'hivern. La muntanya veïna recupera la realitat perduda durant la nit. Ja s'ha fos tota la neu, que serà humitat a les seves entranyes. Recordes aquella estrofa d'una deliciosa cançó infantil, que sembla escrita aquesta precisa setmana.



Girls in white dresses with blue satin sashes
Snowflakes that stay on my nose and eyelashes
Silver white winter that melts into spring
These are a few of my favorite things


O sigui:

Noies amb vestits blancs i cintes blaves de setí,
flocs de neu que es queden al meu nas i a les pestanyes,
hiverns platejats que es fonen en la primavera.
Aquestes són algunes de les meves coses favorites.


La sinapsi i youtube fan la resta. Pots convocar als morts a la teva pantalla, ara i aquí, amb l'estrambòtic poder d'un click. Sigui. El ritual és breu: només cal escriure el nom triat i "my favorite things" i compareixen els quatre. Jimmy Garrison. Elvin Jones. McCoy Tyner. I ell, amb 39 anys. El segon perseguidor. 14 hores diaries de recerca. 41 anys de vida.

Allà va. Els ulls tancats amb una pressió inquietant, commovedora. L'aparent incapacitat de les cames per sostenir l'atlant. El fum que surt dels cossos, estranya aura tèrmica. Les infinites variacions de la possessió musical que es disparen pels altaveus contemporanis. Cal pujar el so al màxim per arribar a Bèlgica, a l'any 1965. El temps com una serp encantada a mans d'un saxofonista que intenta cartografiar els seus límits. Els últims 20 segons t'agafen ja sense alè i són els més esfereïdors: la multitud, enorme, que escolta i que ovaciona. L'escena és d'una raresa total, ahistòrica. I ell, aliè, encara en trance, girant la seva insondable corpulència. Aquesta esquena més enllà de l'anatomia.




Ja només queda esperar una nova primavera i passar la resta del diumenge entre llistes de coses que alegren la vida i vestits blancs i aquests versos de Pepo.

BUSCANDO LAS ESQUINAS

Cuando se apagan las luces
y el silencio se vuelve un lugar
tan absolutamente ajeno
y creemos que todo lo pasado era
nada más que necesario
para llegar a este momento
nos preguntamos si alguna vez
hubo un día,
un día entero y terminado,
un día al borde del olvido,
vacío de la íntima alegría
de ser el portador del secreto
de unos pocos compases perdidos,
de unas notas, aire apenas,
del aliento de un hombre
que se llamó John Coltrane.

dimarts, 9 de març del 2010

Playlist - Live! - Guille Milkyway

Benvolguts musictecaris del món,

la Biblioteca Vapor Vell us recorda que aquest divendres torna el Playlist-Live! (el fill del Music Spy Club). Ja sabeu: és un playlist en directe, un espai de descoberta musical que captura allò que ha influït a l'obra artística dels músics convidats.

Aquest divendres, 12 de de març la sessió serà a càrrec de Guille Milkyway.


Milkyway és un compositor, cantant i productor musical. És l'artífex de La Casa Azul, un dels grups més eufòrics i inspirats del panorama pop espanyol, conegut fins i tot al Japó i Corea del Sud. És també un DJ habitual a clubs de Barcelona, així com productor i compositor per altres artistes principalment del segell Elefant Records. Acaba de rebre un Goya a la millor cançó per cinema. Està enregistrant, ara, el nou disc de La Casa Azul.

La seva predilecció per la música pop oriental fan que les seves influències tinguin arrels poc comunes.
Milkyway és un playlist ambulant.

Milkyway punxarà i comentarà 10 peces que han estat claus en la seva estètica musical. Sense límits temporals, sense circumscripcions de gènere, sense manies estilístiques. 10 temes que ajuden a entendre arrels, orígens, influències, nexes... Ràdio presencial, imprevisible, orgànica.

El flyer que s'ha editat està aquí.



Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h. Tenen lloc a la Biblioteca Vapor Vell (pstge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants). 93 409 72 31 - b.barcelona.vv@diba.cat

Mentrestant... revolució!



------------------
Novament, entre l'optimisme vital de La Casa Azul es va sentir l'enigmàtica veu del Doktor que viu a la dreta d'aquest bloc dient: "Altaveus per l'alegria. Lupa pels caps brillants." El seu mutisme posterior no dissimulava la sentència.
------------------

P.D. : Per als qui us pregunteu perquè no s'ha publicat la selecció del Pau Riba... És lamentable, però no es va presentar. Les orenetes ja fan nius a tot arreu.

.

dilluns, 8 de març del 2010

La Discoteca d'AMPLI, L: MC5

Després del fantàstic article d'en Fonti comencem la setmana amb un altre plat fort. Arribem a la 49a edició de la Discoteca amb un disc ben especial dels MC5, el seu llegendari directe Kick out the jams que, com un avió supersònic, va trencar la barrera del so.

Precursors i molt influents malgrat el típic oblit que acostumem a dispensar a les autèntiques grans bandes, la convulsa i relativament curta carrera dels de Detroit és un retrat d'una època en què el somni hippie començava a decaure tan ràpidament com s'havia enlairat. Detroit, per cert, grans cotxes, grans músics i grans bandes. Punt neuràlgic.

MC5 eren hippies i punks alhora que adoraven Sun Ra (el músic), una combinació que aleshores era del tot natural però que molt pocs anys més tard esdevindria un còctel d'elements aparentment contraposats. Així com avui assistim a un aiguabarreig cada cop més grotesc de subcultures i subestètiques, a finals dels 60 això encara era possible sense la intervenció dels departaments de màrqueting de marques de roba, xiclets light o mòbils high-tech per a neomutants.

A més, MC5 feien una clara i -no sabrem mai fins a quin punt- autèntica aposta antisistema amb les seves proclames radicals i revolucionàries, comandades pel seu mànager John Sinclair, ideòleg/poeta/líder/alma mater, personatge en definitiva que movia al seu aire -per bé o per mal- els fils dins el grup.

Aquestes paraules del crític Mark Deming ens serveixen per arribar a l'autèntica essència d'aquest clàssic: "is one of the most powerfully energetic live albums ever made... this is an album that refuses to be played quietly."

Comprovat: prepareu-vos, apugeu el volum i a ballar!




dijous, 4 de març del 2010

La biblioteca pública avui : nous serveis, noves competències


El sentit i raó de ser del col·lectiu musictecari AMPLI és el treball cooperatiu: compartir la informació, els recursos, la reflexió i l'experiència professional i personal en tot el que té a veure amb la música i el seu paper dins la biblioteca pública. Els lectors d'aquest bloc han tingut moltes oportunitats d'ampliar els seus coneixements amb la difusió dels treballs cooperatius de l'associació de bibliotecaris musicals francesos, l'ACIM, gràcies a que en el seu portal web es publiquen periòdicament tota mena d'articles que ens ajuden a millorar professionalment. Salvant les enormes distàncies en tots els sentits, el blog AMPLI vol assumir aquesta funció en l'àmbit de les biblioteques catalanes, posant de manifest la importància d'un servei públic musical -integral- des de la biblioteca pública, així com la importància i el sentit d'un perfil professional especialitzat dins els nostres equipaments: el bibliotecari musical, el musictecari; un perfil nascut i àmpliament reconegut a França i que, a casa nostra, no havia existit fins ara malgrat que fa més de 20 anys que els CDs són una part important de les col·leccions de les biblioteques ... un fet que es pot llegir fredament de diverses maneres, una d'elles és la de considerar al bibliotecari un simple dispensador de CDs del qual no s'espera cap coneixement musical específic per assessorar als usuaris de la biblioteca.

L'article que us presentem avui, però, depassa l'àmbit estrictament musical i s'emmarca dins un moment de la biblioteca pública en el qual no només el CD està en "crisi" [crisis? what crisis? ... crisi de préstec, si, però ... es publiquen molts més CDs que mai en la història! ... no hem de considerar aquest fet?, tan senzilla és la resposta? : no-préstec = no-música a la biblioteca? ... ] sinó tot el model tradicional de biblioteca pública ... molt (excessivament?) basada en el préstec dels documents. Internet ha canviat el món, i molt especialment el món de les biblioteques; ... i ara que fem? un interrogant que es passeja entre tècnics i responsables de gestió de les biblioteques d'arreu ...

Veiem algunes pistes del debat de moda en l'extens i condimentat informe de la Jornada d'actualitat de la delegació regional Provence-Alpes-Côte d'Azur del CNFPT (Centre Nationale de la Fonction Publique Territoriale) celebrada el 27 de novembre del 2009 a La Garde (Var) , redactat per Jean Palomba, responsable de l'àrea multimèdia de la Médiathèque d'Arles, a la Provença i publicat el 15 de desembre del 2009 a l'esmentat portal de l'ACIM.
Vincent Van Gogh - Cafè a Arles


La biblioteca pública avui : nous serveis, noves competències

Objectius : aprehendre les evolucions recents més notables del context en el qual s'exerceix l'ofici de bibliotecari. Mesurar la necessitat de definir i establir noves pràctiques professionals. Enriquir la reflexió pel que fa a experiències significatives realitzades a França i a l'estranger.

Programa : LA BIBLIOTECA PÚBLICA AVUI : UN NOU MEDI AMBIENT (polític i administratiu, social, social i cultural, tecnològic) / LA BIBLIOTECA PÚBLICA avui : UN NOU MODEL ? (lloc de cultura, de lleure, d'informació, de formació. Però també... de trobada, de sociabilitat, de plaer. Espais, servei, col·leccions, mutualisation i col·laboracions, «disseminació».

Per : Catherine Clément, directora del desenvolupament cultural de la ciutat d'Argenteuil i Aline Girard, directora departament de la cooperació - BNF

A continuació, taula rodona sobre LA BIBLIOTECA PÚBLICA avui : UN NOU OFICI EXERCIT PER UN NOU PROFESSIONAL, amb :

Els interventors precedents així com Matthieu Rochelle, director de la BDP dels BDR, Sophie Perrusson, directora de la biblioteca de Levallois, José Cucurullo, director de les mediateques de Cannes.

Breu introducció de Jenny Rigaud de l'Escola Nacional d'Aplicació dels Marcs Territorials de Nancy on presenta tot un programa de formació sobre les mutacions i les apostes emergents.


1/ La intervenció de la primera part :

Objectiu : provocar preguntes, reflexions.

A/ TENDÈNCIA I EVOLUCIÓ de la concepció, el lloc i les missions de la biblioteca.

Posada en perspectiva de la biblioteca com una eina. 1976 : creació de la DLL, direcció del llibre i de la lectura. (Lligament de les biblioteques al ministeri de cultura. Passen del camp educatiu al el camp cultural.) Missions : formació, informació, educació, lleure.

Política de lectura pública, què és ?
Una política per a «un servei públic de lectura» de la mediateca. Promoció del desenvolupament de la recerca. Però només incumbeix a la biblioteca? Una política de lectura, no és massa restrictiu? Avui, la biblioteca és a la cruïlla d'un conjunt de polítiques d'inserció, d'educació, de formació, socials ... es tracta de redefinir el camp polític d'intervenció de la biblioteca. Sortir de la política cultural per anar cap a la social.

2002 : ¾ dels municipis de França s'organitzen en mancomunitat. 45 milions d'habitants estan repartits en territoris intermunicipals. Aquestes mancomunitats hereten la competència de «cultura». I el 45% de la despesa de la mancomunitat concerneix la lectura pública. (cf Emmanuel Néguier, síntesi sobre «problemàtica de la mancomunió»). Els impactes vinculats a aquest canvi són nombrosos, ja que el territori es mou. També el públic. Es passa de la ciutat a l'aglomeració.

Dificultat d'aprehendre els usuaris en aquest context (fora del taulell de préstec). No se'n té més que una visió restrictiva. A penes el 30% de la població està inscrita a la biblioteca. Visió restrictiva del públic. L'aposta d'aquesta conseqüència : adreçar-se a tots aquests públics de l'aglomeració desconeguts fins ara.


La pregunta de la definició dels públics i dels territoris. La lògica de la competència.

El servei públic s'efectuarà, per tant, en un medi ambient cada vegada més competitiu.

La competència externa :
Grans superfícies, especialitzades o no, (FNAC, Leclerc...); venda en línia (1er mode d'accés als béns culturals); descàrrega a internet. Accés als béns + trobades a esdeveniments (ex. : FNAC havent habilitat en els seus espais, racons de lectura gratuïta). És sempre més fàcil, segons els ponents, empènyer la porta del Leclerc que la de la mediateca.

La competència interna (cf enquesta del CREDOC) : millora dels espais i dels serveis realitzats per les biblioteques universitàries i els CDI (centres de documentació i informació) . Els usuaris entre 20-24 anys deserten de les BM (biblioteques municipals) preferint les BU (biblioteques universitàries). Manca de xarxa de les BM. A més, les BM competeixen entre elles (centre / perifèria). Les BMVR noves comporten una caiguda en les visites a les altres biblioteques.

Efecte pervers :
Competència + situació financera incòmoda, endeutament, alça de la fiscalitat local (+9% a Argenteuil).

Resultat: els [regidors] electes miren més que mai la manera com s'han de gastar els diners públics ja que hi ha un gran impacte de la massa salarial sobre els pressuposts (ex. : constitueix 70% del pressupost de funcionament d'Argenteuil).

Ambient: retre comptes. Qui fa què ? Per què tants agents a les biblioteques ?

Restricció: posada en comú dels recursos i dels mitjans, incloent-hi recursos humans. D'aquí l'interès financer estratègic que representa la mancomunitat.

Avaluació: és l'exigència actual. Com definir una política, una estratègia d'avaluació de les biblioteques ? Què s'avalua: l'eficàcia, l'eficiència, la relació entre els mitjans i els resultats ?

Comprovació: Manca de formació i sensibilització dels bibliotecaris en aquestes qüestions. No ocupar-se'n significa deixar els electes avaluar per ells mateixos!

Un exemple de canvi en les paraules i nocions :
Avui, es passa del «servei públic» al « servei al públic» = servei encarregat de respondre a la demanda. [Afegiria, jo, Jean Palomba : respondre a la demanda individual o col·lectiva?, es tracta de respondre al consum frenètic que necessita el sistema econòmic, o de respondre a les necessitats del públic culturalment i socialment insolvent?]


Algunes grans tendències :
Noves mobilitats / noves temporalitats
Quins nous comportaments dels individus ?
Nous territoris, nous ritmes...

Abans: es naixia i es creixia al mateix poble. Avui : desplaçaments permanents (treball / hàbitat). Hi ha una nova responsabilitat dels territoris pels habitants.

Com estar a la cruïlla de trajectòries? Una visibilitat de la mediateca prop dels transports en comú ? Aparcaments en les immediacions properes ?...

De-sincronització dels ritmes : la ciutat 24 h sobre 24 ; obertura el diumenge.
Ja no és possible no interrogar-se sobre l'adequació de la biblioteca al territori en el qual es troba situada (cf obertura entre 12 i 14 h... etc.)

Comunitarització / lògica d'individualització
A França, preval una lògica de transcendència de les característiques individuals, al contrari de la lògica anglosaxona que identifica comunitats lingüístiques, culturals...
No obstant, avui es nota una influència d'aquests estils de vida a l'anglosaxona, una exigència dels públics. Aquesta lògica d'individualització és afavorida per les xarxes digitals (cf Twitter...). Cadascun defineix els seus criteris de pertinença, una tendència que s'accentua.

Les pràctiques culturals (cf Olivier Donat : «Les pràctiques culturals en el moment d'Internet»)
Llibre i lectors : el declivi es confirma.

Diversificació de les formes de lectura.
Es llegeix menys i es llegeix menys de manera continuada. Lectura discontínua de la premsa, de les revistes, d'Internet. Tanmateix, si es té en compte aquest canvi en les pràctiques de lectura, és notable una regressió del nombre dels no lectors.
Ara bé, com a bibliotecaris que som, sabem que els lectors són sempre cultivats del llibre (de ficció, dels documentals), i no picotejadors multimèdia. La prova: en els anys 80, la mediateca era un producte de crida per al llibre. Una altra prova : els criteris d'avaluació de la biblioteca. S'hi compta els lectors de ficció, mentre que són cada vegada menys nombrosos.
Tenim equipaments que continuen estant basats en una cultura legítima. Ara bé, aquesta cultura legítima minva amb els joves.

Eclecticisme cultural i diversificació de les pràctiques en un mateix individu (ex. : un thésard (estudiant elaborant una tesi doctoral, pot ser un fanàtic dels videojocs).
Dificultat d'identificar les necessitats d'aquests públics per facetes. Tanmateix, aquest eclecticisme és més desenvolupat en els rics. Els pobres continuen estant més «tancats» en les seves pràctiques. (Pobres pobres). Aquesta tendència eclèctica és reforçada pels nous recursos digitals i per la privatització que suposen.

La privatització de les pràctiques
Dificultat d'aprehendre aquestes pràctiques. No es pot basar només en «el que es declara».

Desenvolupament de les «cultures nòmades».
Ex. : l'iPhone. Lògica d'integració. Un sol aparell portàtil per a tot. Desenvolupament d'una cultura nòmada. La de la llibertat i de la immediatesa (aha). L'accés allà, ara i de seguida . Cultura del zàping. Reforç de la individualització i de l'atomització de les pràctiques culturals. Tot és a petició. D'aquí una oferta adaptada que proposa «on es vol, quan es vol».
Exigència que transforma l'usuari dels serveis públics en consumidor.

Ara bé, la biblioteca francesa és un arquetipus del servei públic. L'usuari és empès cap a l'altre costat del taulell de préstec. Avui : lògica de co-construcció. Fer fer al consumidor el que el servei li proposava (Ex. : incitar-lo a autoatracar-se per després autovilipendiar-se perquè s'autoeduqui o s autocastigui, però sobretot fer-ho de manera que tingui la sensació gaudir sempre).
D'aquí la necessitat d'adaptar els horaris al públic. La nostra oferta a la seva demanda.

L'antic model és en retrocés
1972: oferir a tot ciutadà un servei públic responent a les necessitats del públic. Però l'ambigüitat residia en el fet que la biblioteca no s'havia d'acontentar de respondre a una demanda... Avui: pregunta de la satisfacció dels usuaris. A connectar a la pregunta dels criteris d'avaluació dels serveis públics i mitjans requerits per portar-los a terme.
Avui, pregunta fonamental : els usuaris al cor de l'estratègia de les biblioteques.

Els aspectes tecnològics
Internet ; web ; xarxes.
Noves eines professionals per a les biblioteques. (SIGB, portals, ... la reserva en línia dels documents hauria de ser el mínim).
Automatització, RFID, prestatgeries intel·ligents, programaris lliures...

Internet
Reconsideració del futur de les biblioteques i dels bibliotecaris? (cf enquesta del CREDOC : la 1a eina de recerca avui, és Internet).
A dia d'avui, una dificultat major: la confusió que regna entre la informació, el coneixement i el saber.

El bibliotecari pot jugar un paper en terme d'accés al coneixement, desenvolupant una lògica d'acompanyament.

Caducitat dels «encapçalaments de matèries»
Abans, per al bibliotecari existien tantes claus d'accés com calia crear. Avui, hi ha altres lògiques tals com els tags, l'hipertext ... quina és la lògica de la paraula-matèria en aquest context?

La web 2.0 (l'especialista contra els generalistes ?)
Desenvolupar lògiques col·laboratives amb els blocs, els wiki, etc., que competeixen amb les capacitats dels bibliotecaris per validar informacions. De la mateixa manera que el bibliotecari es defineix com un generalista del coneixement, per oposició als especialistes. Mentre que podria ser que en el futur se li demani justament especialitzar-se en un àmbit.

Desmaterialització dels suports / L'edat de l'accés
L'edat de l'accés = «a tot arreu, en tot moment». L'accés ha reemplaçat a l'adquisició d'un bé. És l'era del neocapitalisme al si del qual l'accés a un bé és torna de pagament o no. (Ex. : el V O D.). El que importa per al públic, és la facilitat d'accés a qualsevol lloc i en tot moment (altre ex. : la connexió Wifi). Tal desig d'ubiqüitat interroga la biblioteca.
Ara bé, la biblioteca viu en una lògica de gestió d'estoc (!), de col·leccions físiques. Però avui, el que cal administrar, són els accessos. S'és en una gestió de la fluïdesa. (cf D. Lahary : pas a una era de l'abundància).
Amb el desenvolupament de les mediateques, s'ha assistit a una alça de la democratització que apuntava a donar accés a béns culturals. L'accés a la discoteca i a la videoteca llavors no tenia competència. Avui, la pregunta de la democratització de l'accés als documents s'ha desplaçat cap a la de la descàrrega legal o no. (Ja assistim a una accessibilitat total de les pel·lícules i de la música, i aviat dels llibres, amb els e-books.)
El mite de la mediateca s'esfondra poc a poc. (A Argenteuil, es comprova una baixada del 10% anual dels préstecs de discos).

Un estudi : «Google Génération»
(= els nens nascuts després de 1993).
El que aquesta generació utilitza més no és un catàleg de biblioteca en línia, sinó un motor de recerca.
L'aposta per a l'escola de la república i les biblioteques públiques resideix en la seva capacitat per administrar l'accés a la informació, ja que continua passant que els que tenen la major capacitat per fer-ho són els individus que han freqüentat una biblioteca.

Un altre estudi : «La generació C»
(=la dels adolescents d'avui. Els seus majors : la «generació Y» = els trentenaires individualistes). 3 verbs per a la generació C : «Crear, comunicar, col·laborar».


B/ NOUS SERVEIS / NOVES ATRIBUCIONS

Una Volta al Món de les Biblioteques [extraordinàries]

NB: com es veurà, les biblioteques en qüestió són del model anglosaxó o de l'Europa del Nord.

Els espais
Posicionar d'una altra manera la biblioteca en la societat.
Una biblioteca enfocada al públic i les seves necessitats.
- Evolució dels espais, dels horaris. Diferència de l'activitat professional i urbana cap al vespre.
Obertura dels «laboratoris del temps». Nova utilització del temps social i col·lectiu.
(Ex. : Biblioteques del nord. A Amsterdam, 84 hores d''obertura.)
Avui, la biblioteca autoritza coses que abans prohibia : parlar, discutir, menjar, beure, jugar.
Un ambient de qualitat : comoditat, estètica, originalitat... molts avantatges per distingir les biblioteques en un medi competitiu.
Que la biblioteca sigui un 3r lloc entre la casa i el treball (o l'escola), una referència important entre vida social, professional i privada.

L'exemple de la Biblioteca Pública de Rotterdam (Holanda)
Els països Baixos són el paradigma de les biblioteques avui.
Varietat de disposicions interiors.
Oferir als públics conjunts espacials que els convenen. Comoditat dels seients i de la decoració.
Flexibilitat : prestatgeries sobre rodetes.
Lloc de vida : integració d'un teatre. Un espai «restauració».
Desmaterialització de la música (mostres de 30 segons: http://www.muziekweb.nl/)
Invitació a artistes per renovar la «imatge» del lloc i les obres exposades.
Un espai per «conferències».
El «Rotterdam pass» : un passi que s'obté a la biblioteca per a tothom que vulgui reservar places per a espectacles o altres esdeveniments.
Jocs d'escacs (gegants o tamany normal) en espais reservats a aquest efecte.
«Festa dels lectors» : la biblioteca esdevé una boîte de nit, on es troben autors i on es balla.
Fer lúdica la biblioteca.

L'exemple de la biblioteca de Seattle (Estats Units)
Tan immens com el de Rotterdam.
Grans pressuposts.
Gran cura aportada a l'estètica i a la comoditat.
Prestatgeries baixes. Circulació evident. Escales mecàniques grogues fluo. -Omnipresència d'obres d'art.
Starbucks Coffee.

L'exemple de la biblioteca d'Hèlsinki (Finlàndia)
La xarxa d'Hèlsinki recicla les seves biblioteques en funció de les expectatives del públic.
Concepte actual : sales equipades per als grups de música, estudis de gravació...
Una biblioteca « so / música / viatge / imatge».
Espais per als «debats» i la « restauració ».

L'exemple de la biblioteca de Delft (Holanda)
El seu director ve de la TV. Té un concepte «mitjans de comunicació».
La biblioteca com un lloc de plaer. (Contràriament a nosaltres, bibliotecaris de França, on som considerats com gent de deure).
Juxtaposició de conjunts transparents (vidres).
Flexibilitat dels mobiliaris i dels espais. S'ha convingut poder posar-se més o menys per tot arreu amb el propi mac o pc. Presència de wifi. -Prestatgeries amb rodetes. Ergonomia. Gran visibilitat de les col·leccions.
Ludoteca per a infants.
Videojocs en accés lliure.
Espais caracteritzats : «Novel·les rosa»...
Espai «fotocòpies».
Usabilitat: habilitació de zones de distensió de tota mena (del petit bar al gran restaurant) enmig dels espais de lectura pública. «Trendy».

L'exemple de la biblioteca de Singapur
La biblioteca ha demanat als seus «lectors joves» quin espai volien, després els ha escoltat. D'on resulta que els nens i adolescents disposen d'espais per rebolcar-se per terra, fer graffitis, posar música...
Espais modulables. Delimitació de zones a l'interior fins i tot dels espais de lectura pública. Bombolles transparents per aïllar-se... juxtaposició de sales silencioses amb sales de lleure i sales de farniente.
Un eslògan : «La mediateca de Singapur : a sexy place to be ! »

Conclusió després de l'ullada damunt aquestes biblioteques «extraordinàries» :

En aquestes biblioteques l'usuari és a casa seva. I es tracta de fer-li-ho saber.
La biblioteca és una estructura feta per als usuaris, no per als bibliotecaris.

Espais públics el més grans possible, en detriment dels espais antigament corresponents a les tasques interiors, les quals només poden que disminuir.

Utilitzar «missatges de benvinguda» a les parets i portes d'entrada de la mediateca.

Ja no es construeixen biblioteques «acabades». Han de ser adaptables i en constant evolució.
Es concep un lloc per a 10 anys màxim. És el discurs a mantenir a les tuteles que fins ara estaven en lògiques voltant els 30 anys.

El/la bibliotecària s'exposa, ja no està protegit/da pel taulell de préstec. Es busca l'accessibilitat màxima.

Autòmats per a totes les transaccions (préstec / tornada amb robots classificadors, consulta de compte, inscripció, pagament automatitzats). Ja no es consagra temps de «recurs humà» a tasques repetitives sense valor afegit. Els bibliotecaris formen els usuaris a la utilització d'aquests autòmats, els quals són igualment guarnits de modes d'ús evidents (cf RFID).
Presència de capses de llibres en self service... ; «Armaris intel·ligents en llibres prestables», obribles amb la targeta d'usuari. Documents inscrits automàticament al compte després de l'obertura.

La biblioteca com un lloc evident, induint pràctiques de mitjà urbà : autonomia, sense temps d'espera. Desmultiplicació dels punts d'accés.

Els serveis
(Visió de la pel·lícula promocional de la biblioteca de Brème)

a/ La biblioteca per a tots però també per a cadascun
Una biblioteca per a cada individu, fins i tot amb necessitats específiques, sigui quina sigui la seva condició, el seu recorregut professional...
Serveis a la website equivalent a una 2a biblioteca. L'usuari ha de poder fer en línia el que fa a la biblioteca.

Els «serveis multiculturals»
(esquema anglosaxó = per segment cultural).

Ex. : la biblioteca de Toronto
Pàgina d'acollida amb benvinguda en 15 llengües. Respondre a les necessitats de la població mesclada, multicultural. Ajuda a l'orientació dins la vida local ; serveis públics canadencs en la llengua practicada per l'emigrant. Proposició de col·leccions en diverses llengües. Especialització de les col·leccions per grup lingüístic corresponent a un annex. Diaris en línia per a totes les poblacions emigrants. Reserva d'ordinadors per a accés web per llengua, amb teclats adaptats, i formació per personals reclutats en funció de la seva competència lingüística. Presència d'intèrprets, de personals especialitzats. Ajuda a l'usuari per preparar el seu «examen de ciutadania» ; posada a disposició gratuïta d'equips informàtics Mac / Pc, scanners... sobre reserva ; lloguer de sales per a augment dels recursos de la biblioteca i rentabilització dels equips utilitzats ; lloguer d'espais per a exposició ; llocs web amb les ofertes i serveis destinats a tots els públics. Utilització multimedia per comunicar : so, vídeo...

Ex. : la biblioteca de New York
ajuda als deures dels nens proposada en línia (són re-dirigits cap a associacions o serveis especialitzats, dels quals s'en encarrega un servei social permetent la gratuïtat de l'accés als repetidors).

Ex. : la biblioteca de Las Vegas
Ajuda a la gent gran. Websites i serveis dedicats. Recull de la memòria organitzada per la biblioteca que posteriorment es posa en accés. Venda de productes derivats (valoració dels productes «mediateca» per a la rendibilitat).

Ex. : la biblioteca de Seattle
botiga tancada mono bloc i sobre rails, que, oberta, es reparteix en mòduls que es fan taulells i prestatgeries diferents.


Circulació dels documents
Els documents són restituïbles a qualsevol lloc de la biblioteca. Són els correus que asseguren la circulació dels documents en tota la xarxa. S'ha passat un concurs per aconseguir un cost feble i garantint una qualitat de transport màxima. Els llibres són tractats com petits paquets. Explosió del concepte de col·leccions

De-sacralització del concepte de col·lecció des del punt de vista dels bibliotecaris. Es tracta de donar el bon document al moment a l'usuari, i no pas de construir una col·lecció com un bloc. Tal concepció requereix tanmateix re-equilibraments regulars. El préstec interbibliotecari és molt sol·licitat per a usos puntuals.

Saber personalitzar el servei, la relació amb l'usuari gràcies a una escenificació del bibliotecari per ell mateix. El seu objectiu : atreure i respondre a les expectatives de l'usuari. Un avatar en línia que és un clon del bibliotecari.

Conclusió
El bibliotecari es distingeix més pel servei que per la col·lecció. Aquest s'ha d'adreçar al públic, incloent-hi a l'exterior. (Xarxes, i tot altre lloc no conforme a les seves pràctiques). Necessitat de ser proactiu i intrusiu.

Les col·leccions
L'exemple dels «llibres vius» = dels individus caracteritzats culturalment, ètnicament i socialment. El públic és convidat a «manllevar» sobre el terreny un d'aquests llibres vius per conversar amb ell. Però el mode d'accés i de conversa està molt abalisat. Aquest tipus de «lectura» es practica al nord d'Europa, al Japó i a Austràlia.

Avui, són els continguts i no els continents que compten. A partir d'aquí, els bibliotecaris són proposats sobretot com a mediadors acompanyants. És necessària una interrogació de l'ofici, ja que s'assisteix a una gran desestabilització de la professió. Tanmateix, les respostes encara no estan escrites i falta trobar-les.

Un nou model ? La posada en comú de les col·laboracions
No cal refer el que existeix ja, és a dir : la catalogació i l'equipament.

L'exemple de la NBD Biblion (Països Baixos) : societat a triple finançament : editors, estat, biblioteca. Proposa una selecció setmanal de les novetats, l'88% dels 21000 títols publicats als Països Baixos. Aquesta selecció és enviada als bibliotecaris que llavors fan la seva tria i després passaran a NBD una comanda que els haurà tornat catalogada, equipada, llesta per posar a les prestatgeries.
D'altra banda, els costos generats per NBD són el 25% inferiors al preu públic ja que existeix un acord entre els editors i NBD.

NB : integrar la massa salarial dels bibliotecaris pagats resulta més car què trucar a una societat de servei.

A França existeixen xarxes de cooperació (BPI, BNF...), però per a quan un servei nacional de preguntes / respostes en comú?

Disseminació
Anar a buscar el públic arreu on és. Anar davant d'ell.

Ex. : biblioplatges ; terminals d'accés a Internet en un cert nombre de llocs públics (ex. «els sortidors de benzina» de Rotterdam, el metro a Madrid. L'eslògan de Stokholm : «Métro+biblioteca= gran amor». Biblioteques que existeixen sobre la teulada de les estacions. La primera ha obert sense personal). Petites biblioteques de 200 m2 en centres comercials, amb llibres físics o a descarregar. Les biblioteques del metro proposen 2 serveis : el «fast food» = es retiren els llibres per mitjà d'una targeta de lector allotjat al distribuïdor; el «slow food» = es té accés a una selecció de llibres feta pels bibliotecaris presentada en « bosses temàtiques». És proposat també un espai per als nens.

Assenyalar els bibliotecaris existents en les xarxes socials (Twitter, Myspace, Facebook...) ;
Promoció de la biblioteca a Amazon.
Publicitat a la barra d'eines de Google.

«Whichbook.net» (Gran Bretanya)
Proposa una tria de llibres pel biaix d'un cursor (llibre que sigui graciós, llarg...). I la web selecciona documents corresponents al desig de l'internauta lector. Després es tracta de seleccionar la regió on es viu, de reservar i a continuació, de liurar.

«Second lif
Les biblioteques hi pul·lulen. S'hi adjunten serveis. (De quina manera utilitzar Second life en el treball quotidià del bibliotecari ?). Website com recurs.

PREGUNTES

La biblioteca virtual està més adaptada que la biblioteca física que proposem actualment? Quin és el nostre paper en aquesta biblioteca del futur?

Eslògan de la biblioteca de Stokholm : «Quan un ciutadà en moviment troba una biblioteca en moviment, tot és possible. »

La pregunta dels recursos
Com ?
Optimització dels recursos. Re-ventilació dels taulells de préstec. Augment de l'amplitud horària.
Ja que es va cap al desconegut. Com reemplaçar la taxa professional ? Pel mecenatge ? Però les biblioteques estan mal posicionades per a aquest tipus de solució.
Es tracta d'optimitzar els nostres recursos, ja que no hi ha pistes per a nous recursos.

Mostrar als regidors electes que la biblioteca vol fer més per a la col·lectivitat.
Però és difícil ja que la biblioteca està replegada, en plec respecte al discurs dels electes. Mostrar que podem ser un valor per al dinamisme i la imatge del municipi.

L'exemple de Levallois :
Aposta política de la biblioteca. Per tant: extensió dels serveis i dels finançaments.

Com trobar la recepta?
Ja que s'ha entrat en una «cultura de recaptacions» : Pel lloguer d'espais.

Gratuïtat ?
A Holanda : 25 euros la inscripció. Cosa que no suscita cap bloqueig. Les recaptacions vinculades a la inscripció representen a Rotterdam el 15% de les recaptacions.
Però a França no es té aquesta cultura. Per tant es queda en «simbologia».

La pregunta dels recursos és ineludible.
Hi ha en principi el sentit, la política, la missió, i després els mitjans.

Necessitat d'interrogar els dispositius ja creats.
Replantejament, pertinències ?
Reorganització de les biblioteques.

La pregunta de la comunicació
En aquest tour per les «biblioteques extraordinàries», com es fa la comunicació es fa per ser coneguda?
És VISIBLEMENT ineludible i reconeguda.
Ex. : lògica promocional del supermercat, i al supermercat : «Si compra tal capsa de sopa, pot tenir una idea d'acompanyament gràcies a tal llibre disponible a la biblioteca». Circulació de passis per accedir a llocs de la ciutat, des de la biblioteca.

El que cal proposar : una política global de promoció de la biblioteca.

Dues alternatives : o el bibliotecari esdevé un assalariat de la privada, utilitzat per a la seva especialització per un proveïdor important ; o treballa per revalorar serveis tals com l'acollida, la satisfacció de les necessitats de l'usuari....


2/ Taula rodona:

Els polemistes expliquen la seva experiència sobre com han traduït la seva reflexió a accions, i les dificultats trobades.

A/ Les noves exigències polítiques

(Llocs de responsabilitat i direcció)
Problemàtica de les reagrupacions, perfils i competències.

L'experiència de la mediateca de Cannes
Organitzar grans operacions sobre la ciutat, dirigides a nous públics, joves en particular.

«Gran jornada cultural de reobertura : temporada 2009-2010 » convidant els serveis municipals, associacions, teatres subvencionats per la ciutat: el conjunt del teixit cultural en una jornada a la mediateca, una antiga vil·la del s. XIX amb jardí. Sense possibilitat de construir una mediateca moderna a causa de la penúria del predial en el sud -est. Però hi ha un jardí que la mediateca lloga per recaptar ingressos.

Programació électro en una vetllada a la mediateca, esdevenint una antena de les «platges électro de Cannes».
Logística :
Establir contacte amb professionals per muntar les intervencions exteriors. Bar, sonorització, estands, 2 escenaris. El conservador ve convencer a la direcció d'assumptes culturals perquè es fes aquest acte a la mediateca. Socis: la gent de l'espectacle. Una xarxa de cinema (Cannes Cinéfil), amb experiència en operacions d'envergadura i disposant de personal vinculat a la manutenció tècnica. (Competència desconeguda de les mediateques). Per als seients, recorre a les tumbones concedides per la ciutat als administradors de platja privada, optimitzant el look de la garden party électro. Posada a disposició del públic d'un gamelan amb possibilitat d'iniciació pels artistes, i intervenció d'un grup teatral per a animació enmig la multitud del públic present. També es va proposar un racó «guarderia» per a nens. Tot durant un dia d'obertura. El personal es va dividir en dos : una part al servei del públic, una altra per a l'esdeveniment al jardí, a més a més dels «exteriors». Objectiu : tocar al públic entre 18-30 anys sota la forma d'un «ball dels lectors» com clausura de « platges électro » que atreuen cada any 15 000 persones. Programació assegurada per DJ associatius de 20h30 a 24 h. Èxit relatiu ja que el públic present al jardí de la mediateca va ser d'unes 600 persones. Relativa decepció deguda a un problema de comunicació (flyers bonics però poc llegibles). Però un guany : la gent vinguda no eren lectors habituals. Pel que fa a la seguretat, es va contactar igualment amb «serveis externs». Eco de l'operació : «Els aperitius électro» que se celebren de manera regular entre les 12 h i les 14 h a la mediateca. Missatge : fer saber que aquesta música és vàlida i té el seu lloc a la mediateca.

Quin retorn sobre la inversió ? Hi ha hagut nous inscrits? Resposta : no és el problema del conservador de Cannes. Aquesta animació, segons ell, troba la seva finalitat en ella mateixa. Animar no és inscriure gent, fins i tot si és una oportunitat per ensenyar que l'electro troba el seu lloc en els bucs de la mediateca.

NB : el llibre devé un medi com un altre, malgrat el seu posicionament dalt de la piràmide dels suports de la biblioteca.
2n NB : un producte publicitari és percebut si hi ha una necessitat. Algú que veu una publicitat sobre llibres, si no llegeix, no la retindrà. Per contra, dir a algú pel biaix d'una manifestació que l'interessa que la biblioteca existeix, això pot funcionar ...(però en aquest context, que passa amb l'avaluació de l'esdeveniment en l'aspecte dels recursos humans invertits?)

L'experiència de la mediateca de Levallois / Perret
«La meva vetllada a la mediateca», animació celebrada el dissabte a la tarda, fora de les hores d'obertura. Tema 2009 : «Paraules per mastegar». Amb espectacle teatral, tallers de cuina per a adolescents, tallers per als bebès. «Un gran moment de felicitat per al públic i els col·legues! » Però amb absència de criteris d'avaluació qualitatius i quantitatius : quants membres del personal per a quina freqüentació pública? «Levallois universalis» : conferències sobre les pistes de reflexió, les claus per actuar com ciutadans informats de cara a les mutacions actuals. Interventors : Attali, Coppens...

Canvi del perfil dels bibliotecaris a Levallois : res de reclutament extern sinó criteris de reclutament en intern : agents amb domini de la informàtica, amb un perfil d'animador. Com diu la dita = «una aportació de sang nova».

Intervenció d'una bibliotecària de la mediateca de St. Raphaël. Animació «lectures» iniciada per obrir la mediateca : lectures nòmades des de vora el mar cap a la mediateca amb parada i estació en punts estratègics de la ciutat. Lectura feta per un grup de teatre encarregat d'atraure darrere d'ella en el transcurs del seu periple un grup creixent d'oients a guiar cap a la mediateca.

L'experiència de la BDP 13
«Saber / saber fer / saber ser» : 3 competències entre les quals, Matthieu Rochelle, conservador, privilegia la 3a : el saber ser. Quan els seus agents (o els que reclutarà) fan constar una experiència professional, els demana el que han valorat en el seu treball. Ja que diu voler «sang nou», ell també, dels especialistes.
Agents especialitzats en la comunicació, la informàtica. Parla d'un «desplaçament de perfil». El seu problema : com treballar amb equips reclutats des de fa anys (que considera com «fora de joc», sense dir-ho però), tenint en compte aquest canvi de perfil, segons ell, ineludible ?
Els bibliotecaris del seu departament «col·leccions» (a aquells que, imagino, administren les col·leccions, ara s'els demana concebre i a ajudar a fer mediació. Tres tasques : adquisició, tractament intel·lectual i mediació. Lamenta que molts agents no vagin fins a la mediació. Heus aquí les seves paraules, parlant del seu servei : «Enfortir netejant i creant, formant». El seu projecte després d'haver estat contractat com director de la BDP dels BDR per , va dir, (entre altres) la seva qualitat de no-bibliotecari : reorganitzar les tasques (!), ja que s'ha trobat en presència d'un equip del qual els agents complien les mateixes tasques sense cap coneixement de l'organigrama. Ha creat un departament d'«accions culturals i usuaris» i ha iniciat una reorganització dels càrrecs perquè es realitzi un projecte d'establiment

Intervenció d'una d'encarregada de comunicació al poble de Tourette
Afirma «divertir-se» i no ser bibliotecària però en possessió d'un diplomat en turisme. Convida l'assistència de la quual forma part a plantejar-se la pregunta : «Pregunteu-vos a vosaltres mateixos : sóc bibliotecari, però a part d'això, què sé fer?... cal qüestionar-se. Quines altres coses sap fer? Faci una llista d'aquestes coses que sap fer i que li pertanyen i atribueixi'ls paraules clau. I trobarà com reposicionar-se. ! »

Intervenció de Catherine Clément :
Cal que l'equip sigui conscient de les mutacions de l'ofici. Planteja la pregunta (convida l'assistència a formular-se-la) : QUINS SÓN ELS SABERS IRREDUCTIBLES PER SER BIBLIOTECARI?
(Però obté el silenci per tota resposta).

Intervenció de Franck Queyraud (ABF, grup de treball sobre «les biblioteques híbrides»), des de l'auditori :
Parla de gestió de flux, de documents digitals a associar a les col·leccions tradicionals i es planteja la pregunta del com fer-ho viure en els municipis i altres col·lectivitats territorials. Insisteix en la problemàtica Internet que indueix una autoformació sempre repetida. Convida a anar a veure «bibliolab.fr», un tutorial d'ajuda. Veure igualment «Babelio», que és una eina molt apreciada de les petites estructures. Finalment, subratlla una de les noves tasques ineludibles del bibliotecari : la vetlla documental en una plataforma compartida pel biaix dels fluxos RSS, insistint tanmateix en el fet que això no continua sent més que una eina.

D'aquesta intervenció es diu que implica «una forta problemàtica de gestió» que convé "atrapar".

Més generalment, heus aquí el que emergeix de la discussió final procedent de la taula rodona :

El CNFPT proposa formacions d'equip compatibles amb les individuals. Objectiu : rompre l'aïllament dels individus al si dels equips.

Problema de l'amplitud horaris d'obertura reduïda per realitzar treball intern. L'automatització permetria alliberar agents per acompanyar el públic, ser més present a les prestatgeries. Caldria tendir cap a 50 h d'obertura al públic.

Quins mitjans ?
Veure les modalitats d'organització. L'exemple de la mediateca de Béziers : llibres i altres suports arriben molt equipats. Obertura el diumenge.

Disposició dels locals durant el tancament de la mediateca. Posada en comú dels equips. Però els agents municipals no són permeables a aquest gènere de mutualització. Obrir-se a les associacions, als altres serveis de la Ciutat per tenir retorns sobre la inversió.

La mancomunitat : Nou compromís ? Quina recerca de sinergia ?

BDP (Biblioteques Departamentals, equivalents a les nostres "provincials"): «Les biblioteques departamentals van ser creades per morir». Avui : aparició de la 2a generació de les BDP. Una vegada els municipis i petites aglomeracions «innervades» en la lectura pública, quines són les seves missions restants ? 1/ Integrar les formacions a la mancomunitat ; 2/ Relacions als municipis. Prospectiva de les BDP: quines noves missions per a les BDP? Reposicionament cap a plataformes de servei. Quines proposicions per a la mancomunitat? Sabent que una de les missions en caiguda de les BDP és el servei, ja que les biblioteques municipals tenen col·leccions supernumeràries ara, encara més en la mesura que no es comprova cap operació d'esporg.

Les raons de l'estancament del model francès de les mediateques :
en el moment de la seva aparició, les mediateques van ser concebudes per sostenir un desenvolupament cultural accelerat. Avui que ha tingut lloc, hi ha una avaria d'aquest model. Per regenerar-lo cal posar els territoris i els públics en el cor del desenvolupament futur de les mediateques.

Quin nou bibliotecari ?
Li seria demanat saber fer i «saber ser», ja que no pot ser inconscient de les seves noves responsabilitats.
Ja no seria un generalista, sinó que hauria d'entrar en una lògica d'especialització i dominar l'eina tecnològica per tal d'aconseguir superar-la.
Hauria de ser un propagador (cf màrketing, mediació, xarxes...)
Hauria d'estar obert a l'exterior i ser absolutament comunicatiu.
En resum, un ésser evolutiu, sense parar de qüestionar-se.

Quina nova biblioteca ?
Una biblioteca que s'exposa.
Una biblioteca dotada d'una lògica de canvi permanent.
Com ?
Actuant sobre les polítiques públiques, el diagnòstic dels territoris i dels públics.
Gestió i avaluació.
Tecnologia de la informació i de la comunicació.
Sistema d'informació professional.
Mediació, valoració i producció d'informacions.
Creació de serveis.
Cooperació.
Relacions amb el públic en i fora de la biblioteca.
Passar d'una lògica del cara a de cara a una lògica de costa a costa (supressió dels bancs de préstec, etc.)

Conclusió(ns)
Al capdavant dels equips, no reclutar més bibliotecaris sinó administratius i gestors.
Engegar projectes d'establiment i estar llest per formar-se, ja que, com per als llibreters, els professors, els periodistes... és urgent reposicionar-se per tal de poder continuar exercint l'ofici nou de bibliotec ... (però de què, en realitat?) .


Traducció i adaptació de l'article original de Jean Palomba: Josep Lluís Villanueva Fontanella


.