dissabte, 31 de gener del 2009

La Discoteca d'AMPLI XXXIII: Desechables

.
Desechables Golpe tras golpe (LP, 1984)


El temps va posant, inexorable, a tothom al seu lloc.

Cada persona te la seva percepció de les coses i els moments i, per a qui escriu, aquest grup va ser el millor exponent, de bon troç, de l'escena punk al nostre país.

El lider del grup, Miguel, va morir quan només acabava de mostrar una petita part de la seva potència creativa. Va aconseguir extreure un so completament hipnòtic i personal a la seva guitarra distorsionada, un mur d'electricitat uniforme, composat per milions de veus ardents en l'infern, una terrible sensació de caos devastador. Mínims acords, estructura de rock 'n roll primitiu, urgència.
Dei Pei, tocava un fragment de bateria, a l'estil Stray Cats, sense bombo. De fet, el so del grup prescindia del so greu. Ni bombo, ni baix. Carn crua sense greix. Mantenint el ritme com qui manté enceses al màxim les calderes d'un vaixell de vapor.
I, completant la formació, la veu de la Tere. Autèntica frontwoman com mai abans ni desprès s'ha vist en aquesta part de món. Menuda, sexy, intrigant i absolutament fascinant. Lluitant per dominar el monstre sonor dels seus col·legues, ella crida inhumana, es recargola per terra i deixa a l'audiència totalment atonyinada, com zombies que la seguirien fins l'infern.

El millor punk en directe que mai ha vist aquest musictecari que està escrivint. Així de simple.

La seva petita història, mitologia i llegenda és tan breu com creixent el seu valor en el temps.
Tres nois del barri barceloní de Montbau i el poble de Vallirana que, com altres, intentaven expressar-se a principis dels 80. Ells van escollir el llegat de l'Iggy Pop i els Cramps com a millor material per desenvolupar el seu propi missatge. Ho van fer molt bé i els que els vam escoltar i veure ho vam disfrutar com bojos juntament amb ells.

La formidable discogràfica Munster Records va editar en un CD la llegendària Maqueta, una cinta en cassette


amb la qual es van donar a conèixer juntament amb l'àlbum postum Golpe a golpe, protagonista de la discoteca d'avui.


(Munster Records, CD, 1999)


Només hi manca el EP que van enregistrar el 1983 per al segell madrileny 3Cipreses amb producció de Jaime Gonzalo i Sabino Méndez. Un comprimit sonor a base de dextroamfetamina elèctrica.

Desechables La Oración. Destruye y mata. El peor Dios (Tres Cipreses, 1983, EP, 45 rpm)

Aquesta fotografia pertany a un venedor de l'e-Bay. En demana 40 €. Probablement perquè no es troba en línia. Enlloc. No entenc aquestes coses. Jo el tinc i no el vendria per res. El valor dels Desechables, però, mai no va estar enllaunat. Aquests fascinants enregistraments només són un pobre succedani que intenta atrapar la força i la màgia d'un modest i poderós grup de rock. El rock més bàsic. El punk d'aquí van ser ells tres.

Amb la prematura mort de Miguel, el grup va continuar amb altres formacions, enregistraments i concerts.

... però això ja és un altra història.


.

dimecres, 28 de gener del 2009

Pitchfork Music Festival '08. Capítol 3


Després del primer i el segon capítol, continuem amb la sèrie dedicada als millors moments del festival amb cinc noves filmacions:


Vampire Weekend: A-Punk



Dirty Projectors: Rise Above



Hold Steady: Stay Positive



Dinosaur Jr: Freak Scene



!!!: Must Be The Moon



En el proper capítol veurem les actuacions de: Times New Viking, The Apples in Stereo, Les Savy Fab, Fleet Foxes i Dizee Rascal



diumenge, 25 de gener del 2009

Guia útil per a no perdre's amb la música electrònica xinesa


Foto: Nit a Hong Kong.

Article de César Tardaguilla aparegut a Soitu (15/01/09). Traducció al català de Sampleopolis.


Pells nacarades, cutis en impossibles estats d'hidratació, cossos estilitzats, pentinats impossibles defineixen l'estrellat canto-pop, tant en el seu sector masculí com en el femení. De la música en sí, millor ni parlem. No obstant això, encara que amb un seguiment inferior al dels seus col·legues occidentals, també hi ha una vibrant escena (diguem-li 'independent') local, sobretot en el camp de l'electrònica amb certs tocs d'experimentació.




Una performance de HON HIM, els reis indiscutibles

M'he pres la llibertat de seleccionar a alguns dels representants d'aquest corrent per a presentar-vos-els, i ho he fet basant-me en el més subjectiu dels criteris: el fort que sona el 'tilín' que em fan. Els reis de l'escena són, sens dubte, HON HIM. Un que ja és gran i que ha vist passar diverses 'revolucions' en l'electrònica, no pot evitar reconèixer en ells un poc de Kraftwerk, un poc d'Orbital, molt dels millors anys de Warp i de Morr. El conjunt és una espècie d'electro-pop molt més electro que pop, que funciona tant pel seu vocalista com pel bon ús que fan dels desenvolupaments llargs. Són una gaudida en directe, tant per la seua pròpia imatge, com especialment per les projeccions que empren. Estan barallant per editar el seu primer disc.

En segon lloc de la classificació estan PO AND LALA. La cosa té la seua molla. Si de cas, Po i Lala són els noms de dos dels Teletubbies, i si hi ha un lloc on un grup d'èxit massiu pogués anomenar-se com dos Teletubbies, sens dubte seria Hong Kong. No obstant això, Po And Lala presenten uns espectacles de videoart, acompanyats d'una banda sonora de la qual els mateixos Autechre es podrien sentir orgullosos. Molt bons.


Els tercers en discòrdia, en realitat 'el tercer', en singular, és S.T. RUIDISMO: un ús bastant original de les projeccions, i sobretot una energia poques vegades vista i escoltada són els senyals d'identitat d'aquest artista. Insisteixo en el tema de l'energia: realment es fa estrany veure com un tiretes enclenque com ell pot produir semblants dolls de força sonora. Està gravant el seu primer disc.


FOUR GIG té molts seguidors amb la seua percussió

Les cambres, encara que no es dediquen exactament a l'electrònica en exclusiva, són FOUR GIG HEADS. A Hong Kong, com a tota Xina, agraden molt les percussions, i aquest grup podria considerar-se com especialitzat en això. No obstant, utilitzen les percussions i alguns instruments tradicionals per a anar construint peces sonores molt complexes, a partir de línies sonores gairebé mínimes. Una delícia per a moments tranquils, sense l'avorriment associat moltes vegades al 'downtempo' més relaxat. De la tranquil·litat de Four Gig Heads passem al desparrame del cinquè classificat, FU©KIN MUSIC, mestre de l'scratch a velocitats endimoniades sobre base electrònica bailonga. Una de les millors formes de cremar calories, deixant a part altres més òbvies, és clar.



SNOBLIND en directe en el Tom Lee Music Festival


Per a acabar, en sisè lloc, SNOBLIND. És el combo electrònic local que més temps duu establert, i podrien a arribar a considerar-se com els pares del moviment, encara que només siga per edat. Es mouen entre Hong Kong i Taiwan, i apadrinen a diversos dels artistes locals tant de l'àmbit electrònic com d'altres vessants musicals. Els seus discos són, segons sembla, relativament fàcils d'aconseguir en Occident.

divendres, 23 de gener del 2009

La Discoteca d'AMPLI XXXII: Fred Neil




FRED NEIL. Do You Ever Think of Me? . Rev-Ola, 2003

Temes enregistrats entre el 1966 i el 1967. Banda d'acompanyament:
Guitarres: John T. Forsha, Peter Childs i Cyrus Faryar (Modern Folk Quartet); Baix: James E. Dond, Jr. (Lightnin' Hopkins, Chet Baker); Bateria: Billy Mundi (Frank Zappa, Tim Buckley); harmònica: Al Wilson (Canned Heat); platets: Rusty Faryar.


Fred Neil era, según cuentan, un tipo taciturno y difícil que finalmente escapó de la pesadilla urbana hacia un paraíso natural para no regresar jamás. Se esfumó para siempre, dejando sólo un incierto rastro de música extrañamente penetrante. Música que todavía hoy destila individualismo y carácter, una insaciable añoranza por esa libertad que algunos encuentran en la naturaleza y que espero recobrara el día que prefirió la compañía de cetáceos a la de seres humanos.

Ignasi Julià. Fred Neil: la trascendencia extraviada. A: Pulp-Rock: artículos y entrevistas (1982-2004). Milenio, 2005. pàgs. 92-95.

Segurament tots heu escoltat algun cop aquesta cançó:


Però probablement l'heu escoltat en la veu de Harry Nilsson a la pel·lícula Midnight Cowboy (1969) de John Schlesinger, protagonitzada per Dustin Hoffman i Jon Voight (el pare de l'Angelina Jolie...). Aquí teniu la versió de Harry Nilsson, per tal que la compareu amb l'original, que heu pogut escoltar abans, composta i interpretada per Fred Neil l'any 1966:


La versió té un ritme més ràpid que l'original. És precisament per aquest motiu que Fred Neil és va negar a interpretar la seva cançó per al film de John Schlesinger: no volia canviar el tempo. I és per això que el responsable de la banda sonora va cridar Harry Nilsson. Altra diferència important és la veu. Per a mi no hi ha color: Fred Neil supera de forma contundent i absoluta a Nilsson. Veu de baríton la de Fred, penetrant, magnètica, solitària (si es que una veu es pot qualificar amb aquest adjectiu), estranyament afí a la part més insondable de l'ànima... Trobem a la història del rock poques veus blanques masculines tan profundes, potents i expressives com la de Neil, potser Scott Walker, Eric Burdon o Elvis Presley, posseeixen veus igual de poderoses.

I a tot això us preguntareu qui és Fred Neil a banda del compositor d'Everybody's Talkin'. En poques paraules podem definir-lo com a un músic brillant i gens ambiciós. Però anem per parts i, abans, escolteu aquest tema...




Fred Neil neix a Cleveland, Ohio, l'any 1936 i de ben jove viatja per tots els Estats Units, acompanyant el seu pare, que treballava al negoci de les jukebox. Potser van ser les jukebox que van portar-lo a la música, qui sap. El cas és que Fred sent inclinació aviat pel gospel, el rockabilly i el jazz i aprén a tocar la guitarra pel seu compte. A finals dels anys 50 el trobem a Nova York, estrenant-se com a intèrpret underground i compositor a l'ombra de músics com Buddy Holly ("Comeback Baby") i Roy Orbison ("Candy Man").

No és fins l'any 1965 que Fred Neil edita el seu primer disc en solitari (abans i per un període breu, havia format parella musical amb Vince Martin), titulat Bleecker & McDougal. El disc el converteix en un dels noms més populars del Greenwich Village on estava emergent una nova generació de folk-rockers que van considerar Neil el seu mestre.

Dos anys més tard, edita Fred Neil, segon disc on trobem joies com The Dolphins, Everybody's Talkin', That's the Bag I'm In, Sweet Cocaine o Everything Happens. Enlluerna tant talent.

Sessions, també editat el 1967, i Other Side of This Life (1971) van ser els dos últims discos que va treure per després caure en l'oblit absolut i voluntari. Fred Neil va deixar el món de la música per fundar amb un amic biòleg The Dolphins Project, una fundació que tenia com a objectiu la protecció dels dofins. Just al mateix temps que és reconegut en el món de la música, que els seus temes es versionegen per la Jefferson Airplane, per Tim Buckley o per John Sebastian, Fred decideix abandonar. Havia guanyat els suficients calers com per deixar el negoci musical, que detestava, i endinsar-se en les profunditats dels oceans, on la seva ànima solitària trobava la pau. En un dels seus viatges a Florida anys enrera, Fred s'havia quedat fascinat amb els dofins. Fins a tal punt que va escriure aquesta cançó, inclosa al seu segon àlbum:




Fred Neil va morir l'any 2001 després d'una llarga enfermetat. El folk-rock va quedar orfe però una bona part dels trobadors actuals beuen del seu llegat. Estic segura que la Chan Marshall (Cat Power) té els discos de Fred Neil ben a mà.

Si voleu apropar-vos a la música de Fred Neil us recomano el disc que apuntava al començament de l'article, que recull una selecció dels seus millors temes: Do You Ever Think of Me? I tant, Fred, que ens enrecordem de tu.

Al final, su personalidad -eso tan raro hoy día, el carisma inexplicable- sería la causa de su fracaso y asimismo de su permanencia en la conciencia colectiva de la música popular como enigma irresoluble. El de este recluso de si mismo, ecologista instintivo, músico excepcional y, dicen, persona atormentada. Lo corroboran todos aquellos que persiguen sus vinilos originales y reediciones digitales. Ahora resultará que mi asintonía con el presente no es tan grave dado como está el mundo, es sólo sintonía con lo trascendente. Fred Neil lo fue, en mi modesta opinión, en grado máximo.

Ignasi Julià. Fred Neil: la trascendencia extraviada. A: Pulp-Rock: artículos y entrevistas (1982-2004). Milenio, 2005. pàgs. 92-95.




Foto: Bob Dylan, Karen Dalton, Fred Neil

http://www.fredneil.com/

dimecres, 21 de gener del 2009

Pitchfork Music Festival '08. Capítol 2


Després del primer capítol , continuem amb la sèrie dedicada als millors moments d'aquest prestigiós festival amb cinc noves filmacions:


Jarvis Cocker: Cunts Are Still Running The World



HEALTH: Tabloid Sores



King Khan: Welfare Bread



Ghostface Killah & Raekwon: Be Easy/C.R.E.A.M.



Animal Collective: Fireworks / Essplode



Continuarà el proper dimecres amb les actuacions de: Vampire Weekend, Dirty Projectors, Hold Steady, Dinosaur Jr i els !!!


.


dimarts, 20 de gener del 2009

Babelteca, retrats de lectors a la Mediateca de Lorient

Ens complau reproduïr un interessant i significatiu vídeo que hem trobat en un article dels nostres amics del bloc Mediamus. Com es tracta d'un document en francès, hem traduit bastant literalment al català la seva presentació esperant que això pugui facilitar una mica la seva comprensió.


Babelteca
, donat que la Mediateca de Lorient se'ns presenta com una cruïlla exemplar d'acollida i trobada de representants de llengües i de cultures internacionals.

L'escolta d'aquests lectors evocant el seu recorregut i la seva relació a la mediateca es revela molt instructiva, en principi sobre el paper d'una biblioteca enmig de la ciutat com a centre de recursos d'informació, d'ensenyament i de cultura, però igualment com a lloc d'intercanvi i de repartiment del coneixement, i simplement de trobada.

Majoritàriament, els usuaris que s'expressen en entrevista en aquesta pel·lícula són estudiants, vinguts d'horitzons molt diversos : Bulgària, el Camerun, Rwanda, Armènia, Xile, Argentina, Espanya, Portugal, la Xina, o fins i tot Mayotte (Col·lectivitat d'ultramar de l'Arxipèlag de les Comores a l'Oceà Índic) i que aporten una mirada comparativa a la vegada seriosa i graciosa sobre l'aquí i allà.

Per a l'anècdota, França no apareix com una nació particularment festiva, sobretot a partir de les set del vespre fora dels tres mesos d'estiu !
L'estudiant originari del departament de Mayotte, lamenta igualment que el seu departament que forma part de la República francesa sigui quasi desconegut pels seus compatriotes de la metròpoli, i que la seva música no sigui representada en els prestatges de CD de la mediateca. Una observació certament vàlida per a una gran part de les biblioteques públiques franceses i que convé prendre en consideració.

Babelteca, retrats de lectors a la mediateca de Lorient és una pel·lícula plena d'ensenyament i d'humanitat que ens recorda que la riquesa d'una biblioteca no es funda únicament en les seves col·leccions documentals sinó també en l'aportació dels usuaris que la freqüenten.

Babelthèque Portraits de lecteurs - Médiathèque de Lorient (2007) (32 min)

Concerts recomanats per als propers mesos

The League of Crafty Guitarrists


El nostre amic Francesc Díaz i Melis ens fa arribar una contundent sèrie de concerts recomanables, anunciats a Barcelona i rodalies per als propers mesos.

melòmans: preneu nota ;-)



-GENER:

-21/ AIXÓNOESPÀNIC (VICTOR NUBLA + QUICU SAMSÓ + ALBERT GUITART) amb ALBERT GIMENEZ, JUAN CREK i ALAIN WERGIFOSSE a l' Electric a les 22 h
-22/ SONS OF BRONSON + CUZO al Sidecar a les 22 h, 7 Eurus
-23/ OBMUZ (ALAIN WERGIFOSSE + ELI GRAS + QUICU SAMSÓ) a les 21 h al Convent de Sant Agustí
-25/ PALINURO SONORO (improvisació guitarrística) IGNACIO LOIS (Misaluba Septet) + ORIOL CABALLERO (Els Surfing Sirles) + JORGE PORTER (Pidgins) a L'Elèctric
-31/ FRANK GRATKOWSKY + HAYDEN CHISOLM + CHRISTOPHER WILLIAMS a l' Heliogabal 22 h
-31/ DEDO al Sidecar


-FEBRER:

-01/ ORIOL PERUCHO : SESSIÓ DJ : LA COVA DE LES CULTURES : c/ De l' Angel, 12 (Gràcia, M Fontana) : 20 a 22,30 h
-01/ JUAN CREK a Heliogabal 22 h
-03/ BESTIA FERIDA i OFFONOFF a Monasterio a les 22 h
-04/ ERIK M.
-05/ BANDA IMPROVISADORS BARCELONA a l' Electric 22 h
-07/ ORQUESTA FOCO dirigida per William Parker al Palau De La Musica a les 20.30 hores
-07/ SONNY FORTUNE QUARTET amb Miguel Angel Chastang 21 i 23 h Jamboree
-08/ TAPAN en quintet a l' Auditori 15 E
-15/ KONIEC a l' HELIOGABAL
-18/ AIXONOESPÀNIC amb FRANCESC DIAZ i MELIS a l' Electric a les 22 h
-27/ ROBERT FRIPP amb la ORCHESTRA OF CRAFTY GUITARISTS a Sant Cugat Del Vallés.
-27/ AIXONOESPÀNIC a La Sedeta


-MARÇ:

-03/ QUICU PALOMAR EXPERIENCE a Robadors 23
-08/ AIXONOESPÀNIC a Manresa al migdia
-15/ CAPTAIN BEEFHEART PROJECT ambPHILLIP JOHNSTON i GARY LUCAS a l' Apolo a les 19 h.
-18/ AIXONOESPANIC amb JOAN SAURA i MARK CUNNINGHAM a l' Electric a les 22 h
-20/ RAMON LOPEZ QUINTET . SONGS OF THE SPANISH CIVIL WAR, AMB BEÑAT ACHIARY, PAUL ROGERS, DAUNIK LAZRO i AGUSTÍ FERNANDEZ al Mercat de les Flors.
-26/ WORLD SAXOPHONE QUARTET a TERRASSA


-ABRIL:

-22/ AIXONOESPANIC amb JAUME PANTALEON a l' Electric a les 22 h
-28/ ERIK FRIEDLANDER Solo performing Zorn and American roots music (Mercat de les Flors)
-28/ AGUSTÍ FERNÁNDEZ, BARRY GUY I MARYLIN CRISPELL (L'Auditori)


MAIG:

-20/ AIXÓNOESPÀNIC amb RAFAEL ZARAGOZA I DARGELOS a les 22 h


JUNY:

-04/ WILCO (amb Nels Cline????)
-17/ AIXONOESPÀNIC amb SERGI JORDÀ a les 22 h


JULIOL:

-22/ AIXONOESPÀNIC amb ADELE MADAU, RAMON CALDUCH i MIREIA TEJERO a les 22 h



dilluns, 19 de gener del 2009

Els millors discos i concerts de 2008, a Fort Pienc



A la Biblioteca Fort Pienc de Barcelona aquest any ens vam proposar fer partícips als usuaris de la votació que anualment fem dels millors discos i concerts de l'any 2008, i ja tenim els resultats d'aquesta primera votació conjunta entre ells i l'equip de la biblioteca. Tot i que hem de reconèixer que la resposta no ha estat massiva, més aviat tímida, estem prou satisfets.
Us fem públics els resultats!

Els millors concerts són per a:
Yo la tengo, Tom Waits, Portishead, Nick Cave i Radiohead (internacional) i Manel, Enrique Morente, Antònia Font, Joan Miquel Oliver i Amaral (estatal).

Pel que fa als discos
en l'àmbit internacional surten guanyadors: Portishead, Third, The Dodos, Visiter, Why?, Alopecia, Vampire Weekend, Vampire Weekend, The Wave pictures, Instant coffee baby, Bon Iver, For Emma, forever ago, Bonnie "Prince" Billy, Lie down in the light, No Age, Nouns, Fleet foxes, Fleet foxes i Micah P. Hinson per a l'àlbum Micah P. Hinson and The Red Empire Orchestra.

Pel que fa a les bandes estatals, els millors àlbums escollits són, en aquest ordre: Sr Chinarro, Ronroneando, The New Raemon, A propósito de Garfunkel, Manel, Els millors professors europeus, Guillamino, Les minves de gener, Russian Red, I love your glasses, Christina Rosenvinge, Tu labio superior, Espaldamaceta, Madera y poca luz, Joe Crepúsculo, Supercrepus, Roger Mas, Les cançons tel·lúriques i Lidia Damunt, En la isla de las bufandas.




Salut i bona música per al 2009!

Mon

.

dissabte, 17 de gener del 2009

La Discoteca d'AMPLI XXXI: Love of lesbian.



Love of lesbian fins ara, tenen 5 àlbums editats: Micorscòpic movies (Pussycats, 1999), It is ficction? (Rock K 2002), Ungravity (Naïve, 2003), Maniobras de escapismo (Naïve, 2005) i Cuentos chinos para niños del Japón (Naïve, 2007).
10 anys i 5 àlbums, els tres darrers amb Naïve, els dos darrers en castellà, que els han portat des de l’anonimat indie de Barcelona al reconeixement nacional.
Els 5 discs han anat pujant a l’escala del reconeixement, especialment els dos darrers i, a l’espera del nou disc (segons la seva web, en fase d’enregistrament) Cuentos chinos para niños del Japón és la seva obra mestra, consolidats ja en el so i el to que els caracteritza.

Fa anys, una amiga que podríem considerar musictecària electrònica (fa poquet vaig veure que s’havia fet amiga del Sónar al Facebook), va inventar-se l’adjectiu “fotent” (que fins aleshores només era el gerundi del verb fotre), aplicable a tot aquell que se’n fot de tot, que te una actitud irònica, humorística, gairebé cínic.
Si escoltés els primers discos de Love of lesbian, estic segur, que li aplicaria a ells també aquest adjectiu...
La ironia, la burla, el riure’s de tot de bon rollo dels seus anteriors discos, però, gairebé només es poden trobar a Cuentos chinos... en un parell de cançons.

Villancico para mi cuñado Fernando n’és una:



Me amo n’és l’altra.

La resta de les cançons són com les que a mi m’agraden: més “serioses”... vull dir que parlen de coses serioses (!!!), que no es ballen, que s’escolten. Les que parlen d’amor (bé o malament), les que parlen que per fi ja està, que per fi ja se l’ha tret del cap o que com pot ser que doni les voltes que doni sempre tornis al meu cap i coses xorres per l’estil. Cançons més sensibles que et fan sentir petit...

Universos infinitos



Aquest és el tipus de cançons que a mi m’agraden. I si es cantes amb aquesta veu, encara més.
I aquí un altre exemple, no tan melòdic, no tan trist:

La niña imantada, que va ser el primer single de l’album.





I ara per què us parlo de Love of lesbian... quan fa anys que veiem els cartells dels seus concerts penjats per tota la ciutat? Serà que acabo de descobrir-los? Nooooo... és nomes per pur interés publicitari: en Santi Balmes (cantant i guitarra del grup) és el proper convidat al Music Spy Club (divendres 30 de gener) de Vapor Vell: ja sabeu el cicle per a amants de la música moderna que cada mes convida a algú que hi entén per a que ens seleccioni, comenti i ens faci escoltar 10 novetats dels darrers 12 mesos.




I aprofitant que ja hi sóm... si busqueu al catàleg de la biblioteca veureu que tenim la majoria dels discs del grup... però també algunes maquetes: algunes són maquetes dels àlbums editats, d'altres enregistraments inèdits dels principi de la formació. Consulteu la maquetoteca de Vapor Vell, o passeus-vos per la biblioteca si les voleu escoltar.



Deixeu-me repassar: Cuentos chinos para niños del Japón, Music Spy Club, maquetoteca... Jo diria que per ara no us haig de recomanar res més...

divendres, 16 de gener del 2009

The Hype Machine: cercador de música als blocs



The Hype Machine és un cercador de música en format MP3 a blocs musicals, que de forma legal o ilegal està a disposició dels internautes. The Hype Machine possibilita l’escolta en streaming de les cançons que es poden trobar als blocs, sense necessitat que l’usuari hagi de visitar-los. No permet la descàrrega de fitxers des del web, només facilita l’accés als blocs on es troben els MP3 allotjats. Una forma d’evitar responsabilitats de la descàrrega de continguts protegits per copyright.

Com passa amb tots els plats exquisits que s'han d'assaborir directament sense necessitat de conèixer la recepta, Hype Machine és millor que el proveu ja i que deixeu de llegir aquest article. No obstant, per si hi ha algú que li agrada la cuina, us explico breuement els ingredients de Hype Machine. Abans, però, tasteu aquest hit recomanat pels xefs de l'indie:


CHAIRLIFT. Bruises.
Una de les 50 millors cançons del 2008 segons Hype Machine.

- Indexa la major part de blocs musicals que recomanen cançons i discos (arribaran algun dia a l'AMPLI?);
- Pestanya LATEST: dóna entrada a totes les cançons que es van publicant des de qualsevol part del món a temps real;
- Pestanya POPULAR: ofereix en ordre decreixent les cançons més escoltades pels seguidors dels blocs;
- Pestanya SPY: Permet escoltar els temes més populars que circulen per l'univers blogger;


LATE OF THE PIER. Space and the Woods.
Un dels 50 millors grups del 2008 segons Hype Machine.


- Si us registreu com a usuaris, podreu compartir les vostres referències bloggeres i les llistes de preferits amb d'altres, dins la comunitat Hype;
- Per a aquells que no volen infringir la llei, Hype Machine dóna l'opció de comprar els temes a través d'un enllaç que porta directament a iTunes i a Amazon;
- Posa a la vostra disposició tres suculents llistes amb els 50 millors àlbums, 50 millors artistes i 50 millors temes del 2008. Són les Zeitgeist, confeccionades a través de les llistes dels "millors" aparegudes als blocs indexats per Hype Machine;
- Podeu escoltar la RÀDIO, amb els darrers temes penjats als blocs, al mateix temps que XATEGEU amb altres usuaris.


RA RA RIOT. Ghost Under Rocks. Del disc: The RhumbLine, un dels 50 millors àlbums del 2008 segons Hype Machine.


[Nota de Miss Danger: gràcies, Sergi-Pesca Salada, per la descoberta de Hype Machine.]

dimecres, 14 de gener del 2009

Pitchfork Music Festival '08. Capítol 1


El mes de gener és el mes en que tothom fa resum del millor de l'any anterior. Com tots tenim accés més o menys a les mateixes publicacions us proposem un complement: veure i escoltar aquests mateixos artistes que segurament trobareu escollits en la major part de revistes especialitzades.

Ho farem començant avui una sèrie de cinc capítols dedicats als moments més interessants del Pitchfork Music Festival '08 celebrat a Chicago els dies 18, 19 i 20 de Juliol del passat 2008.

Aquest és possiblement un dels millors festivals dedicats als nous talents de la música popular que existeixen actualment, tant per la quantitat com per la qualitat dels músics que hi participen.

Com bé saben els lectors habituals d'aquest bloc, tenim una predilecció especial per aquesta revista en línia i fa temps que ens deixem aconsellar pel seu criteri i bon gust.

Una bona eina musictecària per al seguiment de l'actualitat de la millor música moderna: pop, rock, funk, hip hop, electrònica, dub... les ressenyes de l'equip de Pitchfork són sempre una garantia.

Disfruteu de la seva pròpia sel·lecció dels highlights del seu Festival amb uns vídeos d'alta qualitat realitzats també per la pròpia revista.


Spoon: Mountain To Sound (feat. Bradford Cox)



Boris: Pink



Bon Iver: Flume



Spiritualized: Shine A Light



Titus Andronicus: Fear and Loathing in Mahwah, NJ




Dimecres vinent, el segon capítol amb: Jarvis Cocker, HEALTH, King Khan, Ghostface Killah & Raekwon i Animal Collective

.

dissabte, 10 de gener del 2009

La Discoteca d'Ampli, XXX: Reloadmusic.net

Com que avui dissabte arribem a la trentena edició de la Discoteca hem pensat en una proposta un pèl diferent. En lloc de parlar d'un disc - com és habitual en aquesta secció- us presentarem una plataforma de música electrònica a Internet.

Reloadmusic.net és una iniciativa conjunta de l'emissora Scannerfm i de la botiga i centre de formació en tecnologia musical Microfusa que té com a principal objectiu el suport a la difusió de l'obra dels nous creadors del panorama de la música electrònica nacional.

El model segueix les Creative Commons i també consisteix en un concurs que premiarà els creadors més destacats que participin en el projecte a partir d'un programa setmanal a Scannerfm i concerts mensuals a Barcelona i Madrid, en què un jurat i les votacions del públic determinaran quins són els projectes més originals.

Tant si sou músics com simples aficionats podeu participar en aquest nou i interessant projecte des del qual és molt fàcil accedir a moltes propostes inèdites del nostre panorama musical.

Salut i Bon 2009!

dilluns, 5 de gener del 2009

Selecció de novetats discogràfiques, desembre '08


.Huun-Huur-Tu (República de Tuva)


Selecció realitzada al Departament de Gestió de la Col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Es tracta d'una selecció de novetats i algunes reedicions que conformen un dels cinc lots anuals que el Servei envia a les prop de 200 biblioteques públiques que conformen la xarxa de la província de Barcelona. Cada una d'elles rep més o menys quantitat de títols en funció del seu tamany. La llista que presentem és el total i està subjecta a la disponibilitat comercial de cada disc. No sempre és fàcil aconseguir moltes còpies d'un mateix títol.

Entenem que la publicació d'aquestes llistes, així com les seleccions i discografies realitzades per altres biblioteques, poden ser d'utilitat per a la resta de companys de professió.
Aquest bloc, com sabeu, vol ser un punt de trobada per compartir aquests treballs
.


Músiques del món

--> -->
Amadou & Mariam Welcome to Mali Warner
Burruezo & Bohemia Camerata Multaqa Antigua Contemporània K Industria Cultural
Camaxe Aireas Music Worlds
Carmen Linares Raíces y alas Salobre
Chiwoniso Rebel Woman Cumbancha
Diana Navarro Camino verde Trimeca
DJ Click Labesse No Fridge
Els Berros de la Cort Egregore Nufolk
Estanislau Verdet L’all ho és tot pels anglesos Música Global
Femi Kuti Day by Day Wrasse
Huun-Huur-Tu feat. Sainkho Mother Earth! Father Sky! Jaro
Klezmic Circus Vitamine K Homerecords
Les Bukakes Marra Atlas Music
Majad Bekkas Mogador Sowarex
Mostar Sevdah Reunion & Ljiljana Buttler The legends of Life Snail
Orquestra Àrab de Barcelona Maktub World Village
Sara Tavares Alive in Lisboa World Connection
Savina Yannatou Primavera en Salonico ECM
Turnez & Sesé Romanços i estampes PICAP
VVAA Give me Love: songs of the Brokenhearted - Baghdad, 1925-1929 Honest Jon’s


Jazz, Blues, Soul, Funk


--> -->
Atomic Retrograde Jazzland
Billie Holiday Canciones Discmedi
Brigada Bravo & Díaz Músicas populares de la Guerra Civil Producciones efímeras
Esbjorn Svensson Trio Leucocyte Act
Heiner Goebbels Landschaft mit enterfernten Verwandten ECM
Horacio Fumero & Albert Bover Caminhos cruzados Contrabaix
Jabbo Smith The Complete Hidden Treasure Sessions Lonehill Jazz
Marc Ayza Offering Fresh Sound
Medeski Martin and Wood Zaebos Tzadik
Miles Davis A Trumpet vs. Darkness Discmedi
T Bone Walter Very Rare Reprise


Pop, Rock

-->Animal Collective Merriweather Post Pavillion Domino B.Fleischmann Angst Is Not A Weltanschauung Morr Music
Black Kids Partie Traumatic Almost Gold
Burnt Friedman & Jaki Liebezeit Secret Rhythms, v. 3 Non Place
Coconot Cosa Astral BCore
Eagles of Death Metal Heart On Downtown
Frank Zappa Wazoo (1972 Concert Recording) Vaulternative
Gerain Watkins In a bad Mood Goldtop
Graham Nash Songs for Beginners (cd/dvd reed.) Rhino
Ignatz (Bram Devens) III Kraak
Jay Reatard Matador Singles ’08 Matador
Jazmine Sullivan Fearless JRecords
Joe Crepúsculo Supercrepus Producciones Doradas
Johann Johannsson Fordlandia 4AD
John Zorn The Crucible Tzadik
Jolie Holland The Living and the Dead Anti
Juana Molina Un día Domino
Kieran Hebden & Steve Reid NYC Domino
Klaus Schulze Live @ Klangart Revisited
La JR 17 animales Acuarela
Ladyhawke Ladyhawke Modular
Lindström Where You Go I Go Smalltown
Manel Els millors professors europeus Discmedi
Marianne Faithfull Easy Come Easy Go Naïve
Nacho Vegas El manifiesto desastre Limbo Starr
Ra Ra Riot The Rhumb Line Barsuk
Ray Lamontagne Gossip in the Grain RCA
Shirley & Dolly Collins The Harvest Years EMI
Skream! Watch The Ride Harmless
Steinski What Does It All Mean? Illegal
The City Lights El Sol Bittersweet
The Fireman (Paul McCartney) Electric Arguments MPL
The Week That Was The Week That Was Memphis Industries
Tote King T.O.T.E. Boa
Wolfgang Mitterer Sopop. Believe it or not Col·legno


Música Clàssica

-->Antonio Vivaldi Conciertos y cantata con fagot Etcetera Capella de Ministrers Música en temps de Jaume I CDM
Dimitri Shostakovich Concierto para viola y orquesta (A.T. Schnittke, v.) Ambroisie
Edvard Grieg Cello Sonata op. 36 (E. Bertrand, c.) Harmonia Mundi
Ensemble Belladonna Melodyous melancholie Raumklang
Francesc Tàrrega Els 35 preludis. Estudis. (Josep Manzano, g.) La Mà de Guido
Giacomo Puccini Recital (Amarilli Nizza, s.) Dynamic
Henry Purcell Fantasías Winter&Winter
Hille Perl & Friederike Heumann Why Not Here: music for two lyra viols Accent
M. Teresa Garrigosa & Heidrun Bergander Compositores catalanes. Generació modernista La Mà de Guido
Olivier Messiaen Éclairs sur l’Au-Delà Kairos
Vladimir Horowitz In Hamburg, the last concert D.G.


Música contemporània, Experimental i Avantguarda

-->LIMB The Bonsó Sessions I Autoeditat (cc) Paola Prestini Body Maps Tzadik
Pascal Comelade & Max Lo piano vermell Discmedi
Peter Garland Three Strange Angels Tzadik


Bandes sonores i Música funcional

-->Adrian Johnston BSO Retorno a Brideshead Chandos
David Arnold BSO Quantum of Solace Sony BMG
Javier Navarrete BSO Su majestad Minor Dreyfus
Joan Valent BSO Serrallonga Blanco y Negro
John Zorn Filmworks XX: Scholem Aleichem Tzadik
Steven Halpern Music for massage Open Channel Sound
VVAA BSO Twilight Atlantic
VVAA Jean-Luc Godard: histoire(s) de Musique Universal
VVAA Kung Fu Supersounds De Wolfe


Enregistraments per a infants


-->Albert Guinovart Arion i el Dofí L’Auditori Alberto García-Demestres Joc de mans D+3
Baby Loves Jazz Band Baby Loves Jazz Verve
Giacomo Puccini La Bohème (col. Ópera para niños) Universal D.G.
Giuseppe Verdi La Traviata (col. Ópera para niños) Universal D.G.
Julio Kladniew Babies Go Beatles MGB
Thomas Newman BSO Wall.e Walt Disney


DVD Musical

--> Giuseppe Verdi Don Carlos TDK Joy Division dir. Grant Gee Avalon
Leonora Milà, Iuri Petukhov Tirant Lo Blanc: Ballet Limitada de Produccions