Reines,
Criades, Casades, Solteres, Joves, Velles, Enamorades, Desenganyades....Amb
motiu del dia de la dona visitem a les heroïnes d'òpera més subversives, rebels
i feministes i ho fem a través d’un repàs per la història del gènere que inclou
l’evolució de la dona a la societat al llarg del temps, les biografies dels
diferents compositors, el llibret de les diferents òperes que tractarem i, per
descomptat, les seves àries més representatives.
Serà el 7, 14 i 21 de març, a les 19 h.
A
càrrec de Teresa Torres Villaseca. Professora de Música i Historiadora de
l’Art.
Sessió 1. 7 de març: De Monteverdi a Mozart.La naturaleza nos
hace libres y el matrimonio nos hace esclavas. Ottavia. L’incoronazione di Popea de Monteverdi
Sessió 2. 14 de març: De Mozart a Verdi.Todos los hombres
valen lo mismo porque ninguno vale nada. Serpina, Cosi fan tutte de Mozart
Sessió 3, 21 de març: De Wagner a Strauss. Carmen no cederá
jamás: Libre nació y libre morirà. Carmen. Carmen de Bizet
Glòria Vila (21 anys) és una cantautora i multi-instrumentista gironina. Posseeix formació clàssica de piano i violí i en els darrers temps ha descobert l'art i el gust de composar les seves pròpies cançons, en un registre personal que oscil·la entre el pop i el folk d’inspiració urbana. Amb aquest espectacle té l'objectiu d'explicar certs aspectes del seu procés creatiu i tot el que s'amaga darrere les seves cançons -com sorgeixen les melodies, què les inspira, la formació de la lletra-, tot presentant els seus temes amb piano, guitarra, violí i clar, també la seva veu delicada i commovedora.
Cartell del concert
Glòria Vila de prop
AMPLIADES
És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Glòria Vila i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. (Text i selecció: Lídia Noguerol) Vas començar tocant el violí i cantant? Com i quan es van afegir els altres instruments que toques: el piano, la guitarra i l’ukelele? Als 6 anys vaig començar a tocar el violí i als 7, el piano. Tota la meva vida havia fet cant coral, però no m’atrevia a cantar sola perquè sempre havia estat - i soc, encara - molt introvertida. Als 18 vaig començar a compondre i per força vaig haver de començar a treure la veu, per ensenyar als meus familiars i amics les cançons que havia compost. Vaig començar acompanyant-me amb el piano. Més tard, ho vaig fer amb l’ukelele i després amb la guitarra.
Violí i guitarra Què t’ha fet decidir a compondre les teves pròpies cançons? Has fet molts concerts? Va sorgir de forma molt natural. Als 18 vaig començar a experimentar sensacions que no entenia, que no havia sentit mai i que no sabia com portar. Havia estat en contacte amb la música des de molt petita i la meva forma de gestionar aquelles emocions va ser expressant-les de forma creativa, en aquest cas, amb l’art que coneixia, que és la música. Tenia la necessitat d'explicar què em passava amb les cançons per tal de desfogar-me. He cantat diverses vegades en públic, però només dos o tres temes seguits. Mai he fet cap actuació que es pogués considerar un concert meu. Aquest és el primer.
Amb l'ukelele Escoltes música molt variada: Sílvia Pérez Cruz, Soko, Rihanna, Amy Winhouse...Em podries quins són els teus artistes de pop i de música clàssica preferits? Van variant. Entenc que amb “pop” incloem tota la Música moderna o que no és clàssica. Llavors, en aquest grup hi posaria Sílvia Pérez Cruz, Amy Whinehouse, Adrià Puntí, Freddie Mercury i Eva Cassidy. Pel que fa a la música clàssica, si per "clàssica" considerem la música del segle IX al XIX, ara mateix estic escoltant molta Música del Renaixement. M’agrada perquè m’abstreu de forma molt profunda de la realitat. Em fascina l’obra de Adrian Willaert (1490 - 1562), Palestrina (1525 - 1594) i Giovanni Gabrieli (1557 - 1612).
Clàssica amb el violí Quan cantes quines són les teves veus de referència? La veritat és que mai he considerat que tingui cap veu de referència. Sempre he cantat com m’ha sortit de dins, però suposo que inconscientment sí que hi ha veus que m’han marcat. De petita escoltava molt La Oreja de Van Gogh i a vegades m’han dit que la meva veu s’assembla a la de la seva primera vocalista, l’Amaia Montero. Tot i això, soc més de quedar-me amb la forma que té de viure una emoció concreta una persona i quins són els elements que fan que la transmeti d’aquella manera. Em fixo més en això que no pas en com canta una persona en concret.
En directe al Centre Cívic Pla de Palau
Creus que la gent de la teva edat és més d’escoltar cançons que discos sencers? Compres música en suport físic o digital? Depèn molt de la persona. Conec gent de tot. En general, s’escolten els discos sencers dels seus dos o tres artistes preferits, però no tenen el costum de valorar l’obra d’ un artista en el seu conjunt. Per a escoltar música, faig servir plataformes d’streaming. Compro pocs discos; només aquells que són molt especials per mi.
29 d'agost - Glòria Vila Aymerich Vas participar a la Nit de Poetes dedicada a Palau i Fabre i vas compondre la música i tocar el violí a la lectura dramatitzada de “Les bruixes de Llers”. Com et vas involucrar en aquest projecte? També fas d’actriu? Porto des del 2014 formant part del Grup de Teatre Increixendo, però bàsicament he participat en els seus muntatges posant efectes de so a les obres amb el violí, no com a actriu. Tot i això, la música i el teatre tenen molts trets en comú i estar en contacte amb el teatre m’ha ajudat en la meva faceta musical.
Cantautora Per acabar, ens podries recomanar un disc o un llibre? “En la imaginación”de Sílvia Pérez Cruz i “Mirall Trencat” de Mercè Rodoreda.
Per escoltar
Per llegir
RECOMANEM
Llibres
“Ellas cantan, Ellas hablan” Toni Castarnado (Sílex Ediciones, 2019). Aquest llibre publicat el febrer d’enguany inclou més de 100 entrevistes a dones del món de la música. Entre les págines del llibre podem trobar Patti Smith, Andrea Motis, Martirio i Courtney Barnett entre d’altres. En motiu del llançament del llibre i el Dia de la Dona, les biblioteques de Barcelona oferiran un cicle de xerrades i actuacions musicals protagonitzades per dones.
Portada
A les biblioteques de Girona podeu trobar del mateix autor:
Aquest llibre és un recorregut històric i cronològic, des dels anys vint del segle passat fins l’actualitat, de les artistes més influents de la música rock.
Portada
“Mi vida”. Alma Mahler-Welfer. Tusquets. Barcelona, 1986.
Alma Marie Schindler, de casada Alma Mahler (1879 - 1864), va ser una dotada pianista, compositora i pintora Malgrat haver-se conservat molt poc de la seva obra musical, aquesta encara és executada en l'actualitat. Va tenir diversos fills i marits, com Gustav Mahler, Walter Gropius i Franz Werfel.
LLista de reproducció de música clàssica composta per dones. Inclou les composicions de la poetessa bizantina Kassia fins autores contemporànies com Misato Mochisuki, Helena Tulve i Lera Auerbach.
És una directora d'orquestra i contralt francesa (Suresnes, 1965) que destaca en la música de cambra i el barroc i es distingeix per tenir una veu cavernosa i potent.
Què? Ja ha passat el 2018 i només hem d'estar pendents del 2019? Tan ràpidament passem pàgina d'allò que ens ha emocionat?
Com cada any (i van...) el musictecari Arnold Layne (AKA JC Badlands) ens prepara la collita comparada de millors discos de l'any, en base a les llistes les següents revistes:
Mondo Sonoro,
Rockdelux,
Inrockuptibles, Ruta 66, Popular 1, Mojo, Uncut, Wire
El resultat és una collita de consens, ordenada en base als discos que han sortit a més llistes. Aquests dos gràfics que funcionen com un haikú de l'any que ja comencem a oblidar. Una llista portàtil perquè el passat no pesi.
El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 22 de febrer, a les 19 h. ens trobarem amb... NURIA GRAHAM!
NURIA GRAHAM – 22 de febrer, 19 h.
Ens trobem davant d’una artista singular en tots els sentits de la paraula. Amb només dos discos, i una joventut vibrant, ha creat un personalitat artística sensible, carregada de matisos, on els arranjaments importen tant com la puresa de la seva veu. Un diamant polint-se davant dels nostres ulls.
Properes dates...
SIDONIE – 15 de març, 19 h.
Si hi ha una banda insistent al panorama pop rock és Sidonie. Porten ja dos dècades publicant, tocant a tots els escenaris imaginables, modulant el seu estil sense perdre un tarannà rock marca de la casa. És aquesta qualitat incombustible la que els converteix en uns amants de la música per sobre de les pujades i baixades de la indústria.
És ben sabut que la Biblioteca Tecla Sala té un fons de blues que va alimentant any rere any. Amb gran paciència van elaborant uns butlletins on informen de les novetats. Així han arribat al número 40!
Aquest és el missatge que ens han fet arribar, on ens ho expliquen...
Fa poc us parlàvem del butlletí “Blues
a fons núm. 16”, dedicat a la connexió francesa amb el blues, a través de
Michelle i Jacques Morgantini i de la discogràfica MCM.
Avui, seguint amb la ‘French
Connection’, us informem que acabem d’incorporar al fons de blues de Tecla Sala
15 CDs més de la col·lecció Blues Reference d’una altra discogràfica
emblemàtica francesa: Black & Blue.
Us enviem el document en format
pdf i l’enllaç a l’Issuu
Amb aquest full de novetats (que
vam començar a elaborar l’any 2015) arribem al número 40 (10 per any),
ens ha servit per llistar i mostrat uns 900 CDs incorporats en els
darrers 4 anys al “Fons de Blues i música negra” de la Biblioteca Tecla Sala,
un fons que ha passat de 3374 (gener 2015) a 5332 documents (gener
2019). Quantitat, però sobretot, qualitat que no tindríem sense la complicitat
i la feina de la Societat de Blues de Barcelona.
“Livin’ the life” Jimmy Johnson
Salutacions,
InfoBlues
Informació del
“Fons de Blues i música negra” de la Biblioteca Tecla Sala
La sessió del 05/02/ 2019 s’anomena “Com fer una cançó”, i corre a càrrec del grup Parellop, que ens parlaran dels mètodes i dels misteris intricats del procés creatiu en la música. Amb aquest trio gironí, per tant, desvetllarem els secrets del desenvolupament i producció d’una cançó, pas a pas, i d’una manera fàcil i entenedora per tothom, des de la idea inicial fins al resultat final.
Parellop és “Rock de Bosc i Pop de Ciutat” - Després d’enregistrar un primer EP (2014) que els va portar a guanyar alguns premis i gràcies a les aportacions dels mecenes, publiquen el CD “Pols” el 2017. Inclou onze cançons rock i pop que conjuntament amb les anteriors donen forma habitual als directes, ja sigui en format acústic o elèctric. Parellop va més enllà de la música. Parla amb el públic, el sorprèn i el converteix en un participant més del concert. (Text: Associació Magic Room)
És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix el comentari de Parellop i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. En aquesta ocasió he triat tres llibres que parlen del procés compositiu. (Selecció: Lídia Noguerol)
D’on venen les cançons? (Text: Parellop)
Partim de la base que tothom té disponibles només 12 notes, des de Mozart, Rolling Stones o la música relaxant de l’ascensor del supermercat. Com es facin servir ja depèn del talent o la sort de cadascú.
Només cal una d’aquestes dues coses per veure néixer i en moltes vegades veure morir als 5 minuts una cançó: o una nota o un tema.
Una nota per estirar el fil. La nota que començarà una melodia. Aquesta melodia es pot convertir en el principi de la lletra de la cançó amb un “nanana” o en un solo de piano d’allò més complex. La clau és trobar precisament aquesta nota desencadenant. Tornar a estirar del fil i trobar la següent i llavors la següent i la següent, etc. A vegades és qüestió d’atzar i d’altres de tècnica però sempre hi ha una batalla interna per trobar allò que volem expressar.
Però també podem partir d’una temàtica. Una idea més o menys abstracta del què volem comunicar. Amor, pèrdua, protesta, tranquil·litat ... Serà llavors quan podem construir les primeres idees en forma de frase per tal de musicar-les. En tot procés creatiu sempre hi ha un “click”. Una sensació de que la idea és bona i que s’ha de continuar explorant i desenvolupant. Sempre en base a “prova i error” fins que ens quedem en pau amb nosaltres mateixos. Assolir la pau pot ser qüestió d’ una tarda o pot implicar dies i dies de feina. No hi ha una recepta màgica. En aquesta fase final és quan hi intervenen factors com la tècnica o la sort però també conscient o inconscientment totes les influències o gustos que el músic ha rebut al llarg de la seva vida. Des de una cançó infantil fins a al versió dels Beatles tocada només amb un quartet de corda a la consulta del dentista.
LLIBRES SELECCIONATS
Mazoni: 31 dies de gira; Mazoni: 31 dies tancat (març, 2015). Barcelona. La Breu, Bankrobber. 2015.
Mazoni es va tancar durant un mes al Centre d’Art Santa Mònica amb l’objectiu de compondre cançons i cada dimarts ensenyar petites mostres en públic del que anava component. L´últim dia, el 31, va fer un concert amb les cançons que havia escrit mentre havia estat tancat. El llibre documenta les restriccions que Mazoni es va marcar, les pròpies regles que va trencar (no ensenyar les cançons fins que estan acabades) i els estats d’ànim pels que va passar.
Anatomía de la canción: historia oral de 45 temas que transformaron el rock, el R&B y el pop. Marc Myers. Barcelona. Malpaso. 2018.
Aquest llibre explica què va inspirar i com es van compondre i gravar cançons de diferents èpoques que ja formen part de la memòria col·lectiva.
La Fábrica de canciones: cómo se hacen los hits. John Seabrook. Barcelona. Random House Mondadori. 2015.
Durant les dues últimes dècades ha nascut un nou tipus de cançó. Els hits actuals estan plens de hooks, esquers musicals dissenyats per enganxar-se a la teva orella cada set segons.
«Este libro entra de lleno en el terreno de la producción musical para explicar porqué una canción acaba revolucionando las emisoras y las listas de ventas.»
