Otello: Dos catàlegs i un destí

Amb motiu de la visita de la gent de biblioteques al Liceu, des de la Gene se'ns va demanar als musictecaris que fèssim una guia de lectura sobre l'òpera "Otello" de Verdi, basada en en l' obra de teatre de William Shakespeare. Aprofitant que aquest cap de setmana "Otello" es representarà al Teatre Municipal de Girona, compartim al nostre blog la guia que vam fer, on podeu trobar documents de les biblioteques de la Diputació de Barcelona (punts 1-6) i del Sistema Públic de Lectura de Catalunya (punts 7-12). 

1. L'obra de Shakespeare

Està inspirada en l'obra de William Shakespeare. A la xarxa de biblioteques públiques del país s'hi poden trobar diferents edicions, versions i traduccions d'aquesta obra. Destaquem les traduccions de Josep Maria de Sagarra i Salvador Oliva: 

T841 SHA 

Shakespeare, William. Otel·lo. Barcelona: Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, 1996.

Shakespeare, William, Otel·lo. Barcelona: TV3 Televisió de Catalunya : Vicens-Vives, 1997; pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva.

2. La discografia de l'òpera

L'òpera té un gran registre discogràfic i sol ser interpretada amb molta freqüencia. Aquest són alguns cd's i dvd's disponibles a la xarxa de biblioteques. 

CD 3.VER 35

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament sonor]. [S.I.] : BMG, cop.1991. col·lecció Arturo Toscanini Collection; 51. Nota Vinay, Nelli, Valdengo; NBC Symphony Orchestra; Arturo Toscanini, director. Núm. i segell musical GD60302 RCA Victor Gold Seal

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament sonor]. Hayes : EMI, p. 1988. Nota Vickers, Freni, Glossop ; Chor der Deutschen Oper Berlin ; Berliner Philharmoniker ; Herbert von Karajan, director. Núm. i segell musical CMS 7 69308 2

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament sonor]. [S.l.] : BMG Music, cop 1997. Nota Plácido Domingo, Renata Scotto, Sherrill Milnes, Paul Plishka ; Ambrosian Opera Chorus and Boys Chorus ; National Philarmonic Orchestra ;  James Levine, director. Núm. i segell musical 74321 395011 2 RCA Red Seal

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament sonor]. Hamburg : Deutsche Grammophon, p. 1994. Nota Cheryl Studer, Sergei Leiferkus, Plácido Domingo ; Orchestre et Choeurs de l'Ópera Bastille ; Myung-Whum Chung, director. Núm. i segell musical 439 805-2

DVDM 3.VER.35

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament vídeo]. Berlin : C Major, p. 2014

1 disc òptic (DVD) : col., so + 1 fullet (11 p.). Nota Gregory Kunde, Carmela Remigio, Lucio Gallo ; Orchestra e Coro del Teatro La Fenice ; Myung-Whun Chung, director. Núm. i segell musical 716508 Unitel Classica

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament vídeo]. Hamburg : Deutsche Grammophon, p. 2004. 1 disc òptic (DVD): col., so + 1 fullet (34 p.)

Nota Plácido Domingo, Renée Fleming, James Morris ; The Metropolitan Opera Orchestra and Chorus ; James Levine, director. Núm. i segell musical 073 092-9

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament vídeo]. 

[Halle (Saale)] : Arthaus Musik, cop. 2009. 1 disc òptic (DVD) : col., so + 1 fullet (18 p.). Nota Plácido Domingo, Barbara Frittoli, Leo Nucci ; Orchestra and Chorus of the Teatro alla Scala ; Ricardo Muti, director. Núm. i segell musical 107 090

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament vídeo]. Hamburg : Deutsche Grammophon, p. 2005. 1 disc òptic (DVD) : col., so + 1 fullet (26 p.)

Nota Vickers, Freni, Glossop ; Berliner Philharmoniker ; Herbert von Karajan, director. Núm. i segell musical 00440 073 4040

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament vídeo]. [S.l.] : Pioneer, DL 2001

1 disc òptic (DVD): col., so + 1 fullet ([16] p.). Nota Plácido Domingo, Kiri Te Kanawa, Sergei Leiferkus ; Royal Opera House Covent Garden ; Georg Solti, director

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament vídeo]. [Halle (Saale)] : Arthaus Musik, [2002]. 1 disc òptic (DVD) : col., so + 1 fullet (21 p.). Nota Emily Magee, Christian Franz, Valery Alexejev ; Staatskapelle Berlin ; Daniel Barenboim, director. Núm. i segell musical 100 346

Verdi, Giuseppe. Otello [enregistrament vídeo].[Barcelona] : Gran Teatre del Liceu, DL 2012. 2 discos òptics (DVD) : col., so

Nota José Cura, Krassimira Stoyanova, Lado Ataneli, Vittorio Grigolo ; Orquesta Sibnfónica y Coro del Gran Teatre del Liceu ; Antoni Ros-Marbà, director

3. Otel·lo a la gran pantalla 

D’Otel·lo també se n’han fet pel·lícules i adaptacions cinematogràfiques. Aquí una llista del que es pot trobar a la xarxa de biblioteques:

Otelo [enregistrament vídeo] / [director:] Orson Welles. Barcelona : Manga, cop. 2006. 1 disc òptic (DVD) : b/n, so. Realitzada el 1952.

Othello [enregistrament vídeo] / un film de Stuart Burge. Madrid : Sherlock, DL 2005. 1 disc òptic (DVD) : col., so. Realitzada el 1965. Amb Laurence Olivier, Maggie Smith, Frank Finlay, Burge, Stuart

Otello [enregistrament vídeo] / un film de Franco Zeffirelli. Barcelona : Seven Art, DL 2010. 1 disc òptic (DVD) : col., so.

Othello [enregistrament vídeo] / directed by Oliver Parker. [S.l.] : Warner, 2007. 1 disc òptic (DVD) : col., so. Realitzada el 1995. Amb Laurence Fishburne, Irene Jacob, Kenneth Branagh, Parker, Oliver

Otel·lo [enregistrament vídeo] / una película de Hammudi Al-Rahmoun Font. [S.l.] : Cameo, cop. 2014. 1 disc òptic (DVD) : col., so. Realitzada el 2012. Amb  Ann M. Perelló, Youcef Allaoui, Kike Fernández, Al-Rahmoun Font, Hammudi

Otelo [enregistrament vídeo] / director, Geoffrey Sax. Barcelona : Track, DL 2008. 1 disc òptic (DVD) : col., so. Realitzada el 2001. Amb Keeley Hawes, Eamonn Walker, Christopher Eccleston, Sax, Geoffrey

O aquesta adaptació moderna del clàssic de Shakespeare,

DVD Lab

Laberinto envenenado [enregistrament de vídeo] / dirigido por Tim Blake Nelson. Barcelona : Lauren, 2004. 1 disc òptic (DVD) : col., so. Nota Josh Hartnett, Mekhi Phifer, Julia Stiles 

La pel·li es veu que és infumable, però la posem igualment. 

4. El tercer en discòrdia

Un dels personatges més importants de l’òpera, a part d’Otel·lo i Desdèmona, és Iago, interpretat per un baríton.  Amb el còmic Yago, l’autor alemany Ralf König ens presenta una hilarant comèdia d’embolics i històries apassionades, impregnada  dels drames universals shakesperians. El més famós dramaturg anglès de tots els temps triomfa amb les seves obres a Londres l’any 1603, quan les normes de l’època no permetien que les dones  interpretessin cap paper i tots els actors i actrius eren homes...  Imaginem-nos l’escena del balcó de Romeu i Julieta interpretada por dos homes, o el moment en què Otel·lo  estrangula al seu amant masculí, en una època en què es podien enviar algú a la foguera pel simple fet de ser homosexual.

C Kon

König, Ralf. Yago. Barcelona : La Cúpula, 1998

5. Ave Maria 

Un dels moments musicals més coneguts de l’òpera és l’Ave Maria, interpretada per Desdèmona. Per aprofundir més en aquesta peça, es pot consultar aquest cd disponible a la xarxa, també de Verdi.

La soprano Margaret Price 

Verdi, Giuseppe. Ave María [enregistrament sonor] ; Catorce canciones. [Madrid] : Universal, DL 2001. 1 disc (CD) (58) + 1 fullet ([4] p.). Nota Margaret Price, soprano ; Geoffrey Parsons, piano. Núm. i segell musical 471 178-2Deutsche Grammophon

6. Suïcidi

L’escriptor madrileny Javier Marías, al seu llibre  El hombre sentimental narra la història d’un cantant d’òpera, que curiosament interpreta el paper d’Otel·lo, que s’enamora d’una dona casada: “Cuatro años han pasado desde que, en el tren que le conducía de Venecia a Madrid para representar el Otello de Verdi, el cantante catalán el León de Nápoles viera por primera vez a Natalia Manur, a su marido, el banquero Manur, y a Dato, un extraño acompañante. Natalia dormía, el rostro cubierto por una espesa melena, mientras su marido y Dato miraban el paisaje absortos en sus pensamientos. Pero en ese compartimiento, y entre esos cuatro personajes, iba a comenzar una historia de pasiones llevadas hasta sus últimas consecuencias..

    -  IV Premio Herralde de Novela, 1986

   - Premio Internazionale Ennio Flaiano de Novela, 2000

     N Mar

    

    Marías, Javier. El Hombre sentimental. Barcelona : Anagrama, 1993

    L’escriptor britànic Julian Barnes també explora la gelosia en la seva novel·la 

    

    N Bar

    Barnes, Julian. Abans que ens coneguéssim. Barcelona: Laia, 1988

     A la literatura universal trobem també altres capítols famosos de mort per amor a Medea, Anna Karènina, Tristany i Isolda, Romeu i Julieta o Werther. Aquesta última novel·la, de la qual també se n’ha fet una adaptació operística, va ser publicada l’any 1774 per l’escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe i representa l’inici de la corrent del romanticisme. Werther explica la desolació d’un jove que veu com  la dona que estima, Lotte, es casarà amb un home que no la mereix tant com ell.

     N 842 Goe

     Goethe, Johann Wolfgang von. Les Desventures del jove Werther. Barcelona : Edicions 62,1999

D’en Werther, també es pot trobar a la xarxa de biblioteques una edició en audiollibre en castellà.

    CD 6.GOE 13

 Goethe, Johann Wolfgang von. Las Desventuras del joven Werther [enregistrament sonor] / J. W. Goethe. [S.l] : Near, 2007. 5 discos (CD) (5 h 20 min): estéreo. Col·lecció Audiolibros (Near) ; 23-24

    I l’adaptació operística per Massenet

     CD 3.MAS 35

    Massenet, Jules. Werther [enregistrament sonor]. [S.l.] : EMI, p. 1997. 2 discos (CD) (77, 62 min) : estèreo + 1 llibret (109 p.) Nota Kraus, Troyanos, Manuguerra, Barbaux ; London Philharmonic Orchestra ; Michel Plasson, director. Núm. i segell musical 7243 5 66516 2 3 EMI Classics

        7. Arrigo Boito i Verdi 

    L’escriptor Marcos Ordóñez va explicar al diari El País, la passió de Verdi per Shakespeare i la llarga elaboració d’”Otello”. Després de l’enorme èxit d’ “Aída” Verdi decideix retirar-se. El seu editor italià, Giulio Ricordi, sabia que només una nova tragèdia de Shakespeare podria fer-lo tornar a escena i decideix presentar-li  a l’escriptor i compositor Arrigo Boito amb qui realitzarà dues de les seves obres mestres de maduresa: “Otello” (1887) i “Falstaff”(1893).

  Arrigo Boito (esq.) i Verdi (dreta) el 1883

   
  La gestació d’”Otello” es lenta i laboriosa. Durant deu anys deixen i reprenen diverses vegades llibret i partitura, fins la seva estrena triomfal a l’Scala el 1887. “Otello” és un magistral dramma lirico en el que Verdi s’arrisca a abandonar la divisió en aries i recitiatius aconseguint una enlluernadora força coral i orquestral, amb cims d’arrabassador lirisme. Estructuralment fa pensar en la concentració, la velocitat i l’astúcia narrativa d’una adaptació de Hollywood.

    Després d’ “Otello”, Boito i Verdi tornarien a col·laborar per crear “Falstaff”, una obra a cavall de la commedia lirica i l’òpera còmica. Boito va treballar a partir de “Les alegres casades de Windsor” i algunes escenes del díptic “Enric IV”. És l’únic llibret que l’exigent músic no toca perquè el considera perfecte. Marcos Ordoñez diu que “Falstaff” es pot resumir en tres pararules: lleugeresa, alegria i felicitat.  

Falstaff. Giuseppe Verdi. Philips Classic. London, 2001. (CD)

     Shakespeare no va ser l’únic escriptor que Arrigo Boito va adaptar a l’òpera. També es va atrevir amb el “Faust” de Goethe a la seva obra “Mefistófeles”. Alguns crítics han percebut la imprenta del Mefistòfil de Boito en el Yago que va crear per Verdi. 

     Mefistofele. Arrigo Boito. EMI Records, 1997.  (CD)

    Mefistofele. Arrigo Boito. Teatro Massimo, 2008 (DVD) 

    8. Verdi i l'Scala de Milà

“  Otello es va estrenar al Teatre l’Scala de Milà el 1887. L’Scala és el teatre d’òpera més famós del món. També va ser al seu escenari que el teló es va aixecar i baixar per última vegada per Verdi amb l’estrena de “Falstaff”. A més d’aquestes dues adaptacions de Shakespeare, Verdi va estrenar moltes altres òperes a l’Scala de Milà. Algunes d’aquestes obres estan recollides en CD:

    Great Operas From la Scala. Giusseppe Verdi. Deustche Gramophone, 2009. (CD)

    9. Verdi i Shakespeare. Visca V.E.R.D.I (Vittorio Emmanuelle Re d’Italia). Verdi i Wagner

   Verdi, continua explicant Marcos Ordoñez, venerava Shakespeare i des de la seva juventud estava obsessionat per traslladar les seves tragèdies a l’òpera amb la major fidelitat possible. A més de les ja citades “Otello” i “Falstaff” , Verdi també va portar a l’òpera “Macbeth”. 

     Macbeth. Giuseppe Verdi. Opus Arte.Gran Teatre del Liceu, 2005. (DVD)

Macbeth. Giuseppe Verdi. Deutsche Grammophone. Hamburg, 2009. (CD)

     L’acrònim de Verdi coincidia amb el clam de la unificiació italiana. Es deia “Visca Verdi” i alhora s’aclamava el compositor i el rei d’Itàlia: Víctor Manuel Rei d’Itàlia. Per saber més sobre la vida de Verdi podeu llegir alguna de les seves biografies. O una novel·la que el té com a protagonista. 

  Giuseppe Verdi: La intensa vida de un genio. Ángeles Caso. Temas de hoy. Madrid, 2013. 

      Vida de Verdi. John Roselli. Cambridge University Press. Madrid, 2001. 

      Verdi. Una biografía. Mary Jane Philips-Matz. Paidós. Barcelona, 2001. 

      La novela de la ópera. Franz Werfel. Lluís de Caralt. Barcelona, 1972. 

     10. Des de Xipre amb gelosia (i música)

   Verdi i el llibretista Boito van suprimir d’”Otello” tota la part de Venècia. L’òpera comença a Xipre amb una violenta tempesta marítima equivalent a les tempestuoses passions dels protagonistes. A més de l’òpera a Xipre hi podem trobar altres gèneres musicals. 

    Chants épiques et populaires de Chypre. Christodoulides, Michaël. Paris : Arion, cop. 1991. (CD)

1   11. La síndrome d'Otello

     La revista “Muy Interesante” explica que “la celopatia, deliri celotípic o síndrome d’Otello és un transtorn delirant caracteritzat per una preocupación irracional i excessiva sobre la infidelitat de la parella. El pacient, normalmente un home, està absolutamente convençut que la seva parella li és infidel sense que existeixi un motiu que ho justifiqui. En aquests pacients el rival cobra un relleu especial: vol saber qui és, com el va conéixer, en què el supera, posant constantment de manifest aquesta morbosa curiositat, i buscant en les respostes de la seva parella contradiccions que alimentin la seva convicció”.

     Echeburúa Odriozola, Enrique. Celos en la pareja. Barcelona : Ariel, 2010 

   L’escriptor brasileny Machado de Assís, que també era traductor de Shakespeare es conegut per la seva novel·la curta “L’alienista”, que tracta sobre la bogeria. Però també té una altra obra “Don Casmurro” que parla de la gelosia i que fa referencia a obres del bard com “Otello” –la protagonista és una sort de Desdémona- “Les alegres casades de Windsor” i “Molt soroll per res”. 

     El senyor Casmurro. Machado de Assís. Quaderns Crema. Barcelona, 1998.

    12. D’Olivier a Othello passant per Enric V, Hamlet i Ricard III.

    A més d’un intens treball al gimnàs per aconseguir el físic necessari per interpretar el moro de Venècia, Laurence Olivier l’actor més shakespearià que hi ha hagut, es va passar una hora cridant a un ramat de vaques per aconseguir una veu més greu. Podeu llegir aquesta i altres anècdotes a les memòries de l’actor. 

Laurence Olivier com a Otel·lo 

 Memorias. Laurence Olivier. Torres de Papel. Madrid, 2014. 

     Ricard III. Laurence Olivier. Filmax. Barcelona, 2002. 

     Enric V. Laurence Olivier. Filmax. Barcelona, 2002. 

Hamlet. Laurence Olivier. Filmax. Barcelona, 2002. 

    13. Otello. Vuelve el hombre


 
    Bibliografia:

    Notícia de “El País” de Marcos Ordóñez sobre Verdi i Shakespeare

    Inclosa dins l’especial del suplement Babelia, dedicat al Bicentenari de Verdi