dilluns, 29 de desembre del 2014

Moonraker Club # 4. Especial 2014 : Dj Capo

A les sessions de Dj Capo, mai se sap per on aniran els trets. Tot i això, en un set seu díficilment es podria viure una situació com la que li va passar al llegendari dj Kool Herc (que en pau descansi): " Estoy bailando con una chica, tratando de impresionarla, pero el DJ está destrozando el groove. Toda la pista parece preguntarse: " Aaajjj, ¿qué carajo es eso...? ¿Por qué ha cambiado el tema ahí". Todo estaba a punto de estallar. Y yo estaba a punto de llevarmela al huerto."  ¿Que per què no? Doncs perquè Dj Capo sap llegir la pista i on posa l'ull, posa la bala. 


Els dimarts a l'Apolo

A David Capo no li va el rotllo solipsista. Les seves sessions són per al públic, que mai acostuma a ser el mateix. Però cap problema, el Capo sap adaptar-se gràcies a la seva inquieta orella, educada amb les cançons del brit-pop i el punk-rock dels 90, sempre oberta a grups i sons nous. Dj Capo tan pot fer ballar al respectable a cops de guitarres shoegaze o al ritme de l'electrònica més indie. 

Dj Capo: El Puto Amo

Dj Capo va començar la seva singladura musical el 2005, a Girona. Una ciutat tocada i posada, poc propensa a fer l'indie. Les seves sessions al Plegatín del Blau Club van deixar molt bon record i moltes soles desgastades. Actualment combina la seva residència a la Sala Pasternak (Vic) i sessions periòdiques a la Sala Apolo de Barcelona (Crappy Tuesdays), Sidecar (Bcn) i Yeah! (Girona).

Reserva indie de Girona

Durant tots aquests anys David Capo ha passejat els seus discos per clubs de tot el país: Razzmatazz, Déposito Legal, KGB i BeCool de Barcelona, Cotton Club (Lleida), Sala López (Saragossa), Siroco, Nells i Costello Club de Madrid, entre molts altres clubs i sales de la pell de brau. També s'ha posat darrere els plats de l'Scala de Londres i ha punxat en festivals com el Palmfest (2008, 2013), PopArb (2009), Jack Daniel's Music Club (2011) FIB Benicàssim (2012), Embassa't (2012), Sónida Festival (2013) i el Festival do Norte (2014). I a més ha compartit cabina amb dj's de la talla d'Amable, Gato, Maadraassoo, Legotheque, Viktor Ollé, Pin & Pon dj's i Nacho Ruiz. I cartell amb grups com Fanfarlo, The Horrors, Satellite Stories, We are Standards, Vetusta Morla, El Columpio Asesino i We are scientists, entre d'altres. La seva sessió al Sant Feliu Fest d'enguany mereix una menció especial, per la cura amb que la va preparar. Hi van sonar els millors grups ganxons com No More Lies, Bullitt i Please Wait i altres bandes que havien passat pel festival. 



Per tancar l'any, Dj Capo ens ha cedit una playlist seva, "Top Dj Capo 2014", que complementa la nostra playlist, la dels musictecaris "Les nostres cançons 2014"




Logo



BONUS TRACKS

Podeu trobar més informació sobre Dj Capo a la seva pàgina web , on podeu escoltar més cançons nascudes el 2014. Recomanem la dedicada a l'indie dance.

Indie - Dance

En blanc i negre





dimarts, 23 de desembre del 2014

Mix ‘MusictecarIX’ en Symbaloo : un Entorn Personal d’Aprenentatge per l’AMPLI


Presentem un brillant projecte de Paco Belmonte Sánchez, musictecari a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona. Una magnífica eina de treball pels bibliotecaris musicals. Us deixem amb ell. 




L’EPA (Entorn Personal d’Aprenentatge, en  anglés PLE – Personal Learning Environement) es pot definir com un conjunt d’eines, serveis i connexions que fem servir amb la intenció d’aconseguir uns objectius determinats que poden estar relacionats amb l’adquisició i el desenvolupament de nous aprenentatges i noves competències.
Aquest tipus d’entorns, optimizats, ens permeten un major control dels processos més comuns i dels més esporàdics, així com un estalvi de temps un cop centralitzem amb alguna mena de recurs online, una gran part dels enllaços a les pàgines, plataformes i aplicacions que romanen dispersos a la web i a la vegada fem servir en els processos esmentats.
A l’àmbit musictecari aquests processos acostumen a estar relacionats amb la selecció i la prescripció, però també amb la recollida d’informació sobre les novetats musicals. Aquestes no es redueixen a la publicació de noves grabacions o de reedicions; avui en dia no és novetat nomès el missatge sino el canal, i constantment apareixen nous canals d’accès a la música i novetats dintre dels canals, les aplicacions i les plataformes ja existents.
Amb el sentit de garantir la diversitat musical als fons de les biblioteques públiques, el musictecari ha de seguir aquestes actualitats, llegint resenyes i crítiques i escoltant tot un ventall d’estils musicals tot i vetllant per l’eclecticisme que produirà el manteniment d’unes col·leccions que puguin considerar-se com a prou diverses, multiculturals i panoràmiques.

L’EPA d’un musictecari bàsicament el podrien conformar:
-els blogs i les revistes digitals que llegim freqüentment
-els webs de referència en quant a informació musical
-motors de recerca, catàlegs i repositoris
-les aplicacions que fem servir ‘online’
-els repositoris de música digital i grans arxius sonors
-eines de socialització professional
-comunitats on participem de forma directa o indirecta
-plataformes educatives o divulgatives

Aquest projecte fa referència a un webmix (així es denomina a Symbaloo) generat de manera personal i que, d’altra banda, en tant que webmix resident a Symbaloo.com, és adaptable per cada persona usuària al seu context particular.

(1) http://www.symbaloo.com/mix/musictecarix  (6 x 10 fileres)
(2) http://www.symbaloo.com/home/mix/musictecarix  (6 x 12 fileres)

El webmix es pot fer servir sense tenir un compte a Symbaloo.
Clicant l’enllaç (1) ens portarà a la pàgina següent...


...i bé, tot i que des d’aquestes 6 x 12 fileres ja es pot accedir als webs que inclouen, el més recomanable és clicar qualsevol dels dos botons taronges, que segons la configuració d’idioma, diuen “Afegir aquesta pàgina”  o “Añadir este webmix”



Tant si anteriorment s’en té ja un compte de Symbaloo (cosa recomanable per poder gaudir de l’aplicació i de tots els webmix de manera més personalitzada) com si no s’en té cap, després de clicar per afegir la pàgina (webmix), s’accedirà al que sí que és el resultat d’aquest projecte d’aplicació, i que és un xic més ample i amb un grapat d’opcions més avançades, és a dir l’adreça

(2) http://www.symbaloo.com/home/mix/musictecarix  (6 x 12 fileres)
que veiem a la següent  captura de pantalla :



A (2) http://www.symbaloo.com/home/mix/musictecarix  (6 x 12 fileres)
hi trobarem una filera més a cada costat, però sobre tot, entenent que estem a (2) symbaloo.com/home/mix i no com abans a symbaloo.com/mix, podem experimentar moltes més funcions de la web.

D’entrada, trobem 4 enllaços més a les cantonades. Són
A dalt a l’esquerra Internet Archive i a la dreta  AllMusic
A sota a l’esquerra NetLabels Cat i a la dreta un repositori (El Documentalista Audiovisual)

Alguns dels enllaços d’aquest últim repositori de bases de dades musicals són al webmix, però, de fet, podem partir d’aquesta llista de El Documentalista Audiovisual per, obrint una nova pestanya, provar a generar un nou webmix, si encara no ho hem provat abans. És molt senzill i Symbaloo és molt intuitiu. També podem “omplir” els vuit blocs que queden buits a banda i banda del webmix. De fet els hem deizat buits amb aquesta finalitat, la de que cada persona usuària personalitzi la seva experiència de Symbaloo.

Quan passem el punter del ratolí per sobre dels botons podem veure en menú contextual el nom de la web a la que fa referència.

Fent click (esquerra del ratolí) sobre cada botó s’obre la pestanya nova al costat de la pàgina/webmix.

Fent click (dreta del ratolí) obrim un menú. Si no ens hem registrat nomès ens dona la opció de obrir la web a la que referencia el bloc o moure’l a una altra pàgina que haurem creat abans amb les pestanyes superiors. És recomanable registrar-se a Symbaloo (no té cap cost) i poder gaudir de les opcions d’edició, etc.)

Tot i que alguns blocs evidencien amb el propi logo la web a la que fan referència, nomès hem deixat l’opció de que sigui visible el subtítol al bloc de l’Aladi (Catàleg Diba), però es podria deixar als altres també.

A la part central trobem cinc blocs amb una petita lupa a dalt a l’esquerra. Aquests blocs modifiquen l’espai central. Són motors de recerca. Per defecte hi ha Google, però és interessant experimentar amb els altres cercadors (Amazon, Last.fm, Discogs, etc) no només des del seu bloc sino també des de l’espai central del Mix MusictecarIX.


A banda i banda de la part central trobem dos petits dracs que són el logo de DMOZ. A l’esquerra el DMOZ musical en català. A la dreta el DMOZ musical en anglès.

A la part superior tenim l’enllaç al blog de l’AMPLI i als seus comptes de Facebook i Twitter.

L’enllaç de la Biblioteca Virtual no és al portal, sino a l’especial d’Apps musicals.

A la part inferior tenim tres webs de premsa musical (Go-Mag, RDL i Uncut), dos ‘estacions de ràdio a la carta’ (Musicovery i Radionomy), el catàleg de CD d’Amazon.es i l’accès a la web de Disco100.


A la part esquerra tenim webs de referència i arxius musicals (Archive.org. Bandcamp, Free Musical Archive, Last.fm, La Fonoteca, Rateyourmusic) , així com plataformes de reproducció i de generació de playlists (Soundcloud, Grooveshark, Spotify Play, Deezer).

A la part inferior premsa i recursos catalans (Netlabels Cat, Enderrock, Viasona, Butxaca) i referencials de la música rock i pop (Atiza.com, Ruta66. Mondosonoro) així com la curiosa web de Piero Scaruffi.



A la part dreta trobem la web de Tatarana i per sota la de Bibarnabloc, referències molt visitades al nostre entorn del Consorci de Biblioteques de Barcelona

També tres bases de dades discogràfiques essencials (Billboard, Discogs i Allmusic), blocs especialitzats en diferents gèneres o àmbits musicals (Classical, JazzMessengers, ZonaZero, Hispasonic, World Music Charts Europe) la wiki  Musicwikicentral, la plataforma MusicBrainz, el catàleg GetaCD.es, dos referents en video (Youtube Music i Vimeo Music), tres blocs de França (el d’ACIM, la pàgina wiki de la presència de la Bibliopedia francesa i Mondomix). 

I finalment el repositori al que abans hem fet referència d’El Documentalista Audiovisual, que a la vegada enllaça a alguns dels ‘absents’ que també podrien formar part d’aquest o d’un altre webmix, com ara FreeDB.org, Jamendo, Gracenote, Rolldabeats, Musipedia, National Jukebox, Letras.com, etc. 
En resum, més de quatre dotzenes de ‘finestres’ on poder anar i tornar i tornar-hi a anar en la nostra feina diària en tant musictecaris. Espero que aquesta recopilació pugui resultar útil i que la facin servir més i més musictecaris i musictecàries, ja sigui tal com ha quedat, ja sigui modificant-la i afegint blocs als buits que queden.

En qualsevol cas, resto atent a qualsevol pregunta sobre aquest webmix i sobre Symbaloo en general (vg. també http://es.support.symbaloo.com ).

Paco Belmonte 

dimarts, 16 de desembre del 2014

Les nostres cançons del 2014. Un breu repàs a l'any del Tricentenari

Aquest any que estem a punt d'acabar,  els terrícoles hem tornat a protagonitzar incidents, que podrien figurar en un recull que portaria per nom Moments kafkians de la humanitat i que complementaria el conegut llibre de Zweig. Al nostre país, el fet més destacat, juntament amb la celebració del Tricentenari, l'abdicació d'en Juanca i la irrupció de Podemos; porta el títol d'un llibre de Kafka: El procés. A nivell internacional, desgraciadament, destaquen els bàrbars de l' Estat Islàmic, la guerra de Síria, la nafra d'Israel que continua sagnant, la rebel·lió ucraïnesa i el pols de Putin amb Occident. 



Merkel intentant emular, sense èxit, Ángel Cristo 



A escala bibliotecària destaca la implantació per part del gobierno d'una taxa de compensació als autors, pel préstec de documents a les biblioteques públiques de municipis amb més de 5.000 habitants. Aquesta taxa no ha estat ben rebuda ni per les societats de gestió de drets d'autor ni pels professionals de les biblioteques. A principis d'aquests mes, l'Ampli publicava un article on s'explicava com afectaria aquesta taxa al préstec de cd's. I entre tanta "desgràcia", una bona notícia: la propera obertura de la biblioteca Carles Rahola de Girona a finals d'any. La Carles Rahola serà la biblioteca més gran del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. 

Exterior de la Biblioteca Carles Rahola (foto: Diari de Girona)


Interior de la Carles Rahola (foto: Diari de Girona)


L'obertura d'aquest nou equipament, no ha sigut l'únic moment dolç que ha viscut el 2014 la immortal. La celebració dels cinquanta anys de la publicació de Charlie i la Fàbrica de Xocolata a les Biblioteques Municipals de Girona, va tenir un ampli ressò mediàtic

Aparador de la Biblioteca Antònia Adroher (Foto: Biblioteques Girona)

També enguany, les biblioteques s'han posat #ensolfa amb un cicle de presentació de segells discogràfics i concerts dels seus grups. 

El silenci també forma part de la música 

I nosaltres els musictecaris, hem fet dotze seleccions musicals pels dotze Ipunts del Tricentenari.  Fa res que hem acabat i com que ja enyoràvem fer llistes, per dir adéu a l'any hem escollit les cançons que més ens han molat del 2014. La llista es diu Les nostres cançons del 2014  perquè: "Proposo canviar les "millors cançons" per " cançons que ens han molat mazo" o " cançons que m'agradaria que escoltéssiu" o algo així. "Millor" és un terme que s'hauria de revisar, igual que "normal". : P ". Una vegada escollit el nom de la llista va començar la tria de cançons amb entusiasme: " I've just arrived from Medellín amb els ulls carregats de coses bones i les orelles de música!. "Jo sols escolto música antiga, però aviam que trobo". Alguna decepció: " Aquest dies he estat escoltant coses publicades aquest any. Suposava que us recomanaria alguna cosa dels Raveonettes o la Karen O, que tant m'havien agradat "antany"...Però els darrers discos no m'han dit res. Two Door Cinema Club no han publicat res aquest any :( . I recomanar-vos la versió d' "Ancora" de la Roisin Murphy (Ep: Mi senti), em semblava poc serio. És poc serio, però escolteu-la fa tres dies que no puc parar de cantarla."  I finalment van arribar les cançons, no totes del 2014, algunes acompanyades de comentaris com aquests: 

" "El gran pájaro de los Andes", de Meridian Brothers. Quan sentim "Love me Tender" d'Elvis Presley, hem de ser conscients que als anys 50 no es podien fer explícites moltes coses. Per tant darrere de "Love me Tender", podien bullir-hi moltes coses. Sembla que els Meridian Brothers fan el mateix amb la música tradicional llatina. Ells han sabut el que no es podia dir (per censura cultural, social o tècnica). Allà on sembla que passa el còndor, ells hi veuen un fotó que va a la velocitat predita per Einstein".  


Portada de l'àlbum de Meridian Brothers "Salvadora Robot"




" "Por eso" de Centavrvs. Els anys ens aniran evitant  l'ànsia d'estar al tanto de tot allò nou. Millor així, evitarem molts estrèpits i potser ens concentrarem en escoltar més i més una mateixa cosa. Jo crec que serà així d'aquí uns anys amb el disc de debut dels mexicans Centavrvs, que el podré seguint escoltant i no podré calibrar l'època, ni en quin moment es va començar a barrejar el ritme llatí amb sonoritats més cool. El que no és futura tradició és futur plagi". 


Portada del disc dels mexicans 

" "Everyday Robots" sona com sonaven els àlbums de Tricky quan era jove...I "Nicotine Love" sona com el primer àlbum d' Hercules & The Love Affair (que m'agradava fins a dir prou). Per cert, Hercules & The Love Affair han tret disc nou enguany, però no us el puc recomanar perquè encara no l'he escoltat. "


Portada del nou disc de Damon Albarn


I ara sí, sense més dilació us deixem amb la llista de "Les nostres cançons del 2014", que ha estat elaborada per Marta Bramon, Jordi Corvillo, Julián Figueres, Lídia Noguerol, Rosa Núñez, Oriol Planas, Joan Puchades, Mont Sureda, Jaume Vilarrubí i Josep Lluís Villanueva Fontanella. 




BONUS TRACKS: 

No trobareu els Frantic Rockers  a l'Spotify, però sí que corren pel youtube:



Ja seria estrany que per una vegada, fes les coses fàcils. Per si no el podeu escoltar a la llista: 



dimarts, 9 de desembre del 2014

Gratuïtat de la música a la biblioteca pública


foto: Overblog 


El 18 de Juliol d'aquest any el Govern de l'Estat va publicar un Real Decreto al BOE on s'estableix una taxa de compensació als autors pel préstec de documents a càrrec de les biblioteques públiques de municipis de més de 5.000 habitants. Decret que ha generat un rebuig generalitzat tant pels qui estan a favor (les societats de gestió de drets d'autor) com dels qui estan en contra (els professionals de les biblioteques).

La ANABAD (Federación Española de Asociaciones de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólogos y Documentalistas) va publicar un dur comunicat i els diferents col·lectius professionals celebren debats i conferències per analitzar la qüestió. Aquest és el vídeo de la taula rodona sobre el préstec d'obres de la biblioteca i compensació als autors celebrada al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya el passat 25 de novembre a Barcelona.

Pel que fa a la música, contràriament a la tradició de gratuïtat del préstec de CDs a les nostres biblioteques, a les mediateques de Paris l'usuari sempre ha hagut de pagar una quota per aquest servei.

Recordem que són aquestes mediateques - prèviament discothèques- parisines les que van iniciar aquest servei públic als anys 60s i de les quals les biblioteques catalanes - i posteriorment les espanyoles- van prendre el model. Naturalment, el concepte gratuïtat és relatiu, donat que el ciutadà ja paga prèviament uns imposts per rebre serveis públics, però en el seu moment l'Ajuntament de Paris va considerar que, a diferència dels llibres -eina pedagògica- CDs i DVDs són documents només per l'entreteniment ...

Desembre del 2014: després de mesos de negociacions amb els agents socials s'havia arribat a un consens en el projecte de nou reglament de les biblioteques municipals de Paris quan, a última hora, es va posar damunt la taula la qüestió de la gratuïtat dels suports musicals (principalment els CDs) amb una esmena de les organitzacions sindicals per integrar-la dins aquest nou reglament. Aquesta proposta  va molestar de tal manera a Bruno Juillard, màxim responsable cultural de l'Ajuntament de Paris que ha retirat sine die el seu vot -necessari- per a l'aprovació de l'esmentat reglament argumentant : "Jo no estic a favor de la gratuïtat de la música a les biblioteques. A més, és un antic costum a París pagar pel préstec de CD i segueix significant un munt de diners".  Explicacions sorprenents (tants diners? ... tants Cds es presten?) i, si més no, molt discutibles, per ideològiques, ja que responen a una determinada mentalitat que condiciona directament la política cultural d'una ciutat tan important i influent com Paris.

És evident que l'elevat preu que es fa pagar: en aquest moment, 30,50 €/ any per emportar-se  CDs i  61 €/any per CDs +DVDs, provoca que els sectors socials més desfavorits en surtin, una vegada més, perjudicats, veient-se induïts a renunciar a subscriure's a aquest servei.  La discussió sobre la gratuïtat de la música a les biblioteques públiques de Paris arribarà, doncs, al Ple municipal, on s'haurà de votar. Els sindicats ja han demanat als regidors que hi donin suport i és previsible que les associacions professionals també ho facin en breu.

I aquesta és la notícia: en el moment en que aparentment semblaria que el préstec de CDs sigui una pràctica anacrònica i amb tendència a la desaparició, resulta que és quan arriba al centre de l'hemicicle municipal d'una de les principals ciutats del món ...

Ús de la música digital, de la informació digital, de les xarxes socials, complicitat i interacció amb l'usuari, ampliació dels serveis musicals dins i fora de l'equipament ... si, naturalment, però aquí tenim al vell CD com una icona de la biblioteca de tots els temps a qui tothom donaria per mort però que continua donant servei, generant debat i, pel que sembla, també diners.

Font :  Overblog : Le blog de CGT Culture DAC Ville de Paris


***


Addendes 17 desembre 2014

I
Finalment sembla que s'ha imposat el sentit comú i l'Ajuntament de Paris ha decidit adoptar el principi de gratuïtat també pel préstec de CDs a les mediateques de la ciutat. En trobareu informació [en francès] detallada en aquest article : La gratuité des prêts musicaux adoptée dans la Ville de Paris : la base de la démocratisation culturelle?


II
Comunicat de l'Association pour la Coopération des professionnels de l'Information Musicale (ACIM) de 17 de desembre de 2014
"En un moment on les polítiques públiques, siguin educatives o culturals fan de l'educació artística i cultural una prioritat, l'ACIM lamenta que nombroses comunitats territorials practiquin encara una disparitat de taxes entre el préstec de mitjans impresos i el d'altres, música (CD) i vídeo (DVD) en les biblioteques de les quals estan al càrrec, limitant així  l'accés públic a la cultura música i cinematogràfica"
"L'ACIM advoca per una harmonització de les tarifes de préstec vigent a les biblioteques públiques territorials independentment del tipus de mitjà (imprès, audiovisual o multimèdia) i també recorda la seva adhesió a la gratuïtat del préstec a la biblioteca."
Font: http://www.acim.asso.fr/


III
Gratuïtat del préstec a les biblioteques de diferents països


Font:  Olivier Ploux  Les professionnels confrontés au paysage mouvant de la gratuité.  Juillet 2013